Llibre

Properament el contingut d'aquest web quedarà reflectit en format de llibre

dilluns, 11 de juliol del 2011

Presència del sac de gemecs en la iconografia

Tot seguit, llisto per ordre cronològic diverses referències iconogràfiques històriques sobre la cornamusa a terres de cultura catalana (en territori propi, doncs, del sac de gemecs o dels seus antecessors). Es tenen en compte també objectes artístics d’autoria catalana fora d’aquest territori o objectes artístics elaborats a l’estranger o per un estranger però presents al territori. L’objectiu és poder fer un seguiment de la idea de cornamusa que hi ha en cada moment històric als Països Catalans. Finalment, s’inclou la Vall d’Aran per interès comparatiu.
Algunes referències estan pendents d’obtenir i així s’hi indica, mentre que d’altres no es poden publicar perquè estan subjectes a drets de reproducció i difusió.
S’inicia la llista amb una breu referència esquemàtica de tipus cronològic i temàtic.

S. XIII

A finals d'aquest segle trobem les primeres representacions iconogràfiques de la cornamusa: escultures a edificis religiosos i miniatures a manuscrits il·luminats. Pocs casos.

Tipus de cornamusa: sense bordons.

S. XIV

Escultura (edificis religiosos).
Manuscrits il·luminats.
Primeres pintures a la segona meitat de segle XIV (retaules a edificis religiosos).
Vitralls (edificis religiosos).

Tipus de cornamusa: sense bordons o amb un únic bordó, per sobre de l’espatlla. Gralls rectes i gralls cònics.

S. XV

Escultura (edificis religiosos i edificis civils).
Manuscrits il·luminats (cada cop menys).
Pintures (retaules a edificis religiosos). Es multiplica aquest art. Hi ha cornamuses molt detallades.
Primers exemples d’art popular: betlem escultòric amb presència d’un cornamusaire, naip valencià.

Tipus de cornamusa: majoritàriament amb un bordó. Diferents tipologies de gralls, però més cònics que rectes.

S. XVI

En general, baixa la quantitat d’exemples artístics.

Pintura (retaules a edificis religiosos). Les cornamuses ja són majoritàriament molt detallades.
Tapissos.
Manuscrits il·luminats (pocs ja).
Escultura (edificis religiosos i edificis civils). Exemples més rústics, no tan refinats.

Tipus de cornamusa: a la pintura, els exemplars són de diferent tipologia però hiperrealistes. A l’escultura hi ha un retorn a exemplars més senzills. En tot cas, tots tenen un bordó per sobre de l’espatlla.

S. XVII

Poquíssimes mostres iconogràfiques de l’instrument. Cap pintura, per exemple.

Escultura (retaules escultòrics a edificis religiosos).
Primeres mostres de ceràmica popular: rajoles d’oficis, aiguamans.

Tipus de cornamusa: les poques imatges representen models antics, sense bordó o amb un bordó per sobre de l’espatlla. Ara bé, les representacions ceràmiques ja introdueixen un model amb múltiples tubs sonors (4 o 5).

S. XVIII

Ceràmica (rajoles d’oficis, plafons de rajoles).
Gravats (boixos populars).
Primeres figures de pessebre. Al pessebre català el cornamusaire és, juntament amb el flabiolaire, el músic més important, malgrat que és un instrument força difícil de reproduir i d’adequar-hi la postura de la figura, tal com mostren les peces conservades fins avui dia.

Tipus de cornamusa: les representacions ja no tenen el bordó sobre l’espatlla i en la major part de casos tenen múltiples tubs sonors. Respecte a la tipologia general, són exemples de cornamusa poc detallats o difícilment viables.

S. XIX

Esclat de representacions iconogràfiques de l’instrument en comparació amb els tres segles anteriors.

Primera meitat de segle:

Pintura (dibuixos, aquarel·les, litografies).
Material imprès (auques, gravats, fulls solts, fulls de rengle, premsa periòdica, primeres felicitacions de Nadal).
Escultura (edificis civils).
Figures de pessebre.

Tipus de cornamusa: aquest segle, ja a la primera meitat, ens proporciona les primeres representacions fidels de la tipologia de sac de gemecs actual i que correspon també als exemplars antics que s’han conservat. Juntament amb això es perpetuen altres models iconogràfics més tradicionals (amb un bordó per sobre de l’espatlla o sense bordons) i models clarament figuratius, allunyats de la nostra tradició.

Segona meitat de segle:

Material imprès (auques, postals, felicitacions de Nadal, fulls solts, targetes professionals, partitures, premsa periòdica, il·lustracions per a llibres, calendaris).
Figures de pessebre.
Escultura (esgrafiats).
Pintura (carbó, olis, gravats, aquarel·les, dibuixos a tinta).
Peces de país de ventall.
Primeres fotografies (a finals de segle).

Tipus de cornamusa: en la segona meitat, aquest segle ens continua oferint representacions fidedignes de l’instrument amb un plus afegit, i és que hi ha alguna reproducció que té com a objecte únic i exclusiu representar l’instrument. Juntament amb aquestes reproduccions més o menys fidels continuen havent-hi cornamuses figuratives, allunyades de la nostra tradició, i també cornamuses d’altres contrades.

S. XX

Fotografies.
Escultura (edificis civils).
Pintura (dibuix, exlibris, xilografies).
Figures de pessebre.
Material imprès (felicitacions de Nadal, il·lustracions per a llibres, premsa periòdica, partitures, fulls solts, cartells, postals, plànols, auques).

Tipus de cornamusa: juntament amb representacions fidedignes, hi ha reproduccions de cornamuses figuratives i d’exemplars d’altres contrades. Cal destacar un plànol d’un sac de gemecs antic.


Escultura d’un cornamusaire a la portalada de l’església de Sant Miquel a Viella, a la Vall d’Aran (finals del s. XIII - principis del s. XIV).



Diverses miniatures que representen cornamusaires al manuscrit anomenat Vidal major (elaborat entre 1290 i 1310). El manuscrit, en aragonès, va ser il·luminat a un taller català. Fundació Paul Getty, Los Angeles.













Miniatura d’un cornamusaire d’una Bíblia sacra provinent de la cartoixa d’Escaladei (principis del s. XIV). L’autor, català, segueix l’estil lineal francogòtic. Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona.




Escultura d’un cornamusaire a la portalada de l’església de Sant Esteve a Betren, a la Vall d’Aran (principis del s. XIV).




Escultura d’un pastor cornamusaire a un capitell del claustre de la catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia, a Elna (principis del segle XIV).





Miniatura d’una figura cornamusaire a l’hagadà daurada o d’or (ca. 1320). Biblioteca Britànica, Londres.




Escultura d'un cornamusaire a una mènsula del rerecor de la catedral de Tarragona, obra de Reinard Fonoll, mestre d'obres anglès (1321-1326).




Escultura d'un cornamusaire a una mènsula d'arc del claustre de la catedral de Vic. Mestres Despuig i Lardenosa (1324-1329).




Miniatura d’un cornamusaire a l’hagadà Prato (segon quart del s. XIV). The Jewish Theological Seminary of America, Nova York.




Capitell del claustre major gòtic del monestir de Santes Creus, obra de Reinard Fonoll, mestre d’obres anglès (1331-1341). És a la galeria est, prop d’un dels angles.




Còdex de les lleis palatines del rei Jaume III de Mallorca (1337). Es tracta d’un còdex en llatí que recull la legislació pròpia del regne de Mallorca. Compost per 74 fulls il·lustrats, al foli 67 apareix un monjo-grua cornamusaire. Biblioteca Reial de Bèlgica, Brussel·les.




Diverses miniatures de l’hagadà de Barcelona (ca. 1340) amb presència de cornamusaires (un conill, un músic i una figura mítica). Biblioteca Britànica, Londres.






Retaule dedicat a la Passió de Crist, obra de Bernat Saulet i els seus col·laboradors (1341-1342) per a l'església de Sant Joan i Sant Pau, a Sant Joan de les Abadesses. Alabastre, vidre i restes de policromia. Museu Episcopal de Vic.




Pastor cornamusaire d’alabastre del retaule de la Mare de Déu Blanca (o Santa Maria la Blanca) de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fet per Bernat Saulet (1343).





Pastor cornamusaire d’alabastre del retaule de la Mare de Déu de la Salut de l’església de Sant Cristòfol de Beget, fet segurament al taller de Bernat Saulet (vers 1343-1344).




Reproducció d’un parell de cornamusaires (foli 107 i foli 173r, psalm 97) a dues il·lustracions del Psalterium glosatum (Saltiri anglocatalà). Taller de Ferrer Bassa (a partir de 1346). Biblioteca Nacional de França.





Diverses miniatures de l’hagadà Kaufmann (tercer quart del s. XIV) amb presència de cornamusaires (un pastor i un parell de figures mítiques). Acadèmia de Ciències d’Hongria, Budapest.






Gàrgola de l’església de Santa Maria la Major de Montblanc que representa un cornamusaire (segona meitat del s. XIV).




Retaule dedicat a la Mare de Déu de l'Estrella de la catedral de Tortosa, obra atribuïda a Pere Moragues (1351). Fusta policromada i daurada. Inicialment ubicat a l'església romànica, ocupa el lloc actual a l'altar major des de 1441. La part escultòrica narra la vida de Jesús i de la Mare de Déu i al compartiment que reprodueix l'anunciació als pastors un d'ells sona la cornamusa.




