dimecres, 9 de novembre de 2011

Melodies per a sac de gemecs (I)

Recollim en aquesta entrada les melodies que sabem que havien sonat els sacaires de tradició corresponents als últims temps abans de la desaparició de l’instrument. Moltes vegades estan recollides directament d’ells, d’altres a través de descendents seus. La llista està ordenada per sacaires, seguint el mateix criteri emprat per parlar d’ells a les entrades corresponents.

(NOTA: la tonalitat i/o la tessitura d'algunes melodies han estat adaptades a les del sac de gemecs actual)

-      Josep Bruna Olivella, el Caterina
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir un ball de bastons que havia tocat el Caterina a la Múnia, recordat pel seu fill graller, en Jep Bruna, de la colla dels Romees.

Ball de bastons (pavana)



-      ? Escoles
El 1929 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir sis melodies que havia tocat el cornamusaire Escoles, de les Anoves, recordades pel seu fill, acordionista, entre les quals les que segueixen.

Ball pla


Ball de cascavells



-      Els Tejedor (avi, pare i fill)
El 1932 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir set melodies que havia sonat aquesta nissaga de cornamusaires.


-      Francesc Pasqual, Tons
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir del Tupí, flabiolaire que feia mitja cobla amb en Tons, nou melodies del seu repertori habitual, entre les quals les que segueixen. També se sap que en Tons havia tocat a Sitges per al ball de cercolets.

Ball de novençans


Ball pla


La bolangera


Patatuf


La Tira



Els cercolets


-      Joan Roig Carbó, Nan
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir-li interpretades amb flabiol fins a trenta-dues tonades, apreses del seu pare i del seu avi, cornamusaires, entre les quals les que segueixen.

Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Entrada


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Primera part


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Segona part


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Tercera part


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Quarta part


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Cinquena part (dels geperuts)


Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta)  - Sisena part


Contrapàs curt (Gelpí)



Ball de gitanes (Sant Iscle de Vallalta)


Goigs de caramelles. Goigs de Pasqua o de la Mare de Déu


Ballet (la Gallega)


Bolangera


Contradansa


Espolsada


Farandola (I)


Farandola (II)


Patatuf


Sardana curta (dita de Carnestoltes)


Sardana curta (sardana espolsada)


Sardana curta


Sardana curta (empordanesa)


Sardana del setrill



-      Anton Mollfulleda
Se sap que per Carnaval, amb el seu germà Josep al flabiol, havia sonat el contrapàs curt a Sant Genís de Palafolls, entre altres melodies.

Contrapàs curt



-      Miquel Puigbò, Quel de la Munda
El 1904, quan ja ratllava els 80 anys, va cantar el contrapàs llarg de Sant Vicenç de Torelló a en Francesc Pujol, a qui va causar una gran impressió. Aquest és l’únic contrapàs conservat en què quadra la lletra i la melodia i aparegué publicat al volum primer dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.



-      Bonaventura Gili, Ventura de Viladrau
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir-li interpretades amb flabiol diverses tonades apreses del pare, el cornamusaire Joan Gili. Tot i que en Ventura fou principalment flabiolaire, les peces de Folgueroles encara les sonava per Carnaval amb el sac de gemecs en formació de mitja cobla amb el també cornamusaire Miquel Rodríguez al flabiol. Entre les peces d’en Ventura apreses del pare hi ha les que segueixen.

Ballet de Folgueroles (I)


Ballet de Folgueroles (Els fadrins de Sant Boi)


Ballet de Folgueroles (III)


El Bien Donçà


Ball de bastons


Marxa de gegants


Ball del ciri


Caramelles (Goigs del Roser)


Contrapàs cerdà (Vic-Folgueroles)



-      Miquel Rodríguez, Quel de les Ànsies
Una de les melodies recollides a en Ventura de Viladrau el 1927 i que sonava a Folgueroles per Carnaval en formació de mitja cobla (Quel de les Ànsies al sac i Ventura al flabiol) era la que segueix.

La Ratolinesa



-      ? (cornamusaire de Lliçà d'Amunt)
Quan el 1902, a instàncies del farmacèutic Tomàs Balvey, es va recuperar puntualment el ball de l'espolsada de Cardedeu, atès que es volia fer seguint el patró antic (la qual cosa incloïa l'acompanyament musical tradicional de sac de gemecs i flabiol i tamborí), es va anar a buscar un cornamusaire de Lliçà d'Amunt que continuava en actiu. Aquest sacaire probablement va acabar de completar les melodies que mancaven de les diferents parts de l'espolsada. La versió que es considera més fidel al que devia sonar aquell any a Cardedeu és la recollida per en Joan Amades, resultat de l'intercanvi de correspondència amb en Balvey (versió finalment publicada a l'obra d'Amades Danses de la terra).


-      Segimon Planas (?) (cornamusaire d'Òrrius)
Aquest sacaire hauria sonat fins a finals del s. XIX el repertori propi del ball de bastons del seu poble, Òrrius, que al seu torn hauria dut també a Argentona com a ball de plaça, en formació de mitja cobla juntament amb en Jep Pastor, per a la seva festa major. També hauria interpretat les cinc parts de l'Espolsada de Premià de Dalt, creada el 1860 sobre la base de les melodies d'aquesta mitja cobla.

Passeig de dansa



Farandola



Espolsada



Contrapàs



Entrada de ball (1a part)



Ball rodó o Espolsada (2a part)



La Voltada (3a part)



Ball llarg o La Llarga (4a part)



Sortida (5a part)





Fonts

-      AMADES, Joan, i PUJOL, Francesc. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Volum 1, dedicat a la dansa. Fundació Concepció Rabell i Cibilis. 1936 (probablement del 1943 però amb data anterior a la Guerra Civil per evitar la censura).
-      CASALS, Ricard. “Notícia des de Begues: terra de sacaires”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.
-      DIVERSOS AUTORS. Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum I (Francesc Pujol) i volums VIII, XII i XV (missions de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs).
-      DIVERSOS AUTORS. Sitges. L’encant de la tradició. Ajuntament de Sitges. Sitges. 2001.
-      MASSA I PUJOL, Pompili. El ball de plaça a la costa de llevant. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
-      MASSA I PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
-      SANS, Cesc. A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino (volum I). Quart Minvant SCP. Valls. 2013.
-      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.
-      VILAR I MONMANY, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. 2003.

Entrada modificada el 18.6.2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada