dissabte, 10 de setembre de 2011

Sonadors de sac de gemecs. S. XIX i XX (II)

Alt Urgell

­-      ? Escoles / Les Anoves (Oliana)
Segona meitat del s. XIX
Era el pare de l’acordionista de Bassella Joan Escoles, de 50 anys, amb qui s’entrevistaren Joan Amades i Joan Tomàs a la missió de recerca de 1929 per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquella data el cornamusaire feia més de 30 anys que era mort. Les tonades que l’acordionista va sonar per als recol·lectors les havia après del pare.


Anoia

      ­Josep Parera / La Llacuna
Mitjan s. XIX
Pare d’en Ton d’Ancosa, és possible que hagués tocat la gralla i el sac de gemecs, com hauria fet després el seu fill.

      ­Anton Parera Pujadó, Ton d’Ancosa / La Llacuna
1851-1923
Graller i sacaire dubtós, el que se sap amb certesa és que tocava el violí. Nascut a la Llacuna, fill de Josep Parera i d’Antònia Pujadó, es va casar amb Maria Just Casanelles. Va morir també a la Llacuna el 28 de novembre de 1923, als 72 anys.
Tot i que hi ha informacions que afirmen que en Ton d’Ancosa hauria tocat també la gralla i el sac de gemecs, els seus descendents només recorden que toqués el violí (un exemplar molt bo, pel que sembla). És possible també que el seu pare ja toqués la gralla o el sac.
El seu fill Josep, nascut el 1920, va tocar la gralla però va morir prematurament quan tenia només 20 anys.


Bages

      Víctor Lleonart / Rocafort
Finals del s. XIX
Al seu poble donà nom a l’instrument: el sac d’en Victu.

      Genís Santasusagna / Sant Joan de Vilatorrada
Finals del s. XIX – principis del s. XX
Segons una informació oral recollida per Aureli Capmany el 1920, aquest sacaire, d’uns 70 anys, tocava amb cornamusa la música del ball de bastons de Manresa. També acompanyava a la mateixa ciutat el ball de nans i els caramellaires. De fet, es conserva una foto del concurs de figures que es va fer per la Mercè de 1902 a Barcelona en què s’observa la comparsa de gegants i nans de Manresa i en Genís Santasusagna al mig sonant el sac. S’hi aprecia una manera ben especial d’agafar el sac, amb la bossa sota el braç dret i no l’esquerre i amb els bordons recolzats sobre el braç esquerre. Al concurs de figures el grup de gegants i nans de Manresa va rebre la medalla d’or del concurs, compartida amb la imatgeria de Berga, i de manera específica els nans van rebre una altra medalla d’or. En Genís Santasusagna va cobrar 10 pessetes per la feina.


Baix Camp

-      Sacaires no identificats / Arbolí
Hi ha referències orals recollides a principis dels 80 de testimonis que havien vist captaires que sonaven el sac de gemecs.

-      Sacaires no identificats / Castellvell del Camp
Hi ha referències orals recollides a principis dels 80 de testimonis que havien vist captaires que sonaven el sac de gemecs.


Baix Cinca

      ? Tejedor / Miralsot?
Segona meitat del s. XIX
Pare d’en Ferran Tejedor Pasqual, avi d’en Ramon Tejedor. El seu fill Ferran va heretar el seu instrument i el seu repertori.

      Ferran Tejedor Pasqual / Miralsot
1856 o 1857 - principis del s. XX (actiu fins al 1927 aproximadament)
Juntament amb son fill, posava música al ball de coques per Santa Anna a Fraga i a la festa major de Miralsot. El 1932, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner, Joan Amades i Joan Tomàs s’entrevistaren amb ell. Pagès d’ocupació, analfabet i ignorant de solfa, en aquell moment tenia 75 anys i feia cinc anys que ja no sonava. No els va posar la farina plana per tocar l’instrument o taral·lejar-los el seu repertori perquè tenia l’instrument desfet i no tenia inxes, tot i que finalment, juntament amb son fill, els en cantà alguna. Havia format orquestra amb el fill, que tocava com ell la cornamusa, i un tercer que tocava el tabal, però havia deixat de sonar per imposició del fill, que no volia que en edat tan avançada toqués encara un instrument tan pesat de sonar. També el pare havia estat cornamusaire i d’ell havia heretat l’instrument que sonava i les melodies. Es feia les inxes ell mateix, de canya vella, ben gruixuda i vasta, i no havia de recórrer a ningú per resoldre tots els problemes que d’ordre musical i instrumental se li presentaven. Amades comenta a la memòria de la missió que de la conversa amb el cornamusaire tragué la impressió que no era pas un dels músics de secà més interessants ni de major intuïció musical dels que ell havia visitat o estudiat.

      Ramon Tejedor / Miralsot
Principis del s. XX
Fill de l’anterior, hi havia format cobla de dues cornamuses amb un tabal d’acompanyament. Es va entrevistar l’any 1932, juntament amb el pare, amb en Joan Amades i en Joan Tomàs, als quals van cantar algunes peces del seu repertori.


Baix Empordà

      ? / Actiu a Casavells (Corçà)
Mitjan s. XX
Hauria format una cobla anomenada del Sord, juntament amb un tible i un flabiol (el flabiolaire era conegut per ser dur d’orella, d’aquí el nom de la cobla). Consta que aquesta cobla sonava sardanes curtes a les ballades de plaça de Casavells. Aquest sacaire, a diferència del flabiolaire, era ignorant de solfa.

      Sacaire no identificat / Llabià (Fontanilles)
Principis del s. XX
A una casa coneguda com a Cal Music, actualment en runes, a principis de segle XX hi havia hagut una parella de vells i l’home encara passava estones sonant la cornamusa per a la mainada dels verals.




Genís Santasusagna al concurs de figures de la Mercè de 1902

Fonts

-      AMADES, Joan. La cornamusa a Catalunya. Tirada a part de la Revista Musical Catalana. Barcelona. 1932.
-      AYATS, Jaume. “El músic individual i els instruments”. Revista Caramella, núm. VII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2002.
-      AYATS, Jaume (director); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume; RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 2006.
-      COROMINAS, Eusebi. “L’oca de la Rita”. Catalana, núm. 95. Barcelona. 31 de maig de 1921.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum XII, missió de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs.
-      DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum XV, missió de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs.
-      ­DIVERSOS AUTORS. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 2007.
-      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.
-      Informacions orals obtingudes d’Alba Logan Sallent.
-      MACAYA, Albert, i FERRÉ, Biel. “El sac de gemecs: consideracions i propostes”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.
-      SANS, Cesc. “Molts noms per a un instrument”. Revista Caramella, núm. XI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2004.
-      VALLVERDÚ ROM, Àngel, i ROVIRA I FERRÉ, Robert. Les músiques del ball de bastons i el seu context. Cossetània Edicions. Valls. 2005.

Entrada modificada el 19.11.2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada