dijous, 17 de novembre de 2011

Antics sacs de gemecs. Instruments (I)

Es conserven 17 sacs de gemecs sencers o gairebé sencers, la majoria dels segles XIX i XX. Les fustes emprades habitualment per construir sacs eren la del ginjoler i la del boix.

1.   Un sac Pedrosa, propietat de la família del sacaire Anton Mollfulleda.
De fusta de ginjoler, es conserva en molt bon estat, atès que l’Anton Mollfulleda no l’utilitzava habitualment.

2.    Un sac Pedrosa, conservat en una col·lecció particular de Sant Martí Sarroca.

3.    Un sac Pedrosa, conservat a la col·lecció de l’Orfeó Català. Fou donat a l’Orfeó per en Francesc Pujol el primer terç del s. XX.

4.    Un sac Pedrosa, incomplet, conservat a la col·lecció del Museu de la Música de Barcelona (referència núm. 1395).
Se'n conserven només el grall, el sarró i un tub d'una peça. Les peces de fusta són de ginjoler. El grall està marcat amb un sol i té set forats oberts, l'últim dels quals és doble per poder-ne tapar un amb cera.

5.    Un sac mixt Vinyoles-Pedrosa, propietat de la família del sacaire Anton Mollfulleda.
Era el sac de gemecs que emprava habitualment en Mollfulleda. Organològicament, no és gaire homogeni i ha estat molt maltractat pel pas del temps i poc cuidat. Les parts de fusta són tornejades en ginjoler, excepte el braguer, que és d’ametller o de cirerer, molt destruït pel corc. El bot de pell, de cabrit i amb el pèl per dins, és proporcionalment petit i també ha arribat gairebé inexistent. Així mateix, dels dos vestits que es conservaven en prou bon estat fins a principis dels anys 80 del segle passat, tan sols es manté mínimament íntegre el darrer que usà, de color lila i amb les inicials brodades. De l’altre, de color vermell, tan sols en queden algunes de les borles que l’ornaven. El 2004 va ser restaurat. El joc de bordons presenta particularitats interessants: cap dels tres és de la mateixa procedència, i si bé el mitjà i el llarg són prou antics i estan preparats per sonar, el petit sembla força modern, és massís i està tornejat en forma de copa. El maltractament és evident en els bordons sonors. El mitjà, d’una bellesa sorprenent, estava trencat per la meitat. El llarg, que després de netejar-lo ha aparegut marcat amb el sol dels Pedrosa, presenta en dues de les tres parts, de manera extraordinària i absolutament desconeguda al nostre país, restes de policromia verda. Als bordons hi havia diverses esquerdes. El grall també és de ginjoler, amb els forats força grossos i la paret ben prima, sobretot a la part de la campana, i estava anellat amb tres argolles de llautó per protegir-lo d’esquerdes. Sota una d’aquestes s’amagava la marca del constructor: Vinyoles. No se’n conserven les inxes.

6.    Un sac Reig, conservat al Museu Darder, a Banyoles.
No se sap ben bé d’on ha sortit aquest instrument. Se suposa que va pertànyer a la col·lecció del veterinari i taxidermista Francesc Darder (1851-1918) i la possibilitat que fos adquirit directament per ell als Reig no és descabellada, ja que l’instrument no s’ha tocat mai. No presenta cap tipus de desgast ni decoloració a les zones més exposades a l’erosió, com el bufador o el grall.
Té el número de registre 1397 del Museu. És fet al torn amb fusta de ginjoler, tot i que un ginjoler de baixa qualitat amb un to marcadament grogós que fa pensar més en el boix, i consta de bufador, grall, tres bordons i les nous per connectar tots els tubs al bot. Aquest, estranyament, és fet amb pell de boví cosida, i no amb un bot tradicional. Juntament amb l’instrument es conserven dues inxes per als bordons. La característica principal d’aquest sac és la seva mida reduïda, cosa que ha portat a diverses teories: instrument de joguina, peça d’aparador... El cas és que és un instrument ben fet i perfectament aprofitable per a la interpretació, però això sí, afinat amb la fonamental al voltant del Re.
Un cop preses les mides s’ha pogut fer una datació més aproximada que les anteriors, atès que pràcticament totes les peces de l’instrument i el tornejat exterior es poden amidar amb sistema mètric fent servir mides exactes. El sistema mètric s’instaurà a Espanya el 1849. Per tant, l’instrument no pot ser anterior. Tenint en compte això, doncs, la data de construcció és qualsevol de les compreses entre 1849 i 1918 (any de la mort d’en Darder).
Els plànols, dossier, fotografies, radiografies, etc., d’aquest sac estan disponibles al Museu Darder.

7.    Un sac Reig, conservat a la col·lecció de Jordi Bartolomé i Montserrat Garrich.
Fet de fusta de ginjoler, boix (les nous del bufador i del grall són d'aquesta fusta) i arbres fruiters, va ser adquirit per Jordi Bartolomé al Mercat de les Puces de París, procedent de la Catalunya Nord, a finals dels anys 80 del segle passat i restaurat per en Xavier Orriols. El grall presenta dues anelles de llautó de reforç amb verdet i també hi ha verdet a l’anellat dels bordons. Té els tres bordons foradats.

8.    Un sac Reig, trobat a Bellver de Cinca.
Conserva les inxes del grall i dels bordons. En Pedro Mir, gaiter i estudiós de la gaita de boto, en té fotos.

9.    Un sac dels germans Saletes-Verdaguer, que a principis dels anys 80 del segle passat conservava a casa seva en Damià Cordomí (o Damien Cordomy), fundador el 1927 de la cobla "Els Únics", de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir).
Havia pertangut a un avi seu cornamusaire, que formava part de la colla "Els Grandans", de Maçanet de Cabrenys, composta per dues cornamuses i una prima i que hauria estat activa vers el 1880. Estava ben conservat i constava del bot, el bufador, dos bordons i un grall de nou forats, un pel costat i un per sota.

10. Un sac de Valentí Touron, conservat al Museu d’Instruments de Música de la Universitat de Leipzig (Museum für Musikinstrumente der Universität Leipzig).

11. Un sac de Valentí Touron, conservat al Museu Instrumental del Conservatori de Niça (Conservatoire National à Rayonnement Régional de Nice).
La gran particularitat d’aquest sac és que el grall té claus: aquestes claus permeten fer totes les alteracions de l’octava i, a més, té una clau que permet passar a l’octava superior. En Pierre Jordà l’ha pogut mesurar i té intenció de desenvolupar-ne una còpia actualitzada.

12. Un sac de Valentí Touron actualment sense localitzar. N’hi ha fotografies a la Casa Pairal-MCATP de Perpinyà.

13. Un sac conservat a la col·lecció del luthier Antonio Martínez, lo Chaparro, que el va trobar en un mercat d’antiquaris a Barcelona.
És un sac del s. XIX i de comentaris vistos a Internet escrits pel mateix Chaparro sembla deduir-se que és un sac Vinyoles.

14. Un sac conservat al Museu de Ca la Cinta, a Torrelles de Llobregat.
L’havia sonat el sacaire Jaques de cal Músic, de Torrelles de Llobregat (s. XIX), i va ser recuperat de miracle d’un contenidor de la brossa on la seva família l’havia llençat, juntament amb altres coses, desconeixedora del seu valor cultural. No té cap marca de constructor, però pel tipus de tornejat i afinació segurament és fet a Barcelona a finals del s. XVIII o molt a principis del XIX. Restaurat per en Francesc Sans i en Pau Orriols, ha tornat a sonar el 2008 al Cornamusam.

15. Un sac de gemecs rossellonès, conservat al Centre Internacional de Música Popular de Ceret (CIMP).
Pertany a la col·lecció de l’Institut de Musique Populaire  et Méditerranéenne (IMPEM) i va ser trobat a finals dels anys 80 del segle passat per Enric Francès. Datat al s. XVII o al s. XVIII, és el sac més vell conservat, la seva morfologia ja indica que és un instrument molt antic. Originàriament tenia només el bordó llarg i posteriorment se li van afegir els altres bordons (el petit actualment li manca), que s’alimentaven d’aire a través del llarg, a diferència dels sacs posteriors d’en Valentí Touron, en què un canal central es dividia per alimentar els tres bordons. Com a hipòtesi es pot pensar que aquest sac seria un exemple del canvi de morfologia del sac de gemecs en l’època del pas del s. XVII al s. XVIII, en què passaria d’un únic bordó a tres. El grall dóna una gamma no temperada en do (amb el la a 404 Hz). Els luthiers Pierre Rouch (2010) i Claude Girard, per separat, n’han fet rèpliques. El primer utilitza aquest sac com a model dels sacs de gemecs rossellonesos que construeix.

16. Un sac trobat a finals dels anys 90 del segle passat, propietat d’en Jean-François Ducommun, col·leccionista resident a Suïssa.
Datat al s. XIX, la pinya només està habilitada per a dos bordons.

17. Un sac incomplet, amb dos bordons de Pere Brisillac, conservat al Museu Etnològic de Barcelona (anteriorment era al desaparegut Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars) i recollit per Ramon Violant i Simorra a Vilella (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà).
El sac prové concretament de casa Jaume, a Vilella. El grall servia de palmatòria i no està sencer, per la qual cosa no és possible conèixer-ne el constructor. Dels tres bordons dos estan habilitats per sonar. La campana menor d’aquests dos bordons, que, juntament amb la més petita, es veu que formaven part d'una altre sac (així ho demostren els anells d’os que duen d’ornament, en contra dels d’asta que porten la resta de peces), té gravada la marca "Brisillac Perpignan". El bordó mut presenta la singularitat de simular una possible afinació, indicatiu del procés d’atròfia viscut pel bordó petit.
El luthier gascó Pierre Rouch ha utilitzat aquest sac com a model dels sacs de gemecs que construeix (excepte el grall).


Sac Reig del Museu Darder




Sac propietat d'Antonio Martínez, lo Chaparro



Sac de cal Músic, de Torrelles de Llobregat




Sac del CIMP de Ceret



Dibuix del sac incomplet recollit per Ramon Violant a Vilella


Fonts

-      “El Museu de la Música de l’Orfeó Català”. La Veu de Catalunya, núm. 9700. Barcelona. 2 de juliol de 1927.
-      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. 2001.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      DIVERSOS AUTORS. Exposició Músics de festa. L’ofici de músic. La Casa dels Entremesos. Barcelona. Del 17 d’octubre al 24 de novembre de 2013.
-      Informacions orals obtingudes de Pierre Jordà i Manaut, Joan Pellisa Pujades i Francesc Sans Bonet.
-      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1991.
-      PELLISA, Joan. Web http://pellisaluthier.wordpress.com/2008/04/25/sac-darder/. [Actualment, inexistent; web actual de l’autor en què esmenta el sac: http://guitarrer.cat/planols/altres-instruments/]
-      ­ROUCH, Pierre. Web pròpia d’aquest luthier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.
-      SANS, Cesc. “Anton Mollfulleda. Els darrers sons de la coixinera”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2007.
-      SANS, Cesc. “El ginjoler. L'arbre de la música”. Revista Caramella, núm. 24. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2011.
-      SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2001.
-      VIDAL, Roger. "Una gaita catalana a l'Alt Vallespir". Butlletí Sant Joan i Barres, núm. 94-95-96. Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Perpinyà. 1984.
-      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. “Instrumentos musicales de construcción infantil y pastoril”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tom X, núm. 3. CSIC. Madrid. 1954.
-      Web http://es.msnusers.com/sacdegemecs/shoebox.msn. [Actualment ja no disponible]
-      Web del Museu de Ca la Cinta de Torrelles de Llobregat. http://www.calacinta.com/index.php?option=com_zoom&Itemid=43&catid=70.
-      Web del Centre Internacional de Música Popular de Ceret (CIMP) http://www.music-ceret.com/dossiers/cornemuses/index.php.
-      YOUTUBE. Vídeo de la reproducció del sac de gemecs conservat al CIMP de Ceret feta pel luthier Claude Girard (vídeo). 2012.

Entrada modificada el 2.11.2015

2 comentaris:

  1. He trobat un flabiol i dos gralls de Reig. Un dels gralls porta tudell afinador i tinc les inxes.Tot de boix.
    He localitzat un grall amb decoracio espiral a lo llerg de tot lo grall aprop d¨Igualada.

    Una gralla de dues claus de zamac.
    Una gralla Caselles de ginjoler en aro grabat.
    Una gralla Carreres de ginjoler de 3 aros y dos claus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació! Què em podries dir dels gralls? Són de pastor o de sac de gemecs, què diries?

      Elimina