Baix relleu sobre fusta: àngel cornamusaire. Cadirat de la catedral de Girona, obra de Ferrer de Groins (1352-1353). Els respatllers originals del cadirat van ser remoguts i guardats a la catedral fins que el notari Josep Maurí els va salvaguardar cap als anys 60 del segle passat. Actualment es conserven al Museu Fundació Maurí (la Garriga).




Retaule dedicat a la Mare de Déu, obra del Mestre Joan de Tarragona (1359-1362). Originàriament estava ubicat al santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp. Al compartiment dedicat al naixement de Jesús i a l'anunciació als pastors, a la dreta de l'escena, es distingeixen dos pastors envoltats d'un ramat, un dels quals, sobre un penyal, sona una cornamusa. El retaule va desaparèixer durant la Guerra Civil per reaparèixer molts anys després al fons del Museu Diocesà de Tarragona.




Retaule de la Mare de Déu de Sixena (Osca), obra de Jaume Serra (entre 1367 i 1381). Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta. Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).




Escultura d'un àngel cornamusaire de les arquivoltes de la porta de Santa Maria de la Col·legiata de Gandia. L'execució de la porta va ser encarregada pel duc Alfons el Vell al mestre picapedrer Johan Franch (1386).




Àngel cornamusaire a un capitell del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll, obra de Jordi de Déu (1390). Forma part d’un conjunt de tres capitells de l’ala sud del claustre. El primer capitell representa tres ministrers que toquen l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa. El capitell central està format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar. A l’últim capitell hi ha uns altres tres ministrers que toquen la cornamusa, la xeremia i els cròtals. Es tracta, doncs, d’un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular (un ball rodó).




Escultura d'un àngel cornamusaire a les arquivoltes del portal del Mirador de la catedral de Palma, obra de Joan de Valenciennes (1393-1397).




Mico cornamusaire, relleu sobre fusta obra de Pere Ça Anglada (1394-1399). Cadirat del cor de la catedral de Barcelona.





Miniatura amb un pastor cornamusaire a una versió il·lustrada del Breviari d’amor de Matfré Ermengau, amb imatges obra d’un autor català (finals del s. XIV). Biblioteca Nacional de Madrid, ms. Res. 203.



Fris del palau del rei Martí, monestir de Poblet. Part de dins del palau, a la part alta de la façana que dona al claustre, hi ha tres finestrals. Al central hi ha tres parelles d'àngels músics. Una d'aquestes parelles, la de més a l'esquerra, és una mitja cobla. El conjunt escultòric del palau és obra de Francesc Salau (1397-1407).




Miniatura dedicada a la Nativitat (foli 134) del breviari del rei Martí l’Humà (1398-1410). Biblioteca Nacional de França.




Vitrall de la rosassa sud de la catedral de Tarragona (finals del s. XIV - principis del s. XV). Obra d’autor desconegut, atribuïda al Mestre de Sant Silvestre, la part central de la rosassa representa la Mare de Déu envoltada d’àngels músics, un dels quals sona la cornamusa.



Retaule dedicat a santa Bàrbara, obra del Mestre de Santa Basilisa (primera meitat del s. XV). Retaule d'altar, pintura al tremp. Originàriament pertanyia al priorat de Santa Maria de Lladó. Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).



Compartiment de retaule que representa la Mare de Déu entronitzada i el Nen Jesús envoltats d'àngels músics, obra de Jaume Mateu (primera meitat del s. XV), atribuït anteriorment a Andreu Marçal de Sax. Tremp sobre fusta. Es tracta del compartiment principal d'un retaule complet dedicat a la Mare de Déu que provenia del monestir de la Trinitat de València. Actualment hi ha compartiments repartits entre Boston, Philadelphia i una col·lecció particular. Museu de Belles Arts de Boston.



Escena de retaule amb la representació de l’adoració dels pastors, obra de Vicent Macip (primera meitat del segle XV). El 2021 es va posar a subhasta a Sotheby’s, als EUA.



Baix relleu de guix del sostre de la capella de la casa Dalmases (antigament dels Boixadors), al carrer Montcada de Barcelona, atribuïda per alguns aspectes estilístics i per algunes referències a Antoni Claperós, famós escultor de l'època, o a Llorenç Reixac i feta en algun moment del primer terç del s. XV. S'hi representa l'epifania, amb la presència de nombroses figures d'àngels músics, entre els quals hi ha un cornamusaire. Destaca pel detallisme en la representació i per la fidelitat del mostrari d'instruments respecte dels que sabem que sonaven en aquella època.



Compartiment de retaule dedicat al naixement de Jesús, obra de Miquel Alcanyís (primer quart del s. XV), atribuït anteriorment a Andreu Marçal de Sax. Retaule d'altar, pintura al tremp. En un segon terme, quatre pastors observen l'escena del naixement de Jesús, un dels quals sona la cornamusa. Aquest compartiment de retaule, conservat a la col·lecció John G. Johnson del Museu d'Art de Philadelphia, conformava un tríptic juntament amb el compartiment dedicat a l'anunciació conservat al Museu de Saragossa i amb el compartiment dedicat a la dormició conservat també a Philadelphia. En origen el retaule provindria de La Puebla de Castro (Osca). [© The John G. Johnson Collection, Philadelphia Museum of Art, Cat. 756]




Retaule dedicat a santa Anna, la Mare de Déu i sant Amador, obra de Pere Vall (primera dècada del s. XV). Retaule d'altar, pintura al tremp. Al compartiment que representa l'anunciació a sant Joaquim s'hi aprecia al fons un pastor cornamusaire. Església de Sant Miquel de Cardona.




Retaule anònim d'un pastor que demana ajuda a sant Martí de Tours (ca. 1400). Retaule d'altar, pintura al tremp. Segons Gudiol-Alcolea és un retaule anònim (algunes fonts, però, apunten que seria obra de Joan de Levi, pintor establert a Saragossa) dedicat a sant Martí de Tours del qual només es conserva el compartiment principal i dos de laterals. El cornamusaire apareix a un dels compartiments laterals, a la part superior esquerra. El retaule provindria de la Catalunya Central i hauria format part a principis del s. XX de la col·lecció de Celestin Dupont, de Barcelona.




Miniatura d'un còdex del Roman de la Rose, escrit i miniat a França, probablement a París, vers el 1403 o 1404. El còdex va pertànyer al rei Alfons el Magnànim i va acabar formant part de la col·lecció de manuscrits del duc de Calàbria. La miniatura, ubicada al foli 8r, reprodueix una dansa amb tres músics, un dels quals és un cornamusaire amb barretina. Biblioteca de la Universitat de València.



Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Sarrión (o, simplement, retaule de Sarrión; anteriorment havia rebut el nom de Retaule de la Mare de Déu Aurora de Mediavila de Sarrión), obra de Pere Nicolau (1404). Al compartiment superior esquerre, que representa el naixement de Jesús, apareix al fons de l'escena, a la banda dreta, un àngel que anuncia la bona nova a un pastor que, assegut a terra i envoltat d'ovelles, subjecta una cornamusa. El retaule originàriament era al poble de Sarrión (Terol) i actualment pertany al Museu de Belles Arts de València.



Retaule dedicat a la Mare de Déu de la Llet, sant Benet i sant Bernat, obra del Mestre de Cinctorres, identificat amb Pere Llembrí (1410-1415). Pintura al tremp i daurat sobre fusta. Originàriament el retaule estava ubicat al monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà (Castelló) i posteriorment al priorat de Santa Anna de Mosquerola (Terol). Museu del Prado.



Taula de la Mare de Déu envoltada d'àngels músics, obra del Mestre de Cinctorres, identificat amb Pere Llembrí (entre 1410 i 1420). Museu de la Catedral de Barcelona. Segons informació proporcionada per la mateixa catedral, però, la taula hauria estat feta a Morella per Guillem Ferrer entre 1390 i 1400. [© Catedral de Barcelona. Fotografia de Guillem F. Gel]




Retaule dedicat als Set Goigs de la Mare de Déu, amb una taula central amb la Mare de Déu de la Llet, que alguns autors atribueixen a Pere Nicolau però que probablement sigui obra de Gonçal Peris (segona dècada del s. XV). Retaule d'altar, pintura al tremp. Al compartiment superior dret, dedicat al naixement de Jesús, en un segon terme, es representa l'anunciació de l'àngel als pastors, un dels quals sona una cornamusa, gairebé al caire del compartiment (el bordó fins i tot en queda fora). Hi ha la hipòtesi no confirmada que el retaule pugui provenir del poble de Puertomingalvo (Terol). Havia pertangut a la col·lecció Bosch Caterineu (MNAC), posteriorment a la col·lecció Muñoz de Barcelona i en l'actualitat a l'Ajuntament de Barcelona.




Gàrgola del Pati Gòtic, edificat per Marc Safont (1413-1424). Palau de la Generalitat. L'autor de tot el conjunt escultòric, incloses les gàrgoles, és desconegut. Provisionalment, se'l coneix com a Mestre de la Generalitat.




Retaule dels sants Joans, obra atribuïda al taller de Joan Mates (entre 1415 i 1425). Pintura al tremp, taula d'altar. En l'elaboració del retaule hauria participat no només Mates sinó altres membres del seu taller. Al compartiment del retaule dedicat a representar la decapitació de sant Joan Baptista i el banquet d'Herodes apareixen tres ministrers, un dels quals sona la cornamusa. Probablement aquest compartiment sigui obra del pintor Pere Rovira, que en aquell moment treballava amb Mates. El retaule potser hauria estat a una església d'Hostalric (d’altres fonts el situen al sud del Principat) per acabar a la col·lecció Carreras Candi-Mercadé (Barcelona). Actualment el compartiment de la decapitació de sant Joan Baptista segueix en mans de la família Carreras.




