dijous, 22 desembre de 2011

Bibliografia sobre el sac de gemecs

Esmento tot seguit un llistat de referències bibliogràfiques relacionades amb les cornamuses en general o més concretament amb el sac de gemecs.

Amb aquesta entrada queda enllestit el bloc, almenys de moment. Amb tot, l'aniré ampliant i actualitzant a mesura que localitzi noves informacions (apareixerà la data de modificació al final de cada entrada) i si cal hi haurà noves entrades, ubicades al lloc que correspongui. Igualment, aquest bloc queda obert a la participació de qualsevol persona que vulgui divulgar informació relativa al sac de gemecs en la línia del que hi ha publicat.


      “La manxa borrega”. Revista La Fura, núm. 1200/1201. Vilafranca del Penedès. Agost-setembre de 2005.

      "Las neulas de Nadal, la festa dels pastors en Montmany y la sucamuya”. Periòdic setmanal La Gracolaria, núm. 83. Granollers. 23 de desembre de 1905.

      Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari de l’Antic Consell Barceloní. (1390-1714). Barcelona. 1892-1922. 17 volums. Reprès el 1965 i acabat el 1975 per a un total de 28 volums. Ajuntament de Barcelona (tots els volums).

      ­[Signat com a “Un minyó de pagés, de la Vall de Aro"] “Las ballas”. La Pubilla, núm. 64. Barcelona. 23 d’agost de 1868.

      ­­Secció “Crónica local” del diari La Imprenta, núm. 45 de 1877. Barcelona. 14 de febrer de 1877.

      Poema Á la meva vehina, signat per un tal “Vallesá”. Diari El Escudo de Granollers, núm. 18. 5 de novembre de 1893.

      ­­“La Cigala i la Formiga”. Aurora Social, núm. 60. Barcelona. 20 de juny de 1908.

      ­[Signat amb les inicials A. C. S.] Secció "De fora" del diari La Veu de Catalunya, any 21, núm. 4215. Barcelona. 29 de gener de 1911.

      ­“Cobla-orquestra ‘La Principal de Perelada’”. La Publicidad, núm. 13921. Barcelona. 3 de gener de 1918.

      ­Secció “De la región” del diari La Publicidad, núm. 15124. Barcelona. 21 de setembre de 1921.

      Secció "De les terres catalanes" del diari La Veu de Catalunya, any 35, núm. 8960. Barcelona. 27 de febrer de 1925.

      ­“Obra del cançoner popular de Catalunya (Concurs de 1924)”. Revista Musical Catalana, núm. 256. Barcelona. Abril de 1925.

      ­­Programa de mà del concert de Sant Esteve de 1931 al Palau de la Música Catalana. Barcelona. 1931.

      ­­“Goigs a llaor i glòria del nostre beneït patró Desventureta Gassol”. D.I.C., núm. 40. Barcelona. 26 de març de 1932.

      ­“La cornamusa”. Esplai, núm. 33. Barcelona. 17 de juliol de 1932.

      ­Nota pregada publicada a Emporion, núm. 237. Torroella de Montgrí. 8 d’octubre de 1933.

      ­­­“La cornamusa”. Esplai, núm. 182. Barcelona. 26 de maig de 1935.

      “Instrument típic universal”. Esplai, núm. 203. Barcelona. 20 d’octubre de 1935.

      ­­Programa de mà del recital de l’Esbart Verdaguer ofert al Palau de la Música Catalana el 6 de desembre de 1953. Barcelona. 1953.

      ­­­Programa de mà del concert matinal de 4 de març de 1973 al Palau de la Música Catalana. Barcelona. 1973.

-­      Agrupació de Balls Populars de la Riera. ”El ball de Santa Margarida de la Riera”. Revista Caramella, núm. III. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2000.

      ALBERT, Lluís. “La cobla de Tres Quartans. Antecessora del conjunt instrumental actual”. SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 10. Barcelona. Gener de 1981.

      ALCALÀ, Cèsar. La música a Catalunya fa 300 anys. Tibidabo Edicions. Barcelona. 1994.

      ALCOVER, Antoni Maria, i MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. 10 volums. Palma de Mallorca. 1930-1960.

      ALEXANDRE, Charles. "La cornemuse dans les Pyrénées Françaises". Butlletí The Brussels Museum of Musical Instruments Bulletin, volum VI-1/2. Brussel·les. 1976.

      ALMANSA Y MENDOZA, Andrés de. Tercera Relación de las fiestas de la Ciudad de Barcelona. Esteve Liberòs, impressor. Barcelona. 1625.

      ALMERICH, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Llibreria Millà. Barcelona. 1944.

      AMADES, Joan. Costumari català. 5 volums. Editorial Salvat. Barcelona. 1952.
Volum I: pàg. 105, 169, 187, 210, 243, 335, 494, 495, 690, 691
Volum II: pàg. 273, 285, 342, 377, 469, 470, 493
Volum III: pàg. 70, 490, 508, 707, 709, 710, 741, 776, 904
Volum IV: pàg. 232, 304, 509, 567, 596, 646, 713, 917, 922
Volum V: pàg. 39, 224, 226

-      AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. 3 volums (Rondallística, Cançoner, Costums i creences). Ed. Selecta. Barcelona. 1950, 1951, 1969, respectivament.

-      AMADES, Joan. La Sardana. “Biblioteca La Sardana”, 3. Impremta Omega. Barcelona. 1930.

-      AMADES, Joan, i PUJOL, Francesc. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. 2 volums, el primer, dedicat a la dansa, editat el 1936 (segurament és d’una data posterior però consta aquest any per evitar la censura) per la Fundació Concepció Rabell i Cibilis; l’altre, dedicat als instruments i als sonadors, inèdit, tot i que segurament devia estar preparat.

      AMADES, Joan. La cornamusa a Catalunya. Tirada a part de la Revista Musical Catalana. Barcelona. 1932.

      AMADES, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. “Costumari Popular Català”. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.

      AMADES, Joan. El Carnestoltes a Barcelona fins el segle XVIIIè. “Biblioteca de Tradicions Populars”, XI. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.

      AMADES, Joan. El Carnestoltes a Barcelona el segle XIXè. “Biblioteca de Tradicions Populars”, XII. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.

      AMADES, Joan. Les esposalles. Costums i creences. “Biblioteca de Tradicions Populars”, XXII. Impr. La Neotípia. Barcelona. 1934.

      AMADES, Joan. Danses de la terra. 2 volums. Edicions El Mèdol. Tarragona. 1997-1998.

      AMADES, Joan. Música de cornamusa. 4 volums. Manuscrit. 1924. Citat a Folklore de Catalunya. Cançoner. Inèdit. Si algú el localitza farà història al món de la música tradicional catalana.

      ANGLÈS, Higini. “Cantors und Ministrers in den Diensten der Könige von Katalonien-Aragonien im 14. Jahrhundert”. Congrés de Música de Basilea. 1924.

      ANGLÈS, Higini. La música a Catalunya fins al segle XIII. Institut d’Estudis Catalans: Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1935.

      ARAN I SOLER, Moisès. "La nostra festa major quaranta anys enrera", dins el periòdic quinzenal Pla i Muntanya, núm. 66. Balaguer. 30 d'octubre de 1927.

      ARNELLA, Jaume. Les cançons de Mataró. Patronat Municipal de Cultura de Mataró i Els Garrofers ACP. Mataró. 2004.

      ARROYO I JULIVERT, Salvador. "Els grallers del Vendrell: les colles de la renaixença castellera (1926-1936)", dins Miscel·lània penedesenca XX. Institut d'Estudis Penedesencs. 1994.

      AULADELL I SERRABOGUNYÀ, Joan. El Paga-li, Joan. Ball del Vano i el Ram de Sant Cugat del Vallès. Viena Edicions. Barcelona. 1997.

-­      AYATS, Jaume. “El nom fa la cosa? Els significats del mot gaita”. Revista Caramella, núm. VI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2002.

-­      AYATS, Jaume. “El músic individual i els instruments”. Revista Caramella, núm. VII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2002.

      AYATS, Jaume. “La cobla de tres quartans i el fructífer invent de la tradició”. Revista Caramella, núm. XVII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2007.

      ­AYATS, Jaume (director); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume; RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 2006.

      BAINES, Anthony. Woodwind Instruments and their History. London. 1977 (1957).

      BAINES, Anthony. Bagpipes. Pett Rivers Museum. Oxford. 1960.

      BAINES, Anthony. European and American Musical Instruments. London. 1966.

      BALAGUER, Víctor. Poesías catalanas. Barcelona. 1892.

      BALARI I JOVANY, Josep. Orígenes históricos de Cataluña. Barcelona. 1889.

      BALDELLÓ, Francesc de P. La música de l'antic Consell Barceloní. Notes històriques. Impremta Barmar. Barcelona. 1929.

      BALDELLÓ, Francesc de P. La música en Barcelona (noticias históricas). Barcelona. 1943.

      BALLÚS CASÓLIVA, Glòria. La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. Tesi doctoral. UAB. 2004.

      BARDOLET, Sebastià. Web http://xtec.cat/ceipjverdaguer/divino.htm. 1991. [Actualment ja no disponible]

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d'Amat i de Cortada), Calaix de sastre. Abasta des de 1769 fins a 1816 i es compon de 73 volums, conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. No s’han publicat mai complets. L’editorial Curial en té editada una selecció en 11 volums.

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum primer: 1769-1791). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1987.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum segon: 1792-1794). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1987.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum quart: 1798-1799). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1990.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum cinquè: 1800-1801). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum sisè: 1802-1803). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum setè: 1804-1807). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum vuitè: 1808-1810). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1996.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum novè: 1811-1812). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1999.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum desè: 1813-1814). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 2003.

      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum onzè: 1815-1816). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 2003.

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d'Amat i de Cortada), Miscel·lània de viatges i festes majors, edició a cura de Margarida Aritzeta. Editorial Barcino. Barcelona. 1994.

      BARTRÉS I SALA, Gaspar, i MANAU I GRAUPERA, Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Ferran Manau, editor. Barcelona. 1986.

      BASSAGAÑAS, Núria. Web sonabe.cat. Entrada dedicada a Pere Mercader i Andreu: http://sonabe.wordpress.com/2009/08/19/pere-mercader-i-andreu/. 19 d’agost de 2009.

      BASTARDES, Glòria, CASALS, Ricard, i GARRICH, Montserrat. Instruments de música tradicionals catalans. Caixa de Barcelona. Barcelona. 1983.

      BAYER, Xavier. “La manxa borrega o sac de gemecs al Penedès”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

      BAYER, Xavier. "La manxa borrega. Formacions instrumentals i funcions". Revista La Fura, núm. 425. Vilafranca del Penedès. 24/30 d’agost de 1990.

      BAYER, Xavier. Aproximació al sac de gemecs. Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya. Ajuntament de Calella, Departament de Cultura. 1994.

      BEC, Pierre. La cornemuse. Sens et histoire de ses designations. Conservatori Occità. Tolosa. 1996.

      BELL-LLOCH, Maria de (pseudònim de M. del Pilar Maspons). "Nadal en Monmany. La festa dels pastors", relat publicat a La Renaixensa: periodich de literatura, ciencias y arts, any VI. Barcelona. 28 de febrer de 1876.

      ­BERGA I BOIX, Josep. L’estudiant de la Garrotxa (fragment). Esplai, núm. 100. Barcelona. 29 d’octubre de 1933.

      ­BERTRAN I PIJOAN, Lluís. “Jocs Florals de Barcelona 1930. Composicions rebudes a Secretaria”. La Publicitat, núm. 17461. Barcelona. 27 de març de 1930.

      BESSELER, Heinrich. “La cobla catalana y el conjunto instrumental de danza «alta»”, dins Anuario musical, vol. IV. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Español de Musicología. Barcelona. 1949.

      BLANXART, Manuel. "El contrapàs llarg". La Veu de Catalunya, any 32, núm. 8325. Barcelona. 29 de novembre de 1922.

      ­BOFARULL, Antoni de. “Ministriles y juglares de la Corona de Aragón”. El Arte, lliurament 11è. Barcelona. 1 de setembre de 1859.

      BOIXADERA IBERN, Cristina. "Els ministrers a Catalunya". Revista Caramella, núm. 26. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2012.

      ­BONILLA SELLARÈS, Sergi, i QUIRANTES ESTEBAN, Robert. De Gran a Gegant. Història de Josep Pidelaserra, en Manel el Flabiolaire. Colla Gegantera de Castellbisbal. Castellbisbal. 2014.

      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. Barcelona. 2001.

      BORRÀS I ROCA, Josep. “Els instruments musicals i els seus constructors. Instruments de vent i orgue”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

      BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles. Pla y montanya. Aplech d'estudis. Viatges. Llegendas. Recorts i excursions. Barcelona. 1888.

      BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles. “El piano de manubri”. L’Avenç, núm. 5 de 1891. Barcelona. 31 de maig de 1891.

      BOVÉ, Francesc de P. El Penedès. Folk-lore dels balls, danses i comparses populars. Impremta Ramón. El Vendrell. 1926.

      BUSQUETS I PUNSET, Anton (sota el pseudònim Jordi d'Osor). "Los caramellayres del Roser". Revista Joventut, núm. 10. Barcelona. 19 d'abril de 1900.

      BUSQUETS I PUNSET, Anton. Del Montseny. Impressions i estudis. “Biblioteca Popular de L’Avenç”, núm. 15. Editorial L’Avenç. Barcelona. 1903.

      BUSQUETS, Simó, i SANS, Francesc. Les cornamuses i el sac de gemecs. Sabadell. 1995.

      CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Editorial Selecta. Barcelona. 1955.

      CAMACHO, Josep. "La música antiga valenciana, una tradició recuperada a la comarca de la Safor". Web http://www.saforguia.com/viajes/tabid/358/titular/la_m%C3%BAsica_antiga_valenciana_una_tradici%C3%B3_recuperada_a_la_comarca_de_la_safor__/idnoticia/26955/default.aspx. 2011.

      ­CAMÓS I CABRUJA, Lluís. “Restauració del contrapàs”. La Veu de Catalunya, núm. 8238. Barcelona. 18 d’agost de 1922.

      CAMPMANY I GUILLOT, Josep. “L’Aplec de Sant Miquel al castell d’Eramprunyà. 50 anys de la valorització popular d’un monument cultural d’interès nacional”, ponència pronunciada a la IV Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. Castelldefels. 3 i 4 de desembre de 2011.

      CAPDEVILA, Jaume. “Introducció a les tradicions manresanes (VI)”. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 32. Manresa. 2007.

      CAPMANY, Aureli. El Contrapàs. Editorial Políglota. Barcelona. 1922.

      CAPMANY, Aureli. “El Nadal segons el poble”. Catalunya Social, núm. 87. Barcelona. 23 de desembre de 1922.

      CAPMANY, Aureli. "El baile y la danza", dins Folklore y costumbres de España, volum 2. Editorial Alberto Martín. Barcelona. 1931.

      CAPMANY, Aureli. La dansa a Catalunya. 2 volums. Editorial Barcino. 1930-1953.

      CARRERAS BULBENA, Josep Rafel. Idea del que foren musicalment els joglars, trobadors y ministrils en terres de parla provensal y catalana. Publicat de manera fraccionada a la Revista Musical Catalana, núm. 52, 53, 54, 56 i 57. Barcelona. Abril-setembre 1908.

      CASALS, Ricard. “Notícia des de Begues: terra de sacaires”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.

      CASALS, Ricard, FERRÉ, Biel, i MACAYA, Albert. “El sac de gemecs, aproximació bibliogràfica i iconogràfica”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.

      ­CASTELLS, Josep (sota el pseudònim Palet). “Els nostres gegants”. Emporion, núm. 88-90. Torroella de Montgrí. Setembre-octubre de 1918.

      ­­ CASTELLS, Pere. "Una dansa de l’antigor: el contrapàs", dins Llibre de la festa major de Torroella de Montgrí. 1972. Torroella de Montgrí. 1972.

      CASTELLVÍ, Montserrat; MITJANS, Rafel; SOLER, Teresa, i VALLVERDÚ, Àngel. “El flabiolaire Josep Carbó Vilamajor (1898-1989). Amb notícies del ball de bastons d’Esparraguera”, dins Col·loquis del flabiol 2009. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2010.

      CHÍA, Julián de. La música en Gerona. Impremta de Pacià Torres. Girona. 1886.

      CIFUENTES, Lluís. “La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros”. Revista Medicina & Historia, núm. 4. Barcelona. 2000.

      CODINA I VALLS, Francesc. “Verdaguer i Baudelaire cara a cara: «Lo cornamusaire», una rèplica de «Le vieux saltimbanque»”, dins el llibre Verdaguer. Un geni poètic. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 2002.

      COMELADE, Pascal. “Enciclopèdia logicofobista de la música catalana”. Diari de Barcelona. Setembre de 1991.

      CONSTANTÍ, Antoni (notari). Testament d'Andreu Catany. Protocols notarials, testaments 1433-1437, C-73/2473, folis 15v a 17v. Arxiu del Regne de Mallorca. Mallorca. 1433.

      CONTRERAS MAS, Antonio. “Barberos y cirujanos navales en Mallorca bajomedieval”. Revista Medicina Balear, núm. 7. Mallorca. 1992.

      COROMINES, Pere. Vida d’en Pep de la Tenora. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.

      COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1980-1991.

      CORTADA, Andreu. Cobles i joglars de Catalunya-Nord. Ed. El Trabucaire. Perpinyà. 1989.

      CORTADA, Joan, i MANJARRÉS, Josep. El libro verde de Barcelona. Impremta de Tomàs Gorchs. Barcelona. 1848.

      CRIVILLÉ, Josep, i VILAR, Ramon. El llibre d’orgue de Lleida. Músiques diverses. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2003.

      CRIVILLÉ, Josep, i VILAR, Ramon. "El llibre d'organista de Breda: comentari musical", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura de Joan Pellisa. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

      CUSCÓ, Joan. El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. 1989.

      CUSCÓ, Joan. “El ball de cercolets”. Revista Caramella, núm. IX. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2003.

      ­DELCLÒS I DOLS, Pau. “Germanó”. Poema recollit a La Renaixensa. Revista catalana, any XXV, núm. 31-33. Barcelona. 1895.

      DIVERSOS AUTORS. Le Roseau el la Musique. Ed. Arcam-Edisud. Aix-en-Provence, 1988 (fotografies de sonadors d’arreu del món).

      DIVERSOS AUTORS. Los trobadors nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

      DIVERSOS AUTORS. Los trobadors moderns. Col·lecció de poesías catalanas, compostas per ingenis contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1859.

      DIVERSOS AUTORS. Miscelánea Folk-lórica. Llibrería de Álvar Verdaguer. Barcelona. 1887.

      DIVERSOS AUTORS. “L’aplech de Bell-lloch”. Setmanari La Veu del Vallés, núm. 286. Granollers. 8 de juny de 1902.

      DIVERSOS AUTORS. Arxiu de tradicions populars. 7 volums. Impr. de la Casa Provincial de Caritat. Barcelona. 1928.

      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.

      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.

      DIVERSOS AUTORS. Instruments de festa: el flabiol, el sac de gemecs, la gralla. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1994.

      DIVERSOS AUTORS. Miquel Carbonell i Selva. Pintor (1854-1896). Catàleg de l'exposició sobre el pintor a Ca N'Ametller, de Molins de Rei (11 d'abril-18 de maig de 1997). Fundació "La Caixa" i Ajuntament de Molins de Rei. Barcelona. 1997

      DIVERSOS AUTORS. Sitges. L’encant de la tradició. Ajuntament de Sitges. Sitges. 2001.

      DIVERSOS AUTORS. Ball de bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Arsis Editorial. Sant Pere de Ribes. 2003.

      DIVERSOS AUTORS. Festa Major. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. 2003.

      ­DIVERSOS AUTORS. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 2007.

      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.

      DIVERSOS AUTORS. Exposició d'oboès tradicionals. Tradicionàrius 2012.

      DIVERSOS AUTORS. Exposició Músics de festa. L’ofici de músic. La Casa dels Entremesos. Barcelona. Del 17 d’octubre al 24 de novembre de 2013.

      DIVERSOS AUTORS. Gran enciclopèdia catalana. Barcelona. 1968-actualitat.

-­      DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volums I-III, Fundació Concepció Rabell i Cibilis, Vda. Romaguera. Volums IV-XX, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1926-1929 per als tres primers volums, 1993-actualitat per a la resta.
El sac de gemecs apareix citat als volums I (fascicle 2), IV (fascicle 2), VIII, IX, XII, XIV i XV.

      DUCABLE I ROGÉS, Pol. "La cobla de tres quartans, un invent dels anys vuitanta". Revista El Món Geganter, núm. 77. Barcelona. Gener-febrer de 2012.

      ESPRIU, Salvador. El caminant i el mur. Óssa Menor. Barcelona. 1954.

      FARAUDO DE SAINT-GERMAIN, Lluís. Recull de vocabulari de la llengua catalana medieval, no editat. Es pot consultar al web http://www.iec.cat/faraudo/. Institut d’Estudis Catalans.

      FERNÀNDEZ I VALLHONRAT, Joan. "Cornellà. Aplech de noticies històrich-arqueològiques", dins del llibre Primers Jochs Florals del Centre Catalanista L'Avens de Cornellá del Llobregat. Any 1908. La Renaixensa. Barcelona. 1910.

      FERRÉ I PUIG, Gabriel. “La tarota, una xeremia d’ús popular a Catalunya”. Revista Recerca Musicològica, núm. 4. Universitat Autònoma de Barcelona. 1984.

      FERRÉ I PUIG, Gabriel. Gralla! Instruments de música tradicional al Baix Camp. “Quaderns de Divulgació Cultural”, “Arts i Oficis”, núm. 1. Ajuntament de Reus. 1986.

      FERRÉ I PUIG, Gabriel. “La flauta i tambor a la música ètnica catalana”. Revista Recerca Musicològica, núm. 6-7. Universitat Autònoma de Barcelona. 1986-1987.

      F. F. C. (inicials de Francesc Fors de Casamayor). Lo Cornamuser de Manola, produccions poéticas escritas en catalá com enguany se parla. Impremta Catalana, d'Obradors i Cia. Barcelona. 1878.

      FOLCH I TORRES, Manel. “Cansó de Nadal”. Gent Nova, núm. 26. Badalona. 23 de desembre de 1900.

      FONQUERNIE, Laurent. “Le dernier joueur de cornemuse, poème de Jaume Sauquet, 1899”. Web de l’Institut du Grenat (http://www.institutdugrenat.com/2014/09/le-dernier-joueur-de-cornemuse-poeme-de-jaume-sauquet/). Perpinyà. 28 de setembre de 2014.

      ­FONTOVA CARLES, Ramon. Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Ajuntament de Lleida i Pagès Editors. Lleida. 2012.

      FRANCÈS, Enric. Andreu Toron i la tenora. Història de la música dels joglars a Catalunya Nord al s. XIX. IMPEM-FSR. Cotlliure. 1986.

      ­FRANCO, Enric. “Lo frare”. La Gramalla, núm. 17. Barcelona. 3 de setembre de 1870.

      GARCIA ESPUCHE, Albert. “Una ciutat de danses i guitarres”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

      GARCIA ESPUCHE, Albert. “Una ciutat de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2010.

      GARGALLO GREGORI, Jose. Recull de refranys. Es pot consultar al web http://www.elrefranyer.com/.

      GARÍ, Antoni. “Celebrem 150 anys, mirant al futur”. Revista Naixement, núm. 3. Barcelona. Desembre de 2012.

      GARRELL, Esteve. “La comparsa de Cardedeu”. El Congost, núm. 805. Granollers. 16 de febrer de 1902.

      GARRICH, Montserrat. “Els cavallets cotoners de Barcelona: del 1601 al 2001”. Revista Caramella, núm. VI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2002.

      GARRICH, Montserrat. “L’espunyolet de Torelló. Dels documents a la plaça”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2007.

      ­GARRIGA, Nonat. “Los pastorets de Nadal de Pachs”. La Renaixensa, núm. 1-3. Barcelona. 1898.

      GAYETE, Iris. “El flabiol i el tambor. Adaptacions als nous usos”. Revista Caramella, núm. XIV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2006.

      ­GIRBAL I NADAL, Enric Claudi. “Al Gayter del Llobregat”, dins Calendari Catalá del any 1877. Barcelona. 1876.

      GIRONELLA GARAÑANA, Joaquim. “Tres cobles empordaneses: la Principal de Peralada, la Principal de la Bisbal i els Montgrins”. Annals de l’Institut d’Estudis Empurdanesos, volum 5. Figueres. 1964

      GOLOBARDES VILA, Miguel. “Fiestas y bailes del Ampurdán en el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, volum 2. Girona. 1947.

      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. La música en la casa real catalano-aragonesa. 1336-1442. Antoni Bosch, editor. Barcelona. 1979.

      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. La música medieval. Col·lecció “Conèixer Catalunya”, núm. 31. Ed. Dopesa. Barcelona. 1980.

      ­GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. “El manuscrito 971 de la Biblioteca de Catalunya (Misa de Barcelona)”, dins Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, volum 10è (1982-1984). Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1986.

      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. El Llibre Vermell de Montserrat. Cants i danses s. XIV. Els Llibres de la Frontera. Sant Cugat del Vallès. 2000.

      GRANER DE LA VILA, Fruytós (pseudònim?). "Los bastoners". La Veu de Catalunya, núm. 8. Barcelona. 21 de febrer de 1892.

      GUANYABENS I CALVET, Nicolau. Els gegants de la ciutat de Mataró. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. 1999.

      GUILLÉN VIÑAS, Josep. Bloc http://llorencenc.blogspot.com/2007/10/el-sac-de-gemecs-potenciant-la-cultura.html. 2007. [Actualment ja no disponible]

      GUIMERÀ, Àngel. Lo Fill del rey. Tragedia en tres actes y en vers. Impr. La Renaixensa. Barcelona. 1886.

      IBERN, Pere. “Notas sobre la cornamusa catalana”. Revista de Folklore, núm. 45. Valladolid. 1984.

      IBERN, Pere, i CABALLÉ, Imma. “La coixinera, redescoberta d’un instrument musical”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

      ­Informacions orals obtingudes d’Alba Logan Sallent, Francesc Sans Bonet i Àngel Vallverdú Rom.

      INSENSER I BERTRAN, Antoni. El Penedès. Balls, danses i comparses. “Quaderns d’Aportació Cultural”, núm. 3. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. 1982. (Manuscrit original de 1904 i 1905)

      ­JEHAN LE FOL (pseudònim?). “La música catalana”. La Renaixensa, núm. 13-16. Barcelona. 1883.

      ­La Ilustració Catalana, núm. 23. Barcelona. 20 de febrer de 1881.

      ­La Ilustració Catalana, núm. 87. Barcelona. 31 de maig de 1883.

      ­La Ilustració Catalana, núm. 150. Barcelona. 15 d'octubre de 1886.

      LAMAÑA, José M. “Estudio de los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastía de la casa de Barcelona. Comentario musicológico sobre el techo de una capilla”. Miscellanea Barcinonensia, núm. XXI i XXII. Ajuntament de Barcelona. Abril i agost de 1969.

      ­LLADONOSA VALL-LLEBRERA, Manuel. Pròleg al llibre de Ramon Fontova Carles Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Ajuntament de Lleida i Pagès Editors. Lleida. 2012.

      LLATES, Rossend. “La mort del bosc d’En Tarrés”. Publicació setmanal La Gralla, núm. 531. Granollers. 13 de desembre de 1931.

      LLORENS, Sara. El Cançoner de Pineda. Joaquim Horta, impressor. Barcelona. 1931.

      LÓPEZ I ARCOS, Pilar. “El contrapàs llarg: nous camins d’investigació i estudi”. Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 3. Generalitat de Catalunya. 1993.

      MACAYA, Albert, i FERRÉ, Biel. “El sac de gemecs: consideracions i propostes”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

      ­MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, volum VIII. La Ilustración, Est. Tipográfico-Literario Universal. Madrid. 1847.

      MANN, Thomas. Der Zauberberg (La muntanya màgica). S. Fischer Verlag. Berlín. 1924.

      MANYACH, Albert. “Les danses et les instruments catalans”. Le Courrier de Céret, 2142-2172. 26 de juny de 1921-21 de gener de 1922.

      MANYACH, Albert. “Choses du Roussillon. Instruments catalans. La cornemuse”. L’Indépendent. Perpinyà. 7.1.1924.

      MANYOSES, Albert, i SUNYOL I BUSQUETS, Martí. “El ball de l’espolsada a Cardedeu (1902)”. Lauro: revista del Museu de Granollers, núm. 24. Granollers. 2003.

      MANZANARES, Pere. “Maties Mazarico”. Revista Caramella, núm. II. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2000.

      ­MARTÍ I CORTADA, Miquel Anton. “Si ella no hi és!”, dins Calendari Catalá del any 1868. Barcelona. 1868.

      MAS I GARCIA, Carles. “La renovació de la "música de corda de la ciutat", segons el Llibre de diferens cosas pertenens a la ciutat de Barcelona (1648)”, dins Col·loquis del flabiol 2000-2001. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2001.

      MAS I GARCIA, Carles. “L’expansió de la dansa d’escola”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

      MASCARELLA I ROVIRA, Jordi. "El Ripollès", dins Atles literari de les terres de Girona. 2 volums. Diputació de Girona. 2003.

      ­MASFERRER, Francesc. “Balada”. Lo Gay Saber, núm. XXXII. Barcelona. 20 de juny de 1869.

      ­MASFERRER, Francesc. “Á Ausona”. La Renaixensa, núm. 46-48. Barcelona. 1893.

      MASSA I PUJOL, Pompili. El ball de plaça a la costa de llevant. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.

      MASSA I PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Edicions l’Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.

      MASSANELL I ESCLASSANS, Antoni, i MIRALLES I FIGUERES, Eloi (ed.). Del ball de les cotonines de Vilafranca. Cavallers Cotoners. Vilafranca del Penedès. 1987.

      MASSIP, Ventura. “Costums típiques que es perden”. Diari de Granollers. 6 de maig de 1926.

      MASSOT, Francesc Xavier. “La pèrdua d’una cornamusa catalana”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.

      MASSOT I MUNTANER, Josep. Inventari de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, dins de la sèrie Materials, volum IV, fascicle 2. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1994.

      ­MATEU MIRÓ, Josep. El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. 1991.

      ­MELENDRES I RUÉ, Miquel. L’esbarzer incandescent. Obres catalanes del 1933 al 1944. Rafel Casulleras, editor. Barcelona. 1948.

      MENETRIER, Bernat. “Catalunya i les cornamuses”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.

      ­MILÀ I FONTANALS, Manuel. “Historia literaria. Del decasílabo y endecasílabo anapésticos”. Revista Histórica Latina, núm. VII. Barcelona. 1 de juliol de 1875.

      MILÀ I FONTANALS, Manuel. Romancerillo catalán. Barcelona. 1882.

      MILÀ I FONTANALS, Manuel. “Orígenes del teatro catalán”, dins Obras completas del Doctor D. Manuel Milá y Fontanals. Volum 6 (1895). Librería de Álvaro Verdaguer. Barcelona. 1888-1896.

      MILÀ I FONTANALS, Manuel. "A Montserrat". Revista La Ilustració Catalana, 2a època, núm. 482. Barcelona. 30 d'agost de 1912.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. La processó de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX. Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1998.

-      MISTRAL, Frederic. Nerto, traducció de Jacint Verdaguer. Llibreria d’Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1885.

-      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. Músics de flabiol i bombo. Els flabiolaires del rodal d'Arbúcies. Editorial Alta Fulla. Barcelona. 1993.

-      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. "Dos segons de pel·lícula (Les cobles de flabiolaires a Mataró I)". Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 16. Mataró. 1999.

      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. "Materials sobre les cobles (Les cobles de flabiolaires a Mataró III)". Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 19. Mataró. 2002.

      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. “El flabiol i els seus usos”. Revista Caramella, núm. VIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2003.

      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. “El flabiolaire Quirze Perich”. Revista Caramella, núm. IX. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2003.

      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. "Els flabiolaires del Montseny", dins VI Trobada d'Estudiosos del Montseny. Diputació de Barcelona. Barcelona. 2005.

      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. “«La orquesta estuvo acertadísima». Els flabiolaires en els materials folklòrics del Fons Balvey del Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu (MATBC)”, dins Col·loquis del flabiol 2008. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2009.

      MOLANO ROYO, Juli. "Els Matadors: un croquis al natural". Es pot consultar al web http://www.amasquefa.com/uploads/Article_Final15.pdf.

      ­MORATÓ I GRAU, Josep. “Batussas”. La Veu de Catalunya, núm. 1244. Barcelona. 1 de juliol de 1902.

      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. 1991.

-­      ORRIOLS, Xavier. “Catalunya i la música al carrer”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

-­      ORRIOLS, Xavier. “Antics constructors de gralles”. Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 3. Barcelona. Juliol de 1993.

      ORRIOLS, Xavier. Pròleg al llibre de Busquets-Sans Les cornamuses i el sac de gemecs. Sabadell. 1995.

      ORRIOLS, Xavier. “El grall”. Revista Caramella, núm. IV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2001.

      ORRIOLS, Xavier. “El corn marí”. Revista Caramella, núm. VII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2002.

      ORRIOLS, Xavier. “La trompa”. Revista Caramella, núm. XV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2006.

      ORRIOLS, Xavier. “Flauta i tambor en els Memorials de les cobles i ballas de Santa Tecla el añi 1687”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.

      ORRIOLS, Xavier. "Els llibres d'orgue", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura de Joan Pellisa. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

      PAGÈS I COLS, Anton. “Las balladas del poble”. La Pubilla, núm. 47. Barcelona. 26 d’abril de 1868.

      PALOMAR, Salvador. “Una cobla de ministrils a la Selva del Camp”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 18. Carrutxa. Reus. 1983.

      PASCUAL TUR, Mariano. “La gaita de Graus i la Baixa Ribagorça”. Revista Caramella, núm. XII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2005.

      PELLA , Josep. Llibertats y antich govern de Catalunya. Barcelona. 1905.

      PELLISA, Joan. Web http://pellisaluthier.wordpress.com/2008/04/25/sac-darder/. 25.4.2008.

      PELLISA, Joan. “Els instruments musicals i els seus constructors. La corda”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

      PELLISA, Joan. "El quadern de Breda", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura del mateix autor. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

      ­PERUCHO, Joan. Les històries naturals. Edicions Destino. Barcelona. 1960.

      PINTO, Ramon. “Noves aportacions a l’estudi dels luthiers catalans (segles XVI al XVII)”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 2001.

      PLA, Josep. “Sardanes”, dins La substància, publicat a El meu país, obres completes, volum VII. Ed. Destino. Barcelona. 1968.

      PLANAS, Josep. Notes històriques de Santa Maria. Impremta La Renaixença. Barcelona. 1935.

      ­PLANAS, M. “La mort de la pàtria”, dins Calendari Catalá pera l’any 1904. Barcelona. 1904.

      PRAETORIUS, Michael. Syntagma musicum. 1619. (Ed. Bärenreiter. Kassel. 1968)

      ­PRATS I SERRA, J. “A C. Bosch de la Trinxeria”. La Renaixensa, núm. 9-11. Barcelona. 1889.

      PUIG I LLENSA, Pere. El tercer dall. 1992. Incorporat al volum recopilatori Els tres dalls. Viena Edicions. Barcelona. 2001.

      QUINTANA, Jordi. “...amb un flabiol sonant! Flabiols: flubiols, fluviols, fabriols...”, dins del seu bloc Moleskinequintana (http://moleskinequintana.blogspot.com/2010/11/amb-un-flabiol-sonant-flabiols-flubiols.html). 28.11.2010.

      RABASSA I MARTÍ, Fèlix. “Una aproximació al Sindicat Agrícol de Lloret de Mar a través del seu butlletí Sindicsl (1911)”. Butlletí Sesmond, núm. 9. Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Gener de 2009.

      RAMS, Emili. "Malgrat de Mar. L'horta de l'Alt Maresme". SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 71. Barcelona. Maig de 1986.

      RAURICH, Salvador (sota el pseudònim Salvatore). “Estudi crític dels Manuscrits musicals d’En Pep Ventura; Sardanes y Contrapás”. Diari Las Noticias. Barcelona. Juliol-agost de 1921.

      REIG I VERDAGUER, Ramon. Un segle i mig de notes musicals. Memòries. La música a la comarca. Editorial Pòrtic. Barcelona. 1975.

      RENART, Joaquim. L'Orfeó Català que he viscut. Editorial Ausa. Sabadell. 1992.

      REVETLLE, M. Núria. “L’1 de maig cap a St. Sebastià de Montmajor”. Setmanari Plaça Gran, núm. 312. Granollers. 9 de maig de 1985.

      RIERA, Marc. “En Nan de Blanes i en Joan Roig, o l’enigma dels Nans”, dins Col·loquis del flabiol 2002. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2003.

      ­ROBERT, Robert. Dos enamorats. Un tros de paper, número IV. Barcelona. 1 de juny de 1865.

      ­ROIG I GALCERAN, Francesca. Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII. El Cep i la Nansa, edicions. Vilanova i la Geltrú. 2011.

      ­ROMEU I FIGUERAS, Josep. Les nadales tradicionals. Estudi i crestomatia. Editorial Barcino. Barcelona. 1952.

      ­­ROMEU I FIGUERAS, Josep. “Influència de la lírica gallega en la catalana, particularment la tradicional”, dins de Recerques d’etnologia i folklore. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2000.

      ROQUÉ I MARGENAT, Josep Maria. Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble. Grup d’Història del Casal. Mataró. 1998.

      ROSSICH, Albert. "La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme". Revista Caplletra, núm. 9. València. Tardor de 1990.

      ­ROUCH, Pierre. Web pròpia d’aquest luthier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.

      ­ROURE, Conrad (sota el pseudònim Pau Bunyegas). “Carta de un de fora escrita á un seu company”. Un Tros de Paper, núm. 44. Barcelona. 18 de març de 1866.

      ROVIRA, Luis. "Los «pessebres» y la poesía popular". Boletín de Acción Católica. Granollers. 24 de desembre de 1950.

      ROVIRA, Pere. “El Carnaval als anys 30 (segle XX)”. Revista El Cep. Torrelavit, núm. 33. Març de 2008.

      ROVIRÓ, Ignasi, ROVIRÓ, Xavier, i AYATS, Jaume (GRFO, Grup de Recerca Folklòrica d'Osona). "Josep Verdaguer, Roviretes. Dues èpoques, un flabiolaire". Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 3. Generalitat de Catalunya. 1993.

      RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Il·lustració i Renaixença. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1989.

      RUBIÓ I ORS, Joaquim. Lo Gayté del Llobregat. Impremta de Josep Rubió. Barcelona. 1841 i 1858.

      RUERA I PINART, Josep Maria. “L’escursament de la Sardana”. Setmanari Granollers Comunidad Cristiana, núm. 1140. Granollers. 28 de juliol de 1973. (Original de 1935)

      ­RUIZ I PORTA, Joan. “El Palau de la Generalitat de Catalunya”. Catalunya Gràfica, núm. 11 i 12. Barcelona. Abril de 1922.

      RUYRA, Joaquim. Marines y boscatjes. Aplech de narracions. Editorial Joventut. Barcelona. 1903.

      RUYRA, Joaquim. Obres completes. Editorial Selecta. Barcelona. 1982.

      SACHS, Curt. The History of Musical Instruments. 1940. (Historia universal de los instrumentos musicales. Ediciones Centurión. Buenos Aires. 1947)

      SAGARRA, Josep Maria de. “Josep Sebastià Pons”. La Publicitat, núm. 16188. Barcelona. 7 de febrer de 1926.

      SAGARRA, Josep Maria de. El poema de Nadal (amb xilografies d’Enric C. Ricart). Llibreria Catalònia. Barcelona. 1931.

      SAGARRA, Josep Maria de. Obres completes. Editorial Selecta. Barcelona. 1948-1964.

      SALVAT Y BOVÉ, Juan. Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal. Ajuntament de Tarragona. 1951 (2a edició augmentada, 1971).

      SANS, Cesc. “Molts noms per a un instrument”. Revista Caramella, núm. XI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2004.

      SANS, Cesc. “La cornamusa i el flabiol i tamborino a Catalunya. Breu ressenya històrica”, dins Col·loquis del flabiol 2004. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2005.

      SANS, Cesc. Entrevista a Jordi Aixalà, dins Revista Caramella, núm. XIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2005.

      SANS, Cesc. “Anton Mollfulleda. Els darrers sons de la coixinera”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2007.

      SANS, Cesc. “Els ministrers de Valls al segle XVII”. Revista Caramella, núm. XVIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2008.

      SANS, Cesc. “El ginjoler. L'arbre de la música”. Revista Caramella, núm. 24. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2011.

      SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2001.

      SANTANA, Galdric. Llibret del CD Músiques per acompanyar l’Àguila, dels Ministrers de la Ciutat. Sabadell. 2007.

      SECALL I GÜELL, Gabriel. “Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (s. XIV i XV)”. Revista Quaderns de Vilaniu, núm. 2. Institut d’Estudis Vallencs. Valls. 1982.

      SELLARÈS I CODÉS, Josep. “El contrapàs llarg El Divino al seu redós de Sant Vicenç de Torelló (Osona)”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2001.

      SELLARÉS I CODÉS, Josep. “Miquel Puigbò i Farrés, en Quel de la Munda”. Es pot consultar al web de l’Agrupació Cultural Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Torelló (http://www.agculturalsantvicens.gesbisaura.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWyh1ebXJbA8-9WNcyhjmpDM9M8k-hyRxjc0TCFr3-sSNytq7o9aDdZ) [Actualment ja no disponible]. 2008.

      SERRA I BOLDÚ, Valeri. "Sant Medín, labrador". La Vanguardia. Barcelona. 2.3.1924.

      SERRA I BOLDÚ, Valeri. "Bailes tradicionales. Las gitanas del Vallés". La Vanguardia. Barcelona. 1.3.1934.

      SIERRA I FARRERAS, Roland. L’Abans. Sitges. Recull gràfic (1870-1965). Editorial Efadós. El Papiol. 2005.

      SITJAR I BULCEGURA, Joan. "Las ballas de la festa (I)", dins Calendari catalá del any 1874, escrit pels mes coneguts escriptors y poétas catalans, mallorquins y valencians, col·leccionat y publicat per Francesch Pelay Briz. Estampa de Lo Porvenir. Barcelona. 1874.

      SOLANS I RODA, Conxita. “La festa religiosa i la festa laica. Les consuetes de Begues, segles XVIII-XIX”. Materials del Baix Llobregat, núm. 7. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat. 2001.

      ­SOLDEVILA, Carles. “Una treva curiosa”. La Publicitat, núm. 17238. Barcelona. 9 de juliol de 1929.

      SOLER I PUIG, Lluís M. "Recorts gloriosos de la marina catalana (II)". Revista La Ilustració Catalana, 1a època, núm. 72, tom III. Barcelona. 15 d'octubre de 1882.

      TOLDRÀ I VILARDELL, Albert. "Música celestial a l'edat mitjana". Revista Caramella, núm. 26. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny 2012.

      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.

      TOMÀS, Jordi. Web http://www.tinet.org/~jorditom/.

      TOMÀS, Jordi. “El sac de gemecs. Orígens i evolució”. Revista La Fura, núm. 425. Vilafranca del Penedès. 24/30 d’agost de 1990.

      TORELLÓ I BORRÀS, Pelegrí. Monografia històrica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d'Anoya. Impremta de Francisco X. Altés Alabart. Barcelona. 1909.

      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “Ball de bastons amb flabiol”, dins Col·loquis del flabiol 2006. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2007.

      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “El flabiol a la baixa edat mitjana. Un petit recorregut iconogràfic”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.

      VALLVERDÚ ROM, Àngel, i ROVIRA I FERRÉ, Robert. Les músiques del ball de bastons i el seu context. Cossetània Edicions. Valls. 2005.

      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Dossier inicial del Taller de sac de gemecs al CAT. Fotocòpies. Barcelona. 1997.

      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Mètode per a sac de gemecs (I). Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona. 2008.

      VERDAGUER, Jacint. Canigó. Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista. Llibreria Catòlica. Barcelona. 1886.

      VERDAGUER, Jacint. “Discurs presidencial llegit per mossèn Jacinto Verdaguer en lo certàmen de la Bisbal, los díes de sa patrona la Mare de Déu d’Agost”. Lo Pensament Català, núm. 17. Barcelona. 25 d’agost de 1901.

      VERDAGUER, Jacint. Eucarístiques, dins Obres completes de mossèn Jacinto Verdaguer. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1915 o 1916.

      VERDAGUER, Jacint. Jovenívoles. Primeres poesíes de un fadrí de montanya. Ilustració Catalana. Barcelona. 1925.

      VERDAGUER, Jacint. Escrits inèdits de Jacint Verdaguer, transcripció i estudi de Josep M. de Casacuberta. Volum I. Editorial Barcino. Barcelona. 1958.

      VERDAGUER, Jacint. Obres completes. Ed. Selecta. Barcelona. 5a edició, 1974.

      VIDAL, Pierre. "Coses de Rosselló i de Cerdanya - Lo Borrassayre". Le Roussillonnais, núm. 17. Perpinyà. 11 de juny de 1882.

      VIDAL, Pierre. "Vieux instruments catalans". Revista La Renaissance Catalane, núm. 5. Perpinyà. 1919.

      VIDAL, Roger. "Una gaita catalana a l'Alt Vallespir". Butlletí Sant Joan i Barres, núm. 94-95-96. Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Perpinyà. 1984.

      ­VIDAL I VALENCIANO, Gaietà. “L’advocat de peu de marge, ó conseller de secá”, dins Calendari Catalá del any 1870. Barcelona. 1869.

      VIDAL I VALENCIANO, Gaietà. Narració descriptiva de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Barcelona. 1884. (Dins del Programa de la festa major de Vilafranca del Penedès de 1981)

      VILAR, Josep. “L’Espolsada. Premià de Dalt”, escrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003). 1950.

      VILAR I MONMANY, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. 2003.

      ­VILARÓ I MONCASÍ, Arnau. “Cançons dels avis del Pla d’Urgell”. Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 2. Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà. Mollerussa. 2011.

      VINYOLES VIDAL, Teresa. Una cercavila a la Tàrrega medieval. Arxiu Històric Comarcal. Tàrrega. 2002.

      VIOLANT I SIMORRA, Ramon, i DURAN I SANPERE, Agustí. Art popular decoratiu a Catalunya. Les Belles Edicions. Barcelona. 1948.

      ­VIOLANT I SIMORRA, Ramon. El llibre de Nadal. Costums, creences, significat i orígens. Impremta de Salvador Salvadó. Barcelona. 1948.

      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Els pastors i la música. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.

      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. “Instrumentos musicales de construcción infantil y pastoril”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tom X, núm. 3. CSIC. Madrid. 1954.

      VIQUIPÈDIA. Entrada “sac de gemecs” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sac_de_gemecs).

      XARRIÉ I CASTELLS, Felicià. “Ball l’Espolsada. 1860”, manuscrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003).

      Web del Centre Internacional de Música Popular de Ceret (CIMP) (http://www.music-ceret.com/dossiers/cornemuses/index.php).

      Web del Museu de Ca la Cinta de Torrelles de Llobregat (http://www.calacinta.com/index.php?option=com_zoom&Itemid=43&catid=70).

      Web de la Federació de Colles de Sant Medir (http://www.santmedir.org/).

      Web dels Amics dels Gegants de Figueres (http://gegantsdefigueres.org/index.php/musica). [Actualment ja no disponible]

      Web de l’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa el Til·ler (http://www.cornamusam.org/).

      Web http://es.msnusers.com/sacdegemecs/shoebox.msnw. 2008 [Actualment ja no disponible].

      Web del grup de Facebook "Sac de gemecs", dedicat a l'instrument.

      Web de la botiga d'instruments musicals de Perpinyà "Delmàs Musique" (http://www.delmas-musique.com/htfr/frameset.htm).


      Web de l'Ajuntament de Girona, apartat "Artalcarrer", fitxa anomenada Tres escultures (http://www.girona.cat/sgdap/artalcarrer/obra_fitxa.php?id=6).

      ­Web de recull de cançons populars musicadelsavis.blogspot.com. Entrada de la cançó “Aixeca’t pastoreta” (http://musicadelsavis.blogspot.com/2014/06/aixecat-pastoreta.html#more). Maig de 2014.


VÍDEOS

      Cornamuses vives d’Europa. Guy Bertrand. Produït per Guy Bertrand i pel Servei de Cultura Tradicional, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

      Procés de construcció d’un sac de gemecs. Josep Albà i Xavier Orriols. Video Play Serveis (la Bisbal d’Empordà). Enregistrat a l’obrador de Jordi Tomàs a la Rovira-Roja (Sant Martí Sarroca). Produït pel Servei de Cultura Tradicional, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990.

      El sac de gemecs torna a gemegar. Reportatge del programa Comarques de TV2, emès l’11 d’agost de 1983. Presentat per Pere Ibern i Imma Caballé. 15 minuts aproximadament. És un reportatge sobre un sac de gemecs antic recuperat a la masia de can Mollfulleda de Sant Pere del Riu (Pineda de Mar). N’hi ha una còpia a la videoteca del Centre de Documentació (CDR-CTP) amb la referència V-067.

      Espolsada de Cardedeu de 1902. En el concurs de balls de gitanes de Granollers de l’11 de febrer de 1902 va intervenir el ball de l’espolsada de Cardedeu, recuperat puntualment per a aquell any, amb acompanyament musical de sac de gemecs (un cornamusaire de Lliçà d’Amunt), flabiol i tamborí. D’aquesta actuació es va fer una gravació cinematogràfica avui dia perduda.

      YOUTUBE. 3 vídeos sobre la reproducció del sac de gemecs conservat al CIMP de Ceret feta pel luthier Pierre Rouch (vídeo 1, vídeo 2 i vídeo 3). 2010.

      YOUTUBE. Vídeo de la reproducció del sac de gemecs conservat al CIMP de Ceret feta pel luthier Claude Girard (vídeo). 2012.




Entrada modificada el 29.10.2014