dilluns, 11 de juliol de 2011

Presència del sac de gemecs en la iconografia

Tot seguit, llisto per ordre cronològic diverses referències iconogràfiques sobre la cornamusa a Catalunya.

·      Capitell del claustre del monestir de Santes Creus (s. XIV).
·      Baix relleu sobre fusta: àngel cornamusaire. Cadirat de la Seu de Girona (s. XIV). Museu Fundació Mauri (la Garriga).
·      Escultura d'un cornamusaire en una mènsula del rerecor de la seu de Tarragona. Reinard des Fonoll (1321-1326).
·      Il·luminació de l’hagadà de Barcelona en què hi ha representats uns músics, entre els quals un cornamusaire (c. 1340). Biblioteca Britànica, Londres.
·      Pastor cornamusaire d’alabastre del retaule de la Mare de Déu Blanca (o Santa Maria la Blanca) de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fet per Bernat Saulet (1343).
·      Pastor cornamusaire d’alabastre del retaule de la Mare de Déu de la Salut de l’església de Sant Cristòfol de Beget, fet segurament al taller de Bernat Saulet (vers 1343-1344).
·      Reproducció d’una dona cornamusaire en una il·lustració del Psalterium glossatum (Salteri Anglocatalà de París), foli 173r, psalm 97. Taller de Ferrer Bassa (segon quart del s. XIV). Biblioteca Nacional de França.
·      Retaule dedicat a la Verge del monestir de Sixena (Osca). Família Serra (1357-1405). Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
·      Àngel cornamusaire del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Forma part d’un conjunt de tres capitells de l’ala nord del claustre. El primer capitell representa tres ministrers que toquen l’orgue portatiu, el llaüt i l’arpa. El capitell central està format per quatre dames agafades de la mà en actitud de ballar. A l’últim capitell hi ha altres tres ministrers, que toquen la cornamusa, la xirimia i els cròtals. Es tracta, doncs, d’un grup d’instruments baixos i un altre d’instruments alts que acompanyen una dansa circular –un ball rodó– (finals del s. XIV).
·      Miniatura d'un còdex del Roman de la Rose. Hi apareix un cornamusaire amb barretina. Havia pertangut al rei Alfons el Magnànim. Biblioteca de la Universitat de València (finals del s. XIV).
·      Capitell del palau del rei Martí, monestir de Poblet. Mitja cobla (1397-1407).
·      Baix relleu del sostre de la capella del palau Dalmases, probablement obra d'Antoni Claperós o Clapós, amb diverses figures d'àngels músics, entre els quals n'hi ha un de cornamusaire amb una cornamusa d'un bordó. Destaca pel detallisme en la representació i per la fidelitat del mostrari d'instruments respecte dels que sabem que sonaven en aquella època (primer terç del s. XV).
·      Escultura d'un àngel cornamusaire al portal del Mirador de la Catedral de Palma de Mallorca, de Guillem Sagrera (feta entre 1420 i 1456).
·      Retaule de sant Joan Baptista. Joan Mates (mort vers el 1431). Col·lecció Carreras Mercadé (Barcelona).
·      Retaule major de la seu de Saragossa, de Pere Joan (fet entre 1434 i 1445).
·      Relleu sobre fusta del cadirat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (s. XV).
·      Gàrgola del Pati de l'Audiència. Palau de la Generalitat (s. XV).
·      Gàrgola del Pati dels Tarongers. Palau de la Generalitat (s. XV).
·      Baix relleu de l'escala del Pati de l'Audiència. Palau de la Generalitat. L’escala du al primer pis (des del pati gòtic fins a la galeria gòtica), té vint-i-quatre graons i a cada un hi ha una petita mènsula triangular, de cara al pati, amb representacions de monstres i figures humanes, entre les quals en una hi ha un sacaire i en una altra un flabiolaire (s. XV).
·      Retaule de la Mare de Déu de l'altar major de l'església parroquial de Nostra Senyora de Baldós de Montanyana, de Pere Garcia de Benavarri (1475). Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
·      Capitell del claustre gòtic del monestir de Montserrat. Representa una colla d’homes i dones totalment nus que s’agafen les mans i que ballen al so d’un sac de gemecs que un músic panxut bufa amb grans esforços. En la iconografia medieval el nu està reservat a Adam i Eva i també a les ànimes que surten del cos al moment de la mort, dels ressuscitats al Judici Final, del condemnat i en algun cas dels salvats. En aquest sentit es tractaria, doncs, d’una plasmació en pedra del tema, molt clàssic en la predicació de l’època, de la laeta conventio electorum (l’alegre trobament dels elegits al cel) (1476 aprox.).
·      Pintura al tremp sobre fusta (El naixement de Jesús). Estil Domènec Valls, Morella (s. XV). Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
·      Pintura (Cornamusaire) de l'escola valenciana del s. XV. Museu Diocesà de València.
·      Pintura El naixement de Jesús (s. XV). Museu Episcopal de Tarragona.
·      Retaule gòtic L’adoració dels pastors, del Mestre de Xàtiva (vers 1490). Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
·      Breviari gòtic. Col·lecció Joaquim Renart.
·      Àngel cornamusaire. Seu de Gandia (finals del s. XV - principis del s. XVI).
·      Retaule de Sant Miquel de la Catedral de València (principis del s. XVI). Situat a la capella dedicada al sant, inicialment va ser atribuït al Mestre de Cabanes però avui dia es considera obra de joventut de Vicent Macip. En la part dedicada al naixement de Crist apareix un pastor cornamusaire.
·      Tapís Història de Sant Josep (s. XVI). Museu Diocesà de Tarragona.
·      Àngels músics, talles policromades (s. XVI). Col·lecció Miquel Estany.
·      Mènsula que representa un sacaire al número 32 de la rambla de la Llibertat de Girona, d'autor anònim (s. XVII).
·      Diverses rajoles d'ofici (s. XVII i XVIII). Col·lecció particular / Publicades a La ceràmica catalana, d'A. Batllori (Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1974) / Col·lecció Pons Guri (Arenys de Mar) / Col·lecció Orfeó Català / Col·lecció Miquel Estany.
·      Retaule barroc de l’altar major de l’església de Santa Maria de Blanes (1689-1693). Destruït durant la Guerra Civil.
·      Relleu d’Antoni Riera dedicat al Naixement al retaule del Roser de l’església de Santa Maria de Mataró. Com a curiositat, la cornamusa (del tipus zampogna) la duu un pastor que no la sona sinó que la porta penjada d’una bandolera a l’altura del maluc (1691-1693).
·      Boix popular que figura una cobla de tres quartans, reproduït al llibre de Joan Amades La Sardana. És un gravat set-centista emprat per il·lustrar impresos populars relacionats amb la dansa, especialment cartes o mapes per aprendre a ballar el contrapàs (mitjan s. XVIII).
·      Plafó policromat pintat per Joan Amat que mostra una cobla de ministrers a una processó de Corpus de Barcelona (1769). Sota l’epígraf “Musichs” apareixen cinc músics, un dels quals sembla que sona un sac de gemecs. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
·      Figures de pessebre de Ramon Amadeu (1745-1821). Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars (Barcelona) i col·leccions particulars.
·      Dibuix de Bonaventura Planella (1772-1844). Museu de Barcelona.
·      Gravat extret del llibre Voyage pittoresque de la France (1781-1796), de Jean-Benjamin de Laborde, titulat: Vue extérieure de l'Hotel de Ville de Perpignan. IMPEM, Ceret-Cotlliure.
·      Full de rengles on apareixen els gegants que concorrien a la processó de Corpus de Barcelona (finals del s. XVIII). Fons Joan Amades i col·lecció Joaquim Renart.
·      Full de rengle que representa una processó (principis del s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Auca de la processó de beatificació de sant Josep Oriol (1807). Fons Joan Amades.
·      Quadre Ball pla a la plaça de Sant Pau (Olot), d’A. de Tesse (principis del s. XIX). Col·lecció Joan Baptista Corominas.
·      Gravat. Capçalera del Contrapás llarch, á la usansa ampurdanesa (mitjan s. XIX), estampat a Figueres. Museu de les Arts Gràfiques. El dibuix que l'encapçala, pel seu caire, denota ser del s. XVIII o fins i tot anterior.
·      Baix relleu dels porxos d'en Xifré, a la plaça Palau de Barcelona (mitjan s. XIX).
·      Pintura a l’oli de Marià Fortuny en què apareix un cornamusaire (mitjan s. XIX). Col·lecció Eduard Rifà.
·      Gravat. Capçalera del full Modo, en que se deu ballar lo Contrapás curt, y pot servir també per lo Contrapás Cerdá, ab tots los seguits, que se contenen per ballarlo, com se refereixen en lo present exemple. Impremta i Llibreria d’Ignasi Valls. Vic (1845). El dibuix que l'encapçala és molt semblant, gairebé idèntic, al del contrapàs llarg esmentat abans.
·      Dibuix de capçalera anònim del setmanari satíric La Gaita, de la ciutat de València (1849). S’hi pot veure un gaiter assegut sota un arbre en posició de tocar mentre gent al seu voltant contempla l’escena.
·      Gravat. Full de rengle. La processó de Corpus de Santa Maria del Mar. Ferran de Segarra (1850-1860). Museu d'Història de la Ciutat.
·      Dibuix La rifa dels porcs de Tomàs Padró (1840-1877). Biblioteca de Catalunya.
·      Pintura d’un cornamusaire procedent del taller de Ramon Martí i Alsina (1826-1894), probablement obra de Lluís Armet o de Josep Lluís Pellicer. Col·lecció Josep Puigdengolas.
·      Gravat. Capçalera del Modo, en que se deu ballar lo Contrapás curt; y pot servir també per lo Contrapás Serdá, ab tots los seguits, que se contenen per ballarlo, com se refereixen en lo present exemple. Estampa de Campins i Pont. Barcelona (segona meitat del s. XIX). Museu de les Arts Gràfiques. És una variant de l'anterior full sobre el contrapàs. D'aquests fulls sobre el contrapàs hi ha nombroses versions i exemplars, fets a Vic, Barcelona o la Selva de Mar, per exemple.
·      Gravat. Auca d'arts i oficis núm. 17 (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Auca dels micos músics (s. XIX). Biblioteca de Catalunya i Fons Joan Amades.
·      Auca de músics i tipus grotescs (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Full de rengle de la processó de Corpus de Barcelona (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Auca de les faules d'Isop. El llop disfressat de pastor (s. XIX). Biblioteca de Catalunya.
·      Gravat La borrassa d'en Paziols (s. XIX). IMPEM, Cotlliure. És una litografia original de Louis-Félix Amiel (1802-1864), a partir de la qual Antoine Guiraud (1800-1879) va fer una aquarel·la. Es conserva en un àlbum dipositat al Museu Rigaud.
·      Gravat. Felicitació de Nadal. Noguera (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Serenates i albades de bones festes. Noguera (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Felicitació de Nadal. Institut Agrícola Català de Sant Isidre (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Capçalera de Parthènope (masurca). Impremta Llach, Girona (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Dècima El sereno (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Felicitació de Nadal El sereno del barrio, de Tornés. Impremta J. A. Oliveres i Mates (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Felicitació de Nadal, de J. Boada (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Gravat. Auca Vecinos de Villa Culta. Impremta Bilbao (s. XIX). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
·      Gravat. Auca Fiestas y costumbres de Barcelona. Impremta Llorens (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Postal P. Alegre Beya. Llibreria Figueras (s. XIX). Col·lecció particular.
·      Auca Juego de lotería para niños (s. XIX). Col·lecció Joaquim Renart i Fons Joan Amades.
·      Auca sobre el Rector de Vallfogona (s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Litografia Els segadors (s. XIX). Col·lecció Lluís Tolosa.
·      Diverses peces de país de ventall (s. XIX). Col·lecció Orfeó Català i col·lecció Joaquim Renart.
·      Cartró per a calendari (s. XIX). Col·lecció Apel·les Mestres.
·      Boix de capçalera de romanç que representa una dansa al so d’un sac de gemecs (s. XIX?). Fons Joan Amades.
·      Dibuix que sembla extret d’una auca en què es veu un ós de fira que balla i un músic que l’acompanya sonant el sac de gemecs (s. XIX?). Fons Joan Amades.
·      Figures de pessebre de Pere Teixidor (vers 1870-1880).
·      Figures del pessebre popular anònimes (s. XIX i XX).
·      Plànol "Antique cornemuse catalane" de François Vanczak, sobre un sac de gemecs de Touron (s. XIX). Col·lecció de la Casa Pairal-MCATP, Perpinyà.
·      Oli Pastoreo de Baldomer Galofre (1845-1902). Col·lecció particular. Galeria d'art Anquin's, Reus.
·      Esgrafiat de la façana d’una casa del carrer del Pom d’Or, desaparegut pels enderrocs motivats per la construcció de la Via Laietana (segona meitat del s. XIX?).
·      Gravat. Capçalera d'una estrena nadalenca (finals del s. XIX). Fons Joan Amades.
·      Quadre Home assegut amb cornamusa (1878), de Miquel Carbonell i Selva. Biblioteca de l'Orfeó Català.
·      Dibuix A la vila de Molins de Rei (ca. 1879), de Miquel Carbonell i Selva. Tinta xinesa sobre paper. Museu Municipal de Molins de Rei.
·      Dibuix d’Apel·les Mestres, projecte per a un calendari (1879). Col·lecció de l’autor.
·      Dibuix Lo dolsainer d'Apel·les Mestres. Aquest dibuix va sortir publicat, reproduït per en Fusté, a La Ilustració Catalana (núm. 23, 20.2.1881). Tot i el nom, el dibuix reflecteix un sacaire que sona un sac de gemecs assegut en una roca.
·      Quadre Ramat. Pastor amb sac de gemecs (ca. 1881-1886), de Miquel Carbonell i Selva. Oli sobre tela. Col·lecció particular.
·      Quadre Sac de gemecs (ca. 1881-1886), de Miquel Carbonell i Selva. Oli sobre cartró. Inclou mides de l'instrument. Col·lecció particular.
·      Gravat de Jaume Pahissa i Laporta que encapçala el capítol dedicat a les sardanes de la Historia del Ampurdán, de Josep Pella i Forgas (1883).
·      Quadre Un idili de Jaume Pahissa i Laporta. Aquest quadre va sortir publicat, en una reproducció d'en Thomas, a La Ilustració Catalana (núm. 87, 31.5.1883). La particularitat pel que fa al nostre tema és que, tal com succeeix a les altres obres d'en Pahissa, el sac de gemecs que hi apareix té els bordons lligats a la part del darrere del bot (concretament a una pota) i no a una de les potes del davant.
·      Oli Ball cerdà a Santa Pau d'Antoni de Ferrer i de Corriol (1844-1909). Aquest quadre va sortir publicat, sota el títol Lo contrapás i en una reproducció d'en Subietas Lleopart, a La Ilustració Catalana (núm. 150, 15.10.1886). En el moment de la publicació l'original pertanyia a la col·lecció particular del Dr. Barraquer.
·      Apunts de Josep Serra Porsons (1828-1910) de diversos instruments antics. Col·lecció Joan Baptista Corominas.
·      Dibuix La rifa dels porcs de Manuel Moliné (1833-1901), publicat a L'Esquella de la Torratxa. Biblioteca de Catalunya.
·      Il·lustracions fetes per Jaume Pahissa, sota el pseudònim de Thomàs Pijoliu, per a la publicació en entregues que va fer La Ilustració Catalana de la novel·la Lo beneyt y la porqueyrola, de Lluís B. Nadal (1893). La particularitat de les il·lustracions és que, tot i que el protagonista de la novel·la és un sacaire català, el model de cornamusa que mostra en Pahissa és el propi de les zampogna italianes.
·      Il·lustració El captiri pels presos dels dies de Carnestoltes a Barcelona de Manuel Moliné (1833-1901), publicat a L'Esquella de la Torratxa (1896). Biblioteca de Catalunya.
·      Quadre Los borrachos d'Antoni Fabrés, publicat a L'Esquella de la Torratxa (1896).  Museu Nacional de Mèxic.
·      Gravat de Jaume Pahissa i Laporta d'un sacaire que acompanya una sardana, revista Àlbum Salón (1897). Col·lecció Xavier Orriols.
·      Figura de pessebre, pastor amb sac (1897). Lluís Carratalà. Col·lecció Xavier Orriols.
·      Cornamusaire de Martorell d’Apel·les Mestres (1854-1936). Col·lecció de l’autor.
·      Dibuix Cançons festives d'Apel·les Mestres (1854-1936). Biblioteca de Catalunya.
·      Dibuix d'Alexandre de Riquer (1856-1920) per a la portada de la col·lecció de llibres de cançons “Musa Catalana”.
·      Estàtua d'un sacaire al mas de Santa Maria dels Horts, a Vilafranca del Penedès. Consta que hi visqué el sacaire Pau Hill (finals del s. XIX, principis del s. XX).
·      Il·lustració d’Enric Monserdà per a la novel·la La fabricanta, de Dolors Monserdà, en què reprodueix un bust de Josep Anselm Clavé flanquejat per un flabiol i per un sac de gemecs, sembla que de tipus zampogna (1904).
·      Escultura d'Eusebi Arnau d'una musa cornamusaire (1905). Escenari del Palau de la Música Catalana.
·      Gravat d'una tres quartans que acompanya els gegants de Figueres (principis s. XX). Llegat de Josep Rubaudonadeu a la ciutat de Figueres.
·      Capitell esculpit per Pere Jou al Palau de Maricel, a Sitges (1916-1920). S'hi aprecia un cornamusaire que acompanya un ball rodó.
·      Dibuix "La sardana", de Josep Ribot i Calpe, làmina de l’àlbum Costums de Catalunya. Institut Gràfic Oliva de Vilanova (1931 o 1935?). Arxiu d'Història de la Ciutat.
·      Dibuix de Joan Junceda per a la portada d'una partitura per a piano del contrapàs cerdà, en què apareix una cobla antiga de tres músics: cornamusa, flabiol i tamborí i oboè rústic. Impremta A. Bernasconi (1920-1930). Arxiu Joan Bial.
·      Dibuix d'Agustí Ferrer a la revista L'Amic de les Arts de Sitges, amb un sacaire que acompanya el ball de cercolets (1926).
·      Dibuix de Joan Junceda. Cartell i programa de l'Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català (1931). Col·lecció particular.
·      Dos dibuixos de Joaquim Renart de la sonada que en Francesc Pasqual, Tons, i en Joan Pasqual, Tupí, feren a l'Orfeó Català el 22 de novembre de 1931, publicats al llibre L'Orfeó Català que he viscut, del mateix Joaquim Renart.
·      Xilografia d’Enric C. Ricart per a El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb unes figuretes de pessebre que figuren uns pastors que dansen (1931).
·      Dibuix de Josep Ribot i Calpe per a l’àlbum de bibliòfil Costums de Catalunya (1931). Col·lecció Oliva de Vilanova.
·      Dibuixos d'Apel·les Mestres i de Joan Junceda a l'article "La cornamusa a Catalunya" de Joan Amades (1932). Fons Joan Amades.
·      Dibuix d'Agustí Ferrer al setmanari El Baluard de Sitges, amb un sacaire que acompanya els balls de festa major (1935).
·      Dibuix per al quadern de la cançó “Les figures del pessebre”, de Joan Llongueres, de Josep Obiols (1894-1967).
·      Dibuix per a Les figures del pessebre, de Joan Llongueres, de Joaquim Renart (1879-1961).
·      Dibuix L'antiga cobla de Lola Anglada (1896-1984). Biblioteca de Catalunya.
·      Dibuix La rifa dels porcs de Lola Anglada (1896-1984). Biblioteca de Catalunya.
·      Dibuixos de Manuel Bas per al Costumari català de Joan Amades (1952): una mitja cobla, la capta dels presos, un segador cornamusaire i una xeremia.
·      Figures de pessebre de Manuel Muns (vers 1950).











Fonts

­-      ­Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.
­-      “La manxa borrega”. Revista La Fura, núm. 1200/1201. Agost-setembre de 2005.
­-      “La música en els gegants”. Web http://gegantsdefigueres.org/index.php/musica. [Actualment ja no disponible]
­-      ALMERICH, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Llibreria Millà. Barcelona. 1944.
­-      ­AMADES, Joan. Música de cornamusa, 8 volums. Inèdit. Text mecanografiat i partitures manuscrites. 1924 per als dos primers volums, 1928 per als 5 volums següents i 1931 per al darrer volum. Tots 8 volums són consultables en versió digitalitzada al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (l’original forma part de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat).
­-      AMADES, Joan. La Sardana. “Biblioteca La Sardana”, 3. Impremta Omega. Barcelona. 1930.
­-      AMADES, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. “Costumari Popular Català”. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.
­-      AMADES, Joan. Costumari català. 5 volums. Editorial Salvat. Barcelona. 1952.
­-      AMADES, Joan. Danses de la terra. 2 volums. Edicions El Mèdol. Tarragona. 1997-1998.
­-      AYATS, Jaume. “La cobla de tres quartans i el fructífer invent de la tradició”. Revista Caramella, núm. XVII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2007.
­-      ­AYATS, Jaume (director); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume, i RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 2006.
­-      ­BEJARANO ESCANILLA, Ana; CAROD ROVIRA, Josep-Lluís; FORCANO APARICIO, Manuel, i ALCOY PEDRÓS, Rosa. Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català, llibret de sala de l’exposició homònima. Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona. Barcelona. 2015.
­-      BLANXART, Manuel. "El contrapàs llarg". La Veu de Catalunya, any 32, núm. 8325. Barcelona. 29 de novembre de 1922.
­-      CAMACHO, Josep. "La música antiga valenciana, una tradició recuperada a la comarca de la Safor". 2011.
­-      CAPMANY, Aureli. El Contrapàs. Editorial Políglota. Barcelona. 1922.
­-      CAPMANY, Aureli. "El baile y la danza", dins Folklore y costumbres de España, volum 2. Editorial Alberto Martín. Barcelona. 1931.
­-      CAPMANY, Aureli. La dansa a Catalunya. 2 volums. Editorial Barcino. 1930-1953.
­-      CASALS, Ricard, FERRÉ, Biel, i MACAYA, Albert. “El sac de gemecs, aproximació bibliogràfica i iconogràfica”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.
­-      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu Blanca de Sant Joan de les Abadesses”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/21/el-retaule-de-la-mare-de-deu-blanca-de-sant-joan-de-les-abadesses/). 21 d’octubre de 2015.
­-      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu de la Salut de Beget”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/22/el-retaule-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-beget/). 22 d’octubre de 2015.