Àngel cornamusaire del retaule major gòtic de la Capella Reial de la catedral de Palma, obra atribuïda a Llorenç Tosquella (1420). El retaule està tallat en fusta de pi policromada i daurada i actualment està ubicat a la part interior superior del portal del Mirador.


[Pendent d’obtenir]


Baix relleu de l'escala del Pati Gòtic, edificada per Marc Safont (1424-1425). Palau de la Generalitat. L’escala du al primer pis (des del pati gòtic fins a la galeria gòtica), té vint-i-quatre graons i a cada un hi ha una petita mènsula triangular, de cara al pati, amb representacions de monstres i figures humanes, entre les quals hi ha un cornamusaire. El conjunt escultòric és plenament coherent amb la resta del pati gòtic, obra per tant del Mestre de la Generalitat.






Retaule dedicat a sant Joan Baptista, obra del Mestre del Rosselló (1425-1426). Pintura sobre fusta de boix. A la banda lateral dreta, al compartiment que representa la decapitació de sant Joan Baptista i el banquet d'Herodes, s'hi aprecia un cornamusaire. En origen el retaule es va encarregar per a la capella del castell d'Èvol i actualment es conserva a l'església de Sant Andreu de la mateixa localitat.






Retaule dedicat a sant Joaquim i santa Anna davant la Porta Daurada, obra del Mestre de Glorieta (segon quart del s. XV). Retaule d'altar, pintura al tremp. Col·lecció particular (Madrid).






Miniatura del manuscrit Commentaria in Evangelium Joannis, de Cirili d’Alexandria, a l’exemplar conservat a la Biblioteca de Catalunya (entre 1425 i 1475).




Retaule de l’església de Santa Maria de Verdú, obra de Jaume Ferrer II (1432-1434). Pastor cornamusaire. Museu Episcopal de Vic.





Taula dedicada al naixement de Jesús, obra de Bernat Martorell (1440). Pastor cornamusaire. Del retaule original només es conserva aquesta taula. Col·lecció Lippmann (Berlín).




Retaule dedicat a la Mare de Déu dels Consellers, obra de Lluís Dalmau (1443) per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pintura a l'oli. A l'altar de la Mare de Déu, a la banda inferior esquerra, s'hi aprecia un mico cornamusaire. Museu Nacional d'Art de Catalunya.





Escultura en pedra d'un cornamusaire a una clau de finestral del mur exterior del claustre de la catedral de Barcelona, obra d'Antoni Claperós i Joan Claperós (mitjan s. XV).




Escultura d'un pastor cornamusaire, d'autor desconegut, probablement de la Corona d'Aragó (mitjan s. XV). Fet en alabastre polit i policromat, havia pertangut a la col·lecció de Josep Pijoan fins a 1932. Museu de Belles Arts de Boston.




Retaule dedicat al naixement de Jesús i a l'adoració dels pastors (mitjan s. XV). Manuel González Martí l’atribueix a Valentí Montoliu, però aquesta autoria genera molts dubtes i el retaule estaria més pròxim a l’obra de Joan Reixach. Retaule d’altar, pintura al tremp. Al fons de l'escena principal, amb el naixement de Jesús i dos pastors que l'adoren, hi ha la representació de l'anunciació als pastors, un dels quals sona la cornamusa. Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí (València).




Compartiment dedicat a l’anunciació a sant Joaquim, atribuït a Pere Garcia de Benavarri (mitjan s. XV), part d’un retaule dedicat a la Mare de Déu del qual es conserven quatre compartiments. Pintura al tremp sobre fusta. En un segon terme i a la dreta de l'escena principal s'observen dos pastors amb un ramat d'ovelles, un dels quals toca una cornamusa. Els compartiments d'aquest retaule havien estat en comerç anys enrere a Barcelona (Artur Ramon) i no encaixen en l'estil de l'autor.




Àngel cornamusaire a les arquivoltes de la portalada de Loreto, a la catedral d'Oriola (mitjan s. XV).



Retaule dedicat a santa Caterina, obra de Joan Reixach (vers 1450). Retaule d'altar, pintura al tremp. Al compartiment dedicat al naixement, el superior al central, quatre pastors observen el nen Jesús situats a la dreta de l'escena, un dels quals sona la cornamusa. Basílica de Vilafermosa del Riu.



Retaule de la Verge dels Paers, obra de Jaume Ferrer II (entre 1450 i 1455). Pastor cornamusaire. Paeria de Lleida.


[Pendent d’obtenir]


Tapís de les Potestats o de la Bona Vida (vers 1460). Fet sobre llana probablement a un taller francès vinculat a Arràs, fou donat al capítol de Tarragona per l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia (1490-1511). Al fons de l’escena, a la zona dreta, s’hi aprecien dos pastors, un dels quals sona la cornamusa. Museu Diocesà de Tarragona. [© Arxiu d’imatges del Museu Diocesà de Tarragona]




Miniatura d’un pastor cornamusaire al missal de la cartoixa de Portaceli, València (ca. 1468). Les il·luminacions d’aquest manuscrit són obra de Joan Ceseres. The Pierpont Morgan Library (Nova York).




Retaule dedicat a l'epifania, obra de Joan Reixach (vers 1469), originari de l'església del convent de monges agustines de Rubielos de Mora (Terol). Retaule d'altar, pintura al tremp. A la predel·la del retaule, al compartiment que representa el naixement de Jesús i l'anunciació als pastors, a la dreta de l'escena es poden veure tres pastors que acudeixen a adorar el nen Jesús, un dels quals sona la cornamusa. Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).




Retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana, obra de Pere Garcia de Benavarri (cap a 1475). Al compartiment dedicat al naixement de Jesús apareix, a la banda dreta, un pastor cornamusaire. Tremp, relleus d'estuc i daurat amb pa d'or sobre fusta. Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).




Tríptic de l’epifania, d’autor anònim (vers 1475). Al compartiment dedicat a representar el naixement de Jesús un dels pastors que l'adoren sona una cornamusa. Col·lecció particular (Londres).





Capitell del claustre gòtic del monestir de Montserrat. El claustre va ser encarregat als mestres d’obra Pere Basset i Jaume Alfons (el contracte d’obres es va signar el 1476). El capitell representa una colla d’homes i dones totalment nus que s’agafen les mans i que ballen al so d’un sac de gemecs que un músic panxut bufa amb grans esforços. En la iconografia medieval el nu està reservat a Adam i Eva i també a les ànimes que surten del cos en el moment de la mort, als ressuscitats al Judici Final, als condemnats i en algun cas als salvats. En aquest sentit es tractaria, doncs, d’una plasmació en pedra del tema, molt clàssic en la predicació de l’època, de la laeta conventio electorum (l’alegre trobament dels elegits al Cel).




Retaule dedicat a sant Miquel, obra de Joan de Rua, el Mestre de Cervera (entre 1489 i 1491). La taula lateral representa el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors, un dels quals sona la cornamusa. El retaule provenia originàriament de l'església parroquial de Santa Maria, a Cervera, i actualment es conserva al Museu Comarcal de Cervera.




Retaule gòtic dedicat al naixement de Crist, del Mestre de Xàtiva (vers 1490). Un dels pastors que adora el nen Jesús sona una cornamusa. Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).




Pastor cornamusaire en una imatge dedicada al naixement de Jesús que il·lumina un exemplar català de l’Speculum animae (1490-1500). Biblioteca Nacional de França.





Retaule de la catedral de Sant Antoni Abat de Castelsardo, a Sardenya, obra del mestre de Castelsardo (vers 1492). La taula central, que encara és a l’església, està dedicada a la Mare de Déu i el nen Jesús, envoltats d’àngels músics, un dels quals sona la cornamusa. El mestre de Castelsardo, que s’identifica sense resultats concloents amb algun pintor italià, sard o mallorquí, es va formar a Barcelona, on també té obra realitzada.





Retaule dedicat a sant Feliu de Lió i a sant Feliu de Girona, obra dels germans Cabanes (entre 1494 i 1505) per a l'església de Sant Feliu de Xàtiva. Al compartiment que representa el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors, un d'aquests sona una cornamusa.




Naip imprès a València (vers 1495). Personatge escultòric que decora un tron. Sonador de cornamusa. Museu Estatal de Berlín (Kupferstichkabinett).




Taula central del retaule del Pessebre (finals del s. XV), obra del mestre anomenat del Pessebre, probablement un dels pintors del taller de Joan Barceló. A la banda dreta, un dels pastors que adoren el nen Jesús sona una cornamusa. Pintura al tremp sobre fusta. Procedent de l’església de San Francesco di Stampace (Sardenya), es conserva a la Pinacoteca Nazionale di Cagliari.




Escena de retaule amb l’adoració dels pastors, obra del Mestre de Perea, pintor anònim actiu a València (finals del s. XV i principis del XVI). Oli sobre fusta. Col·lecció Alió (Alacant).



Escena d’un naixement amb la presència d’un pastor cornamusaire (primera meitat del s. XVI), d’autor d’escola catalana, procedent d’Estanyol. Pintura sobre fusta. Museu d’Art de Girona.




Retaule de sant Miquel de la catedral de València (ca. 1500). Situat a la capella dedicada al sant, originàriament provenia de l’església del Villar (Serrans). Inicialment atribuït al Mestre de Cabanyes i a un altre autor anònim anomenat Mestre de Gavarda, avui dia es considera obra de joventut de Vicent Macip. En la part dedicada al naixement de Jesús apareix un pastor cornamusaire.




Tapís que representa la història del patriarca Josep (fet vers el 1500), dipositat a la catedral de Tarragona per l’arquebisbe Alfons d’Aragó (1513-1514). Segurament es va teixir a Brussel·les. Museu Diocesà de Tarragona. [© Arxiu d’imatges del Museu Diocesà de Tarragona]





Compartiment de retaule dedicat a l’anunciació a sant Joaquim, de Vicent Macip (1507). El retaule complet provenia de la capella familiar dels Joan a la cartoixa de Portaceli. Museu de Belles Arts de València.



Compartiment de retaule dedicat al naixement de Jesús i l’adoració dels pastors, de Vicent Macip (entre 1507 i 1531). Museu Diocesà de València.



Pintura dedicada al naixement de Jesús i l'adoració dels pastors. Oli sobre fusta de pi. Inicialment va ser atribuïda al Mestre de Cabanyes i actualment està considerada una obra de joventut de Vicent Macip (vers 1510). Obra clarament valenciana, va acabar a la catedral de Tarragona. Museu Diocesà de Tarragona.



Full il·luminat d’un llibre d’hores pertanyent a la família Almogàver (ca. 1510-1520). L’escena representa l’anunciació als pastors, un dels quals sona la cornamusa. The Walters Art Museum (Baltimore).



Retaule dedicat a la Transfiguració (ca. 1515), ubicat a l'església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat. S'atribueix extemporàniament a Valentí Montoliu (en tot cas, si és obra seva cal discutir la data). Retaule d'altar, pintura al tremp. Al compartiment dedicat al naixement de Jesús un dels pastors que l'adoren sona una cornamusa.



Pastor cornamusaire del Betlem de Jesús (entre 1530 i 1540), ubicat a l’església de l'Anunciació (la Sang) de Palma. Probablement fou obra d’un taller napolità, vers el 1480, i segons una llegenda hauria arribat a Mallorca, al convent franciscà de Jesús, cap al 1536. D’aquesta època datarien els pastors músics. És a l’església de la Sang des de 1835.




Retaule major de la catedral de Sogorb, obra de Vicent Macip i del seu fill Joan de Joanes (vers 1531). En l’apartat dedicat a representar el naixement de Jesús i l’adoració dels pastors hi apareix un cornamusaire. Actualment el retaule està ubicat a la capella del Salvador de la catedral.



Cabra cornamusaire del cadirat de l’església de Santa Maria d’Agramunt (vers 1532). [Fotografia d'Àngel Vallverdú]



Escultura d’un cornamusaire a un dels finestrals de la façana del palau Aguilar (actual Museu Picasso), al carrer Montcada de Barcelona (mitjan s. XVI).



Pastor cornamusaire a la representació del naixement de Jesús del retaule renaixentista de l’església de Cabassers (segona meitat del s. XVI). Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus.



Nativitat amb presència d’un pastor cornamusaire, alt relleu de fusta que formava part de l’antic retaule major de l’església de Santa Maria a Sineu, Mallorca, obra de Gaspar Gener (1571-1580) i daurat pel mestre Jaume Blanquer (1631-1636). Actualment els alts relleus de fusta de Gener estan ubicats al presbiteri de la mateixa església.




Gàrgola del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, obra de Pau Forner i Bernat Muntaner (1598). Representa un porc cornamusaire.





Relleu sobre fusta del cadirat del cor de la col·legiata. Monestir de Sant Joan de les Abadesses (finals del s. XVI). Museu del Monestir.



Mènsula que representa un sacaire als porxos del número 32 de la rambla de la Llibertat de Girona, d'autor anònim (mitjan s. XVII).



Retaule barroc de l’altar major de l’església de Santa Maria de Blanes, d’autor desconegut (1689-1694). Destruït durant la Guerra Civil.


[Sense documentar amb prou detall]


Retaule del Roser de la basílica de Santa Maria de Mataró, obra d’Antoni Riera (1691-1701). A la part dedicada al naixement de Jesús (enllestida el 1693) hi ha un cornamusaire. Com a curiositat, la cornamusa (del tipus zampogna) la duu un pastor que no la sona sinó que la porta penjada d’una bandolera a l’altura del maluc.




Rajola policroma d'oficis, que representa un sacaire (finals del s. XVII). Col·lecció particular.




Rajola policroma d’oficis amb la representació d’un sacaire (s. XVII). Museu d’Història de Girona.



Aiguamans amb la representació d'un sacaire (finals del s. XVII - principis del s. XVIII). Pisa esmaltada en blau. Museu del Cau Ferrat, Sitges. [© Arxiu fotogràfic del Museu del Cau Ferrat (Consorci del Patrimoni de Sitges)]




Rajola policroma d’oficis amb la representació d’un sacaire (principis del s. XVIII). Museu del Cau Ferrat, Sitges.



Rajola policroma d’oficis amb la representació d’un sacaire (principis del s. XVIII). Feta a Barcelona amb tècnica pisa. Col·lecció de Lluís Plandiura. Museu del Disseny de Barcelona.



Rajola policroma d'oficis amb la representació de dos sacaires (principis del s. XVIII). Col·lecció particular.




Rajola policroma d'oficis amb la representació d’un sacaire (principis del s. XVIII). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Rajola policroma d’oficis amb la representació d’un sacaire (principis del s. XVIII). Col·lecció de l’Ateneu de Maó.




Rajoles policromes d'oficis amb la representació de diversos sacaires (principis del s. XVIII). Col·lecció de l'Orfeó Català.





Rajola policroma d'oficis amb la representació d'un sacaire (principis del s. XVIII). Fons de Josep Maria Pons Guri. Museu d'Arenys de Mar.




Rajoles policromes d’oficis amb la representació de dos sacaires (principis del s. XVIII). Museu Episcopal de Vic.





Plafó de rajoles policromes, amb la presència d'un sacaire (mitjan s. XVIII). Fet a Barcelona amb tècnica pisa, està atribuït a la família de ceramistes Reig. Museu del Disseny de Barcelona.





Boix popular que figura una cobla de tres quartans, reproduït al llibre de Joan Amades La Sardana. És un gravat setcentista emprat per il·lustrar impresos populars relacionats amb la dansa, especialment cartes o mapes per aprendre a ballar el contrapàs (mitjan s. XVIII).




Plafó policromat pintat per Joan Amat que mostra una cobla de ministrers a una processó de Corpus de Barcelona (1769). Sota l’epígraf “Musichs” apareixen cinc músics, un dels quals sembla que sona un sac de gemecs. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Gravat publicat al llibre Voyage pittoresque de la France (1781-1796), de Jean-Benjamin de Laborde, titulat Vue extérieure de l'Hôtel de Ville de Perpignan, obra de Jean Beugnet. IMPEM, Ceret-Cotlliure.




Cornamusa present als esgrafiats de les façanes del portal del Pardo, al Vendrell, creats dins del procés de redecoració de l’antic palau renaixentista del segle XVI, a iniciativa del cònsol de França a Barcelona, Jean-Baptiste Aubert, i la seva esposa Gertrudis Trillas (1786).



Gravat que representa un cornamusaire (s. XVIII). Girona.




Figures de pessebre de Ramon Amadeu (últim quart del s. XVIII i primer quart del s. XIX). Museu Etnològic de Barcelona, Museu de la Garrotxa d’Olot i col·leccions particulars.






Rajola policroma d’oficis amb la representació d’un sacaire (últim quart del s. XVIII o primer quart del s. XIX). Feta a Barcelona amb tècnica pisa. Col·lecció de Lluís Plandiura. Museu del Disseny de Barcelona.



Rajoles policromes que representen una cobla de tres quartans (finals del s. XVIII - principis del s. XIX). Palau de la Música Catalana.



Dibuix de Bonaventura Planella titulat Els pastorets a Bethlem (primera meitat del s. XIX). Aquest dibuix va ser publicat per la impremta Oliva de Vilanova en el seu calendari per a l’any 1931. Museu Nacional d’Art de Catalunya.



Gravat. Auca de les faules d'Isop (primer terç del s. XIX). En aquesta auca apareixen dues cornamuses: al rodolí número 13, que reprodueix la faula del llop disfressat de pastor, el llop duu un sac de gemecs penjat al cint, mentre que al rodolí número 17, que reprodueix la faula del llop disfressat de xai, el pastor que l'encalça també duu penjat al cint un sac de gemecs. De les faules d'Isop hi ha unes quantes auques, amb dibuixos diferents. L'auca present va tenir diverses edicions però cap amb títol ni peu d'impremta. Biblioteca de Catalunya.




Gravat. Auca coneguda popularment amb el nom de Rifa dels angelets (primer terç del s. XIX), d'autor i editor desconeguts. És un auca que encara conserva clarament la seva funció originària com a joc, tal com demostra el mateix nom amb què era coneguda. Fons Joan Amades.



Full de rengle del Corpus de la Catedral de Barcelona (primera meitat del s. XIX). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.



Gravat. Capçalera del full Modo, en que se deu ballár lo Contrapás Curt; y pot servir també per lo Contrapás Sardá, ab tots los Seguits, que se contenen per ballarlo, com se refereixen en lo present exemple, compost i representat per Jaume Ros i Vilaplana, del lloc de Sant Gregori. Imprès sobre paper verjurat a la Casa d'Agustí Figaró i Oliva, estamper. Girona (entre 1803 i 1823). Fons Joan Amades. El gravat, pel seu caire, denota ser originàriament del s. XVIII o fins i tot anterior. Es conserven altres exemplars de mapes del contrapàs, llarg o curt, idèntics o molt semblants, de data posterior, com els impresos a Vic a la impremta i llibreria d’Ignasi Valls (1845 i 1859), l'imprès a Figueres a la impremta i llibreria de Gregori Matas de Bodallés (mitjan s. XIX) o l'imprès a Barcelona a l'estampa de Campins i Pont (segona meitat del s XIX).



Auca de la processó de beatificació de sant Josep Oriol (1807), impressió atribuïda a l'estamper i impressor Josep Rubió i Lluch. Per la importància que va tenir la processó en el seu temps, d'aquesta auca es van acabar fent edicions diverses en paper de fil i mecànic, i fins i tot també d'acolorides. Fons Joan Amades, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Biblioteca de Catalunya.



Full de rengle xilogràfic que representa la processó de Corpus (1807-1815). Es tracta de quatre fulls amb quatre rengles cadascun. El primer full, on hi ha els sacaires, té espais en blanc. Si bé els boixos podrien ser d'abans de la Guerra del Francès la publicació podria ser posterior. Fons Joan Amades. L'exemplar d'aquest Fons té un estat de conservació regular, amb taques d'òxid, marges malmesos i doblecs. Està fet de paper verjurat enganxat sobre cartolina. Al mateix Fons Joan Amades se'n conserva una còpia fotogràfica de 1900.




Quadre Escena de ball a l’interior d’un hostal, obra de Salvador Mayol (entre 1810 i 1815), en què apareixen uns xeremiers. Museu de Lluc.




Gravat d’August Bayot, sota el nom Jutglas, ou Musiciens Catalans, que representa una cobla de tres quartans tradicional (c. 1830).




Auca d'arts i oficis (entre 1830 i 1840), editada per primera vegada probablement per Pere Simó, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La meitat de l'auca està formada per treballadors de diferents oficis i la resta representa un enfilall de vint-i-quatre músics, entre els quals hi ha un sacaire. Tots els personatges estan caricaturitzats amb molta elegància. Se'n van fer nombroses edicions, en paper de fil i mecànic, alguns exemplars estan acolorits i d'altres duen el títol de "Nans" (la del mateix Pere Simó). Fons Joan Amades, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Biblioteca de Catalunya.



Baix relleu dels Porxos d'en Xifré, al carrer de Llauder de Barcelona (1836-1839). Els relleus van ser executats per Domènec Talarn i Ramon Padró a partir dels dibuixos del seu mestre Damià Campeny, que dirigia l'obra en la part artística.



Gravat. Capçalera del mapa del contrapàs llarg a la usança empordanesa, editat a Vic, a la impremta i llibreria d'Ignasi Valls (1845).



Dibuix de capçalera anònim del setmanari satíric La Gaita, de la ciutat de València (1849). S’hi pot veure un gaiter assegut sota un arbre en posició de tocar mentre gent al seu voltant contempla l’escena.



Gravat La borrassa d'en Paziols. IMPEM, Cotlliure. És una litografia original de Louis-Félix Amiel (1802-1864), a partir de la qual Antoine Guiraud (1800-1879) va fer una aquarel·la (vers el 1850). L’aquarel·la va sortir publicada a l’obra en tres volums Roussillon pittoresque, de 1868, donació del baró Desprès a la vila de Perpinyà. Els volums es conserven al Museu Rigaud (Perpinyà).



Gravat. Capçalera del full Contrapás llarch, á la usansa ampurdanesa (mitjan s. XIX), estampat a Figueres, a la impremta i llibreria de Gregori Matas de Bodallés, al carrer Girona. Museu de les Arts Gràfiques i arxiu de l'Esbart Català Dansaire. El dibuix reproduït és idèntic a l'emprat al full de 1803 que explica com ballar el contrapàs curt.



Felicitació de Nadal, litografia impresa en paper mecànic venuda a la llibreria Lluch, del carrer de la Llibreteria de Barcelona (mitjan s. XIX). Al dibuix de capçalera, xilografia original feta per Josep Noguera, es reprodueix una típica escena de serenata o albades amb un sacaire al centre de la imatge. Fons Joan Amades.



Felicitació de Nadal d'un fuster (mitjan s. XIX). Litografia impresa en paper mecànic. Al centre de la felicitació, en un dibuix que aplega objectes diversos, s'hi aprecia una cornamusa. Fons Joan Amades.



Felicitació de Nadal del sereno (mitjan s. XIX), impresa en paper mecànic a la impremta de J. A. Oliveres i venuda a la botiga de Joaquim Gaubert. Al dibuix de capçalera (una xilografia original del gravador Miquel Torner) apareixen dos músics en formació de mitja cobla. Fons Joan Amades.



Figura de pessebre de Bernat Verderol i Roig (mitjan s. XIX).



Dibuix que sembla extret d’una auca en què es veu un os de fira que balla i un músic que l’acompanya amb un sac de gemecs (segona meitat del s. XIX). Fons Joan Amades.



Pintura d’un cornamusaire procedent del taller de Ramon Martí i Alsina (segona meitat del s. XIX), probablement obra d’Armet o de Pellicer. Col·lecció de Josep Puigdengolas (el 1931).


[Pendent d’obtenir]


Figura de pessebre del taller dels germans Vallmitjana, a Barcelona (segona meitat del s. XIX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquesta figura no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Figura de pessebre de Josep Fernández Segura, el Santet, feta a Mallorca (segona meitat del s. XIX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquesta figura no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Esgrafiat de la façana d’una casa del carrer del Pom d’Or, desaparegut pels enderrocs originats per la construcció de la Via Laietana (segona meitat del s. XIX?).




Felicitació de Nadal del porter de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (segona meitat del s. XIX). Xilografia impresa en paper mecànic. Al dibuix del mig, emmarcant l'escena pastoral, apareixen dos músics en formació de mitja cobla. Fons Joan Amades.




Apunts de Josep Serra i Porson de diversos instruments antics (segona meitat del s. XIX). Col·lecció de Joan Baptista Corominas (el 1931).


[Pendent d'obtenir]


Gravat. Full de rengle que representa la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, obra de Ferran de Sagarra i de Llinàs (entre 1850 i 1860). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Gravat. Auca dels micos filharmònics (editada per primera vegada entre 1850 i 1860), impresa a la impremta de Llorens, al carrer de la Palma de Santa Caterina de Barcelona. Es tracta d'una pseudoauca dibuixada per Ramon Puiggarí i gravada al boix per Josep Noguera. Més que una fulla de rodolins es pot dir que és de patacons i va tenir molta popularitat entre la mainada. Biblioteca de Catalunya i Fons Joan Amades.




Gravat. Capçalera del mapa del contrapàs curt compost i representat per Jaume Ros i Vilaplana del lloc de Sant Gregori, estampat a la impremta i llibreria d'Ignasi Valls, a Vic (1859). El dibuix és molt semblant al del contrapàs llarg editat al mateix lloc.




Nadala dels servents, litografia impresa per felicitar el Nadal (1860). Fons Joan Amades. A la part inferior de la sanefa que emmarca el text de la felicitació s'hi aprecia una cornamusa.




Felicitació de Nadal de l'Institut Agrícola (1860). Fons Joan Amades. A la part superior dreta de la sanefa es pot distingir, entre un cúmul d'instruments musicals, una cornamusa.




Pintura a l’oli de Marià Fortuny, feta a Roma, d’un cornamusaire (vers el 1860). Col·lecció d'Eduard Rifà (el 1931).



Aquarel·la Danses catalanes, d’Antoine Guiraud (vers el 1860). S’hi aprecia una cobla amb cornamusaire. L’aquarel·la va sortir publicada a l’obra en tres volums Roussillon pittoresque, de 1868, donació del baró Desprès a la vila de Perpinyà. Es conserven al Museu Rigaud (Perpinyà).




Auca Juego de lotería para niños, número 25 (vers 1865 o 1870). Exemplar de paper mecànic enganxat sobre cartolina, imprès a la casa d'Antoni Bosch, al carrer del Bou de la Plaça Nova de Barcelona. És una més de les diverses edicions que Bosch feu d'auques anteriors; en aquest cas es tracta d'una reproducció gairebé idèntica en el dibuix de la coneguda popularment com a Rifa dels angelets, d'autor i editor desconeguts. Col·lecció de Joaquim Renart i Fons Joan Amades.




Dibuix sobre la rifa dels porcs, obra de Tomàs Padró (publicat al setmanari Un Tros de Paper el 4 de febrer de 1866).




Felicitació de Nadal del carboner (últim terç del s. XIX). Litografia impresa sobre paper mecànic, feta al taller litogràfic Alier, al carrer Escudellers de Barcelona. A la part superior dreta de la sanefa s’hi aprecia una cornamusa. Fons Joan Amades.




Felicitació de Nadal (últim terç del s. XIX). Litografia impresa en paper mecànic, signada amb el nom de J. Boada Fº (probablement es tracti del taller litogràfic de Jaume Boada, actiu ja el 1864). A la part baixa de la sanefa que envolta els versos de felicitació s'hi aprecia una cornamusa. Fons Joan Amades.




Felicitació de Nadal (últim terç del s. XIX). Litografia impresa en paper mecànic al taller Roig (segurament es tracti del taller de Josep Roig i Gaudier, actiu ja el 1864), de la plaça del Pi de Barcelona. A la part baixa de la sanefa que envolta els versos de felicitació hi ha escrit a mà el nom de Paula Salom i s'hi aprecia una cornamusa. Fons Joan Amades.




Targeta professional del gravador de boix Ramon Ribas i Planas, de Barcelona (últim terç del s. XIX). A la dreta, en segon terme, s'aprecia una cornamusa.




Gravat. Capçalera de Parthènope (masurca). Impremta Llach, Girona (últim terç del s. XIX). Fons Joan Amades.


[Pendent d’obtenir]


Quadre Pastoreo (vers 1870), de Baldomer Galofre. Oli sobre fusta. Col·lecció particular.




Auca sobre el Rector de Vallfogona (vers 1871), impresa a la casa d'Antoni Bosch, al carrer del Bou de la Plaça Nova de Barcelona. L'auca, gravada per Ramon Ribas sobre boix, es va publicar amb motiu de l'èxit obtingut pel drama de Frederic Soler El Rector de Vallfogona, estrenat l'any 1871 al teatre Romea de Barcelona, i se'n van fer nombroses i repetides edicions. Fons Joan Amades.




Auca titulada Fiestas y costumbres de Barcelona (vers 1871), impresa a la impremta de Llorens, al carrer de la Palma de Santa Caterina de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Cornamusaire de Martorell d’Apel·les Mestres (últim quart del s. XIX). Col·lecció de l’autor.


[Vegeu l’explicació de Lo Dolsainer, més avall]


Dibuix de Tomàs Padró que il·lustra el poema “La Sardana”, publicat per Frederic Soler al seu llibre Poesies catalanes (1875).




Quadre Home assegut amb cornamusa (1878), de Miquel Carbonell i Selva. Biblioteca de l'Orfeó Català.




Dibuix A la vila de Molins de Rei (ca. 1879), de Miquel Carbonell i Selva. Tinta xinesa sobre paper. Museu Municipal de Molins de Rei.




Dibuix d’Apel·les Mestres, projecte per a un calendari (1879). Col·lecció de l’autor.


[Pendent d'obtenir]


Dibuix Lo dolsainer d'Apel·les Mestres. Aquest dibuix va sortir publicat, reproduït per en Fusté, a La Ilustració Catalana (núm. 23, 20 de febrer de 1881). Tot i el nom, el dibuix reflecteix un sacaire que sona un sac de gemecs assegut en una roca. Probablement, Cornamusaire de Martorell [vegeu més amunt], mostrat a l’exposició sobre la cornamusa de 1931, sigui la mateixa obra.




Dibuix de capçalera del setmanari Lo Sach dels Gemechs. Periódich purament literari y humorístich, editat a Barcelona (el primer número aparegué l’1 de maig de 1881). El dibuix representa un home assegut al peu d’un arbre que toca el sac de gemecs.




Quadre Ramat. Pastor amb sac de gemecs (ca. 1881-1886), de Miquel Carbonell i Selva. Oli sobre tela. Col·lecció particular.




Quadre Sac de gemecs (ca. 1881-1886), de Miquel Carbonell i Selva. Oli sobre cartró. Inclou mides de l'instrument. Col·lecció particular.




Gravat de Jaume Pahissa i Laporta que encapçala el capítol dedicat a les sardanes de la Historia del Ampurdán, de Josep Pella i Forgas (1883).




Quadre Un idili, de Jaume Pahissa i Laporta. Aquest quadre va sortir publicat, en forma de gravat fet per Josep Thomas, a La Ilustració Catalana (núm. 87, 31 de maig de 1883). La particularitat pel que fa al nostre tema és que, tal com succeeix a algunes altres obres d'en Pahissa (i a alguna figura de pessebre, com la dels Vallmitjana), el sac de gemecs que hi apareix té els bordons lligats a la part del darrere del bot i no a una de les potes del davant.




Oli Ball cerdà a Santa Pau, d'Antoni de Ferrer i de Corriol (1844-1909). Aquest quadre va sortir publicat, sota el títol Lo contrapás i en una reproducció de J. Subietas Lleopart, a La Ilustració Catalana (núm. 150, 15 d'octubre de 1886). En el moment de la publicació l'original pertanyia a la col·lecció particular del Dr. Barraquer. Arxiu Mas / 
Arxiu Ramon Violant i Simorra-Ecomuseu.




Gravat obra de Jaume Almà (1888) en què una tres quartans amb bombo acompanya els gegants de Figueres. Llegat de Josep Rubaudonadeu a la ciutat de Figueres.




Auca encapçalada amb un text que comença amb les paraules "Vecinos de villa culta..." (última dècada del s. XIX), impresa a la impremta de Ramon Riera, al carrer de Bilbao (antic nom de la part alta de la Via Laietana), 207, de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Il·lustracions fetes per Jaume Pahissa, sota el pseudònim de Thomàs Pijoliu, per a la publicació en entregues que va fer La Ilustració Catalana de la novel·la Lo beneyt y la porqueyrola, de Lluís B. Nadal (1893). La particularitat de les il·lustracions és que, tot i que el protagonista de la novel·la és un sacaire català, el model de cornamusa que mostra en Pahissa és el propi de la zampogna italiana.






Dibuix de la capçalera de la revista L’Aurora, òrgan de l’associació dels cors de Clavé (vers el 1895).



Il·lustració El captiri pels presos dels dies de Carnestoltes a Barcelona, de Manuel Moliné, publicat a L'Esquella de la Torratxa (24 de juliol de 1896).



Quadre Els borratxos, d'Antoni Fabrés (1896). Museu Nacional d'Art –MUNAL– (Mèxic).



Gravat de Jaume Pahissa i Laporta d'un sacaire que acompanya una sardana, publicat a la revista Álbum Salón (26 de desembre de 1897).



Quadre Festa pagesa de Pere Blanes Viale (1898). Oli sobre tela. Museu de Mallorca (Palma).



Dibuix d’un sacaire de Manuel Moliné, publicat a L’Esquella de la Torratxa (26 de maig de 1899).



Gravat. Mapa del contrapàs llarg a la usança empordanesa (s. XIX), reproduït al Costumari català de Joan Amades. El dibuix és idèntic al del contrapàs curt de la impremta d'Ignasi Valls.



Capçalera d’un romanç vuitcentista que representa l’escena del naixement de Jesús (s. XIX). Fons Joan Amades.





Auca de músics i tipus grotescs (s. XIX). Fons Joan Amades.


[Pendent d’obtenir]


Gravat. Full de rengle de la processó de Corpus de Barcelona (s. XIX). Fons Joan Amades.


[Pendent d’obtenir]


Litografia Els segadors (s. XIX). Col·lecció de Lluís Tolosa (el 1931).


[Pendent d’obtenir]


Figura de pessebre que representa un pastor cornamusaire feta a Barcelona (s. XIX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquesta figura no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Diverses peces de país de ventall (s. XIX). Col·lecció de l'Orfeó Català i col·lecció de Joaquim Renart.




Cartró per a calendari (s. XIX). Col·lecció Apel·les Mestres (el 1931).


[Pendent d’obtenir]


Estàtua d'un sacaire al mas de Santa Maria dels Horts, a Vilafranca del Penedès. Consta que hi visqué el sacaire Pau Hill (finals del s. XIX - principis del s. XX).




Dibuix per a colofó tipus gòtic, d’Apel·les Mestres (finals del s. XIX - principis del s. XX). Col·lecció de l'autor.


[Pendent d'obtenir]


Figures de pessebre de Pere Teixidor (últim terç del s. XIX - 1930).






Tres figures de pessebre de l’estil de Pere Teixidor fetes a Barcelona (finals del s. XIX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquestes figures no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Figura de pessebre de Bartomeu Marcè, feta a Barcelona (primera meitat del s. XX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquesta figura no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Felicitació de Nadal de diversos gremis: aprenent, mosso, mosso d'estació, barber, cambrer... (primer terç del s. XX). Tots els exemplars són litografies acolorides tipogràficament i a l'anvers reprodueixen les mateixes escenes que envolten el centre, que varia d'acord amb l'ofici. A la part superior, un Naixement, hi ha un pastor que sona una cornamusa. Fons Palau Antiguitats.




Dibuix d'Alexandre de Riquer per a la portada de la col·lecció de llibres de cançons “Musa Catalana” (vers 1900).




Dibuix sobre la rifa dels porcs de Manuel Moliné, publicat a L'Esquella de la Torratxa (4 de gener de 1901).




Il·lustració d’Enric Monserdà per a la novel·la La fabricanta, de Dolors Monserdà, en què reprodueix un bust de Josep Anselm Clavé flanquejat per un flabiol i per un sac de gemecs, sembla que de tipus zampogna (1904).




Escultura d'Eusebi Arnau d'una musa cornamusaire (1905). Escenari del Palau de la Música Catalana.




Dibuix d’una sardana de Jaume Pahissa i Laporta per a la portada de la partitura de La Capritxosa, de Pep Ventura, editada a Figueres per Dalí-Presas editors (1908).





Àngel músic de la porta de la capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat (entre 1908 i 1912). Aquest àngel cornamusaire forma part d'un conjunt d'àngels músics incorporats dins d'un fris de factura moderna situat a la part superior de la porta gòtica de la capella, fruit de les obres de modificació que es van fer al Palau sota la direcció de l’arquitecte Josep Bori.




Pessebre pintat sobre cartró, obra del canonge Martí Vidalet, rector d’Eus, al Conflent (1911).



Exlibris de J. Meifrèn, obra d’Alexandre de Riquer (1913). El dibuix reprodueix el fet per a la col·lecció “Musa Catalana”. Museu de Belles Arts de Boston.



Aiguafort per a un exmusicis de Jordi Monsalvatge, obra d'Alexandre de Riquer (1913-1914). Sota el lema “La música i la dança“ l'exmusicis es resol en dos dibuixos, la part alta del qual reprodueix el dibuix fet per de Riquer per a la col·lecció “Musa Catalana”.



Capitell esculpit per Pere Jou al Palau de Maricel, a Sitges (1916-1920). S'hi aprecia un cornamusaire que acompanya un ball rodó.



Dibuix de Josep Robert i Picarín per a la portada del llibre El llibre de les Sardanes, publicat per Salvador Bonavia (1919).



Dibuix de Joaquim Renart que reprodueix una figureta de pessebre d’un sacaire (1921). Biblioteca de Catalunya.



Dibuix de Josep Obiols per al quadern de partitura de la cançó Les figures del pessebre, de Joan Llongueres (anys 20 del s. XX).



Dibuix per a Les figures del pessebre, de Joan Llongueres, de Joaquim Renart (entre 1922 i 1931).


[Pendent d’obtenir]


Dibuix de Joaquim Renart que reprodueix una figureta de pessebre d’un sacaire (1924). Biblioteca de Catalunya.




Dibuix d'Apel·les Mestres per a la portada del seu quadern de melodies Cansons festives per als infants (entre 1925 i 1930).





Dibuix d'Agustí Ferrer publicat a la revista L'Amic de les Arts, de Sitges, amb un sacaire que acompanya el ball de cercolets (1926).




Dibuix de Joan Junceda per a la portada d'una partitura per a piano del contrapàs cerdà, obra de Salvador Raurich, en què apareix una cobla antiga de tres músics: cornamusa, flabiol i tamborí i oboè rústic (1928). Editorial Boileau. Arxiu Joan Bial.




Dibuix de Carles Llobet i Raurich per a un full informatiu sobre la sardana publicat per l’Abadia de Montserrat (1929).





Dibuix dedicat a la sardana, obra de Josep Ribot i Calpe, làmina de l’àlbum Costums de Catalunya, imprès per l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova (1931).




Dibuix de Joan Junceda per al cartell i el programa de l'Exposició Iconogràfica de la Cornamusa, organitzada per l'Orfeó Català (1931).



Dos dibuixos de Joaquim Renart de la sonada que en Francesc Pasqual, Tons, i en Joan Pasqual, Tupí, feren a l'Orfeó Català el 22 de novembre de 1931, publicats al llibre L'Orfeó Català que he viscut, del mateix Joaquim Renart.




Xilografia d’Enric C. Ricart per a El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb unes figuretes de pessebre que representen uns pastors que dansen (1931).



Dibuixos d'Apel·les Mestres i de Joan Junceda per a l'article "La cornamusa a Catalunya", de Joan Amades (1932). Fons Joan Amades.




Dibuix que il·lustra el conte clàssic “El llop i l’anyell”, aparegut al llibre escolar de Joaquim Pla i Cargol Tercer libro: narraciones, poesías, sugerencias (1934).



Dibuix d'Agustí Ferrer publicat al setmanari El Baluard de Sitges, amb un sacaire que acompanya els balls de festa major (1935).



Figures de pessebre fetes a Barcelona (1940). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquestes figures no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Dibuix de J. Mur que representa la rifa dels porcs, amb la presència d’un cornamusaire, publicada al llibre Las antiguas rifas barcelonesas, d’Antoni R. Dalmau (1946). El dibuix és una reconstitució segons documents gràfics de l’època en què es feia la rifa.




Figura de pessebre de Lluís Carratalà i Vila (mitjan s. XX). Col·lecció de Xavier Orriols.




Figura de pessebre de Manuel Muns (mitjan s. XX).




Dibuix de Ramon Noè que representa uns pastors amb el moltó camí d’una església per adorar el nen Jesús la nit de Nadal, al Vallès, amb la presència d’una mitja cobla (mitjan s. XX). Arxiu Ramon Violant i Simorra-Ecomuseu.





Figures de pessebre del taller de la família Castells, a Barcelona (segona meitat del s. XX). Museu Etnològic de Barcelona i col·lecció particular.


[La imatge de les figures del Museu Etnològic no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]




Figura de pessebre del taller de la família Oliver, a Barcelona (segona meitat del s. XX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquesta figura no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Dibuixos de Manuel Bas per al Costumari català, de Joan Amades (1952): una mitja cobla, la capta dels presos i un segador cornamusaire.






Dibuixos de Lola Anglada per a l'obra de Francesc Curet Visions barcelonines. Al volum 3 (1953) hi ha un dibuix sobre la tradicional rifa dels porcs i al volum 4 (1957) dos dibuixos més, un que representa uns típics músics geganters del s. XVIII i l’altre que reprodueix la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, amb presència d'un cornamusaire.






Dibuix de Llucià Navarro i Rodón que representa una cobla de tres quartans (1958).




Plànol Antique cornemuse catalane, de l'artista hongarès François Vanczak, sobre un sac de gemecs antic (entre 1960 i 1988). Col·lecció de la Casa Pairal-MCATP (Perpinyà).




Postal “Andorra històrica XVII”, que reprodueix un cornamusaire, de la col·lecció de postals històriques Parrot’s “Andorra històrica” (1963).




Dibuix que representa un cornamusaire a l’auca dels aplecs de la sardana (II), publicada a Girona per la impremta Dalmau Carles Pla (1977).



Figures de pessebre de músics cornamusaires fetes a Barcelona (data indeterminada, s. XIX i XX). Museu Etnològic de Barcelona.


[La imatge d’aquestes figures no es pot reproduir perquè està subjecta a drets de propietat]


Fonts


­-      ­Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.
­-      Catàleg de l'exposició "Valors d'Art Reusencs. Entorn els Segles XIX-XX". Galeria d'art Anquin's. Reus. 1977.
­-      Catàleg de l’exposició “Figures de pessebre. Grans mestres catalans”. Museu Etnològic de Barcelona i Federació Catalana de Pessebristes. 2010.
­-      “La manxa borrega”. Revista La Fura, núm. 1200/1201. Agost-setembre de 2005.
­-      “La música en els gegants”. Web http://gegantsdefigueres.org/index.php/musica. [Actualment ja no disponible]
­-      ALCOY, Rosa, i MIRET, M. Montserrat. Joan Mates, pintor del gòtic internacional. Editorial Ausa. Sabadell. 1998.
­-      ALÍS RAURICH, Gerard. La cornamusa gòtica a Catalunya. Una aproximació a la cornamusa, a la Catalunya dels segles XIV i XV. Projecte final de carrera. ESMUC. Barcelona. 2012.
­-      ALMERICH, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Llibreria Millà. Barcelona. 1944.
­-      ALTURO I PERUCHO, Jesús. El llibre manuscrit a Catalunya. Orígens i esplendor. Edicions 92 i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2000.
­-      ­AMADES, Joan. Música de cornamusa, 8 volums. Inèdit. Text mecanografiat i partitures manuscrites. 1924 per als dos primers volums, 1928 per als 5 volums següents i 1931 per al darrer volum. Tots 8 volums són consultables en versió digitalitzada al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (l’original forma part de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat).
­-      AMADES, Joan. La Sardana. “Biblioteca La Sardana”, 3. Impremta Omega. Barcelona. 1930.
­-      AMADES, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. “Costumari Popular Català”. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.
­-      AMADES, Joan. Costumari català. 5 volums. Editorial Salvat. Barcelona. 1952.
­-      AMADES, Joan. Danses de la terra. 2 volums. Edicions El Mèdol. Tarragona. 1997-1998.
­-      AMADES, Joan; COLOMINES, Josep, i VILA, Pau. Les auques. 2 volums. Editorial Orbis. Barcelona. 1931.
­-      AYATS, Jaume. “La cobla de tres quartans i el fructífer invent de la tradició”. Revista Caramella, núm. XVII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2007.
­-      ­AYATS, Jaume (director); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume, i RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 2006.
­-      BALLESTER I GIBERT, Jordi. “Retablos marianos tardomedievales con ángeles músicos procedentes del antiguo Reino de Aragón. Catálogo”. Revista de Musicología, volum XIII, núm. 1. Sociedad Española de Musicología. Madrid. 1990.
­-      BALLESTER I GIBERT, Jordi. “La cornamusa y el pastor en la iconografía catalano-aragonesa de los siglos XIV y XV“. Revista de Musicología, volum XX, núm. 2. Sociedad Española de Musicología. Madrid. 1997.
­-      BALLESTER I GIBERT, Jordi. “Fonts iconogràfiques: pintura i música a la Corona d'Aragó entre els regnats de Pere el Cerimoniós i Ferran el Catòlic“, dins Fuentes musicales en la Península Ibérica (ca. 1250 - ca. 1550). Edicions de la Universitat de Lleida i Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 2001.
­-      BARRUTI, Mila; VINYOLES, Laura. Les figures del pessebre popular. Obol. Barcelona. 1980.
­-      BATLLORI I MUNNÉ, Andreu, i LLUBIÀ I MUNNÉ, Lluís M. Ceràmica catalana decorada. Llibreria Tuebols. Barcelona. 1949.
­-      ­BEJARANO ESCANILLA, Ana; CAROD ROVIRA, Josep-Lluís; FORCANO APARICIO, Manuel, i ALCOY PEDRÓS, Rosa. Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català, llibret de sala de l’exposició homònima. Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona. Barcelona. 2015.
­-      BENITO DOMÉNECH, Fernando, i GALDÓN GARCÍA, José Luis. Vicent Macip (c. 1475-1550). Catàleg d’exposició. Generalitat Valenciana. València. 1997.
­-      BLANXART, Manuel. "El contrapàs llarg". La Veu de Catalunya, any 32, núm. 8325. Barcelona. 29 de novembre de 1922.
­-      CAMACHO, Josep. "La música antiga valenciana, una tradició recuperada a la comarca de la Safor". 2011.
­-      CAPMANY, Aureli. El Contrapàs. Editorial Políglota. Barcelona. 1922.
­-      CAPMANY, Aureli. "El baile y la danza", dins Folklore y costumbres de España, volum 2. Editorial Alberto Martín. Barcelona. 1931.
­-      CAPMANY, Aureli. La dansa a Catalunya. 2 volums. Editorial Barcino. Barcelona. 1930-1953.
­-      CARBONELL I BUADES, Marià. El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. 2 volums. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2015.
­-      CARBONELL CASTELL, Xavier. “Els instruments musicals del Betlem de l'Església de la Sang”. Estudis Baleàrics, any IV, núm. 20. Palma. 1996.
­-      CARBONELL CASTELL, Xavier. “Una escena musical al retaule de Verdú (entre l’anàlisi iconogràfica i l’especulació iconològica)”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 15. Tàrrega. 2002.
­-      CASALS, Ricard, FERRÉ, Biel, i MACAYA, Albert. “El sac de gemecs, aproximació bibliogràfica i iconogràfica”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.
­-      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu Blanca de Sant Joan de les Abadesses”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/21/el-retaule-de-la-mare-de-deu-blanca-de-sant-joan-de-les-abadesses/). 21 d’octubre de 2015.
­-      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu de la Salut de Beget”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/22/el-retaule-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-beget/). 22 d’octubre de 2015.
­-      CASTELLET, Laura de. “Iconografia de la cornamusa”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2016/02/24/iconografia-de-la-cornamusa/). 24 de febrer de 2016.
­-      ­CASTELLS, Pere. "Una dansa de l’antigor: el contrapàs", dins Llibre de la festa major de Torroella de Montgrí. 1972. Torroella de Montgrí. 1972.
­-      CURET, Francesc. Visions barcelonines, volums III i IV. Editorial Dalmau i Jover. Barcelona. 1953 i 1957, respectivament.
­-      DALMAU, Antoni R. Las antiguas rifas barcelonesas. Edicions Llibreria Millà. Barcelona. 1946.
­-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició "El Sac de Gemecs a Catalunya". Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
­-      DIVERSOS AUTORS. Miquel Carbonell i Selva. Pintor (1854-1896). Catàleg de l'exposició sobre el pintor a Ca N'Ametller, de Molins de Rei (11 d'abril-18 de maig de 1997). Fundació "La Caixa" i Ajuntament de Molins de Rei. Barcelona. 1997.
­-      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2005.
­-      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent internacional. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2005.
­-      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2006.
­-      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2008.
­-      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Síntesi general. Índexs generals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2009.
­-      FONQUERNIE, Laurent. “Antoine Guiraud et le costume roussillonnais”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2012/06/antoine-guiraud-et-le-costume-roussillonnais/). Perpinyà. 21 de juny de 2012.
­-      FONQUERNIE, Laurent. “Portrait de Paziols, joueur de cornemuse”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2016/05/portrait-de-paziols-joueur-de-cornemuse/). Perpinyà. 18 de maig de 2016.
­-      ­GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. El Llibre Vermell de Montserrat. Cants i danses s. XIV. Els Llibres de la Frontera. Sant Cugat del Vallès. 2000.
­-      GÓMEZ RODRIGO, María. Las pinturas quemadas de la Catedral de Valencia. El Retablo de San Miguel del Maestro de Gabarda. Generalitat Valenciana. València. 2001.
­-      GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Cerámica del Levante español, volum III. Editorial Labor. Barcelona. 1952.
­-      GUDIOL, Josep, i ALCOLEA, Santiago. Pintura gótica catalana. Ediciones Polígrafa. Barcelona. 1986.
­-      IBERN, Pere. “Notas sobre la cornamusa catalana”. Revista de Folklore, núm. 45. Valladolid. 1984.
­-      Informacions orals obtingudes de Clara Beltrán Catalán, Oriol Lluís Gual, Joan Pellisa i Pujades, Ignasi Ros Fontana i Àngel Vallverdú Rom.
­-      JORDÀ-MANAUT, Pierre. “Què nos ensenyen els flabiols d’en Valentin Touron”, dins Col·loquis del flabiol 2016. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d’Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2016.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 23. Barcelona. 20 de febrer de 1881.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 87. Barcelona. 31 de maig de 1883.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 150. Barcelona. 15 d'octubre de 1886.
­-      LAMAÑA, José M. “Estudio de los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastía de la casa de Barcelona. Comentario musicológico sobre el techo de una capilla”. Miscellanea Barcinonensia, núm. XXI i XXII. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. Abril i agost de 1969.
­-      ­LAPLANA I PUY, Josep de Calassanç. “Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat. El claustre gòtic”, dins el seu blog La rebotiga del MDM (http://larebotigamdm.blogspot.com.es/2015/02/writings-and-lectures-16.html). 9 de febrer de 2015.
­-      LLANES DOMINGO, Carme. L’obrador de Pere Nicolau i la segona generació de pintors del gòtic internacional a València. Servei de Publicacions de la Universitat de València. València. 2011.
­-      MARTÍ I AIXALÀ, Josep. “Els misteris de l’Encarnació i de la Nativitat de Jesús en el retaule de Joan de Tarragona del Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona”. Taüll, núm. 22. Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya. Girona. Gener de 2008.
­-      MAS I GARCIA, Carles. Aproximació a la tècnica coreogràfica del contrapàs. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 1988.
­-      MAS I SOLENCH, Josep M. La Sardana. Dansa nacional de Catalunya. Edicions 92 i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1993.
­-      MENZEL SANSÓ, Cristina. "El portal del Mirador de la catedral de Mallorca: noves perspectives iconogràfiques". Revista Catalana de Musicologia, núm. V. Barcelona. 2012.
­-      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.
­-      ­MITJANS, Rafel, i SOLER, Teresa. “Una cornamusa al retaule del Roser de Mataró”. Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 19. Mataró. 2002.
­-      ­MONSERDÀ DE MACIÀ, Dolors. La fabricanta. Llibreria de Francesc Puig. Barcelona. 1904.
­-      ­NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. “Lo beneyt y la porqueyrola”. La Ilustració Catalana, núm. 300-310. Barcelona. Gener-juny de 1893.
      ORRIOLS, Xavier. “La trompa”. Revista Caramella, núm. XV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2006.
      ­RENART, Joaquim. L'Orfeó Català que he viscut. Editorial Ausa. Sabadell. 1992.
      ­ROIG I GALCERAN, Francesca. Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII. El Cep i la Nansa, edicions. Vilanova i la Geltrú. 2011.
      ­­RUIZ I PORTA, Joan. “El Palau de la Generalitat de Catalunya”. Catalunya Gràfica, núm. 11 i 12. Barcelona. Abril de 1922.
      RUIZ I QUESADA, Francesc. “L'art del 1400 i els pintors del bisbat de Tortosa“. Revista Retrotabulum. Estudis d'Art Medieval, núm. 6. Barcelona. Desembre de 2012.
      SAGARRA, Josep Maria de. El poema de Nadal (amb xilografies d’Enric C. Ricart). Llibreria Catalònia. Barcelona. 1931.
      SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2001.
      SIGALÉS, Bartomeu. "En Jordi Monsalvatje, col·leccionista d'Ex-libris. 1872-1922". Revista Marinada, any XII, número 3. Palamós. Març-Abril de 1925.
      TOMÀS, Jordi. Web http://www.tinet.org/~jorditom/.
      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “El flabiol a la baixa edat mitjana. Un petit recorregut iconogràfic”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.
      VELASCO GONZÁLEZ, Alberto. Fragments d’un passat. Pere Garcia de Benavarri i el retaule de l’església de Sant Joan de Lleida. Museu de Lleida: diocesà i comarcal i Edicions de la Universitat de Lleida. Lleida. 2012.
      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Els pastors i la música. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.
      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. “Instrumentos musicales de construcción infantil y pastoril”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tom X, núm. 3. CSIC. Madrid. 1954.
      Web del grup de Facebook "Sac de gemecs", dedicat a l'instrument.
      Web de l'Ajuntament de Girona, apartat "Artalcarrer", fitxa anomenada Tres escultures.
      Web del Museu del Prado. Pàgina sobre el retaule de Pere Llembrí dedicat a la Mare de Déu de la Llet, sant Benet i sant Bernat (https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/la-virgen-de-la-leche-con-el-nio-entre-san/9b376cb9-cb0b-4fb1-80c2-12da1fdd09f6?searchMeta=pere%20lembri).
      Web portal del projecte Calaix (dipòsit digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Repositori en línia que recull diversos documents iconogràfics conservats al Fons Joan Amades. 2015.
      ­Web dedicat a preparar l’exposició "Premsa Satírica i Cultura Popular Valenciana" (del 6 d’octubre de 2016 al 9 de gener de 2017). Entrada dedicada al setmanari La Gaita (https://premsatiricaiculturapv.wordpress.com/1849/05/25/libro-246-x-375-cama/). València. 2016.
      Web de la Revista Nord, de Cabassers. https://www.nord.cab/2021/10/08/el-tercer-retaule-de-cabassers/. Cabassers. 8 d’octubre de 2021.
      YEBRA, Joan-Lluís de. Alexandre de Riquer i l'exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona. 1983.

Entrada modificada el 4.3.2024

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada