dimecres, 19 d’octubre de 2011

Sonadors de sac de gemecs. S. XIX i XX (VIII)


Catalunya Nord

      Carrère, anomenat Batanne / La Bastida
S. XIX

      Moïse / Prada
S. XIX

      Guizon / Prada
S. XIX

      Orliac / Montlluís
S. XIX

      Pounsot / Bula d’Amunt
S. XIX

      Jousapou o Josepot / Ceret
Finals del s. XIX
Mort al tombant del segle XX, segons en Joan Amades fou l’últim cornamusaire del Rosselló. L’Albert Manyach explica el 1924 que havia tingut ocasió de sentir en Josapou per Sant Pau al pont de Ceret i descriu que les melodies que hi va interpretar eren d’un ritme mal definit, però els dansaires, impertorbables, ballaven segons l’ordre del programa, encara que el cornamusaire toqués una altra cosa. Per fer broma, van tombar el carro sobre el qual tocava i el cornamusaire va caure a terra i es va fer mal. Mentre plorava, el seu sac, a terra, anava gemegant a mida que es buidava. Es va interrompre el ball uns instants mentre se li donava una mica de cordial a en Josapou. Els espectadors van trobar molt divertida aquesta gracieta de tan mal gust.

      Parayre, anomenat Vidalou / Corbera de les Cabanes
S. XIX

      Miquel lo Tonell / Estagell
S. XIX

      Paziols / ?
Primera meitat del s. XIX
Dels més famosos sacaires rossellonesos, es conserva una litografia amb la seva figura, original de Louis-Félix Amiel (1802-1864), a partir de la qual Antoine Guiraud (1800-1879) va fer una aquarel·la. Es conserva en un àlbum dipositat al Museu Rigaud.
Els cronistes de l’època el tenien com a un virtuós de l’instrument, un veritable baluard per al sac de gemecs en plena decadència. Fins i tot va arribar a protagonitzar una denominació del sac de gemecs a la Catalunya Nord: la borrassa d’en Paziols.
L'instrument utilitzat per en Paziols, segons l'obra que el representa, sembla comportar, per analogia amb l'instrument conservat al Museu Instrumental de Leipzig, totes les característiques d'un instrument d'en Valentí Touron.

      Pobret / ?
S. XIX
Citat per en Pere Vidal, juntament amb en Paziols, a l'article "Coses de Rosselló i de Cerdanya - Lo borrassayre" (Le Roussillonnais, núm. 17, 11 de juny de 1882).

      Valentí Touron / Perpinyà
1777-1850
Músic competent i constructor prestigiós. Segons el poeta Esteve Canal fou el darrer sacaire del Rosselló: "Per recort direm que lo derrer gayter a Rosselló, va ésser en Toron, lo pare, instrumentista en Perpinyà, de jo conegut".
Nascut a Tellet, es va casar a Cameles, on va viure uns quants anys (concretament a Vallcrosa; el 1815 consta com a músic censat en aquesta població) abans de marxar-ne i instal·lar-se amb la seva família a Perpinyà com a “fabricant d’instruments”. Tingué el taller a la plaça dels Ases de Perpinyà (actual plaça Blanqui) i posteriorment al carrer Mailly i al carrer de la Font de les Carmes. Constructor competent (es conserva un grall cromàtic seu, amb claus), sabia molt poc de lletres i així declara “no saber firmar” quan fa les declaracions de naixença dels seus fills.
Pel que fa a la grafia del seu cognom, Valentí Touron va fer servir durant uns quants anys el cognom de Toront abans de tornar a emprar després del 1820 el de Touron. Aquesta és la raó per la qual son fill, Josep Pau Andreu (futur creador de la tenora moderna), fou declarat a la naixença, el 1815, amb el cognom de Toront. Andreu Toron modificà més endavant la grafia a la definitiva Toron, que emprà fins a la seva mort.

      ? / Sant Llorenç de Cerdans
Finals del s. XIX - principis del s. XX
L’any 1928 en Joan Amades, mentre feia una missió de recerca de cançons pel Pirineu de l’Alt Empordà amb en Joan Tomàs, va tenir notícies de l’existència d’aquest cornamusaire, “coneixedor de diverses tonades populars pròpies dels típics balls carnestoltecs vallespirencs”. Sense deixar passar l’oportunitat van fer cap a Costoja i el van fer cridar perquè vingués amb son instrument però no hi comparegué.


En Paziols



Fonts

-      AMADES, Joan. La cornamusa a Catalunya. Tirada a part de la Revista Musical Catalana. Barcelona. 1932.
-      BUSQUETS, Simó, i SANS, Francesc. Les cornamuses i el sac de gemecs. 1995.
-      COMELADE, Pascal. “Enciclopèdia logicofobista de la música catalana”. Diari de Barcelona, setembre de 1991.
-      CORTADA, Andreu. Cobles i joglars de Catalunya-Nord. Ed. El Trabucaire. Perpinyà. 1989.
-      DIVERSOS AUTORS. Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum IX, missió de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      FONQUERNIE, Laurent. “Portrait de Paziols, joueur de cornemuse”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2016/05/portrait-de-paziols-joueur-de-cornemuse/). Perpinyà. 18 de maig de 2016.
IMPEM-FSR. Cotlliure. 1986.
-      FRANCÈS, Enric. Andreu Toron i la tenora. Història de la música dels joglars a Catalunya Nord al s. XIX. IMPEM-FSR. Cotlliure. 1986.
-      MANYACH, Albert “Choses du Roussillon. Instruments catalans. La cornemuse”. L’Indépendent, 7.1.1924. Perpinyà.
-      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Mètode per a sac de gemecs (I). Barcelona. 2008.

Entrada modificada el 28.6.2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada