Sonadors de sac de gemecs. Inicis - s. XVIII

A partir d’aquesta entrada esmentarem el nom i altres dades conegudes dels músics que al llarg de la història han fet sonar la cornamusa a Catalunya, des dels inicis a l’època medieval fins a la desaparició de l’instrument al segle XX. En el text que segueix es recullen cornamusaires de què es té constància fins al segle XVIII, ordenats cronològicament.

S. XII

-      Bernat bufa lodre (Barcelona, 1119-1131)

Apareix esmentat a un document que forma part del Liber antiquitatum sedis barchinonensis, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La frase bufa lodre que trobem al document, aplicada com a distintiu personal a aquest Bernat, dona a entendre que l'ocupació d'aquesta persona era la de cornamusaire.

S. XIV

Per als cornamusaires que segueixen cal tenir en compte que els que consta que servien al rei i a d'altres nobles eren majoritàriament estrangers, provinents principalment de França, Occitània, Flandes i Alemanya, i apareixen a la documentació de l'època amb el nom catalanitzat. Concretament, els millors cornamusaires eren els francesos. Així mateix, les cornamuses que sonaven també eren fonamentalment d'origen forà, i només consta documentalment que es construïssin instruments de vent dins el territori de la Corona d'Aragó a Perpinyà (1377).

-      Berenguer Mir (1325)

De l’Ametlla de Segarra. Acompanyava amb la “cabreta” el flabiolaire Berenguer Carnisser, també de l’Ametlla. Aquesta mitja cobla és la primera de què es té constatació escrita. Un dia que Berenguer Carnisser va anar a Tàrrega va ser convidat perquè la parella anés a sonar a les albades. El dissabte 20 d’abril de 1325 la sonada va acabar amb la mort a pedregades del cornamusaire. Aquests fets són coneguts gràcies al document del judici sobre els fets, trobat a l’Arxiu Reial de la Corona d’Aragó.
El dijous 18 d’abril de 1325 Berenguer Carnisser va anar a Tàrrega, en dia de mercat. Allà va rebre la invitació feta per alguns joves “d’anar per vila” el dissabte. Quan va tornar al poble, va parlar amb en Berenguer Mir, el seu company: “En Berenguer, dissabte a vespres, siam a Tàrrega e irem per vila”, va dir-li. Berenguer Mir hi va assentir complagut. Així, dissabte al vespre, van anar a Tàrrega, s’ajuntaren amb la colla de joves que organitzava la sonada i amb dos trompeters de la vila, que també hi participaven, i començaren la cercavila “a l’hora del primer son”. Sonaren els instruments per molts llocs de la vila i de tant en tant interpretaven un “ball”. Un d’aquests balls el feren al carrer d’en Falcó (actual carrer del Carme), a la porta de la casa d’un tal Pere Calbet, ja que un dels promotors de la festa estava enamorat de sa filla. En aquell moment caigué una pluja de pedres del terrat de les cases properes (pedres que eren “manuplenals”, és a dir, que omplien tota la mà) i Berenguer Mir fou ferit al cap.
El mateix Berenguer Mir explicà el succés davant el batlle dos dies més tard: “[...] locis dicte ville, et fuerunt in v[ico] d’en Falchó, ante quoddam hospitium quod est entró l’alberch d’en Jacme de Bas et tocaren aquí lurs estruments, et dementre que tocaven, et iste testes tingués la cara girada devès l’alberch hon tocaven, fuerunt transmissus lapis ad ipsos; nescit per quem seu quos, nec de quo hospitio, et percussit istum testes in capite, en la part dreta, magnum ictum, taliter quod iste testes fuit propter dictum ictum prostatus ad terram, et amisit verbum et omni illi qui ibi erant fugierunt et dimiserunt istum testes. Paulo post iste testes cobrà la paraula et dixit: «Ha barons acorrec-me que mort so!» Et tunc venerunt omnes illi que fayen tocar et juvarunt ad istum testes et duxerunt ipsum ad hospicium Arnaldi Fonoyl, aliter dixit se nescire.”
Un cop ferit, els companys el tranquil·litzaren tot dient-li: “Calla bacallar no tinguis por que no és seca.” El pobre cornamusaire, però, estirat a terra, no es podia moure: havia perdut la mobilitat d’un braç i d’una cama i va ser conscient des del primer moment que estava ferit de mort. Els nois de la cercavila van aixecar el joglar i el van portar a pes fins a casa d’un dels organitzadors, on li van fer la primera cura, el van “adobar” i li van “estopar” la nafra. Després el dugueren a casa d’un dels trompadors. Deu dies després, el primer de maig, va entrar en coma i el dia cinc de maig ja era mort. Va morir, doncs, entre el dia 1 i el dia 5 de maig de 1325. El 17 de maig el batlle condemna els inculpats per l’apedregament a ser bandejats de la vila i la confiscació dels seus béns però el 17 d’agost hi ha una sentència reial que absol els inculpats per manca de proves.
Segurament, la pluja de pedres fou provocada per gelosia d’amors envers l’organitzador que havia fet aturar la cercavila davant de la casa de la seva estimada per fer un ball.

-      Pere (de) Castello (o P. Castello/n, Perico Castello, Pedro Castellyo, Maestre P. de Castello) (1336-1353)

Entre 1336 i 1341 va estar al servei de Pere, comte de Ribagorça i Empúries. El 1342 ja serveix al rei Pere. El juny de 1346 apareix al servei del comte d’Estarac. Se’l torna a localitzar amb el rei a partir de 1349 i fins al juliol de 1353, quan consta l’últim pagament fet. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-       Paschual Ferrandez (o Ferrandis) de Mora (1337-1381)

Va estar casat amb la joglaressa Ana Cathalina, natural d’Estella i al servei del rei fins al 1386. El 1337 se’l troba al servei de l’infant Ferran i el 1346 ja al del rei Pere. Se’l pot trobar intermitentment fins al 1381, any de l’últim pagament registrat que se li fa. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-      Ffrancesch de Muntalba (1339-1352)

Devia ser un dels primers contractats a la cort, donat que el 1339 ja servia com a joglar del rei de Mallorca, Jaume III. Està al seu servei fins al 1341. El desembre de 1343 ja consta al servei del rei Pere el Cerimoniós fins al 1346, any en el qual passa al servei de la reina Maria de Navarra (esposa del rei Pere). L’any 1347 passa a servir la reina Elionor de Portugal (segona esposa del rei Pere). A la mort d’aquesta (1348) torna al servei del rei Pere fins al 28 de maig de 1352, data en què el rei el cedeix al seu primogènit, Joan. Cobrava per provisió a raó de 2 sous barcelonesos diaris.

-       Andreu Bonach, o de Bonach (1340-1347)

Consta al servei del comte d’Urgell els anys indicats. Aquests mateixos anys passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós. Era germà de Guillem de Bonach i formava parella amb Pere Barrat, ambdós també cornamusaires.

-       Guillem de Bonach (1340-1363)

Consta el 1340 al servei del comte d’Urgell, any en què també passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós. El rei el va agafar al seu servei el gener de 1346 i va romandre amb ell com a joglar de cornamusa fins al 1352. Poc després va tornar al servei del comte d’Urgell. Formava parella amb el també cornamusaire Pere Barrat, igual que el seu germà Andreu. Cap al 1363 se’l localitza al servei del comte de Foix. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-      Guillemi (o Guillami, Guillot, Guilot) Veger (o Veguer, Vaguer) (1340-1353)

Joglar de cornamusa i xeremia. Consta que el 1340 va anar a les escoles de París. El juliol de 1347 va ser a Portugal juntament amb Ugoni de la Pelliça. El febrer de 1351 va acompanyar el rei a Avinyó i l’any següent era recompensat amb un viatge a les escoles de música d’Alemanya. Aprofitant aquest viatge, va ser recomanat pel rei a la princesa Joana d’Auvèrnia. Va seguir al servei de Pere IV fins al novembre de 1353, data de l’últim pagament en què se’l pot localitzar. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-      Pere Barrat (o Barart, Berart, Barraut, Barratt, Maestre P., Maestre Pere) (1341-1373)

El 1341 estava al servei de l’infant Jaume, comte d’Urgell, i igualment del rei de Castella. Pere IV va utilitzar els seus serveis nombroses vegades i el va nomenar familiar i domèstic seu el 1345. Durant el 1346 va estar al servei del vescomte de Cardona. Formava parella amb el també cornamusaire Andreu Bonach i igualment amb el seu germà Guillem. A partir de 1354 va passar al servei de l’infant Joan i va formar parella amb Johan Mascho, també cornamusa, fins a l’abril de 1373, últim cop en què se’l localitza als registres.

-      Johan (de) Mascho (o Mahsco, Mahrco, Macho, Maestre Maacho, Mato, Matho, Mascum, Mascon) (1343-1362)

Joglar de cornamusa i xeremia. El 1343 consta al servei del rei de Mallorca i el 1350 al del comte de Luna i passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós. El rei Pere el contracta l’abril de 1352, juntament amb Pere Seguer, també cornamusaire, per entretenir, amb els sons de la cornamusa, el petit infant Joan, futur Joan I, que aleshores tenia dos anys. El 1354 encara consta al servei del rei Pere i forma parella amb el cornamusaire Pere Barrat. El 1360 passa a servir l’infant Joan.

-      Ugoni de la Pelliça (o Palliça, Paliça) (1343-1354)

Joglar de cornamusa i xeremia. Actiu des de 1343, el 1344 deixa el servei del rei de Mallorca Jaume III per entrar a la cort del rei Pere el Cerimoniós. L’any següent se’l recompensa enviant-lo a les escoles de música de París. El 1347 va ser a Portugal juntament amb Guillemi Veger. Es va casar a Lleida el 1353. Se’l localitza als registres per últim cop a l’abril de 1354. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-      Perrinet (1345)

Consta al servei del vescomte de Narbona l’any indicat, any en què passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós.

-      Adamet (1345)

Consta al servei del vescomte de Narbona l’any indicat, any en què passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós.

-       Simon d’Orega (1346)

Consta al servei del comte d’Urgell l’any indicat. Aquest mateix any passa per la cort del rei Pere el Cerimoniós.

-       Johan de Paris (o Maestre Johan Paris) (1347-1376)

Joglar de cornamusa i xeremia. Pere IV el va contractar el 21 de setembre de 1347. El gener de 1356, juntament amb Jaquet Tricot, va acompanyar el rei al viatge que va fer a Perpinyà i Avinyó. El 13 d’octubre del mateix any el rei manà prendre’l per haver intentat viatjar a Xipre sense el seu consentiment. Durant el 1360 va estar al servei de la reina Elionor. L’any 1367, l’infant Joan, futur Joan I, convalescent d’una malaltia, demanà al seu pare que li enviés aquest joglar per entretenir-lo. Aquell mateix any, Johan de Paris consta ja com a ministrer de la casa de l’infant. Durant el 1376 se’l troba també com a herald d’armes del rei. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris i per provisió un sou menys.

-       Jaquet Tricot (o Triqot, Triquot, Triquer) (1351-1386)

Al llarg de la seva duradora estada al servei del rei Pere va rebre nombrosos dons tant del rei com de les seves esposes Elionor de Sicília i Sibil·la de Fortià. El març de 1352, aprofitant la seva estada a les escoles de música de França i Alemanya, va ser recomanat pel rei, juntament amb Guillemi Veger, a la princesa Joana d’Auvèrnia. El gener de 1356, juntament amb Johan de Paris, va acompanyar el rei al viatge que va fer a Perpinyà i Avinyó. Va tenir un fill també músic anomenat Jacmet Tricot. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos diaris.

-       Pere Seguer (1352)

Juntament amb Johan de Mascho, fou contractat l’abril de 1352 pel rei Pere el Cerimoniós per entretenir, amb els sons de llurs cornamuses, el petit infant Joan, futur Joan I, que aleshores tenia dos anys.

-       Stephani (o Estheveni, Stefani) de Tremfort (o Montfort, Tranfort, Transfort, Trefort) (1355-1361)

El rei Pere IV el va prendre al seu servei el 29 d’octubre de 1355. Va acompanyar el rei, juntament amb Jaquet Tricot i Johan de Paris, a les ciutats de Perpinyà i Avinyó. El gener de 1361 es trobava al servei d’Elionor, durant la seva estada a Sicília. Cobrava per quitació a raó de tres sous barcelonesos diaris.

-       Johani (o Johan) lo Clerch (o Clerc, Locler, Lo Clergue) (1355-1358)

Pere IV el va rebre al seu servei, juntament amb Stephani de Tremfort, el 29 d’octubre de 1355. Va seguir al servei del rei fins a l’octubre de 1358, moment en què se’l localitza als registres per darrera vegada. Cobrava per quitació a raó de 3 sous barcelonesos.

-       Johan de Pero/a (o Pereç) (1356-1384)

El 1356 es trobava al servei del rei Pere com a joglar de cornamusa i de xeremia. No se’l torna a localitzar fins al 1373. L’any següent estava al servei del vescomte de Cardona. Apareix esmentat als registres per últim cop el febrer de 1384, en què rep un do juntament amb el trompeter Salvador del Grado.

-       Ramon Marti, dit Cornamusa (1357-1368)

Consta actiu a Lleida els anys indicats. Apareix esmentat al Còdex MS. de Lleida t. XVI, doc. XI: “En l an de Nostre Senyor Deus Jhesu Xst. M.CCC.LVII... fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat, et donen li de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs." "E l dit Cornamusa jura sobre los sants .iiii. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.”

Marti Cornamusa

El 1379 consta amb aquest nom un ministrer al servei de l’infant Joan, futur Joan I. Fou un dels ministrers que envià per a la coronació del rei de Castella aquell mateix any. El maig de 1380 marxa al servei del comte de Foix.

-       Berenguer Sabater (1360)

Consta a la documentació municipal de Cervera que procedia de Vic i que va sonar la cornamusa a Cervera l’any indicat durant la fira, juntament amb altres músics trompadors i cornamusers.

-       Antoni dez Mas (1360)

Consta a la documentació municipal de Cervera que procedia de Montblanc i que va sonar la cornamusa a Cervera l’any indicat durant la fira, juntament amb altres músics trompadors i cornamusers.

-       Tibaut de Barrenes, o de Vallraynes, o de Vaurens, o de Verrens, o de Verrenes, o de Vaurenes, o de Vallrayners (1371-1372, 1373-1407)

Ministrer de musette francesa i de cornamusa, consta els primers anys al servei de l’infant Joan, futur Joan I. Forma part de la primera tongada de ministrers contractats directament per ell. A partir de 1373 consta al servei de l’infant Martí, futur Martí I, els anys indicats, gairebé fins al final del seu regnat. Cobrava 5 sòlids diaris (un més del que li pagava l'infant Joan). El 1378 va adquirir a Flandes unes musetes petites que van interessar especialment l'infant Joan.

-       Thomas(i) de Xaumont, o de Jaumont (1371-1374, 1379)

Consta al servei de l’infant Joan, futur Joan I, els anys indicats. Forma part de la primera tongada de ministrers contractats directament per ell. D'acord amb la documentació de l'època, tocava la cornamusa petita.

-      R. lo Pastador (1372)

Aquest era el nom d’un cornamusaire cap de colla que volien contractar els paers de Lleida el 1372.

-      Johani Coecre, o Crueque (1374-1382)

Consta al servei de l’infant Joan, futur Joan I, els anys indicats. Entra al seu servei el 1374 substituint Thomas de Xaumont. Sabem que va morir el 1382.

-      Jacomi Capeta (1377-1409)

Ministrer de xeremia (de la qual sembla que era un virtuós) i de cornamusa, va arribar a Aragó el maig de 1377, en companyia dels ministrers de l’infant Joan, futur Joan I, que tornaven de les escoles de música de Flandes. La seva forma de tocar va agradar tant l’infant Joan que en una carta del mateix any indicava al ministrer Johani de Sent Luch el seu propòsit de no deixar partir en Jacomi mentre visqués, atès que es deia que aquest ministrer arribaria a ser un dels més famosos del món. Cinc mesos més tard, però, pressionat per la contractació d’un altre ministrer de xeremia virtuós que li demanava ser el seu únic xeremier, va fer que el seu germà Martí, el futur Martí I, l’admetés com a ministrer seu. Tot i això, l’hi reclama fins a tres vegades aquell any (1378) i l’any següent (almenys un cop el reclama com a cornamusaire, per acompanyar xeremiers al seu servei). Jacomi no estava conforme amb el sou que li pagava l’infant Martí, de manera que el març de 1380 torna al servei de l’infant Joan, tot i que pocs mesos més tard torna a servir Martí. Anys més tard, entre setembre de 1390 i desembre de 1391, torna a servir l’aleshores rei Joan I, per aprendre novetats d’altres ministrers. Després d’aquesta data i fins al 1409 roman ja permanentment amb Martí l'Humà. Entre 1398 i 1409 el seu sou va ser de 5 sòlids diaris, a més d’una renda anual d’uns altres 500 sous que Joan li havia concedit el 1379 (aquest mateix any va contreure matrimoni a Girona).

-       Berenguer Viladordi (1377-1383)

Consta actiu a Valls els anys indicats. L'any 1377 surt esmentat a la documentació de l'època com a "trompador". El novembre de 1379 consta haver rebut un pagament dels jurats de la vila per una certa quantitat de drap “blau clar e vert” que havia comprat per “vestir la cornamussa”. Finalment, el maig de 1383 consta que va tocar a Tarragona, contractat per la confraria dels sastres, per festejar l'arribada de la reina.

-       Pere Bonshom, o Bonssom o Bossom (1377-1397)

Consta actiu a Valls els anys indicats. Residí a la vila molt de temps. Cap al 1397 vivia al carrer de la Tenalla i casa seva confrontava amb la casa d'un altre joglar, Pere Domènech. L'any 1377 surt esmentat a la documentació de l'època com a "trompador". El novembre de 1379 consta haver rebut un pagament dels jurats de la vila per una certa quantitat de drap “blau clar e vert” que havia comprat per “vestir la cornamussa”.

-       Bernat Mestre (1379-1400)

Consta actiu a Valls els anys indicats. El novembre de 1379 consta a la documentació de l’època haver rebut un pagament dels jurats de la vila per una certa quantitat de drap “blau clar e vert” que havia comprat per “vestir la cornamussa”. El maig de 1383 consta que va tocar a Tarragona, contractat per la confraria dels sastres, per festejar l'arribada de la reina. Finalment, el juny i el setembre de 1400 surt esmentat com a “trompador”.

-      Angeli lo Longh, o lo Gran (1379)

Consta al servei de l’infant Joan, futur Joan I, l’any indicat. Segons la documentació de l'època, “qui es dels bons [ministrers] de tota Ffrança de tocar cornamusa e que sab axi mateix tocar guitarra”. A finals de 1379 retorna al seu país.

-       Poncet (1382-1384)

Consta al servei de l’infant Joan, futur Joan I, els anys indicats. El feu cridar quan era a Montpeller fent de company d’Angeli lo Gran.

-       Johan Tarrasses (1383)

Consta com a joglar de la ciutat de Tarragona l'any indicat. Segons la documentació de l’època el 16 de setembre de 1383 va cobrar 80 sous per haver sonat la cornamusa a la festa de celebració de la visita de la reina a la ciutat el maig anterior.

-       Arnau de Miranda (1383)

Consta com a joglar de la ciutat de Tarragona l'any indicat. Segons la documentació de l’època el maig de 1383 va sonar juntament amb altres joglars de la ciutat a l’entrada a la vila de la reina i va cobrar per aquesta feina 11 sous.

-       Magnadança, o Matadança (1387-1389)

Consta al servei del rei Joan I els anys indicats. El rei el tenia en gran valor perquè, segons paraules seves, era “fort abte de cornamusa”.

-       Johani lo Gornalet, o Johan lo Gormandell (1392)

Consta al servei del rei Joan I l’any indicat. Aquell mateix any son germà Martí, futur Martí I, li reclama que l’hi cedeixi i el rei Joan li ho concedeix. Era un gran músic, hàbil en diferents instruments, però destacava especialment com a cornamusaire. Algunes fonts identifiquen en el mateix músic Johan lo Gormandell i Magnadança (aquest últim seria el seu sobrenom).

           

-      Bernardo lo Palat (1392)

Consta al servei del comte de Foix l’any indicat. En Joan I li reclama poder-lo escoltar (“que ns trameta de continent Johan de Beses ab la gran xalamia e Bernardo lo Palat, ministrers seus, ab la gran cornamusa e ab lo bordo”) i aquell any passa per la cort de Joan I.

S. XV

-      Tibaut de Barrenes, o de Vallraynes, o de Vaurens, o de Verrens, o de Verrenes, o de Vaurenes, o de Vallrayners (1407)

[Vegeu el segle anterior]

-      Jacomi Capeta (1409)

[Vegeu el segle anterior]

-      Quico (1423)

Consta actiu a Gandia l’any indicat un tal “Quiquo”, a salari del municipi pels seus serveis com a joglar de cornamusa.

-      Jaume Patau (1424, 1426, 1428, 1431, 1434, 1435, 1436, 1437, 1439, 1440, 1441, 1447)

Joglar multiinstrumentista (xeremia, cornamusa), consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Balaguer i que era ministrer o joglar en actiu de la ciutat de Lleida. Sonava la xeremia principalment: en la documentació, quan concreta quin instrument sonava, es parla d’ell com a xeremier. Només el 1447 consta que va prestar serveis a la vila com a cornamusaire.

-      Mestre Ginot (1429)

Orguener francès. L’any esmentat consta a la documentació reial la seva presència a la cort d’Alfons el Magnànim com a constructor de “musetes, orgues e flautes”.

-      Bartomeu Garcia, o Guàssia, o Guassia, o Guarcia (1430, 1442, 1444, 1447, 1449, 1452, 1453, 1454)

Joglar multiinstrumentista (flabiol i tamborí, cornamusa), consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que era oriünd de València (“tubicida oriundus civitatis Valencie”) i que procedia de l’Ametlla de Segarra. A la documentació el seu cognom apareix recollit amb grafies variades. Sonava el flabiol i tamborí principalment: en la documentació, quan concreta quin instrument sonava, es parla d’ell com a tamorer o flabiolaire. Només el 1454 consta que va prestar serveis a la vila com a cornamusaire en formació de mitja cobla juntament amb el seu fill Bartomeu, al flabiol i tamborí.

-      Vicens Climent (1432)

Consta com a cornamuser l’any indicat en una relació dels músics que formaven la cobla de la ciutat de València.

-      Pere Gibert (1433, 1434, 1436, 1437, 1438, 1439, 1440, 1442, 1444, 1447, 1449)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de l’Ametlla de Segarra i que va prestar serveis a la vila sempre sonant la cornamusa (“cabreta” o “cornamusa”, segons el document). Consta també que un fill seu, Francesc o Francí, indistintament, era flabiolaire i que estava a sou del municipi. Encara a inicis del segle XVI apareix un Gibert músic (sonador de viola) a la vila.

-      Pere Batlle (1447)

Consta a la documentació municipal de Cervera que procedia de Camarasa i que va servir l’any indicat a la fira cerverina com a cornamuser, juntament amb altres músics.

-      Bartomeu Albinyana, o Pinyana, o Albeyaya (1447, 1448, 1449, 1451, 1452)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Barberà de la Conca. A tots els documents de pagament, quan es concreta quin instrument sonava, apareix com a cornamuser. El seu cognom hi apareix recollit amb grafies variades.

-      Ramon Segarra i Simó Segarra, o Sagarra (1447, 1452, 1453, 1459, 1461, 1480, 1486, 1487)

Joglars multiinstrumentistes (flabiol i tamborí, cornamusa), consten actius a Cervera i a Tàrrega els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquestes viles (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedien de Montornès de Segarra i que eren pare i fill, sense poder concretar amb certesa absoluta qui era el pare i qui el fill (hi ha documentació en tots els sentits), tot i que es pugui deduir que probablement en Ramon fos el pare. D’acord amb la documentació esmentada tots dos alternaven flabiol i cornamusa. Formaven part d’una nissaga importantíssima de músics de Montornès. Així, posteriorment apareixen altres Segarra, com ara en Joan, que sonava flabiol i tamborí, en Jaume, també flabiolaire, o l’Andreu, germà d’aquest últim, cornamusaire. De fet, en alguns documents apareixen esmentats amb el nom de Segarres, com a nissaga. En Ramon encara consta actiu a Cervera el 1480, i el 1486 i 1487 consta a Tàrrega que en Segarra i el seu fill prestaven serveis amb cornamusa i flabiol (la mateixa parella, doncs, o parents seus).

-      Pere Vives (1449)

Consta a la documentació municipal de Cervera que procedia de Mediona i que va servir a Cervera l’any indicat com a cornamuser, entre els 21 ministrers que va contractar la vila per sonar el dia de Sant Martí.

-      Bernat Moragues (1449)

Consta a la documentació municipal de Cervera que va servir a la vila l’any indicat com a cornamuser, entre els 21 ministrers que el municipi va contractar per sonar el dia de Sant Martí.

-      Llorenç Soler (1449)

Consta a la documentació municipal de Cervera que va servir a la vila l’any indicat com a cornamuser, entre els 21 ministrers que el municipi va contractar per sonar el dia de Sant Martí.

-      Rafel Miró (1457, 1461, 1478, 1479, 1486, 1488, 1490, 1492, 1495, 1503)

Joglar multiinstrumentista (flabiol i tamborí, cornamusa), consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Granyena de Segarra i que formava part d’una nissaga importantíssima de músics d’aquesta localitat. En la documentació esmentada consta un Rafel Miró, cornamuser, actiu ja el 1457 i encara el 1503. Probablement es tracti de pare i fill, a la vista del gran interval d’anys que hi ha entre la primera data i l’última. Vers el 1480 apareix activa a Cervera una mitja cobla composta per Rafel Miró a la cornamusa i Cebrià Miró, germà seu, al flabiol i tamborí. Altres documents esmenten en Rafel com a flabiolaire. També hauria format mitja cobla o cobla de flabiols, segons el cas, amb Antoni Santapau, de Tàrrega, i consta també haver sonat amb un altre Miró, Antoni, el 1503, darrer any en què apareix documentat. La nissaga va continuar després de la seva època: a principis de segle XVI els documents cerverins esmenten diverses vegades Antoni Miró i encara el 1537 hi ha documentat un altre Rafel Miró, pagès i músic de Granyena.

-      Antoni Santapau, o Sentapau (1479, 1480, 1481, 1482, 1483, 1484, 1485, 1486, 1487, 1488, 1489, 1495, 1503)

Joglar multiinstrumentista (flabiol i tamborí, cornamusa), consta actiu a Cervera i a Tàrrega els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquestes viles (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que era de Tàrrega mateix, tot i que procedia d’una nissaga de músics productivíssima de Sarral (Conca de Barberà). Probablement fos fill de Francesc Santapau, teixidor i trompeter de la vila de Tàrrega, que procedia efectivament de Sarral. En Francesc havia estat aconductuat com a trompeter de Tàrrega el 1446, juntament amb el seu pare, també anomenat Francesc, i encara servia a la vila el 1453. En aquella mateixa època consten com a músics procedents de Sarral altres Santapau com ara Llorenç, Ramon o Francí. Antoni Santapau consta a la documentació de Cervera i Tàrrega principalment com a flabiolaire, en formació de mitja cobla amb el seu inseparable company, Antoni Vidal, de Riudovelles. Només a partir de 1495 apareix acompanyat d’un altre músic, Rafel Miró, també flabiolaire i cornamusaire. Com a cornamusaire apareix esmentat una sola vegada en un document de pagament de Tàrrega de 1483.

-      Antoni Vidal, o Vidal de Riudovelles, o Antoni Vidall (1481, 1482, 1483, 1485, 1486, 1487, 1488, 1489)

Joglar multiinstrumentista (flabiol i tamborí, cornamusa), consta actiu a Cervera i a Tàrrega els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquestes viles (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Riudovelles i que gairebé sempre sonava en companyia del seu inseparable Antoni Santapau. A la major part dels documents, quan especifiquen quin instrument sonava, consta com a cornamusaire, tot i que també apareix en alguna ocasió com a flabioler.

-      Cebrià Font (1485)

Consta a la documentació municipal de Cervera que va servir a la vila l’any indicat juntament amb altres músics per sonar cornamuses i tamborino i trompetes als mercats de la fira i els dies de Sant Martí i de Sant Andreu.

-      Antoni Anglesola, o Anglesola de la Torra (1486, 1487, 1490)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de la Torra (de Llobera?). Només en un document s’especifica l’instrument que sonava, la cornamusa justament, i en un altre document es diu que va sonar juntament amb el seu fill. Posteriorment, consta en la documentació cerverina els serveis prestats per un tal Joan Anglesola, de la Torra, que sonava també la cornamusa. Probablement sigui el fill de l’Antoni.

-      Joan Trilla (1486, 1487, 1491, 1492, 1494)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Llorac i que pertanyia a una important nissaga de músics d’aquesta localitat. Així, consta que en Joan sonava en companyia de dos germans seus flabiolaires, en Pere i en Gabriel. Els Trilla, esmentats així, com a nissaga, apareixen esmentats a diversos documents cerverins.

-      Joan Garriga (1489)

Consta a la documentació municipal de Cervera que procedia de Pinós, que era cornamuser i que l’any indicat va sonar amb Joanot Gangollet (o Gangolellet), tamorer d’Ardèvol, durant cinc dies en la festa de celebració d'una determinada victòria del rei d’Aragó a Granada. Juntament amb ells va sonar un trompeter.

-      Andreu Segarra (1490, 1509, 1518, 1519)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Montornès de Segarra i, posteriorment, de Carbasí. Consta que sonava en formació de mitja cobla amb el seu germà Jaume, al flabiol i tamborí, i posteriorment amb Joan Anglesola, tant en formació de mitja cobla com tots dos amb la cornamusa.

-      Antoni Joan Guardiola (1497, 1503)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de la Cardosa. Consta haver format mitja cobla amb Mateu Far, al flabiol i tamborí, i amb Antoni Miró, de Granyena, també flabiolaire.

-      Mateu Far, o For, o Sor (1497, 1503, 1510, 1512, 1513)

Joglar multiinstrumentista (flabiol i tamborí, cornamusa), consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia de Bellveí, a la Segarra, i que era llaurador. Consta haver format mitja cobla com a flabiolaire amb Antoni Joan Guardiola. Com a cornamusaire apareix només en un document de 1512.

S. XVI

-      Rafel Miró (1503)

[Vegeu el segle anterior]

-      Antoni Santapau, o Sentapau (1503)

[Vegeu el segle anterior]

-      Antoni Joan Guardiola (1503)

[Vegeu el segle anterior]

-      Mateu Far, o For, o Sor (1503, 1510, 1512, 1513)

[Vegeu el segle anterior]

-      Joan Anglesola, o Anglosa, o Anglola (1503, 1510, 1518, 1519, 1521, 1522, 1525)

Joglar de cornamusa, consta actiu a Cervera els anys indicats. A partir de la documentació municipal d’aquesta vila (cartes de pagament pels serveis prestats) se sap que procedia del mas de l’Olzina i, posteriorment, de la Torra (de Llobera?) i de Pomar, i que probablement era fill d’Antoni Anglesola, també cornamusaire. Joan Anglesola apareix esmentat diverses vegades en la documentació cerverina, amb grafies variades del seu cognom, i només una vegada, el 1519, s’hi concreta l’instrument que sonava, la cornamusa justament. Apareix sonant en companyia d’altres músics, entre els quals hi ha els germans Jaume i Andreu Segarra.

-      Pere Miró (1505)

Consta a la documentació municipal de Cervera que era de la vila (“tubicinator ville Cervarie”) i que l’any indicat va cobrar 19 sous i 11 diners per tocar amb cornamusa i tamborino el dia de Santa Maria d’agost.

-      Andreu Segarra (1509, 1518, 1519)

[Vegeu el segle anterior]

-      Aytet (1568)

Apareix actiu a Gandia aquell any com a sonador de “gayta”, contractat pel municipi amb els seus companys, sonadors també del mateix instrument, per a l’entrada a la ciutat del rei.

-      Antoni Garrigosa (1594)

Consta actiu a Manresa l’any indicat. Traginer, servia a casa d’un teixidor de draps de lli que, alhora, era flabiolaire i amb qui formava mitja cobla. Apareix esmentat a un document de l’Arxiu de la Seu de Manresa (plec Vegueria): “1594, 19 d’abril. Hieronim Corrons, pages hereu del mas Corrons, parrochià de Manresa, denuncia. Señor lo Dissapte del Ram més prop passat en la nit, en Prat, teixidor de draps de lli y un mosso seu o qui està en casa sua, Anthoni Garrigosa, traginer, Ramon Espada, Miquel Serra, treballadors de la present ciutat de Manresa i un altre fadrí que no el conec, a pres segons tinc entes que foren anats per les cases de la parròquia de St Sadurní de Salelles cantant i els dits Prat i Garrigosa sonant el u amb flauta i tamborí i l’altre amb cornamusa, demanant caramelles i aplegant ous i el que els volien donar arribaren en casa mia, que ja era matinada, que encara ningú en casa mia i havia llevat, hi com sentirem sonar nos llevarem i jo viu als dalt anomenats i als dits Garrigosa i Prat que sonaven i els altres cantaven cançons a la Verge Maria i viu que el u d’ells amb una sistella aportava ous, els quals digueren que els ho havia donat i jo com ja entengué el que cercaven perque altres vegades ja n’havia vist, no agordi que fessin mes cerimonia sino que els fui donar alguns ous que no podria dir quants per quant ma mare els ho va donar i els vaig dir que si volien menjar i beure, i així els ne doni i en apres se n’anaren de ma casa, tot camí de Manresa.”

S. XV - S. XVII

A la documentació municipal de la ciutat de Girona en aquest interval de temps apareixen recollits els serveis prestats per cornamusaires procedents de les poblacions de Sant Joan de Mollet, Bescanó, Quart, Sant Feliu de Pallerols, Viladrau, Aiguaviva i les Olives.

S. XVII

-      Cosme Huguet (1687)

Apareix esmentat a un document de l'arxiu municipal de Tarragona en què consta la relació de cobles, balls i músics que van participar en les festes de Santa Tecla de l’any esmentat. En aquest document es recull que un tal "Cosme Uget", procedent de la mateixa Tarragona, va participar a les festes sonant “lo grall de la gaita”.

-      Francesc Gaspar (1687)

Apareix esmentat a un document de l'arxiu municipal de Tarragona en què consta la relació de cobles, balls i músics que van participar en les festes de Santa Tecla de l’any esmentat. En aquest document es recull que un tal "Fransec Gaspa", procedent de la Pobla de Mafumet, va participar a les festes sonant “lo grall de la gaita”.

-      Francesc Garcia (1687)

Apareix esmentat a un document de l'arxiu municipal de Tarragona en què consta la relació de cobles, balls i músics que van participar en les festes de Santa Tecla de l’any esmentat. En aquest document es recull que un tal "Fransec Garsia", procedent de la Llacuna, va participar a les festes sonant “lo grall de la gaita”.

-      Jaume Vendrell (1687)

Apareix esmentat a un document de l'arxiu municipal de Tarragona en què consta la relació de cobles, balls i músics que van participar en les festes de Santa Tecla de l’any esmentat. En aquest document es recull que un tal "Jaume Bendrell", procedent d'Alcover, va participar a les festes sonant “lo grall de la gaita”.

S. XVIII

-      Família Thomàs i Maymir (s. XVIII)

A la Bisbal al llarg d’aquell segle trobem documentada una cobla popular (flabiol i tamborí, cornamusa i dos oboès de tipus tible o tenor) de caire familiar, la dels Thomàs i Maymir. Així, el 1738 consta una cobla completa formada per Esteve Thomàs i Maymir, els seus fills Esteve i Francesc, i Julià Bohigas, el 1746 una altra cobla completa composta per Esteve Thomàs i Maymir i tres fills seus i entre 1763 i 1776 una mitja cobla constituïda per Francesc Thomàs i Maymir i un seu germà. De la mateixa família en aquell segle consten en Manuel, compositor d’oratoris, i en Bonaventura, capellà organista. Tant la cobla d’Esteve Thomàs com la de Francesc Thomàs apareixen com a contractades en la seva època d’activitat per la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí.

-      ? (primera dècada del s. XVIII)

Consten actives a Torroella de Montgrí una mitja cobla local composta per Silvestre Ros i Damià Salui i una altra de la Bisbal d’Empordà composta per Josep i Francesc Pardines, que acompanyaven els gegants de la vila.

-      ? (primer terç del s. XVIII)

Consten actives a Torroella de Montgrí una mitja cobla composta per Pere Saballs i Feliu Fàbrega i una altra composta per Josep Pruneda i Joan Descot, que acompanyaven els gegants de la vila.

-      ? (dècada de 1740)

Consten actives a Torroella de Montgrí una mitja cobla composta per Joan Barceló i Josep Juneda i una altra composta per Josep Nadal i Josep Pahí, que acompanyaven els gegants de la vila.

-      Josep Pahí (1753)

Flabiolaire i organista també, consta actiu aquell any a Torroella de Montgrí com a cornamusaire acompanyant dels gegants de la vila.

-      ? (1757-1764)

Aquests anys consta a Banyoles, a partir de cartes de pagament pels serveis prestats per fer ballar el contrapàs i sardanes, l’existència d’una cobla anomenada “Banyoles”, composta per dos tibles, un flabiol i tamborí i una cornamusa. En formaven part Joan Serra i el seu fill, anomenat Joan també, Joan Masnou i Joan Mirambell. Aquesta cobla també apareix com a contractada diversos anys per la Confraria de la Minerva de Torroella de Montgrí.

Fonts

-      AMADES, Joan. La cornamusa a Catalunya. Tirada a part de la Revista Musical Catalana. Barcelona. 1932.

-      ANGLADA MAS, Anna Maria. “El Llibre de comptes de la Minerva: una font per a conèixer l’activitat musical de Torroella al segle XVIII”. Revista del Baix Empordà, núm. 54. Palamós. 2016.

-      ANGLÈS, Higini. “Cantors und Ministrers in den Diensten der Könige von Katalonien-Aragonien im 14. Jahrhundert”. Congrés de Música de Basilea. 1924.

-      ANGLÈS, Higini. “La música en la Corte Real de Aragón y de Nápoles durante el Reinado de Alfonso V el Magnánimo”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela de Historia y Arqueología en Roma, tom XI. Madrid. 1961.

-      BALARI I JOVANY, Josep. Orígenes históricos de Cataluña. Est. Tip. de Fills de Jaume Jepús. Barcelona. 1889.

-      BALLÚS CASÓLIVA, Glòria. La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. 2004.

-      BLANCH I COLL, Josep. “La Principal de Banyoles (1919-1958)”. Revista de Banyoles, núm. 711. Banyoles. Octubre de 1990.

-      CARBONELL CASTELL, Xavier. “Una escena musical al retaule de Verdú (entre l’anàlisi iconogràfica i l’especulació iconològica)”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 15. Tàrrega. 2002.

-      CARRERAS BULBENA, J. R. “La música en la cort de Johan I”. Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, XI. Barcelona. 1924.

-      CHÍA, Julián de. La música en Gerona. Impremta de Pacià Torres. Girona. 1886.

-      CINGOLANI, Stefano Maria. “Joglars, ministrers i xantres a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Observacions i perspectives de recerca a propòsit d’un diplomatari en curs”, dins Cobles e lays, danses e bon saber. L’última cançó dels trobadors a Catalunya: llengua, forma, edició, edició a cura d’Anna Alberni i Simone Ventura. Viella, libreria editrice. Roma. 2016.

-      CORDOMÍ, Xavier. Montgrí. Una història de gegants. Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí. 2021.

-      COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1980-1991.

-      DESCALZO, Andrés. “Músicos en la Corte de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387)”. Revista de Musicología, volum XIII, núm. 1. Sociedad Española de Musicología. Madrid. 1990.

-      FARAUDO DE SAINT-GERMAIN, Lluís. Vocabulari de la llengua catalana medieval. Institut d’Estudis Catalans.

-      FRIGOLA I ARPA, Jordi. “Músics, cobles i balls populars a la Bisbal setcentista”, dins Llibre del XXV Aplec de la Sardana de la Bisbal d’Empordà. Comissió de l’Aplec de la Sardana. La Bisbal d’Empordà. 1987.

-      GARCIA-OLIVER, Ferran. Pedagogia melodiosa. La música antiga a Gandia. CEIC Alfons el Vell. Gandia. 2000.

-      GAYETE, Iris. “El flabiol i el tambor. Adaptacions als nous usos”. Revista Caramella, núm. XIV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2006.

-      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. La música en la casa real catalano-aragonesa. 1336-1442. Antoni Bosch, editor. Barcelona. 1979.

-      ­­GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. “El manuscrito 971 de la Biblioteca de Catalunya (Misa de Barcelona)”, dins Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, volum 10è (1982-1984). Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1986.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La Passió a l’Urgell. Segles XV i XVI”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 2. Tàrrega. 1990.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La confraria de sant Esteve a Tàrrega”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 3. Tàrrega. 1991.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Fasts reials a Tàrrega a finals de l’edat mitjana”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 5. Tàrrega. 1993.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La celebració de Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 9. Tàrrega. 1996.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. La processó de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX. Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1998.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics a Cervera del segle XIV a mitjan XVIII”, dins Miscel·lània Cerverina, núm. 13. Centre Municipal de Cultura de Cervera. Cervera. 1999.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics de la Conca de Barberà i d’altres comarques tarragonines a Cervera i Tàrrega (segles XIV a inicis del XVIII)”, dins Aplec de Treballs, núm. 18. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. 2000.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics a Tàrrega del segle XIV a inicis del XVIII”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 13. Tàrrega. 2000.

-      ORRIOLS, Xavier. “Catalunya i la música al carrer”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.

-      ORRIOLS, Xavier. “Flauta i tambor en els Memorials de les cobles i ballas de Santa Tecla el añi 1687”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.

-      RUBIO GARCÍA, Luis. “Algunas noticias sobre los juglares en Lérida”. Ilerda, núm. 10-11. Lleida. 1948.

-      SANS, Cesc. “Molts noms per a un instrument”. Revista Caramella, núm. XI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2004.

-      SECALL I GÜELL, Gabriel. “Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (s. XIV i XV)”. Revista Quaderns de Vilaniu, núm. 2. Valls. 1982.

-      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Mètode per a sac de gemecs (I). Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona. 2008.

-      VINYOLES VIDAL, Teresa. Una cercavila a la Tàrrega medieval. Arxiu Històric Comarcal. Tàrrega. 2002.

Entrada modificada el 3.12.2024