­-      ­CASTELLS, Pere. "Una dansa de l’antigor: el contrapàs", dins Llibre de la festa major de Torroella de Montgrí. 1972. Torroella de Montgrí. 1972.
­-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
­-      DIVERSOS AUTORS. Miquel Carbonell i Selva. Pintor (1854-1896). Catàleg de l'exposició sobre el pintor a Ca N'Ametller, de Molins de Rei (11 d'abril-18 de maig de 1997). Fundació "La Caixa" i Ajuntament de Molins de Rei. Barcelona. 1997.
­-      FONQUERNIE, Laurent. “Portrait de Paziols, joueur de cornemuse”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2016/05/portrait-de-paziols-joueur-de-cornemuse/). Perpinyà. 18 de maig de 2016.
­-      ­GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. El Llibre Vermell de Montserrat. Cants i danses s. XIV. Els Llibres de la Frontera. Sant Cugat del Vallès. 2000.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 23. Barcelona. 20 de febrer de 1881.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 87. Barcelona. 31 de maig de 1883.
­-      ­La Ilustració Catalana, núm. 150. Barcelona. 15 d'octubre de 1886.
­-      LAMAÑA, José M. “Estudio de los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastía de la casa de Barcelona. Comentario musicológico sobre el techo de una capilla”. Miscellanea Barcinonensia, núm. XXI i XXII. Ajuntament de Barcelona. Abril i agost de 1969.
­-      ­LAPLANA I PUY, Josep de Calassanç. “Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat. El claustre gòtic”, dins el seu bloc La rebotiga del MDM (http://larebotigamdm.blogspot.com.es/2015/02/writings-and-lectures-16.html). 9 de febrer de 2015.
­-      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.
­-      ­MITJANS, Rafel, i SOLER, Teresa. “Una cornamusa al retaule del Roser de Mataró”. Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 19. Mataró. 2002.
­-      ­MONSERDÀ DE MACIÀ, Dolors. La fabricanta. Llibreria de Francesc Puig. Barcelona. 1904.
­-      ­NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. “Lo beneyt y la porqueyrola”. La Ilustració Catalana, núm. 300-310. Barcelona. Gener-juny de 1893.
      ORRIOLS, Xavier. “La trompa”. Revista Caramella, núm. XV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2006.
      ­RENART, Joaquim. L'Orfeó Català que he viscut. Editorial Ausa. Sabadell. 1992.
      ­ROIG I GALCERAN, Francesca. Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII. El Cep i la Nansa, edicions. Vilanova i la Geltrú. 2011.
      ­­RUIZ I PORTA, Joan. “El Palau de la Generalitat de Catalunya”. Catalunya Gràfica, núm. 11 i 12. Barcelona. Abril de 1922.
      SAGARRA, Josep Maria de. El poema de Nadal (amb xilografies d’Enric C. Ricart). Llibreria Catalònia. Barcelona. 1931.
      SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2001.
      TOMÀS, Jordi. Web http://www.tinet.org/~jorditom/.
      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “El flabiol a la baixa edat mitjana. Un petit recorregut iconogràfic”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.
      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Els pastors i la música. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.
      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. “Instrumentos musicales de construcción infantil y pastoril”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tom X, núm. 3. CSIC. Madrid. 1954.
      Web del grup de Facebook "Sac de gemecs", dedicat a l'instrument.
      Web de l'Ajuntament de Girona, apartat "Artalcarrer", fitxa anomenada Tres escultures.
      ­Web dedicat a preparar l’exposició Premsa Satírica i Cultura Popular Valenciana (del 6 d’octubre de 2016 al 9 de gener de 2017). Entrada dedicada al setmanari La Gaita (https://premsatiricaiculturapv.wordpress.com/1849/05/25/libro-246-x-375-cama/). València. 2016.

Entrada modificada el 20.7.2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada