Bibliografia sobre el sac de gemecs

Esmento tot seguit una llista de referències bibliogràfiques relacionades amb les cornamuses en general o més concretament amb el sac de gemecs.

Amb aquesta entrada queda enllestit el blog, almenys de moment. Amb tot, l'aniré ampliant i actualitzant a mesura que localitzi noves informacions (apareixerà la data de modificació al final de cada entrada) i si cal hi haurà entrades noves, ubicades al lloc que correspongui. Igualment, aquest blog queda obert a la participació de qualsevol persona que vulgui divulgar informació relativa al sac de gemecs en la línia del que hi ha publicat.

-­      Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari de l’Antic Consell Barceloní. (1390-1714). Barcelona. 1892-1922. 17 volums. Reprès el 1965 i acabat el 1975 per a un total de 28 volums. Ajuntament de Barcelona (tots els volums).

-­      ­[Signat amb les inicials “B. T.”]. “El Carnaval”. Diario de Barcelona, núm. 59. Barcelona. 28 de febrer de 1797.

-­      [Signat amb les inicials “M. J.”]. Secció “Música” del Diario de Barcelona, núm. 50. Barcelona. 19 de febrer de 1816.

-­      Secció “Barcelona” del Diario de Barcelona, núm. 6797. Barcelona. 31 de juliol de 1862.

-­      ­[Signat amb la designació “Un minyó de pagés, de la Vall de Aro”]. “La pageseta amorosa en las ballas de la festa (I)”. El Faro Bisbalense, núm. 165. La Bisbal d’Empordà. 15 d’agost de 1868.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “Lo Cornamuser de Cabaspre”]. “Plants d’una mare”. La Gramalla, núm. 13. Barcelona. 6 d’agost de 1870.

-­      ­[Signat amb la inicial “J.”]. “Un recort á Vilafranca”. La Gramalla, núm. 18. Barcelona. 10 de setembre de 1870.

-­      ­ “¡Barretínas despertáu”. Manuscrit dipositat a la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. Girona. 1873.

-­      ­Secció “Crónica catalana” del diari La Imprenta, núm. 312 de 1875. Barcelona. 23 de novembre de 1875.

-­      ­Secció “Repichs” de la revista La Campana de Gràcia, núm. 323. Barcelona. 22 d’abril de 1876.

-­      Secció “Crónica local y provincial” del diari La Opinión, núm. 150. Tarragona. 27 de juliol de 1876.

-­      Secció “Crónica local” del diari La Imprenta, núm. 45 de 1877. Barcelona. 14 de febrer de 1877.

-­      Secció “Grandes fiestas” del diari La Opinión, núm. 172. Tarragona. 24 de juliol de 1877.

-­      Secció denominada “Sección provincial y local” del Diario de Tarragona, any XXV, núm. 172. Tarragona. 20 de juliol de 1878.

-­      “La festa major”. El Eco de Badalona, any II, número 33. Badalona. 15 d’agost de 1879.

-­      ­“Joya exposada”, dins la secció “Noticias de Barcelona”. Diari Català, núm. 319. Barcelona. 13 d’abril de 1880.

-­      ­“Jochs Florals”, dins la secció “Noticias de Barcelona”. Diari Català, núm. 339. Barcelona. 3 de maig de 1880.

-­      ­­Secció “Crónica general” del diari La Publicidad, núm. 2691. Barcelona. 15 de juliol de 1885.

-­      ­­­“Com pensa qui veu Madrid”. L’Arch de Sant Martí, núm. 163. Sant Martí de Provençals. 27 de juny de 1886.

-­      ­Secció denominada “Sección religiosa” del periòdic La Verdad, núm. 32. Manresa. 21 de juliol de 1886.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Follet”]. “La dona”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 465. Barcelona. 10 de desembre de 1887.

-­      ­­Secció “Batallades” de La Campana de Gràcia, núm. 969. Barcelona. 17 de desembre de 1887.

-­      ­­[Signat amb les inicials “S. B. y V.”]. “Un somni”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 467. Barcelona. 24 de desembre de 1887.

-­      ­Secció “Repichs” de la revista La Campana de Gràcia, núm. 1054. Barcelona. 3 d’agost de 1889.

-­      ­Secció “Historia de la semana” de la revista La Ilustración, núm. 498. Barcelona. 18 de maig de 1890.

-­      ­Secció denominada “Secció de trenca-closcas” de la revista La Tomasa, núm. 150. Barcelona. 10 de juliol de 1891.

-­      ­Secció “Correo extranjero” del diari El Diluvio, núm. 175. Barcelona. 24 de juny de 1891.

-­      [Signat amb el nom “Patrici”]. “Lo contrapás y la sardana”. Setmanari La Sardana, núm. 7. Palafrugell. 21 de febrer de 1892.

-­      ­“Antaño y hogaño”. El Eco del Pallás, núm. 9. Tremp. 30 d’octubre de 1892.

-­      [Signat amb el pseudònim ­“Vallesá”]. “Á la meva vehina”. Diari El Escudo de Granollers, any I, núm. 18. Granollers. 5 de novembre de 1893.

-­      [Signat amb el pseudònim “Taca d’oli Era-bo”]. “Entremos en liza”. El Escudo de Granollers, any II, núm. 4. Granollers. 4 de febrer de 1894.

-­      ­Secció “Esquellots” de la revista L’Esquella de la Torratxa, núm. 792. Barcelona. 16 de març de 1894.

-­      ­­[Signat amb les inicials “P. del O.”]. Secció “Intermedi. Cosas del Insensat” de la revista L’Esquella de la Torratxa, núm. 815. Barcelona. 24 d’agost de 1894.

-­      ­Secció “Correspondencia particular” de la revista La Campana de Gràcia, núm. 1370. Barcelona. 24 d’agost de 1895.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Pauet de la Esperansa”]. “Las petitas orquestas de Catalunya”. La Comarca del Noya, núm. 159. Sant Sadurní d’Anoia. 25 de novembre de 1894.

-­      ­[Signat amb les inicials “R. G. y R.”]. “Lo Carnaval del meu poble y la Plassa del Camell”. El Eco del Llobregat, núm. 6. Molins de Rei. 28 de febrer de 1897.

-­      ­“Silenci”. L’Olla, núm. 5. Barcelona. 20 de gener de 1898.

-­      ­Secció “Blanes” del setmanari La Costa de Llevant, any VI, núm. 25. Canet de Mar. 18 de juny de 1899.

-­      ­Secció “Las comarcas” del diari La Veu de Catalunya, núm. 217. Barcelona. 7 d’agost de 1899.

-­      ­“Una alegoría indecent”, dins la secció “Notas políticas”. La Veu de Catalunya, núm. 286. Barcelona. 14 d’octubre de 1899.

-­      ­­­[Signat amb el pseudònim “Fantástich”]. “Concert”. La Campana de Gràcia, núm. 1596. Barcelona. 16 de desembre de 1899.

-­      ­Secció “Els dibuixos d’aquest número” de la revista Pèl & Ploma, núm. 38. Barcelona. 17 de febrer de 1900.

-­      ­Secció “Las comarcas” del diari La Veu de Catalunya, núm. 414. Barcelona. 20 de febrer de 1900.

-­      ­Secció “Noticias de Cataluña” del diari La Publicidad, núm. 7684. Barcelona. 25 de febrer de 1900.

-­      ­“La festa de Sant Joan”. Diari de Catalunya, núm. 17. Barcelona. 23 de juny de 1900.

-­      ­Secció “Cartas de fora” de la revista La Campana de Gràcia, núm. 1670. Barcelona. 18 de maig de 1901.

-­      ­­Secció “Blanes” del setmanari La Costa de Llevant, any VIII, núm. 27. Canet de Mar. 7 de juliol de 1901.

-­      ­­­[Signat amb la inicial “X.”]. “Desde Sant Pere de Ribas”. Baluart de Sitges, núm. 8. Sitges. 22 de setembre de 1901.

-­      ­“La festa major”. Baluart de Sitges, núm. 57. Sitges. 31 d’agost de 1902.

-­      ­“La passada dels gegants. La comitiva”, dins d’un apartat més general denominat “La festa dels gegants”. La Veu de Catalunya, any 12, núm. 1331. Barcelona. 27 de setembre de 1902.

-­      ­“Desde Vich. Una festa de Carnestoltas forsa interessant”. La Veu de Catalunya, núm. 1472. Barcelona. 25 de febrer de 1903.

-­      ­­Secció “A cala Talia” de la revista ¡Cu-Cut!, núm. 81. Barcelona. 16 de juliol de 1903.

-­      ­­­“Carnaval de 1904”, dins de la secció “Noticias”. Baluart de Sitges, núm. 132. Sitges. 14 de febrer de 1904.

-­      [Signat amb les inicials “F. P.”] “Dansa i Ball del Ciri a Castelltersol”, dins la secció “Balls populars catalans”. Revista Musical Catalana, núm. 3. Barcelona. Març de 1904.

-­      ­Secció “Mossegadas” de la revista ¡Cu-Cut!, núm. 125. Barcelona. 19 de maig de 1904.

-­      Secció “Esquellots” de la revista L’Esquella de la Torratxa, núm. 1384. Barcelona. 14 de juliol de 1905.

-­      [Signat amb el pseudònim “Tano Patano”]. “Extrems”. En Patufet, núm. 83. Barcelona. 29 de juliol de 1905.

-­      "Las neulas de Nadal, la festa dels pastors en Montmany y la sucamuya”. Periòdic setmanal La Gracolaria, núm. 83. Granollers. 23 de desembre de 1905.

-­      ­­[Sense títol ni autor]. En Patufet, núm. 170, pàgina 13. Barcelona. 6 d’abril de 1907.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Mustafá Xiulets de Fusta Blanca”]. “Bots, rabietes y rebequeríes”. Aurora Social, núm. 16. Barcelona. 17 d’agost de 1907.

-­      ­[Signat amb les inicials “T. S.”] “Nota de verano: La Sardana”. La Lucha, núm. 9249. Girona. 7 de setembre de 1907.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “Pepet del Carril”]. “«Ya somos tres»”. Setmanari L’Avi, núm. 58. Barcelona. 16 d’octubre de 1907.

-­      “El Carnaval”, dins la secció “Novas”. Baluart de Sitges, núm. 344. Sitges. 8 de març de 1908.

-­      ­­“La Cigala i la Formiga”. Aurora Social, núm. 60. Barcelona. 20 de juny de 1908.

-­      ­­­­“Centenari del Rei En Jaume”. El Poble Català, núm. 865. Barcelona. 29 de juny de 1908.

-­      ­­­[Signat amb el pseudònim “Llicenciat Peme”]. Secció “Glosa” del setmanari El Baix Penadés, núm. 123. El Vendrell. 1 d’agost de 1908.

-­      ­­­[Signat amb el pseudònim “El Sis d’Oro”] “Cosas, cosetas y cosassas. Article passat per aygua”. Setmanari Democràcia, núm. 95. Vilanova i la Geltrú. 24 de gener de 1909.

-­      ­Secció “De bones y de noves” de la revista La Terra, núm. 8. Barcelona. 27 de març de 1909.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Pif-Paf”]. Secció “La Senmana” de La Campana de Gràcia, núm. 2105. Barcelona. 11 de setembre de 1909.

-­      Secció “Novas” del setmanari Baluart de Sitges, núm. 441. Sitges. 27 de març de 1910.

-­      ­­­­[Signat amb el pseudònim “Llicenciat Peme”]. “Nadalenca. Recorts d’antany”. El Baix Penadés, núm. 248. El Vendrell. 31 de desembre de 1910.

-­      Secció “Blanes” del setmanari La Costa de Llevant, any XVIII, núm. 4. Canet de Mar. 22 de gener de 1911.

-­      ­[Signat amb les inicials "A. C. S."] Secció "De fora" del diari La Veu de Catalunya, any 21, núm. 4215. Barcelona. 29 de gener de 1911.

-­      ­­“Cinch devots”. El Radical, núm. 27. Tortosa. 11 de febrer de 1911.

-­      ­“Comentaris”. L’Avenç del Empordá, núm. 274. La Bisbal d’Empordà. 13 de gener de 1912.

-­      ­­Secció “Ecos” del diari El Poble Català, núm. 2834. Barcelona. 12 de desembre de 1912.

-­      ­Secció “Crònica. Informació local y comarcal” del setmanari El Pirineu Català, núm. 79. Ripoll. 28 de desembre de 1912.

-­      ­“La Casa de la Guinard”. La Publicidad, núm. 12322. Barcelona. 17 de juliol de 1913.

-­      ­Secció “Chispazos” del setmanari La Comarca, núm. 16. Granollers. 16 d’agost de 1913.

-­      ­[Signat amb el nom “Gaudenci Q.”]. “La Matinal”. Baluart de Sitges, núm. 672. Sitges. 23 d’agost de 1914.

-­      ­“Motius dels catalans de Buenos Aires”. Papitu, núm. 378. Barcelona. 23 de febrer de 1916.

-­      ­Secció “El clero” de la revista La Campana de Gràcia, núm. 2443. Barcelona. 4 de març de 1916.

-­      Secció “Toros” de la revista Papitu, núm. 405. Barcelona. 30 d’agost de 1916.

-­      ­­[Signat amb les inicials “J. de Só.”]. “En honor a la llengua catalana”. L’Escut, núm. 56. Montblanc. 6 de gener de 1917.

-­      ­[Signat amb la inicial “P.”]. “Flordeneu”. La Comarca, núm. 204. Granollers. 31 de març de 1917.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “Un Barceloní”]. Secció “La ciutat dels comtes” del diari El Poble Català, núm. 4397. Barcelona. 6 de maig de 1917.

-­      Secció “Toros” de la revista Papitu, núm. 442. Barcelona. 10 de maig de 1917.

-­      ­“Cobla-orquestra ‘La Principal de Perelada’”. La Publicidad, núm. 13921. Barcelona. 3 de gener de 1918.

-­      ­[Signat amb la inicial “M.”]. “Instauració dels Jocs Florals”. L’Estat Català, núm. 2. Barcelona. 12 de maig de 1918.

-­      ­Secció “Festes majors” del diari La Veu de Catalunya, núm. 6980. Barcelona. 28 d’agost de 1918.

-­      ­“Una crida”, dins la secció “Folklore”. Catalana, núm. 56. Barcelona. 25 de maig de 1919.

-­      Secció “De les terres catalanes” del diari La Veu de Catalunya, any 29, núm. 7313. Barcelona. 28 d’agost de 1919.

-­      “25 de juliol de 1866. Estrena d’un orgue a St. Eudalt”, dins la secció “Efemèride”. Fulla Parroquial de Sta. Maria de Ripoll, núm. 538. Ripoll. 18 de juliol de 1920.

-­      ­“Un regidor testarut”. El Gall de Ripoll, núm. 8. Ripoll. 31 de juliol de 1920.

-­      [Signat amb el pseudònim “Nyic”]. Secció “Pel·lícula de la setmana” de la revista Patufet, núm. 876. Barcelona. 15 de gener de 1921.

-­      ­Secció “De la región” del diari La Publicidad, núm. 15124. Barcelona. 21 de setembre de 1921.

-­      [Signat amb les inicials “F. Q.”]. “La cobla”. Setmanari La Crónica de Valls, núm. 851. Valls. 24 de desembre de 1921.

-­      ­­“El negre de jazz-band”, dins la secció “Històries d’opereta”. Papitu, núm. 693. Barcelona. 28 de juny de 1922.

-­      ­[Signat amb la designació “L’home de la Conxa”]. Secció “Teatres i music-halls” de la revista Papitu, núm. 729. Barcelona. 7 de març de 1923.

-­      ­“El sac dels gemecs”, dins la secció “Batallades de tot arreu”. La Campana de Gràcia, núm. 2803. Barcelona. 10 de març de 1923.

-­      “Les collites”. La Veu de Catalunya, núm. 8498. Barcelona. 25 d’agost de 1923.

-­      ­“Coses que pot ésser una persona en català i en castellà no”, sota el títol “Fil.lologia papitesca”. Revista Papitu, núm. 755. Barcelona. 5 de setembre de 1923.

-­      ­“Una família filharmónica”. Pakitu, núm. 1. Barcelona. 3 d’octubre de 1923.

-­      ­“La pressa i la decepció”. La Publicitat, núm. 15546. Barcelona. 25 d’octubre de 1923.

-­      ­“La Tradició”. El Baix Penadés, núm. 932. El Vendrell. 26 de gener de 1924.

-­      ­­“Les caramelles”. Diario de Gerona, any XXXVIII, núm. 92. Girona. 19 d’abril de 1924.

-­      ­“Lérida en su fiesta mayor”. El Diluvio, any LXVII, núm. 114. Barcelona. 14 de maig de 1924.

-­      ­“Vetllada al Parc de Montjuich”. La Veu de Catalunya, núm. 8746. Barcelona. 23 de juny de 1924.

-­      Secció "De les terres catalanes" del diari La Veu de Catalunya, any 35, núm. 8960. Barcelona. 27 de febrer de 1925.

-­      ­“Obra del cançoner popular de Catalunya (Concurs de 1924)”. Revista Musical Catalana, núm. 256. Barcelona. Abril de 1925.

-­      “El sac de gemecs”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2406. Barcelona. 17 d’abril de 1925.

-­      ­Secció “Esquellots” de la revista L’Esquella de la Torratxa, núm. 2425. Barcelona. 28 d’agost de 1925.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Beltran de Born, Trovaire”]. “Més enllà dels núvols”. La Nuri, núm. 6. Barcelona. 31 de desembre de 1925.

-­      ­Secció “D’ací i d’allà” de la revista Catalunya Social, núm. 262. Barcelona. 22 de maig de 1926.

-­      ­“Fantasia nadalenca”. Poble Nou, núm. 46. Barcelona. 19 de desembre de 1926.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Ràdio-llauna”]. “Des de Girona”, dins la secció “De tot Catalunya”. Xut!, núm. 226. Barcelona. 1 de març de 1927.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Abece”]. “El rellotge de la Diputació”. En Patufet, núm. 1205. Barcelona. 7 de maig de 1927.

-­      “El Museu de la Música de l’Orfeó Català”. La Veu de Catalunya, núm. 9700. Barcelona. 2 de juliol de 1927.

-­      ­“José Ventura – Pep”. Revista Ilustrada Jorba, núm. 217. Manresa. Octubre de 1927.

-­      ­[Signat amb el nom “Pepet”]. “Des de Mataró”, dins la secció “De tot Catalunya”. Xut!, núm. 278. Barcelona. 28 de febrer de 1928.

-­      [Signat amb les inicials J. C.]. “Els campions de la civilització”. Catalunya Social, núm. 354. Barcelona. 10 de març de 1928.

-­      ­“Curs superior de divulgació papitesca”. Papitu, núm. 1033. Barcelona. 2 de gener de 1929.

-­      ­Secció “Espigolant” de la revista Catalunya Social, núm. 397. Barcelona. 12 de gener de 1929.

-­      ­­Secció “Correspondència” de la revista Papitu, núm. 1041. Barcelona. 27 de febrer de 1929.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “L’Altre”]. Secció “Fulles dominicals” del setmanari La Gralla, núm. 453. Granollers. 4 de maig de 1930.

-­      ­­“La Exposición de Barcelona”. El Diluvio, any LXXIII, núm. 111. Barcelona. 9 de maig de 1930.

-­      ­Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.

-­      ­­Programa de mà del concert de Sant Esteve de 1931 al Palau de la Música Catalana. Barcelona. 1931.

-­      ­“Exposició a l’Orfeó Català”, dins la secció “Noticiari general”. Diari de Vich, núm. 449. Vic. 14 de novembre de 1931.

-­      ­“Exposición en el Orfeó Catalá”. El Diluvio, núm. 272. Barcelona. 14 de novembre de 1931.

-­      ­“Nota de Sant Sadurní”, dins la secció “De les terres catalanes”. La Veu de Catalunya, núm. 11058. Barcelona. 20 de novembre de 1931.

-­      ­“Conferència a l’Orfeó Català”, dins la secció “Crònica musical”. La Veu de Catalunya, núm. 11060. Barcelona. 22 de novembre de 1931.

-­      ­“L’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa a l’Orfeó Català”. La Veu de Catalunya, núm. 11062. Barcelona. 24 de novembre de 1931.

-­      ­­“L’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa a l’Orfeó Català”, dins la secció “La Música”. La Publicitat, núm. 17876. Barcelona. 26 de novembre de 1931.

-­      “Orfeó Català. Conferència de Joan Amades”. La Veu de Catalunya, núm. 11605. Barcelona. 27 de novembre de 1931.

-­      ­“Exposició Iconogràfica de la Cornamusa”. Revista Musical Catalana, núm. 335. Barcelona. Novembre de 1931.

-­      ­­“L’Exposició iconogràfica de la Cornamusa”. El Be Negre, núm. 24. Barcelona. 1 de desembre de 1931.

-­      ­­­“Conferencia en el Orfeó Catalá”. El Diluvio, any LXXIV, núm. 286. Barcelona. 1 de desembre de 1931.

-­      ­“Conferència a l’Orfeó Català”, dins la secció “La Música”. La Publicitat, núm. 17881. Barcelona. 2 de desembre de 1931.

-­      ­“Exposició Iconogràfica de la Cornamusa (sac de gemecs)”. Revista Musical Catalana, núm. 336. Barcelona. Desembre de 1931.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “El Moro de Venècia”]. “¡Ai... dones... dones!”, dins la secció “Picadures”. República, núm. 26. Cervera. 16 de gener de 1932.

-­      ­“A Sant Medí. Una festa religiosa que s’ha convertit en profana”. La Humanitat, núm. 98. Barcelona. 2 de març de 1932.

-­      ­“La diada de Sant Medir”. La Veu de Catalunya, núm. 11147. Barcelona. 3 de març de 1932.

-­      ­­“Goigs a llaor i glòria del nostre beneït patró Desventureta Gassol”. D.I.C., núm. 40. Barcelona. 26 de març de 1932.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Tet”]. “Des de Martorell”, dins la secció “De tot Catalunya”. Xut!, núm. 498. Barcelona. 26 d’abril de 1932.

-­      ­­­[Signat amb el pseudònim “El Manxaire”]. “De la Generalitat”. D.I.C., núm. 45. Barcelona. 30 d’abril de 1932.

-­      ­“Una sortida del llop i la guineu”, dins la “Secció folklòrica”. Scriptorium, núm. 113. Ripoll. Maig de 1932.

-­      ­“La cornamusa”. Esplai, núm. 33. Barcelona. 17 de juliol de 1932.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “El Manxaire”]. Secció “Reportatges del manxaire” de la revista D.I.C., núm. 70. Barcelona. 22 d’octubre de 1932.

-­      ­“Emissions Estrangeres més interessants”, dins la secció “La T. S. F.”. La Publicitat, núm. 18201. Barcelona. 9 de desembre de 1932.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “Fidelter”]. “La lliçó del Pessebre”. Flama, núm. 55. Barcelona. 23 de desembre de 1932.

-­      ­­“Veniu a adorar”. Catalunya Social, núm. 595. Barcelona. 24 de desembre de 1932.

-­      ­­­“Notes de Sans”. La Veu de Catalunya, núm. 11399. Barcelona. 24 de desembre de 1932.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Un Caçador”]. “Monistrol de Calders”, dins la secció “De llevant i de ponent”. D.I.C., núm. 102. Barcelona. 3 de juny de 1933.

-­      ­­“La crisi, vista des de Barcelona”. La Publicitat, núm. 18358. Barcelona. 11 de juny de 1933.

-­      ­­­[Signat amb el pseudònim “Miniman”]. “L’«Urquinaona»”, dins la secció “Pantalla sidralista”. Xut!, núm. 560. Barcelona. 4 de juliol de 1933.

-­      ­Nota pregada publicada a Emporion, núm. 237. Torroella de Montgrí. 8 d’octubre de 1933.

-­      ­­“La diada de Santa Llúcia”. Flama, núm. 101. Barcelona. 15 de desembre de 1933.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Scaramouche”]. “Mitja figa, mig raïm”. La Campana de Gràcia, núm. 3367. Barcelona. 2 de febrer de 1934.

-­      ­“El 59 aniversari de la mort d’en Pep Ventura, introductor de la tenora i creador de la sardana llarga”. La Humanitat, núm. 745. Barcelona. 1 d’abril de 1934.

-­      ­­­­Poema “Il·lusió del teu vestit de núvia”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2862. Barcelona. 11 de maig de 1934.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “Siccor”]. “La conversió d’«El Matí»”. Aires de la Conca, núm. 231. Montblanc. 11 d’agost de 1934.

-­      ­­[Signat amb la inicial “S.”]. “23 d’agost”, dins la secció “Els dijous blancs”. Mirador, núm. 290. Barcelona. 23 d’agost de 1934.

-­      ­­[Signat amb la designació “Ah, quin un!”]. Secció “De tot Catalunya”. Xut!, núm. 638. Barcelona. 31 de desembre de 1934.

-­      ­Secció “Teló endins” del diari La Veu de Catalunya, núm. 12081. Barcelona. 8 de març de 1935.

-­      ­Secció “Teló endins” del diari La Veu de Catalunya, núm. 12112. Barcelona. 13 d’abril de 1935.

-­      ­­­“La cornamusa”. Esplai, núm. 182. Barcelona. 26 de maig de 1935.

-­      Secció “Molt bee!” del setmanari El Be Negre, núm. 220. Barcelona. 11 de setembre de 1935.

-­      “Instrument típic universal”. Esplai, núm. 203. Barcelona. 20 d’octubre de 1935.

-­      ­“El que portaran els Reis al jovent de Girona”. El Pont de Pedra, núm. 6. Girona. 3 de gener de 1936.

-­      ­“En Pasay no va passar, i en Miró no calia que es prengués la molèstia de venir d’Amèrica”, dins la secció “Boxa”. Xut!, núm. 698. Barcelona. 25 de febrer de 1936.

-­      ­“Concierto por la banda municipal”, dins la secció “Ayuntamiento”. El Diluvio, any LXXIX, número 116. Barcelona. 15 de maig de 1936.

-­      ­­“Baile de cotoninas”. Panadés, núm. 40. Vilafranca del Penedès. 29 d’agost de 1942.

-­      ­Secció “A veces pasan cosas...” de la revista Destino, núm. 562. Barcelona. 15 de maig de 1948.

-­      ­­Programa de mà del recital de l’Esbart Verdaguer ofert al Palau de la Música Catalana el 6 de desembre de 1953. Barcelona. 1953.

-­      ­“Al pessebre tots els camins van a la cova”. Fulla Parroquial Diocesana. Solsona, núm. 471. Solsona. 25 de desembre de 1955.

-­      Secció “Gerona. Gacetillas” del diari Los Sitios, núm. 5989. Girona. 15 de setembre de 1962.

-­      ­­[Signat amb el pseudònim “Nyinyu”]. “Pastorets de Cal Escossí”, dins la secció “Olesanisme retrospectiu”. Olesa, núm. 111. Olesa de Montserrat. Desembre de 1963.

-­      ­­­[Signat amb la inicial “G.”]. Secció “Gerona. Gacetillas” del diari Los Sitios, núm. 6468. Girona. 9 d’abril de 1964.

-­      ­­­“El Nadal que torna”. Horizontes, núm. 317. Banyoles. 15 de desembre de 1968.

-­      ­­­Programa de mà del concert matinal de 4 de març de 1973 al Palau de la Música Catalana. Barcelona. 1973.

-­      ­Secció “Gerona capital” del diari Los Sitios, núm. 9382. Girona. 9 de març de 1974.

-­      ­Catàleg de l'exposició "Valors d'art reusencs. Entorn els segles XIX-XX". Galeria d'art Anquin's. Reus. 1977.

-­      ­[Signat amb el pseudònim “L’Home”]. “Hi compta el Ripollès?”. El Ripollès, núm. 19. Ripoll. 31 de desembre de 1977.

-­      ­[Signat amb les inicials “F. de V.”]. “Sort de l’Esperança”. La Popa, núm. 9. Borredà. Novembre de 1979.

-­      “La manxa borrega”. Revista La Fura, núm. 1200/1201. Vilafranca del Penedès. Agost-setembre de 2005.

-­      ­­Catàleg de l’exposició “Figures de pessebre. Grans mestres catalans”. Museu Etnològic de Barcelona i Federació Catalana de Pessebristes. Barcelona. 2010.

-­      Agrupació de Balls Populars de la Riera. “El ball de Santa Margarida de la Riera”. Revista Caramella, núm. III. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2000.

-­      ­AGUADÉ, Maria. Secció “Lletra de Barcelona”. La Nostra Terra, núm. 57 i 58. Palma. Setembre-octubre de 1932.

-­      ­­AGUILÓ I CORTÈS, Tomàs. Rondaya de rondayas en mallorquí. Impremta de Felip Guasp. Palma. 1815.

-­      AGULLÓ PÉREZ, Vicent. “Instruments musicals de vent fusta - música tradicional”. Blog Música, festa i parèmia. https://musicafestaiparemia-vicentagullo.blogspot.com/2020/05/vent-fusta-musica-tradicional.html. 26 de maig de 2020.

-­      ­ALADERN, Josep. “Quatre artistes catalans a l’Exposició d’Art Francés”. El Poble Català, núm. 4119. Barcelona. 29 de juny de 1917.

-­      ­ALBERT, Lluís. “Breu història i evolució de la cobla”, dins Llibre del VII Aplec de la Sardana de la Bisbal d’Empordà. Comissió de l’Aplec de la Sardana. La Bisbal d’Empordà. 1969.

-­      ALBERT, Lluís. “La cobla de Tres Quartans. Antecessora del conjunt instrumental actual”. SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 10. Barcelona. Gener de 1981.

-­      ALCALÀ, Cèsar. La música a Catalunya fa 300 anys. Tibidabo Edicions. Barcelona. 1994.

-­      ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. 10 volums. Palma. 1930-1960.

-­      ­ALCOY, Rosa; MIRET, M. Montserrat. Joan Mates, pintor del gòtic internacional. Editorial Ausa. Sabadell. 1998.

-­      ALEU I MASSANET, Josep; MONSALVATJE I CASTANYS, Jordi. La Sardana. Su historia, importancia y exposición de las reglas que deben conocerse para bailar según los sistemas Ampurdanés y Selvatá. Impremta i Llibreria de Joan Bonet. Olot. 1895.

-­      ALEXANDRE, Charles. "La cornemuse dans les Pyrénées Françaises". Butlletí The Brussels Museum of Musical Instruments Bulletin, volum VI-1/2. Brussel·les. 1976.

-­      ­ALIBERCH, Joan Baptista. “Dalt la montanya”. La Cerdanya, núm. 20. Puigcerdà. 28 de maig de 1899.

-­      ­ALÍS RAURICH, Gerard. La cornamusa gòtica a Catalunya. Una aproximació a la cornamusa, a la Catalunya dels segles XIV i XV. Projecte final de carrera. ESMUC. Barcelona. 2012.

-­      ALMANSA Y MENDOZA, Andrés de. Tercera Relación de las fiestas de la Ciudad de Barcelona. Esteve Liberòs, impressor. Barcelona. 1625.

-­      ALMERICH, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Llibreria Millà. Barcelona. 1944.

-­      ­ALTIMIRA, Francesc. La Curra de Arrabal. Anton Bosch, editor. Barcelona. 1861.

-­      ­ALTURO I PERUCHO, Jesús. El llibre manuscrit a Catalunya. Orígens i esplendor. Edicions 92 i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2000.

-­      AMADES, Joan. Música de cornamusa, 8 volums. Inèdit. Text mecanografiat i partitures manuscrites. 1924 per als dos primers volums, 1928 per als cinc volums següents i 1931 per al darrer volum. Tots vuit volums són consultables en versió digitalitzada al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (l’original forma part de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat).

-      AMADES, Joan. La Sardana. Impremta Omega. Barcelona. 1930.

-­      ­AMADES, Joan. Les diades populars catalanes. 4 volums. Editorial Barcino. Barcelona. 1932, 1935 i 1949 (dos darrers volums).

-­      AMADES, Joan. La cornamusa a Catalunya. Tirada a part de la Revista Musical Catalana. Barcelona. 1932.

-­      AMADES, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Impremta La Neotípia. Barcelona. 1934.

-­      AMADES, Joan. El Carnestoltes a Barcelona fins el segle XVIIIè. Impremta La Neotípia. Barcelona. 1934.

-­      AMADES, Joan. El Carnestoltes a Barcelona el segle XIXè. Impremta La Neotípia. Barcelona. 1934.

-­      AMADES, Joan. Les esposalles. Costums i creences. Impremta La Neotípia. Barcelona. 1934.

-      AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. 3 volums (Rondallística, Cançoner, Costums i creences). Editorial Selecta. Barcelona. 1950, 1951, 1969, respectivament.

-­      AMADES, Joan. Costumari català. 5 volums. Editorial Salvat. Barcelona. 1952.

-­      AMADES, Joan. Danses de la terra. 2 volums. Edicions El Mèdol. Tarragona. 1997-1998.

-­      AMADES, Joan; COLOMINES, Josep; VILA, Pau. Les auques. 2 volums. Editorial Orbis. Barcelona. 1931.

-      AMADES, Joan; PUJOL, Francesc. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. 2 volums, el primer, dedicat a la dansa, editat el 1936 (segurament és d’una data posterior però consta aquest any per evitar la censura) per la Fundació Concepció Rabell i Cibilis; l’altre, dedicat als instruments i als sonadors, inèdit, tot i que segurament devia estar preparat.

-­      ­AMAT ROSÉS, Manuel (sota el pseudònim "El «sereno» de l’altre barri"). “L’estiueig dels «asos»”, dins la secció “Col·laboració i arrós”. Revista Xut!, any III, núm. 87. Barcelona. 16 de juliol de 1924.

-­      ­AMAT-PINIELLA, Joaquim. “Les estrenes”, dins la secció “El cinema”. Diari El Dia. Manresa. 22 de desembre de 1931.

-­      ­AMIGÓ, Ll. Carta personal publicada a l’article “Antics alumnes. Enquesta a la juventut”. Garbí, núm. 13. Barcelona. Març de 1935.

-­      ­­ANDRÉS, V. “¡¡Bon vehinat!!”. Almanach de La Esquella de la Torratxa pera l’any 1897. Antoni López, editor. Llibreria Espanyola. Barcelona. 1897.

-­      ­ANGLADA MAS, Anna Maria. “Pau Mestre i Xaubet. Pau de sa coixinera”. Blanda, núm. 17. Blanes. 2014.

-­      ANGLÈS, Higini. “Cantors und Ministrers in den Diensten der Könige von Katalonien-Aragonien im 14. Jahrhundert”. Congrés de Música de Basilea. 1924.

-­      ANGLÈS, Higini. La música a Catalunya fins al segle XIII. Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1935.

-­      ANGLÈS, Higini. “La música en la Corte del Rey Don Alfonso V de Aragón, el Magnánimo (años 1413-1420)”. Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, 1, vol. 8. Münster. 1940.

-­      ANGLÈS, Higini. “La música en la Corte Real de Aragón y de Nápoles durante el Reinado de Alfonso V el Magnánimo”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela de Historia y Arqueología en Roma, tom XI. Madrid. 1961.

-­      ARAGÓ, Étienne. “Aux Roussillonnais”, dins Cinquième Bulletin de la Société des Pyrénées-Orientales, Sciences, Belles-Lettres, Arts Industriels et Agricoles. Impremta de J. B. Alzine. Perpinyà. 1841.

-­      ARAN I SOLER, Moisès. "La nostra festa major quaranta anys enrera", dins el periòdic quinzenal Pla i Muntanya, núm. 66. Balaguer. 30 d'octubre de 1927.

-­      ­ARGULLOL, Josep d’. La guerra. Edició d’Espasa Germans. Barcelona. 1877.

-­      ­ARNAU I GUEROLA, Maruja [et al.]. La dansa popular a les comarques gironines. 3 volums. Delegació Provincial del Ministeri de Cultura i Associació Folklòrica Girona. Girona. 1980 i 1999 (darrer volum).

-­      ARNELLA, Jaume. Les cançons de Mataró. Patronat Municipal de Cultura de Mataró i Els Garrofers ACP. Mataró. 2004.

-­      ARROYO I JULIVERT, Salvador. "Els grallers del Vendrell: les colles de la renaixença castellera (1926-1936)", dins Miscel·lània penedesenca XX. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. 1994.

-­      ­ARÚS I ARDERIU, Rossend. Cartas á la dona. Estampa de John Smith. Nova York. 1877.

-­      AULADELL I SERRABOGUNYÀ, Joan. El Paga-li, Joan. Ball del Vano i el Ram de Sant Cugat del Vallès. Viena Edicions. Barcelona. 1997.

-­      AYATS, Jaume. “El nom fa la cosa? Els significats del mot gaita”. Revista Caramella, núm. VI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2002.

-­      AYATS, Jaume. “El músic individual i els instruments”. Revista Caramella, núm. VII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2002.

-­      AYATS, Jaume. “La cobla de tres quartans i el fructífer invent de la tradició”. Revista Caramella, núm. XVII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2007.

-­      ­AYATS, Jaume (director); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume; RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 2006.

-­      ­BADIA, M. “A un que’n porta”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 513. Barcelona. 10 de novembre de 1888.

-­      BAINES, Anthony. Woodwind Instruments and their History. Faber & Faber. Londres. 1957.

-­      BAINES, Anthony. Bagpipes. University of Oxford, Pett Rivers Museum. Oxford. 1960.

-­      BAINES, Anthony. European and American Musical Instruments. Viking Press. Londres. 1966.

-­      BALAGUER, Víctor. Lo trovador de Montserrat. Llibreria de Salvador Manero. Barcelona. 1861.

-­      BALAGUER, Víctor. Historia de Cataluña. Volum 4. Imprenta y Fundición de Manuel Tello. Medrid. 1886.

-­      BALAGUER, Víctor. Poesías catalanas. Espasa. Barcelona. 1892.

-­      BALARI I JOVANY, Josep. Orígenes históricos de Cataluña. Est. Tip. de Fills de Jaume Jepús. Barcelona. 1889.

-­      BALDELLÓ, Francesc de P. La música de l'antic Consell Barceloní. Notes històriques. Impremta Barmar. Barcelona. 1929.

-­      BALDELLÓ, Francesc de P. La música en Barcelona (noticias históricas). Llibreria Dalmau. Barcelona. 1943.

-­      ­BALLARÍN MONSET, Josep Maria. “Advent: el gemec”. Avui, núm. 1129. Barcelona. 20 de desembre de 1979.

-­      ­BALLESTER I GIBERT, Jordi. “Retablos marianos tardomedievales con ángeles músicos procedentes del antiguo Reino de Aragón. Catálogo”. Revista de Musicología, volum XIII, núm. 1. Madrid. 1990.

-­      ­BALLESTER I GIBERT, Jordi. “La cornamusa y el pastor en la iconografía catalano-aragonesa de los siglos XIV y XV“. Revista de Musicología, volum XX, núm. 2. Madrid. 1997.

-­      ­BALLESTER I GIBERT, Jordi. “Fonts iconogràfiques: pintura i música a la Corona d'Aragó entre els regnats de Pere el Cerimoniós i Ferran el Catòlic“, dins Fuentes musicales en la Península Ibérica (ca. 1250 – ca. 1550). Edicions de la Universitat de Lleida i Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 2001.

-­      BALLÚS CASÓLIVA, Glòria. La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. 2004.

-­      ­BARCELÓ I TORTELLA, Bartomeu. Obra poètica. Joan Roig i Montserrat. Mallorca. 1974.

-­      BARDOLET, Sebastià. Web http://xtec.cat/ceipjverdaguer/divino.htm. 1991. [Actualment ja no disponible]

-­      BARNILS, Pere. “Del català de Fraga”. Butlletí de Dialectologia Catalana, núm. IV. Barcelona. Gener-juny de 1916.

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d'Amat i de Cortada), Calaix de sastre. Abasta des de 1769 fins a 1816 i es compon de 73 volums, conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. No s’han publicat mai complets. L’editorial Curial Edicions Catalanes en té editada una selecció en 11 volums.

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum primer: 1769-1791). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1987.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum segon: 1792-1794). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1987.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum quart: 1798-1799). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1990.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum cinquè: 1800-1801). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum sisè: 1802-1803). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum setè: 1804-1807). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1994.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum vuitè: 1808-1810). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1996.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum novè: 1811-1812). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1999.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum desè: 1813-1814). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 2003.

-­      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d’Amat i de Cortada). Calaix de sastre (volum onzè: 1815-1816). Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 2003.

-      BARÓ DE MALDÀ (Rafael d'Amat i de Cortada), Miscel·lània de viatges i festes majors, edició a cura de Margarida Aritzeta. Editorial Barcino. Barcelona. 1994.

-­      BARRUTI, Mila; VINYOLES, Laura. Les figures del pessebre popular. Obol. Barcelona. 1980.

-­      BARTRÉS I SALA, Gaspar; MANAU I GRAUPERA, Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Ferran Manau, editor. Barcelona. 1986.

-­      BASSAGAÑAS, Núria. Web sonabe.cat. Entrada dedicada a Pere Mercader i Andreu: http://sonabe.wordpress.com/2009/08/19/pere-mercader-i-andreu/. 19 d’agost de 2009.

-­      ­BASSEGODA, Bonaventura. La bona gent. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1888.

-­      BASTARDES, Glòria; CASALS, Ricard; GARRICH, Montserrat. Instruments de música tradicionals catalans. Caixa de Barcelona. Barcelona. 1983.

-­      ­BATLLORI I MUNNÉ, Andreu; LLUBIÀ I MUNNÉ, Lluís M. Ceràmica catalana decorada. Llibreria Tuebols. Barcelona. 1949.

-­      ­BAUCELLS PRAT, Josep. “¡Quíns temps!...”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 360. Barcelona. 5 de desembre de 1885.

-­      BAYER, Xavier. “La manxa borrega o sac de gemecs al Penedès”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-­      BAYER, Xavier. "La manxa borrega. Formacions instrumentals i funcions". Revista La Fura, núm. 425. Vilafranca del Penedès. 24-30 d’agost de 1990.

-­      BAYER, Xavier. Aproximació al sac de gemecs. Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya. Ajuntament de Calella, Departament de Cultura. Calella. 1994.

-­      BEC, Pierre. La cornemuse. Sens et histoire de ses designations. Conservatori Occità. Tolosa. 1996.

-­      BEJARANO ESCANILLA, Ana; CAROD ROVIRA, Josep-Lluís; FORCANO APARICIO, Manuel; ALCOY PEDRÓS, Rosa. Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català, llibret de sala de l’exposició homònima. Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona. Barcelona. 2015.

-­      BELL-LLOC, Maria de (Maria del Pilar Maspons i Labrós). Salabrugas. Poesías catalanas. Estampa de La Renaxensa. Barcelona. 1874.

-­      BELL-LLOC, Maria de (Maria del Pilar Maspons i Labrós). “Una visita al Tibidabo”. La Renaxensa, núm. 8. Barcelona. 8 de març de 1874.

-­      BELL-LLOC, Maria de (Maria del Pilar Maspons i Labrós). Narracions y llegendas, publicat dins de Jochs Florals de Barcelona. Estampa de La Renaxensa. Barcelona. 1875.

-­      BELL-LLOC, Maria de (Maria del Pilar Maspons i Labrós). "Nadal en Monmany. La festa dels pastors". La Renaixensa, any VI, tom I. Barcelona. 28 de febrer de 1876.

-­      BELL-LLOC, Maria de (Maria del Pilar Maspons i Labrós). Llegendas catalanas. Tipografia Espanyola. Barcelona. 1881.

-­      ­BENGUEREL, Xavier. El casament de la Xela. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1937.

-­      ­­BENGUEREL, Xavier. Icària, Icària... Editorial Planeta. Barcelona. 1974.

-­      ­BENGUEREL, Xavier. Appassionata. Editorial Planeta. Barcelona. 1983.

-­      ­BENITO DOMÉNECH, Fernando; GALDÓN GARCÍA, José Luis. Vicent Macip (c. 1475-1550). Catàleg d’exposició. Generalitat Valenciana. València. 1997.

-­      ­BERGA I BOIX, Josep. L’estudiant de la Garrotxa. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1895.

-­      ­BERTRAN I PIJOAN, Lluís. “Jocs Florals de Barcelona 1930. Composicions rebudes a Secretaria”. La Publicitat, núm. 17461. Barcelona. 27 de març de 1930.

-­      ­BERTRANA, Prudenci. “Nadal trist”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 1878. Barcelona. 23 de desembre de 1914.

-­      ­­BERTRANA, Prudenci. “La fi de l’istiu”, dins la secció “Ideari bàrbar”. La Publicidad, núm. 516. Barcelona. 25 d’octubre de 1921.

-­      ­BERTRANA, Prudenci. “Els de la segona porta”. La Veu de Catalunya, núm. 8188. Barcelona. 15 de juny de 1922.

-­      ­BERTRANA, Prudenci. “Un automòbil, «mamà»!”. La Veu de Catalunya, núm. 8784. Barcelona. 7 d’agost de 1924.

-­      ­BERTRANA, Prudenci. “El barber de poble”. La Veu de Catalunya, núm. 8797. Barcelona. 22 d’agost de 1924.

-­      ­BERTRANA, Prudenci. El fantasma de Montcorb. Llibreria Millà. Barcelona. 1933.

-­      ­­BERTRANA, Prudenci. L’impenitent. Dalmau i Jover, editor. Barcelona. 1948.

-­      BESSELER, Heinrich. “La cobla catalana y el conjunto instrumental de danza «alta»”, dins Anuario musical, vol. IV. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología. Barcelona. 1949.

-­      ­BLANCH, Adolf. "Los cants del Laletá", dins Los trobadòrs nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

-­      ­BLANCH I COLL, Josep. “La Principal de Banyoles (1919-1958)”. Revista de Banyoles, núm. 711. Banyoles. Octubre de 1990.

-­      BLANXART, Manuel. "El contrapàs llarg". La Veu de Catalunya, any 32, núm. 8325. Barcelona. 29 de novembre de 1922.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "John Tink-Ungek"). Secció “Patufet Films – Noticiari sonor”. En Patufet, núm. 1553. Barcelona. 6 de gener de 1934.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "R. Bir"). “La calor”. En Patufet, núm. 1575. Barcelona. 9 de juny de 1934.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "R. Bir"). “L’estel amb cua postissa”. En Patufet, núm. 1576. Barcelona. 16 de juny de 1934.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "Guerau"). “El lleó vell i xacrós”. En Patufet, núm. 1650. Barcelona. 16 de novembre de 1935.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "John Tink-Ungek"). Secció “Patufet Films – Noticiari sonor”. En Patufet, núm. 1666. Barcelona. 7 de març de 1936.

-­      ­BLASI I RABASSA, Ramon (sota el pseudònim "Guerau"). “El gall baladrer i la gallina prudent”. En Patufet, núm. 1730. Barcelona. 18 de juny de 1937.

-­      BOADA, Pasqual. “Memòria artística i administrativa corresponent a l’any 1931”. Revista Musical Catalana, núm. 339. Barcelona. Març de 1932.

-­      ­BOFARULL, Antoni de. "Carta del rèy En Joan I d'Aragó á Père Ça-Costa", dins Los trobadòrs nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

-­      ­BOFARULL, Antoni de. “Ministriles y juglares de la Corona de Aragón”. El Arte, lliurament 11è. Barcelona. 1 de setembre de 1859.

-­      BOFARULL, Antoni de. La orfaneta de Menargues, ó Catalunya agonisant. Llibreria del Plus Ultra. Barcelona. 1862.

-­      BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper de. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tom V. Establiment litogràfic i tipogràfic de Josep Eusebi Monfort. Barcelona. 1850.

-­      ­BOFILL I FERRO, Jaume. “Les «Elegies de Bierville», de Carles Riba”. Ariel, any I, núm. II. Barcelona. Juny de 1946.

-­      BOIXADERA IBERN, Cristina. "Els ministrers a Catalunya". Revista Caramella, núm. 26. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2012.

-­      ­BONAFONT, Josep. “Les Goigs”. Revue Catalane, núm. 4. Perpinyà. 15 d’abril de 1907.

-­      ­BONET, Enrique. “La fiesta de San Medín”. El Noticiero Universal, núm. 21724. Barcelona. 2 de març de 1956.

-­      BONET, Ramon. La gaita y el tamboril. Colección de 30 cantos populares y pastoriles. Vidal i fill i Bernareggi, editors. Barcelona. [ca. 1880].

-­      ­BONILLA SELLARÈS, Sergi; QUIRANTES ESTEBAN, Robert. De Gran a Gegant. Història de Josep Pidelaserra, en Manel el Flabiolaire. Colla Gegantera de Castellbisbal. Castellbisbal. 2014.

-­      ­BORDONS, Francesc. “Advertencias que lo mestre de fer orguens Francesch Bordons (de Solsona) feu quant acabà l’orga de la Iglesia de Tarrassa en 1649”, publicat a Monografía de la Iglesia Parroquial de Terrassa, de Josep Soler i Palet. L’Avenç. Barcelona. 1898.

-­      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. Barcelona. 2001.

-­      BORRÀS I ROCA, Josep. “Els instruments musicals i els seus constructors. Instruments de vent i orgue”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

-­      ­BOSCH, Vicenç. Balls antics del Pallars. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. 1907.

-­      ­BOSCH, Vicenç. “Nadal al Pallars”. Feminal, núm. 9. Barcelona. 29 de desembre de 1907.

-­      ­BOSCH I VIOLA, Enric. “Recordant a Juli Garreta, company de somnis i amic dilecte”. L’Avi Muné, núm. 390. Sant Feliu de Guíxols. 17 d’octubre de 1925.

-­      BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles. Pla y montanya. Aplech d'estudis. Viatges. Llegendas. Recorts i excursions. Impremta La Renaixensa. Barcelona. 1888.

-­      BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles. L’hereu Subirà. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1891.

-­      BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles. “El piano de manubri”. L’Avenç, núm. 5 de 1891. Barcelona. 31 de maig de 1891.

-­      BOVÉ, Francesc de P. El Penedès. Folk-lore dels balls, danses i comparses populars. Impremta Ramón. El Vendrell. 1926.

-­      BOVÉ, Francesc de Paula. Solución pràctica para que no desaparezca la representación de los bailes y danzas populares del Panadés, con sucinta explicación de cada uno de ellos. Manuscrit. Arxiu Musical del Centre de Documentació del Vinseum. Vilafranca del Penedès. 1942.

-­      ­­BRIZ, Francesc Pelagi. La roja. Estampa de Lo Porvenir. Barcelona. 1876.

-­      ­BRUSÉS, Daniel Maria. “Circ a la plaça del Castell (nit d’estiu)”. El Bisbalenc, núm. 98. La Bisbal d’Empordà. 11 d’agost de 1929.

-­      ­BURGAS, Josep. “Consistori dels Jocs Florals de Barcelona. 2a llista de composicions rebudes per als de l’any 1918”. La Veu de Catalunya, núm. 6775. Barcelona. 23 de març de 1918.

-­      ­BUSCARONS I PASTELLS, Lluís. “Recordant a una antiga i gran cobla. «Els Rossinyols» de Castelló d’Empúries”. Diari Los Sitios, núm. 10003. Girona. 28 de febrer de 1976.

-­      ­BUSQUETS I MOLES, Esteve. “El meu senyor Tomàs”. Scriptorium, núm. 100. Ripoll. Abril de 1931.

-­      BUSQUETS I PUNSET, Anton (sota el pseudònim "Jordi d'Osor"). "Los caramellayres del Roser". Revista Joventut, núm. 10. Barcelona. 19 d'abril de 1900.

-­      BUSQUETS I PUNSET, Anton. Del Montseny. Impressions i estudis. Editorial L’Avenç. Barcelona. 1903.

-­      ­BUSQUETS I PUNSET, Anton. Plantalamor. Ilustració Catalana. Barcelona. 1908.

-­      ­BUSQUETS I PUNSET, Anton. “Paisatge d’hivern”. Scriptorium, núm. 60. Ripoll. Desembre de 1927.

-­      BUSQUETS, Simó; SANS, Francesc. Les cornamuses i el sac de gemecs. Sabadell. 1995.

-­      ­CABOT I ROVIRA, Joaquim. “Catalunya a Viena (II)”. La Veu de Catalunya, núm. 43. Barcelona. 23 d’octubre de 1892.

-­      CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Editorial Selecta. Barcelona. 1955.

-­      CAMACHO, Josep. "La música antiga valenciana, una tradició recuperada a la comarca de la Safor". Web http://www.saforguia.com/viajes/tabid/358/titular/la_m%C3%BAsica_antiga_valenciana_una_tradici%C3%B3_recuperada_a_la_comarca_de_la_safor__/idnoticia/26955/default.aspx. 2011.

-­      ­CAMÓS I CABRUJA, Lluís. “Restauració del contrapàs”. La Veu de Catalunya, núm. 8238. Barcelona. 18 d’agost de 1922.

-­      CAMPMANY I GUILLOT, Josep. “L’Aplec de Sant Miquel al castell d’Eramprunyà. 50 anys de la valorització popular d’un monument cultural d’interès nacional”, ponència pronunciada a la IV Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. Castelldefels. 3 i 4 de desembre de 2011.

-­      CAMPS I CLEMENTE, Manuel. Torrefarrera i el seu entorn històric. Diputació de Lleida. Lleida. 2005.

-­      ­CAMPS I FABRÉS, Antoni. “Cançó dels pastors”. Fulla Dominical de la Parròquia de Camprodon, núm. 51. Camprodon. 22 de desembre de 1912.

-­      ­CANELLAS, Àngel (sota el pseudònim "Gaiter del Taga"). “Camperola”. La Veu Comarcal, núm. 7. Ripoll. 16 de maig de 1914.

-­      ­CANO BLANCAFORT, Andreu. “Sac de gemecs a Manresa”, dins el seu blog Músiques de Manresa i més (http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2016/08/sac-de-gemecs-manresa.html). 12 d’agost de 2016.

-­      CAPDEVILA, Jaume. “Introducció a les tradicions manresanes (VI)”. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 32. Manresa. 2007.

-­      ­CAPDEVILA, Lluís (sota el pseudònim "Virai"). “Una pensió”, dins la secció “Glosari”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2691. Barcelona. 30 de gener de 1931.

-­      CAPMANY, Aureli. Com es balla la sardana. Salvador Bonavia, impressor. Barcelona. 1922.

-­      CAPMANY, Aureli. El Contrapàs. Editorial Políglota. Barcelona. 1922.

-­      CAPMANY, Aureli. “El Nadal segons el poble”. Catalunya Social, núm. 87. Barcelona. 23 de desembre de 1922.

-­      ­CAPMANY, Aureli. “Crònica de Cardedeu. Cardedeu i la Dansa popular”. Setmanari La Gralla, núm. 179. Granollers. 16 de novembre de 1924.

-­      CAPMANY, Aureli. La dansa a Catalunya. 2 volums. Editorial Barcino. 1930 i 1953.

-­      CAPMANY, Aureli. "El baile y la danza", dins Folklore y costumbres de España, volum 2. Editorial Alberto Martín. Barcelona. 1931.

-­      CAPMANY, Aureli. La Sardana a Catalunya. Montaner i Simón, SA. Barcelona. 1948.

-­      ­CARBÓ, Daniel (sota el pseudònim "Correcuita"). Crònica del partit de futbol Europa-Espanyol, dins la secció “La diada esportiva”. La Veu de Catalunya, núm. 10428. Barcelona. 4 de novembre de 1929.

-­      ­­CARBÓ, Joan Francesc. Composiciones poéticas. Impremta de Pons i Cia. Barcelona. 1851.

-­      ­CARBONELL I BUADES, Marià. El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. 2 volums. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2015.

-­      CARBONELL CASTELL, Xavier. “Els instruments musicals del Betlem de l'Església de la Sang”. Estudis Baleàrics, any IV, núm. 20. Palma. 1996.

-­      ­CARBONELL CASTELL, Xavier. “Una escena musical al retaule de Verdú (entre l’anàlisi iconogràfica i l’especulació iconològica)”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 15. Tàrrega. 2002.

-­      ­CARBONELL I GUBERNA, Jaume. Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874). Galerada. Cabrera de Mar. 2000.

-­      ­CARETA I VIDAL, Antoni. Euras. Tipografia de Casamitjana i Comp.ª. Barcelona. 1882.

-­      ­CARETA I VIDAL, Antoni. “L’home de las figuras”. La Veu de Catalunya, núm. 1408. Barcelona. 13 de desembre de 1902.

-­      ­CARETA I VIDAL, Antoni. “Sant Antoni del porquet”. La Veu de Catalunya, núm. 1432. Barcelona. 16 de gener de 1903.

-­      ­CARETA I VIDAL, Antoni. “Cosas de Carnestoltas”. La Veu de Catalunya, núm. 1465. Barcelona. 19 de febrer de 1903.

-­      ­CARETA I VIDAL, Antoni. “La tertúlia de ca’n Met”. Catalana, núm. 148. Barcelona. 15 d’agost de 1923.

-­      ­CARNER, Josep. Canigó. Josep Agustí, editor. Barcelona. 1910.

-­      ­CARNER, Josep. “El manament de l’Oda”. La Paraula Cristiana, núm. 108. Barcelona. Desembre de 1933.

-­      ­CARRERA MIRÓ, Hermenegild. “Las violetas”. La Veu del Vallés, núm. 149. Granollers. 15 d’octubre de 1899.

-­      CARRERAS BULBENA, Josep Rafel. Idea del que foren musicalment els joglars, trobadors y ministrils en terres de parla provensal y catalana. Publicat de manera fraccionada a Revista Musical Catalana, núm. 52, 53, 54, 56 i 57. Barcelona. Abril-setembre de 1908.

-­      CARRERAS BULBENA, J. R. “La música en la cort de Johan I”. Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, XI. Barcelona. 1924.

-­      ­CASADEMUNT, Joan Manel. "Á la simpática senyoreta Remey Lagrifa". El Palafrugellense, núm. 19. Palafrugell. 26 de novembre de 1882.

-­      CASALS, Ricard. “Notícia des de Begues: terra de sacaires”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Reus. 1983.

-­      CASALS, Ricard; FERRÉ, Biel; MACAYA, Albert. “El sac de gemecs, aproximació bibliogràfica i iconogràfica”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Reus. 1983.

-­      ­CASANOVA I DANÉS, Ramon. “L’Amic. Dialogació IV. Els estats emotius”. La Veu Comarcal, núm. 33. Ripoll. 14 de novembre de 1914.

-­      ­CASANOVAS, Lluís. “Lo gaiter”. Festa, núm. 34. Molins de Rei. 10 de febrer de 1915.

-­      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu Blanca de Sant Joan de les Abadesses”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/21/el-retaule-de-la-mare-de-deu-blanca-de-sant-joan-de-les-abadesses/). 21 d’octubre de 2015.

-­      ­CASTELLET, Laura de. “El retaule de la Mare de Déu de la Salut de Beget”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2015/10/22/el-retaule-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-beget/). 22 d’octubre de 2015.

-­      ­CASTELLET, Laura de. “Iconografia de la cornamusa”. Blog personal Paisatge sonor medieval (http://blogscat.com/paisatgesonormedieval/2016/02/24/iconografia-de-la-cornamusa/). 24 de febrer de 2016.

-­      ­CASTELLS, Josep (sota el pseudònim "Palet"). “Els nostres gegants”. Emporion, núm. 88-90. Torroella de Montgrí. Setembre-octubre de 1918.

-­      ­­ CASTELLS, Pere. "Una dansa de l’antigor: el contrapàs", dins Llibre de la festa major de Torroella de Montgrí. 1972. Torroella de Montgrí. 1972.

-­      CASTELLVÍ, Montserrat; MITJANS, Rafel; SOLER, Teresa; VALLVERDÚ, Àngel. “El flabiolaire Josep Carbó Vilamajor (1898-1989). Amb notícies del ball de bastons d’Esparraguera”, dins Col·loquis del flabiol 2009. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2010.

-­      CASTELLVÍ, Montserrat; MITJANS, Rafel; SOLER, Teresa; VALLVERDÚ, Àngel. “Aplecs, bastons i gegants: els flabiolaires al Martorell de la primera meitat del segle XX”, dins Col·loquis del flabiol 2012. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d’Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2013.

-­      CATALÀ, Víctor (Caterina Albert). Contrallums. Edicions Gost. Barcelona. 1930.

-­      CHÍA, Julián de. La música en Gerona. Impremta de Pacià Torres. Girona. 1886.

-­      CIFUENTES, Lluís. “La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros”. Revista Medicina & Historia, núm. 4. Barcelona. 2000.

-­      CINGOLANI, Stefano Maria. “Joglars, ministrers i xantres a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Observacions i perspectives de recerca a propòsit d’un diplomatari en curs”, dins Cobles e lays, danses e bon saber. L’última cançó dels trobadors a Catalunya: llengua, forma, edició, edició a cura d’Anna Alberni i Simone Ventura. Viella, libreria editrice. Roma. 2016.

-­      ­CIVERA I SORMANÍ, Joaquim. “La música religiosa”. Catalunya Social, núm. 55. Barcelona. 13 de maig de 1922.

-­      ­CIVERA I SORMANÍ, Joaquim. “El prestigi de la parròquia”. Catalunya Social, núm. 212. Barcelona. 30 de maig de 1925.

-­      CIVERA I SORMANÍ, Joaquim. “El nostre perfeccionament”. Catalunya Social, núm. 239. Barcelona. 5 de desembre de 1925.

-­      ­CIVERA I SORMANÍ, Joaquim. “La lògica dels sectaris”. Catalunya Social, núm. 534. Barcelona. 17 d’octubre de 1931.

-­      ­CLADELLAS, Esteve. “Un enfilall de felicitacions nadalenques”. Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 7. Junta de Museus. Barcelona. Desembre de 1931.

-­      ­CLASCAR, Frederic; FONT I SAGUÉ, Norbert. “Estudi sobre’l carácter del poble catalá en ses tres manifestacions literaria, artística é intelectual”, dins Jochs Florals de Barcelona. Any XXXVIII de llur restauració. Estampa La Renaixensa. Barcelona. 1896.

-­      ­CLAVÉ, Josep Anselm. "Las Ninas del Ter", dins Los trovadors moderns. Col·lecció de poesías catalanas, compostas per ingenis contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1859.

-­      CLAVÉ, Josep Anselm; TORRES, Josep Maria. El Carnaval de Barcelona en 1860. Llibreria Espanyola. Barcelona. 1860.

-­      CODINA I VALLS, Francesc. “Verdaguer i Baudelaire cara a cara: «Lo cornamusaire», una rèplica de «Le vieux saltimbanque»”, dins Verdaguer. Un geni poètic. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 2002.

-­      ­CODOLOSA, Josep Maria. “De la Font Groga al Parnás”. La Tomasa, núm. 145. Barcelona. 5 de juny de 1891.

-­      COLLELL, Jaume. Memories d’un noy de Vich. Gazeta Montanyesa. Vic. 1908.

-­      ­COLOM I FERRÀ, Guillem. Iuvenilia. Marquès i Mayol. Sóller. 1918.

-­      ­COLOMÉ, Marian. “La vall de la Sentiu”. Brugués, núm. 14. Gavà. Agost de 1959.

-­      COLOMEDA I SASTRE, Lluís. “Balls i danses a l’Escala del s. XVIII”, dins Aplec de la Sardana de l’Escala, núm. 25. L’Escala. 2000.

-­      ­COMAS, Ramon Nonat. “Carnestoltes”, dins la secció “Notes curioses”. La Veu de Catalunya, any VII, núm. 9. Barcelona. 28 de febrer de 1897.

-­      ­COMAS I TURRÓ, Sebastià. Flora, benjami de María, ó sia La heroina de Montserrat. Imp. de Mariano Carruez. Lleida. 1868.

-­      COMELADE, Pascal. Enciclopèdia logicofobista de la música catalana. El Trabucaire. Perpinyà. 1998.

-­      COMERMA BACHS, Francesc. Espigas y rosellas. Aplech de poesías catalanas. La Renaixensa. Barcelona. 1875.

-­      COMES, Pere Joan. Llibre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts. Manuscrit. 1583.

-­      ­CONSTANÇA, Carles de (sota el pseudònim "Claudi-Nal"). “Calma senyors...”. L'Amic del Poble, núm. 358. Manresa, 28 d’octubre de 1916.

-­      ­CONSTANS, Lluís Gonçaga. “La fi d’un contrapás”. Diario de Gerona, any XXXVI, núm. 147. Girona. 25 de juny de 1922.

-­      CONSTANTÍ, Antoni (notari). Testament d'Andreu Catany. Protocols notarials, testaments 1433-1437, C-73/2473, folis 15v a 17v. Arxiu del Regne de Mallorca. Palma. 1433.

-­      CONTRERAS MAS, Antonio. “Barberos y cirujanos navales en Mallorca bajomedieval”. Revista Medicina Balear, núm. 7. Palma. 1992.

-­      CORDOMÍ, Xavier. Montgrí. Una història de gegants. Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí. 2021.

-­      CORNET I MAS, Gaietà. “Una mirada retrospectiva. Transformació de Barcelona en mitj sigle (1830 á 1880)”. La Renaixensa, núm. 13-15. Barcelona. 1891.

-­      ­COROMINAS, Eusebi. “L’oca de la Rita”. Catalana, núm. 95. Barcelona. 31 de maig de 1921.

-­      COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes. Barcelona. 1980-1991.

-­      COROMINES, Pere. De plaer no n’hi ha mai prou, dins el llibre recopilatori Putxinel·lis. Impremta Altés. Barcelona. 1927.

-­      COROMINES, Pere. Vida d’en Pep de la Tenora. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.

-­      CORTADA, Andreu. Cobles i joglars de Catalunya-Nord. El Trabucaire. Perpinyà. 1989.

-­      CORTADA, Joan; MANJARRÉS, Josep. El libro verde de Barcelona. Impremta de Tomàs Gorchs. Barcelona. 1848.

-­      CORTADA I SALA, Joan (sota el pseudònim "Abén-Abulema"). “Ya vinieron”, dins la secció “Variedades”. Diario de Barcelona, núm. 185. Barcelona. 2 de juliol de 1840.

-­      CORTILS I VIETA, Josep. “Noticias de Blánes. Un aplech”, dins l'apartat “Secció de publicació”. Butlletí Mensual de la Associació d’Excursions Catalana, núm. 80 i 81. Barcelona. Maig i juny de 1885.

-­      ­COSTA I POMÉS, Josep. “Allò de les cúes”. La Campana de Gràcia, núm. 2679. Barcelona. 16 d’octubre de 1920.

-­      ­COSTAS ÁLVAREZ, Carles. “Sense àpets no hi ha caliu”. La Campana de Gràcia, núm. 2549. Barcelona. 9 de febrer de 1918.

-­      ­COSTAS ÁLVAREZ, Carles. “L’àspid més verinós. La mentida i la calúmnia”. La Gralla, núm. 767. Granollers. 18 d’octubre de 1936.

-­      ­COULON, Damien. Barcelona i el gran comerç d’Orient a l’edat mitjana. Un segle de relacions comercials amb Egipte i Síria-Palestina (c. 1330 - c. 1430). Editorial Base i Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona. 2013.

-­      ­COYON, Émile. Annuaire musical et orphéonique de France (1876). Alphonse Leduc, éditeur. París. 1876.

-­      CRIVILLÉ, Josep; VILAR, Ramon. El llibre d’orgue de Lleida. Músiques diverses. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2003.

-­      CRIVILLÉ, Josep; VILAR, Ramon. "El llibre d'organista de Breda: comentari musical", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura de Joan Pellisa. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

-­      CUNÍ I MARTORELL, Miquel. Vuyt dias en Camprodon. Excursió entomológica y botánica. Impremta dels Successors de N. Ramirez i Ca. Barcelona. 1889.

-­      ­CURET, Francesc. Visions barcelonines. Volums III, IV i IX. Ed. Dalmau i Jover. Barcelona. 1953 per al primer i 1957 per als altres dos.

-­      CUSCÓ, Joan. El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. 1989.

-­      CUSCÓ, Joan. “El ball de cercolets”. Revista Caramella, núm. IX. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2003.

-­      ­CUSPINERA I OLLER, Climent. “Los segadors”. Eco de Euterpe, núm. 222. Barcelona. 1 de novembre de 1863.

-­      ­DALMAU, Antoni R. Las antiguas rifas barcelonesas. Edicions Llibreria Millà. Barcelona. 1946.

-­      ­DALMAU, Josep. “Incoherències i rebequeries polítiques”. Avui, núm. 655. Barcelona. 9 de juny de 1978.

-­      ­DALMAU, Quirc. “Caramellas”. Poema recollit a La Renaixensa. Revista catalana, any XXV, núm. 40-42. Barcelona. 1895.

-­      ­DANÉS I TORRAS, Joaquim. “Hablando de sardanas”. Destino, núm. 1143. Barcelona. 4 de juliol de 1959.

-­      ­DE LA TORRE, Álvaro. “Gaitas y gaiteros del país de Sobrarbe (II)”. Revista de Folklore, núm. 183. Valladolid. 1996.

-­      ­DELCLÒS I DOLS, Pau. “Germanó”. Poema recollit a La Renaixensa. Revista catalana, any XXV, núm. 31-33. Barcelona. 1895.

-­      DESCALZO, Andrés. “Músicos en la Corte de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387)”. Revista de Musicología, volum XIII, núm. 1. Madrid. 1990.

-­      ­DÍAZ, J. “La festa”. Baluart de Sitges, núm. 56. Sitges. 24 d’agost de 1902.

-­      ­DÍAZ-CAPDEVILA, ?. “Espanyolisme i Francesisme”. Renaixement, núm. 150. Barcelona. 16 d’octubre de 1913.

-­      DIVERSOS AUTORS. Le Roseau el la Musique. Ed. Arcam-Edisud. Ais de Provença. 1988.

-­      DIVERSOS AUTORS. Miscelánea Folk-lórica. Llibreria d'Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1887.

-­      DIVERSOS AUTORS. “L’aplech de Bell-lloch”. Setmanari La Veu del Vallés, núm. 286. Granollers. 8 de juny de 1902.

-­      DIVERSOS AUTORS. Arxiu de tradicions populars. 7 volums. Impremta de la Casa Provincial de Caritat. Barcelona. 1928.

-­      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició "El Sac de Gemecs a Catalunya". Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.

-­      DIVERSOS AUTORS. Instruments de festa: el flabiol, el sac de gemecs, la gralla. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1994.

-­      DIVERSOS AUTORS. Miquel Carbonell i Selva. Pintor (1854-1896). Catàleg de l'exposició sobre el pintor que va tenir lloc a Ca n'Ametller, a Molins de Rei, de l'11 d'abril al 18 de maig de 1997). Fundació "La Caixa" i Ajuntament de Molins de Rei. Barcelona. 1997

-­      DIVERSOS AUTORS. Sitges. L’encant de la tradició. Ajuntament de Sitges. Sitges. 2001.

-­      DIVERSOS AUTORS. Ball de bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Arsis Editorial. Sant Pere de Ribes. 2003.

-­      DIVERSOS AUTORS. Festa Major. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. 2003.

-­      ­DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2005.

-­      DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent internacional. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2005.

-­      ­DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2006.

-­      ­DIVERSOS AUTORS. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 2007.

-­      ­DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2008.

-­      ­DIVERSOS AUTORS. L’art gòtic a Catalunya. Síntesi general. Índexs generals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2009.

-­      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.

-­      DIVERSOS AUTORS. Exposició d'oboès tradicionals. Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona. 2012.

-­      DIVERSOS AUTORS. Exposició "Músics de festa. L’ofici de músic". La Casa dels Entremesos. Barcelona. 2013.

-­      DIVERSOS AUTORS. Gran enciclopèdia catalana. Barcelona. 1968-actualitat.

-­      DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Arxiu Patxot. Volums I-III, Fundació Concepció Rabell i Cibilis, Vda. Romaguera. Volums IV-XX, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1926-1929 per als tres primers volums, 1993-2011 per a la resta.

-­      DONZELL, Pau. “L’hermitá de Sant Dimas”. El Eco Guixolense, núm. 271. Sant Feliu de Guíxols. 30 de desembre de 1883.

-­      DRACS, Ofèlia. Deu pometes té el pomer. Tusquets. Barcelona. 1980.

-­      DRAPER, Miquel. “L’aplech de Santa Fe”. La Renaxensa, núm. 24. Barcelona. 20 d’octubre de 1873.

-­      DUCABLE I ROGÉS, Pol. "La cobla de tres quartans, un invent dels anys vuitanta". Revista El Món Geganter, núm. 77. Barcelona. Gener-febrer de 2012.

-­      DURAN I TORTAJADA, Miquel (sota el pseudònim "Martí Martell"). “La vigília del Corpus a Barcelona”, dins la secció “Reportatges retrospectius”. La Veu de Catalunya, núm. 8741. Barcelona. 18 de juny de 1924.

-­      ESPRIU, Salvador. El caminant i el mur. Óssa Menor. Barcelona. 1954.

-­      ESTORCH I SIQUÉS, Pau. Poesias. Impremta de Grases. Girona. 1851.

-­      ESTORCH I SIQUÉS, Pau. Elements de poética catalana, y diccionari de sa rima. Impremta de Grases. Girona. 1852.

-­      ESTORCH I SIQUÉS, Pau. Poesias. Quart y últim repich. Impremta d’Abadal. Mataró. 1856.

-­      ­FAGES DE CLIMENT, Carles. Les bruixes de Llers. Editorial Políglota. Barcelona. 1924.

-­      FARAUDO DE SAINT-GERMAIN, Lluís. Vocabulari de la llengua catalana medieval. Consultable al web http://www.iec.cat/faraudo/. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 2005.

-­      ­FARNÉS I PAGÈS, Julita. Text sobre el contrapàs no publicat i conservat a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires. Barcelona. 1909.

-­      ­­FELIU, Antoni. Secció “Xarada”. La Veu de Catalunya, núm. 388. Barcelona. 25 de gener de 1900.

-­      FERNÀNDEZ I VALLHONRAT, Joan. "Cornellà. Aplech de noticies històrich-arqueològiques", dins Primers Jochs Florals del Centre Catalanista L'Avens de Cornellá del Llobregat. Any 1908. La Renaixensa. Barcelona. 1910.

-­      FERRÉ I PUIG, Gabriel. “La tarota, una xeremia d’ús popular a Catalunya”. Revista Recerca Musicològica, núm. 4. Cerdanyola del Vallès. 1984.

-­      FERRÉ I PUIG, Gabriel. Gralla! Instruments de música tradicional al Baix Camp. Ajuntament de Reus. Reus. 1986.

-­      FERRÉ I PUIG, Gabriel. “La flauta i tambor a la música ètnica catalana”. Revista Recerca Musicològica, núm. 6-7. Cerdanyola del Vallès. 1986-1987.

-­      FERRER, Víctor; VILASECA, Joan. Recorts que matan. Impremta de Miralda. Manresa. 1883.

-­      FERRER VALLS, Teresa. “La fiesta cívica en la ciudad de Valencia en el siglo XV”, dins Cultura y representación en la Edad Media. Actas del seminario celebrado con motivo del II Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx. Octubre-novembre de 1992. Generalitat Valenciana i Diputació d’Alacant. València i Alacant. 1994.

-­      FERRÉS, Pere. “Nadal”. En Patufet, núm. 207. Barcelona. 21 de desembre de 1907.

-­      ­­FIUS I PALÀ, Maurici. L’incéndi de Manresa. Estampa de Josep Abadal. Manresa. 1890.

-­      ­FIUS I PALÀ, Maurici. “Les Montanyes de Cerdanya”. Revue Catalane, núm. 43-44. Perpinyà. 15 de juliol-15 d’agost de 1910.

-­      ­FOIX, Josep Vicenç. Gertrudis. Edicions L’Amic de les Arts. Barcelona. 1927.

-­      ­FOIX, Josep Vicenç. “Organitzar el caos”. La Publicitat, núm. 17951. Barcelona. 21 de febrer de 1932.

-­      ­FOLCH I TORRES, Josep Maria. “Una pensada d’en Bieló”, dins la secció “Pàgines viscudes”. En Patufet, núm. 1510. Barcelona. 11 de març de 1933.

-­      FOLCH I TORRES, Manel. “Cansó de Nadal”. Gent Nova, núm. 26. Badalona. 23 de desembre de 1900.

-­      FOLCH I TORRES, Manel (sota el pseudònim "Lleixiu"). Secció “Llista de la Bogadera”. ¡Cu-Cut!, núm. 405. Barcelona. 24 de febrer de 1910.

-­      ­ FONQUERNIE, Laurent. “Antoine Guiraud et le costume roussillonnais”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2012/06/antoine-guiraud-et-le-costume-roussillonnais/). Perpinyà. 21 de juny de 2012.

-­      FONQUERNIE, Laurent. “Le dernier joueur de cornemuse, poème de Jaume Sauquet, 1899”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2014/09/le-dernier-joueur-de-cornemuse-poeme-de-jaume-sauquet/). Perpinyà. 28 de setembre de 2014.

-­      ­FONQUERNIE, Laurent. “Portrait de Paziols, joueur de cornemuse”. Web de l’Institut del Granat i de la Joieria Tradicional (http://www.institutdugrenat.com/2016/05/portrait-de-paziols-joueur-de-cornemuse/). Perpinyà. 18 de maig de 2016.

-­      ­­FONT, Alexandre. “El vianant”. Catalana, núm. 106. Barcelona. 15 de novembre de 1921.

-­      ­FONTDEVILA I CRUIXENT, Manuel. Secció “Les hores d’amor serenes”. Papitu, núm. 349. Barcelona. 4 d’agost de 1915.

-­      ­FONTDEVILA I CRUIXENT, Manuel. Secció “Les hores d’amor serenes”. Papitu, núm. 446. Barcelona. 13 de juny de 1917.

-­      ­FONTDEVILA I CRUIXENT, Manuel. “Les mosques de la Garriga”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2070. Barcelona. 30 d’agost de 1918.

-­      ­FONTOVA CARLES, Ramon. Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Ajuntament de Lleida i Pagès Editors. Lleida. 2012.

-­      ­FORCADA OBIOLS, V. “El meu poble”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2739. Barcelona. 31 de desembre de 1931.

-­      FORS DE CASAMAYOR, Francesc. (sota les inicials “F. F. C.”). Lo Cornamuser de Manola, produccions poéticas escritas en catalá com enguany se parla. Impremta Catalana, d'Obradors i Cia. Barcelona. 1878.

-­      FORT I COGUL, Eufemià. La vida en una vila del Camp de Tarragona al segle XIV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 1964.

-­      FRANCÈS, Enric. Andreu Toron i la tenora. Història de la música dels joglars a Catalunya Nord al s. XIX. IMPEM-FSR. Cotlliure. 1986.

-­      ­FRANCÈS, J. M. “Pobre cinema...”, dins la secció “Focs de Bengala”. La Humanitat, núm. 832. Barcelona. 13 de juliol de 1934.

-­      ­FRANCO, Enric. “Lo frare”. La Gramalla, núm. 17. Barcelona. 3 de setembre de 1870.

-­      FRIGOLA I ARPA, Jordi. “Músics, cobles i balls populars a la Bisbal setcentista”, dins Llibre del XXV Aplec de la Sardana de la Bisbal d’Empordà. Comissió de l’Aplec de la Sardana. La Bisbal d’Empordà. 1987.

-­      ­FRIGOLA I ARPA, Jordi. “Música i folklore del Divendres Sant”, dins Llibre del XLIII Aplec de la Sardana de la Bisbal d'Empordà. Comissió de l’Aplec de la Sardana. La Bisbal d’Empordà. 2005.

-­      ­FUENTES I LLOSELLES, Enric de. “Renyinas”. La Veu de Catalunya, núm. 2025. Barcelona. 29 de setembre de 1904.

-­      FURIÓ, Antoni. “Música i músics a la Ribera del Xúquer en la baixa edat mitjana”, dins Estudis històrics sobre la Ribera del Xúquer. Ajuntament de Benimodo. Benimodo. 2015.

-­      GALLARDO, Antonio. “Tercer Congreso Nacional de Música Sagrada”. La Academia Calasancia, núm. 529. Barcelona. 10 de desembre de 1912.

-­      ­GARCÉS, Tomàs. Grèvol i molsa. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.

-­      ­GARCIA, Xavier. “La mar vilanovina, de l’alba al cap vespre de la meva vida”. Foment, núm. 19. Vilanova i la Geltrú. Febrer de 1979.

-­      GARCIA ESPUCHE, Albert. “Una ciutat de danses i guitarres”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

-­      GARCIA ESPUCHE, Albert. “Una ciutat de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2010.

-­      ­GARCIA-OLIVER, Ferran. Pedagogia melodiosa. La música antiga a Gandia. CEIC Alfons el Vell. Gandia. 2000.

-­      GARGALLO GREGORI, Jose. Recull de refranys. Consultable al web http://www.elrefranyer.com/.

-­      GARÍ, Antoni. “Celebrem 150 anys, mirant al futur”. Revista Naixement, núm. 3. Barcelona. Desembre de 2012.

-­      GARRELL, Esteve. “La comparsa de Cardedeu”. El Congost, núm. 805. Granollers. 16 de febrer de 1902.

-­      GARRICH, Montserrat. “Els cavallets cotoners de Barcelona: del 1601 al 2001”. Revista Caramella, núm. VI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2002.

-­      GARRICH, Montserrat. “L’espunyolet de Torelló. Dels documents a la plaça”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2007.

-­      ­GARRIGA, Nonat. “Los pastorets de Nadal de Pachs”. La Renaixensa, núm. 1-3. Barcelona. 1898.

-­      GARRIGA MESTRE, Alfred. “Ball de l’Enramada a la placeta”. Recull, núm. 1027. Blanes. 27 de juliol de 1964.

-­      GAYETE, Iris. “El flabiol i el tambor. Adaptacions als nous usos”. Revista Caramella, núm. XIV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2006.

-­      GENER I BABOT, Pompeu (sota el pseudònim "Fra Feliu Piu de Sant Guiu"). Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent. L’Avenç. Barcelona. 1891.

-­      ­GENÍS I AGUILAR, Martí. “Lo criat major”, dins Jochs Florals de Barcelona. Any XX de llur restauració. Estampa de La Renaixensa. Barcelona. 1878.

-­      GINARD, Rafel. Cançoner popular de Mallorca. 4 volums. Editorial Moll. Palma. 1966-1975.

-­      GIRALT, Eugeni. “Pobles sense ànima popular”, dins la sèrie “Croquis lleugers”. La Veu de Ribas, núm. 6. Sant Pere de Ribes. 26 d’octubre de 1916.

-­      ­GIRBAL I NADAL, Enric Claudi. “Al Gayter del Llobregat”, dins Calendari Catalá del any 1877. Estampa de La Renaixensa. Barcelona. 1876.

-­      GIRONELLA GARAÑANA, Joaquim. “Tres cobles empordaneses: la Principal de Peralada, la Principal de la Bisbal i els Montgrins”. Annals de l’Institut d’Estudis Empurdanesos, volum 5. Figueres. 1964.

-­      GIVANEL I MAS, Joan. Bibliografia catalana. Premsa. Volum I. Institució Patxot. Barcelona. 1931.

-­      GOLOBARDES VILA, Miguel. “Fiestas y bailes del Ampurdán en el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, volum 2. Girona. 1947.

-­      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. La música en la casa real catalano-aragonesa. 1336-1442. Antoni Bosch, editor. Barcelona. 1979.

-­      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. La música medieval. Editorial Dopesa. Barcelona. 1980.

-­      ­GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. “El manuscrito 971 de la Biblioteca de Catalunya (Misa de Barcelona)”, dins Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, volum 10è (1982-1984). Biblioteca de Catalunya. Barcelona. 1986.

-­      GÓMEZ MUNTANÉ, M. Carmen. El Llibre Vermell de Montserrat. Cants i danses s. XIV. Els Llibres de la Frontera. Sant Cugat del Vallès. 2000.

-­      ­GÓMEZ RODRIGO, María. Las pinturas quemadas de la Catedral de Valencia. El Retablo de San Miguel del Maestro de Gabarda. Generalitat Valenciana. València. 2001.

-­      ­GONZAGA DE PONS I DE FUSTER, Lluís. "A la llèngua catalana", dins Los trobadòrs nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

-­      ­GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Cerámica del Levante español, volum III. Editorial Labor. Barcelona. 1952.

-­      ­GRAHIT I GRAU, Josep. “Historia de la sardana moderna (III)”. Diari Los Sitios, núm. 3755. Girona. 15 d’abril de 1955.

-­      GRANER DE LA VILA, Fruytós (pseudònim?). "Los bastoners". La Veu de Catalunya, núm. 8. Barcelona. 21 de febrer de 1892.

-­      ­GRAS I BALLVÉ, Pere. Isabet Besora, la pastoreta, ó ja sía, La peste de Reus de 1592. Impremta de la Viuda i Fill de Sabater. Reus. 1857.

-­      ­GRAU, Josep. "Els salms del meu poble". La Crónica de Valls, núm. 656. Valls. 22 de desembre de 1917.

-­      ­GRIERA, Antoni. “La Frontera del català occidental (I)”. Butlletí de Dialectologia Catalana, núm. VI. Barcelona. Gener-juny de 1918.

-­      ­GRIERA, Antoni. “La Frontera del català occidental (II)”. Butlletí de Dialectologia Catalana, núm. VII. Barcelona. 1919.

-­      ­GRIERA, Antoni. “La casa catalana”. Butlletí de Dialectologia Catalana, volum XX. Barcelona. 1933.

-­      GUANYABENS I CALVET, Nicolau. Els gegants de la ciutat de Mataró. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. 1999.

-­      ­GUARDIET, Josep. “Sant Mus”, dins l’article “Les belles viles catalanes: Rubí”. La Veu de Catalunya, núm. 7251. Barcelona. 28 de juny de 1919.

-­      ­GUASCH TOMBAS, A. “Cada cosa á son temps... (monólech d’un marit vell)”. La Tomasa, núm. 553. Barcelona. 6 d’abril de 1899.

-­      ­GUDIOL, Josep; ALCOLEA, Santiago. Pintura gótica catalana. Ediciones Polígrafa. Barcelona. 1986.

-­      ­­GUIBERNAU I PLANAS, Juli Francesc (sota el pseudònim "C. Gumà"). “De color negre. Contestació del barceloní al madrilenyo”. La Campana de Gràcia, núm. 890. Barcelona. 20 de juny de 1886.

-­      ­GUIBERNAU I PLANAS, Juli Francesc (sota el pseudònim "C. Gumà"). “A Don Eugeni”. La Campana de Gràcia, núm. 1778. Barcelona. 13 de juny de 1903.

-­      ­GUIBERNAU I PLANAS, Juli Francesc (sota el pseudònim "C. Gumà"). “Al altre món”. La Campana de Gràcia, núm. 1828. Barcelona. 21 de maig de 1904.

-­      ­GUILLAMET, Jaume. Història del periodisme: Notícies, periodistes i mitjans de comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat Pompeu Fabra. Cerdanyola del Vallès, València, Barcelona. 2003.

-­      GUIMERÀ, Àngel. Lo Fill del rey. Tragedia en tres actes y en vers. Impremta La Renaixensa. Barcelona. 1886.

-­      IBERN, Pere. “Notas sobre la cornamusa catalana”. Revista de Folklore, núm. 45. Valladolid. 1984.

-­      IBERN, Pere; CABALLÉ, Imma. “La coixinera, redescoberta d’un instrument musical”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-­      ­IGLESIAS I GUIZARD, Josep. Segarrenques. A. Artís, impressor. Barcelona. 1917.

-­      ­Informacions orals obtingudes de Clara Beltrán Catalán, Artur Blasco i Giné, Lluís Gelis Codinach, Georgina Gratacós i Teixidor, Pere Jordà i Manaut, Sergi Llena Mur, Oriol Lluís Gual, Alba Logan Sallent, Joan Pellisa Pujades, Jordi Quintana Albalat, Ignasi Ros Fontana, Francesc Sans Bonet, Jordi Tomàs i Cucurull, Jordi Tresserras i Àngel Vallverdú Rom.

-­      INSENSER I BERTRAN, Antoni. El Penedès. Balls, danses i comparses. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. 1982. [Manuscrit original de 1904 i 1905]

-­      JACOB, Max. Le Laboratoire Central. Aus Sans Pareil. París. 1921.

-­      JAUMANDREU, J. “Si m’embrutes, t’enmascaro”. Renaixement, núm. 113. Barcelona. 9 de gener de 1913.

-­      ­JEHAN LE FOL (pseudònim?). “La música catalana”. La Renaixensa, núm. 13-16. Barcelona. 1883.

-­      ­JORDÀ-MANAUT, Pierre. “Què nos ensenyen els flabiols d’en Valentin Touron”, dins Col·loquis del flabiol 2016. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d’Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2016.

-­      ­JUNCEDA, Joan. “Origen d’un instrument”. En Patufet, núm. 1564. Barcelona. 24 de març de 1934.

-­      ­JUSCAFRESA, Boi. “El referèndum de l’Estatut en els pobles rurals”. Avui, núm. 1074. Barcelona. 17 d’octubre de 1979.

-­      ­La Ilustració Catalana, núm. 23. Barcelona. 20 de febrer de 1881.

-­      ­La Ilustració Catalana, núm. 87. Barcelona. 31 de maig de 1883.

-­      ­La Ilustració Catalana, núm. 150. Barcelona. 15 d'octubre de 1886.

-­      LAMAÑA, José M. “Estudio de los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastía de la casa de Barcelona. Comentario musicológico sobre el techo de una capilla”. Miscellanea Barcinonensia, núm. XXI i XXII. Ajuntament de Barcelona. Abril i agost de 1969.

-­      ­LAPLANA I PUY, Josep de Calassanç. “Escultura i ornamentació edilícia a Montserrat. El claustre gòtic”, dins el seu bloc La rebotiga del MDM (http://larebotigamdm.blogspot.com.es/2015/02/writings-and-lectures-16.html). 9 de febrer de 2015.

-­      ­LAPORTA, Jacint. “Jochs Florals de Barcelona - 1880”. La Ilustració Catalana, núm. 12. Barcelona. 30 d’octubre de 1880.

-­      ­LIOST, Guerau de (Jaume Bofill i Mates). La tardor a muntanya i altres poemes. Darreres poesies. Editorial Empúries. Barcelona. 1984.

-­      ­LLADONOSA VALL-LLEBRERA, Manuel. Història de Lleida. 9 volums. Pagès Editors. Lleida. 2003.

-­      ­LLADONOSA VALL-LLEBRERA, Manuel. Pròleg al llibre de Ramon Fontova Carles Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Ajuntament de Lleida i Pagès Editors. Lleida. 2012.

-­      ­LLANES DOMINGO, Carme. L’obrador de Pere Nicolau i la segona generació de pintors del gòtic internacional a València. Servei de Publicacions de la Universitat de València. València. 2011.

-­      LLATES, Rossend. “La mort del bosc d’En Tarrés”. Setmanari La Gralla, núm. 531. Granollers. 13 de desembre de 1931.

-­      LLOMPART MORAGUES, Gabriel. “Drapeau. Banderas, abanderados y bandereros en el Reino de Mallorca”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, any CXXVII, núm. 866. Palma. 2012.

-­      LLORENS, Sara. El Cançoner de Pineda. Joaquim Horta, impressor. Barcelona. 1931.

-­      LÓPEZ I ARCOS, Pilar. “El contrapàs llarg: nous camins d’investigació i estudi”. Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 3. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1993.

-­      ­LOZANO LERMA, Josep. Crim de germania. Eliseu Climent, editor. València. 1980.

-­      MACAYA, Albert; FERRÉ, Biel. “El sac de gemecs: consideracions i propostes”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-­      ­MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, volum VIII. La Ilustración, Est. Tipográfico-Literario Universal. Madrid. 1847.

-­      ­MALLOL I ORIOL, Josep. A un racó del Mare Nostrum. Autoeditat. El Port de la Selva. 1994.

-­      ­MALUQUER VILADOT, Joan. Aborigens catalans. Ensaig historich sobre'ls primers pobladors de Catalunya. Impremta La Renaixensa. Barcelona. 1880.

-­      ­MANAUT I TABERNER, Pere (sota el pseudònim "Jordi Muntaner"). “Recorts de Carnestoltes”. ¡Cu-Cut!, núm. 353. Barcelona. 18 de febrer de 1909.

-­      ­MANENT, Albert; POCA, Josep. Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració. Pagès Editors. Lleida. 2013.

-­      MANN, Thomas. Der Zauberberg (La muntanya màgica). S. Fischer Verlag. Berlín. 1924.

-­      MANYACH, Albert. “Les danses et les instruments catalans”. Le Courrier de Céret, 2142-2172. Ceret. 26 de juny de 1921-21 de gener de 1922.

-­      MANYACH, Albert. “Choses du Roussillon. Instruments catalans. La cornemuse”. L’Indépendent. Perpinyà. 7 de gener de 1924.

-­      MANYOSES, Albert; SUNYOL I BUSQUETS, Martí. “El ball de l’espolsada a Cardedeu (1902)”. Lauro: revista del Museu de Granollers, núm. 24. Granollers. 2003.

-­      MANZANARES, Pere. “Maties Mazarico”. Revista Caramella, núm. II. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2000.

-­      ­MARCH, A. Secció “Inter nos”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 1170. Barcelona. 14 de juny de 1901.

-­      ­MARCÚS, Marc. “Música de carrer”. D’ací d’allà, volum III, núm. 5. Barcelona. Maig de 1919.

-­      ­MARTÍ I AIXALÀ, Josep. “Els misteris de l’Encarnació i de la Nativitat de Jesús en el retaule de Joan de Tarragona del Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona”. Taüll, núm. 22. Girona. Gener de 2008.

-­      ­MARTÍ I CORTADA, Miquel Anton. “Retorn a la poesia”, dins Calendari Catalá del any 1867. Llibreteria de Joan Roca i Bros. Barcelona. 1867.

-­      ­MARTÍ I CORTADA, Miquel Anton. “Si ella no hi és!”, dins Calendari Catalá del any 1868. Joan Roca i Bros, editor. Barcelona. 1868.

-­      ­MARTÍ I VILA, Carles. Records i costums santboians. L’Oreig, Grup d’Acció Cultural. Sant Boi de Llobregat. 1985.

-­      ­MAS I GARCIA, Carles. Aproximació a la tècnica coreogràfica del contrapàs. Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 1988.

-­      MAS I GARCIA, Carles. “La renovació de la «música de corda de la ciutat», segons el Llibre de diferens cosas pertenens a la ciutat de Barcelona (1648)”, dins Col·loquis del flabiol 2000-2001. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2001.

-­      MAS I GARCIA, Carles. “L’expansió de la dansa d’escola”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

-­      ­MAS GENÉ, Martí. “San-gallart”, dins la secció “Del meu poble”. Sagarra Nacionalista, núm. 4. Santa Coloma de Queralt. 10 de setembre de 1922.

-­      ­MAS I SOLENCH, Josep M. La Sardana. Dansa nacional de Catalunya. Edicions 92 i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1993.

-­      ­MASACHS, Josep Maria. “Les «cotonines»”. Penedès, núm. 1765. Vilafranca del Penedès. 29 d’agost de 1975.

-­      MASCARELLA I ROVIRA, Jordi. "El Ripollès", dins Atles literari de les terres de Girona. 2 volums. Diputació de Girona. Girona. 2003.

-­      ­MASFERRER, Francesc. “Balada”. Lo Gay Saber, núm. XXXII. Barcelona. 20 de juny de 1869.

-­      ­MASFERRER, Francesc. “Á Ausona”. La Renaixensa, núm. 46-48. Barcelona. 1893.

-­      ­MASPONS, Josep; MASÓ, Josep. El ball de les gitanes en el Vallès. Centre Excursionista de Catalunya. Tipografia L’Avenç. Barcelona. 1907.

-­      ­MASPONS I LABRÓS, Francesc. Tradicions del Vallés. Estampa de La Renaixensa. Barcelona. 1876.

-­      ­MASPONS I LABRÓS, Francesc. “Al Senyor D. Matías de Martino”. La Renaixensa, any VI, tom 2. Barcelona. 22 de setembre de 1876.

-­      MASSA I PUJOL, Pompili. El ball de plaça a la costa de llevant. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.

-­      MASSA I PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Edicions l’Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.

-­      MASSANELL I ESCLASSANS, Antoni; MIRALLES I FIGUERES, Eloi (ed.). Del ball de les cotonines de Vilafranca. Cavallers Cotoners. Vilafranca del Penedès. 1987.

-­      MASSIP, Ventura. “Costums típiques que es perden”. Diari de Granollers. Granollers. 6 de maig de 1926.

-­      MASSOT, Francesc Xavier. “La pèrdua d’una cornamusa catalana”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Reus. 1983.

-­      MASSOT I MUNTANER, Josep. Inventari de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, dins de la sèrie Materials, volum IV, fascicle 2. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1994.

-­      ­MATEU MIRÓ, Josep. El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. 1991.

-­      ­MATHEU, Francesc. “Consistori dels Jochs Florals de Barcelona. Llista de les composicions rebudes en aquesta Secretaría fins al dia d’avuy”. Lo Gay Saber, any III, època II, núm. VIII. Barcelona. 15 d’abril de 1880.

-­      ­MELENDRES I RUÉ, Miquel. L’esbarzer incandescent. Obres catalanes del 1933 al 1944. Rafel Casulleras, editor. Barcelona. 1948.

-­      MENETRIER, Bernat. “Catalunya i les cornamuses”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-­      ­MENZEL SANSÓ, Cristina. "El portal del Mirador de la catedral de Mallorca: noves perspectives iconogràfiques". Revista Catalana de Musicologia, núm. V. Barcelona. 2012.

-­      ­­MESTRE, Josep. “De vespre”. Baluart de Sitges, núm. 18. Sitges. 1 de desembre de 1901.

-­      ­MESTRES, Apel·les. Els sense cor. F. Giró, impressor. Barcelona. 1909.

-­      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.

-­      ­MILÀ I FONTANALS, Manuel. “El Romeo”. Diario de Barcelona, núm. 8745. Barcelona. 3 de novembre de 1855.

-­      ­MILÀ I FONTANALS, Manuel. “Historia literaria. Del decasílabo y endecasílabo anapésticos”. Revista Histórica Latina, núm. VII. Barcelona. 1 de juliol de 1875.

-­      MILÀ I FONTANALS, Manuel. Romancerillo catalán. Llibreria d'Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1882.

-­      MILÀ I FONTANALS, Manuel. “Orígenes del teatro catalán”, dins Obras completas del Doctor D. Manuel Milá y Fontanals, volum 6. Llibreria d'Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1895.

-­      MILÀ I FONTANALS, Manuel. "A Montserrat". La Ilustració Catalana, 2a època, núm. 482. Barcelona. 30 d'agost de 1912.

-­      ­MILLÀ, Lluís. “L’hora de plegar”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 340. Barcelona. 18 de juliol de 1885.

-­      MILLET, Lluís. De la cançó popular catalana. Bloud & Gay, Editors. Barcelona. 1917.

-­      ­MIRA, Joan Francesc. El desig dels dies. Eliseu Climent, editor. València. 1981.

-      ­MIRABET I BOFARULL, Joan J. “Discurso pronunciado en la velada artística, inaugural, dada por la sociedad coral catalana El Gavilán el día 18 del corriente”. La Honorata, núm. 19. L’Havana. 25 de setembre de 1892.

-      MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La Passió a l’Urgell. Segles XV i XVI”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 2. Tàrrega. 1990.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La confraria de sant Esteve a Tàrrega”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 3. Tàrrega. 1991.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Fasts reials a Tàrrega a finals de l’edat mitjana”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 5. Tàrrega. 1993.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “La celebració de Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 9. Tàrrega. 1996.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. La processó de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX. Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1998.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics a Cervera del segle XIV a mitjan XVIII”, dins Miscel·lània Cerverina, núm. 13. Centre Municipal de Cultura de Cervera. Cervera. 1999.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics de la Conca de Barberà i d’altres comarques tarragonines a Cervera i Tàrrega (segles XIV a inicis del XVIII)”, dins Aplec de Treballs, núm. 18. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. 2000.

-      ­MIRÓ I BALDRICH, Ramon. “Joglars i músics a Tàrrega del segle XIV a inicis del XVIII”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, núm. 13. Tàrrega. 2000.

-      ­MIRÓ FOLGUERA, Ramon (sota el pseudònim "Tulp"). “Un mestre y un catedrátich”, dins la secció “Crónica”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 1534. Barcelona. 22 de maig de 1908.

-      MISTRAL, Frederic. Nerto, traducció de Jacint Verdaguer. Llibreria d’Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1885.

-      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. "La música a les zones de muntanya. El cas dels flabiolaires d'Arbúcies". Revista Aixa, núm. 4. Arbúcies. 1991.

-      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. Músics de flabiol i bombo. Els flabiolaires del rodal d'Arbúcies. Editorial Alta Fulla. Barcelona. 1993.

-      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. "Dos segons de pel·lícula (Les cobles de flabiolaires a Mataró I)". Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 16. Mataró. 1999.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. "Materials sobre les cobles (Les cobles de flabiolaires a Mataró III)". Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 19. Mataró. 2002.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “Una cornamusa al retaule del Roser de Mataró”. Revista Sessions d'Estudis Mataronins, núm. 19. Mataró. 2002.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “El flabiol i els seus usos”. Revista Caramella, núm. VIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2003.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “El flabiolaire Quirze Perich”. Revista Caramella, núm. IX. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2003.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. "Els flabiolaires del Montseny", dins VI Trobada d'Estudiosos del Montseny. Diputació de Barcelona. Barcelona. 2005.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “«La orquesta estuvo acertadísima». Els flabiolaires en els materials folklòrics del Fons Balvey del Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu (MATBC)”, dins Col·loquis del flabiol 2008. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2009.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “El flabiol a Osona”. Ausa, volum XXVI, núm. 171. Vic. 2013.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta”, dins Col·loquis del flabiol 2017 i 2018. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2019.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “Curiositats sobre els tres quartans”. Revista Caramella, núm. 45. Massalfassar, Prats de Lluçanès, Reus. Setembre de 2021-març de 2022.

-­      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”, dins Col·loquis del flabiol 2021. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2022.

-­      MOLANO ROYO, Juli. "Els Matadors: un croquis al natural". Consultable al web http://www.amasquefa.com/uploads/Article_Final15.pdf.

-­      ­MONASTRELL. “El gra de sorra”. Revista de Palafrugell, núm. 9. Palafrugell. Setembre de 1963.

-­      ­MONSERDÀ DE MACIÀ, Dolors. La fabricanta. Llibreria de Francesc Puig. Barcelona. 1904.

-­      ­MONTSALVATGE, Xavier. “Falta una antología de los antecedentes de la sardana”. Destino, núm. 1459. Barcelona. 24 de juliol de 1965.

-­      ­MORAGAS, Fidel. "Notes históriques de Valls". Patria, núm. 233. Valls. 1 de juliol de 1916.

-­      ­MORATÓ I GRAU, Josep. “La promesa fidel”. La Veu de Catalunya, núm. 928. Barcelona. 10 d’agost de 1901.

-­      ­MORATÓ I GRAU, Josep. “Batussas”. La Veu de Catalunya, núm. 1244. Barcelona. 1 de juliol de 1902.

-­      ­MORATÓ I GRAU, Josep (sota el pseudònim "Virolet"). Secció “A ca la Talia”. ¡Cu-Cut!, núm. 184. Barcelona. 6 de juliol de 1905.

-­      ­MUNDET ÁLVAREZ, Agustí. “Alenadas”. L’Atlántida, núm. 117. Barcelona. 9 de desembre de 1899.

-­      ­­MUNTANER, Jordi. “Una consulta”. ¡Cu-Cut!, núm. 212. Barcelona. 13 de juny de 1906.

-­      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1991.

-­      NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. Lo beneyt y la porqueyrola. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1886?.

-­      NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. “No tenim corda”. La Ilustració Catalana, núm. 186. Barcelona. 15 d’abril de 1888.

-­      NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. “Lo beneyt y la porqueyrola”. La Ilustració Catalana, núm. 300-310. Barcelona. Gener-juny de 1893.

-­      ­NADAL I CANUDAS, Lluís Bertran. “Ballet, Ball Cerdà y Esquerrana”, dins la secció “Balls populars catalans”. Revista Musical Catalana, núm. 4. Barcelona. Abril de 1904.

-­      ­NADAL I MALLOL, Hipòlit. “Pep Ventura i la sardana”. Ressorgiment, núm. 359. Buenos Aires. Juny de 1946.

-­      ­NIN, J. Joaquim. “Engrunes històriques. Una «tonadilla» valenciana”. Revista Musical Catalana, núm. 36. Barcelona. Desembre de 1906.

-­      ­OLIVERAS, Camil. “Palau de Belles Arts: Elisabeth Cöemans de P. F. Sala Mozart: Germà Sabat, Isabel·le Martí-Colin”, dins la secció “La música”. La Humanitat, núm. 344. Barcelona. 16 de desembre de 1932.

-­      ­ OLLÉ I BERTRAN, Antoni (sota el pseudònim "L’Ànima del Rosega Cebes"). “Brams d’ase no arriben al cel o els gangsters del futbolisme”, dins la secció “Facècies del futbol”. Xut!, núm. 530. Barcelona. 5 de desembre de 1932.

-­      ORRIOLS, Xavier. “Catalunya i la música al carrer”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Reus. 1983.

-­      ORRIOLS, Xavier. “Antics constructors de gralles”. Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 3. Barcelona. Juliol de 1993.

-­      ORRIOLS, Xavier. Pròleg al llibre de Simó Busquets i Francesc Sans Les cornamuses i el sac de gemecs. Sabadell. 1995.

-­      ORRIOLS, Xavier. “El grall”. Revista Caramella, núm. IV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2001.

-­      ORRIOLS, Xavier. “El corn marí”. Revista Caramella, núm. VII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2002.

-­      ORRIOLS, Xavier. “La trompa”. Revista Caramella, núm. XV. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2006.

-­      ORRIOLS, Xavier. “Flauta i tambor en els Memorials de les cobles i ballas de Santa Tecla el añi 1687”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.

-­      ORRIOLS, Xavier. "Els llibres d'orgue", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura de Joan Pellisa. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

-­      ORRIOLS, Xavier. “El flabiol de garrot, una aproximació”, dins Col·loquis del flabiol 2013. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2014.

-­      PAGÈS I COLS, Anton. “Las balladas del poble”. La Pubilla, núm. 47. Barcelona. 26 d’abril de 1868.

-­      PALOMAR, Salvador. “Una cobla de ministrils a la Selva del Camp”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 18. Reus. 1983.

-­      ­PARÉS, Ermengol. “La quietud del cementiri”. La Campana de Gràcia, núm. 2941. Barcelona. 31 d’octubre de 1925.

-­      PASCUAL TUR, Mariano. “La gaita de Graus i la Baixa Ribagorça”. Revista Caramella, núm. XII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2005.

-­      ­PASQUAL, Emili. “En Blay Sereno”. La Veu de Catalunya, núm. 14. Barcelona. 2 d’abril de 1893.

-­      ­PEDRELL, Felip. Cancionero musical popular español, volum I. Impremta d’Eduard Castells. Valls. 1918.

-­      PELLA , Josep. Llibertats y antich govern de Catalunya. Barcelona. 1905.

-­      PELLISA, Joan. Web http://pellisaluthier.wordpress.com/2008/04/25/sac-darder/. 25 d'abril de 2008. [Actualment inexistent; web actual de l’autor en què esmenta el sac: http://guitarrer.cat/planols/altres-instruments/]

-­      PELLISA, Joan. “Els instruments musicals i els seus constructors. La corda”, dins Dansa i música. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2009.

-­      PELLISA, Joan. "El quadern de Breda", dins El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), edició a cura del mateix autor. Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2011.

-­      ­PERUCHO, Joan. Les històries naturals. Edicions Destino. Barcelona. 1960.

-­      ­PERUCHO, Joan. Obra poètica completa. Editorial Bruguera. Barcelona. 1984.

-­      ­PI, Joan; RIUS, Miquel. “Els sobrenoms populars de persones i cases de la vila”. Revista El Llaç. Molins de Rei. Gener de 1991.

-­      ­­PICÓ I CAMPAMAR, Ramon. Parlament dit en lo Casino del Progrés de Pollença lo dia 6 de juny de 1870 ab motiu de l'incorporació al mateix de la Academia Musical de dita Vila (1870). Pere Joseph Gelabert, editor. Palma. 1870.

-­      ­PIFERRER, Pau. Composiciones poéticas. Impremta de Pons i Cia. Barcelona. 1851.

-­      ­­PIN I SOLER, Josep. Orient. Llibreria de Verdaguer. Barcelona. 1906.

-­      PINTO, Ramon. “Noves aportacions a l’estudi dels luthiers catalans (segles XVI al XVII)”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. Barcelona. 2001.

-­      ­PIROZZINI MARTÍ, Carles. “Los Xiquets”. La Ilustració Catalana, núm. 56. Barcelona. 1 de febrer de 1882.

-­      ­­PIROZZINI MARTÍ, Felip. “La professó de las bordas”, dins Jochs Florals de Barcelona. Any 18 de llur restauració. Estampa de La Renaixensa. Barcelona. 1876.

-­      ­PLA, Josep. “18 sardanes d’En Pep Ventura”. La Publicitat, núm. 16729. Barcelona. 29 d’octubre de 1927.

-­      ­PLA, Josep. Cartes de lluny. Atenes A. G. Barcelona. 1928.

-­      ­PLA, Josep. “Pintura de Torroella”, dins la secció “Paròdies d’«El Be»”. El Be Negre, núm. 61. Barcelona. 16 d’agost de 1932.

-­      ­­PLA, Josep. Un senyor de Barcelona. Editorial Selecta. Barcelona. 1951.

-­      ­PLA, Josep. Els pagesos. Editorial Selecta. Barcelona. 1952.

-­      PLA, Josep. “Sardanes”, dins La substància, publicat a El meu país, obres completes, volum VII. Edicions Destino. Barcelona. 1968.

-­      PLA, Josep. “La sardana ha triunfado”. Destino, núm. 1985. Barcelona. 16-22 d’octubre de 1975.

-­      PLA, Josep. “El estampido de las sardanas”. Destino, núm. 1986. Barcelona. 23-29 d’octubre de 1975.

-­      PLANAS, Josep. Notes històriques de Santa Maria. Impremta "La Renaixença". Barcelona. 1935.

-­      ­PLANAS, M. “La mort de la pàtria”, dins Calendari Catalá pera l’any 1904. Llibreria de Joan Baptista Batlle. Barcelona. 1904.

-­      ­PONS, Josep-Sebastià. Chante-perdrix: eglogues catalanes avec la traduction française en regard [Canta-perdiu]. Librairie Ancienne Honoré Champion. París. 1925.

-­      ­PONS I FUSTER, Bonaventura. "Descripció y alabansa de la vida campestre", dins Los trobadòrs nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

-­      ­­PONS I MARQUÈS, Joan. Brins a l’oratge. Editorial Moll. Palma. 1975.

-­      ­­­PONS I MASSAVEU, Joan. “Lo sach de gemechs de Breda”, dins Jochs Florals de Barcelona. Any XXXII de llur restauració. Estampa de La Renaixensa. Barcelona. 1890.

-­      ­PONS I MASSAVEU, Joan. “Lo plany de l’àvia”. Lo Catalanista, núm. 212. Sabadell. 9 d’agost de 1891.

-­      ­PONS I MASSAVEU, Joan. Trascant per les serres. Estampa i Llibreria L’Avenç. Barcelona. 1892.

-­      ­­­­PONS I MASSAVEU, Joan. La dama negra. Impremta de Marià Galve. Barcelona. 1898.

-­      ­POUS I PAGÈS, Josep. “En Pep Ventura”. El Poble Català, núm. 125. Barcelona. 18 de juny de 1906.

-­      ­POUS I PAGÈS, Josep. “Mestre Oriol”. La Nova Revista, núm. 5. Barcelona. Maig de 1927.

-­      POUS I PAGÈS, Josep. “Parlament de bones festes llegit en la festa del Nadal català celebrada a París (1939)”, dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili, edició a cura de Quim Torra. Acontravent. Barcelona. 2009.

-­      ­POVILL I ADSERÀ, Joan. “L’hostal de Nàes”. El Llamp, núm. 167. Gandesa. 15 de juny de 1928.

-­      PRAETORIUS, Michael. Syntagma musicum. 1619. [Ed. Bärenreiter. Kassel. 1968]

-­      ­PRAT DE LA RIBA, Enric. La Nacionalitat catalana. Tipografia L’Anuari de la Exportació. Barcelona. 1906.

-­      ­PRATS I SERRA, J. “A C. Bosch de la Trinxeria”. La Renaixensa, núm. 9-11. Barcelona. 1889.

-­      PUIG I LLENSA, Pere. El tercer dall. 1992. Incorporat al volum recopilatori Els tres dalls. Viena Edicions. Barcelona. 2001.

-­      ­PUIGGRÒS-PETIT, J. “Una mica d’optimisme, senyors!”. Ressorgiment, núm. 198. Buenos Aires. Gener de 1933.

-­      ­PUJOLS, Francesc. L’evolució i els principis immutables. Impremta d'A. López Llausàs. Barcelona. 1921.

-­      PUNTÍ I COLLELL, Joan. “El pessebre”. Catalunya Social, núm. 241 (almanac). Barcelona. 22 de desembre de 1925.

-­      QUINTANA ALBALAT, Jordi. “...amb un flabiol sonant! Flabiols: flubiols, fluviols, fabriols...”, dins del seu blog Moleskinequintana (http://moleskinequintana.blogspot.com/2010/11/amb-un-flabiol-sonant-flabiols-flubiols.html). 28 de novembre de 2010.

-­      QUINTANA ALBALAT, Jordi. “Esteve Massana, flabiolaire aficionat?”, dins Col·loquis del flabiol 2015. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2016.

-­      QUINTANA ALBALAT, Jordi; ARROYO JULIVERT, Salvador. “Notícies de flabiolaires al Vendrell”, dins Col·loquis del flabiol 2017 i 2018. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d’Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2019.

-­      QUINTANA I FONT, Artur. “El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes”. Estudis Romànics, volum XVII. Barcelona. 1986.

-­      RABASSA I MARTÍ, Fèlix. “Una aproximació al Sindicat Agrícol de Lloret de Mar a través del seu butlletí Sindical (1911)”. Butlletí Sesmond, núm. 9. Lloret de Mar. Gener de 2009.

-­      ­RÀFOLS, Antoni. Tratado de la sinfonía. Oficina de Rafel Compte. Reus. 1801.

-­      ­RÀFOLS, JOSEP F. “El «Sant Francesc» de Chesterton”. La Veu de Catalunya, núm. 9344. Barcelona. 12 de maig de 1926.

-­      ­RAHOLA, Víctor. “Á un redimit”. Almanach pera 1902. La Esquella de la Torratxa. Antoni López, editor. Barcelona. 1902.

-­      ­RAMÍREZ CARULLA, Lluís. “Barcelona a les fosques”. La Campana de Gràcia, núm. 3074. Barcelona. 19 de maig de 1928.

-­      ­RAMON I VIDALES, Ramon. Vaca de llet. L’Avenç. Barcelona. 1909.

-­      RAMS, Emili. "Malgrat de Mar. L'horta de l'Alt Maresme". SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 71. Barcelona. Maig de 1986.

-­      RAURICH, Salvador (sota el pseudònim "Salvatore"). “Estudi crític dels Manuscrits musicals d’En Pep Ventura; Sardanes y Contrapás”. Diari Las Noticias. Barcelona. Juliol-agost de 1921.

-­      ­­RAVENTÓS, Jaume. “La paciencia”. L’Àpat, núm. 315. Sant Sadurní d’Anoia. 22 de gener de 1910.

-­      REIG I VERDAGUER, Ramon. Un segle i mig de notes musicals. Memòries. La música a la comarca. Editorial Pòrtic. Barcelona. 1975.

-­      RENART, Joaquim. L'Orfeó Català que he viscut. Editorial Ausa. Sabadell. 1992.

-­      REVETLLE, M. Núria. “L’1 de maig cap a St. Sebastià de Montmajor”. Setmanari Plaça Gran, núm. 312. Granollers. 9 de maig de 1985.

-­      RIDER, Nil. “La professó del Corpus de Santa Maria del Mar. Una anàlisi iconogràfica i musical”, dins Col·loquis del flabiol 2020. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2020.

-­      RIDER, Nil. “«Lo tamborino [...] refilant a la plassa» de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”, dins Col·loquis del flabiol 2021. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2022.

-­      RIERA, Marc. “En Nan de Blanes i en Joan Roig, o l’enigma dels Nans”, dins Col·loquis del flabiol 2002. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2003.

-­      ­RIERA I FONT, Josep. “Les Ballades de la Canalla”. La Taula del Racó, núm. 66 i 67. Vidreres. Març-abril de 1985.

-­      ­ROBERT, Robert (sota la inicial "X."). "Dos enamorats". Un tros de paper, número IV. Barcelona. 1 de juny de 1865.

-­      ROCA I ROCA, Josep (sota el pseudònim "P. del O."). “Los Jocs-Florals de Cangarlanda”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 1217. Barcelona. 9 de maig de 1902.

-­      ­RODOREDA, Mercè. “El bruixot i la sargantana”. La Publicitat, núm. 19246. Barcelona. 12 de juliol de 1936.

-­      ­ROIG CORDOMÍ, Jaume. “Amorosa”. La Tomasa, núm. 175. Barcelona. 7 d’octubre de 1897.

-­      ­ROIG I GALCERAN, Francesca. Concòrdia per a la constitució d'una cobla municipal al segle XVIII. El Cep i la Nansa, edicions. Vilanova i la Geltrú. 2011.

-­      ­ROIG I LLOP, Tomàs. “La Quitèria”. Àncora, núm. 1519. Sant Feliu de Guíxols. 8 de setembre de 1977.

-­      ROIG I RAVENTÓS, Emerencià. “El Nadal de Sitges, fa cent anys”. Panadés, núm. 1573. Vilafranca del Penedès. 24 de desembre de 1971.

-­      ­ROIG I RAVENTÓS, Josep. Argelaga florida. Editorial Catalana. Barcelona. 1919.

-­      ­ROMAGUERA, Francesc. Constitvtiones synodales dioecesis Gerunden[.]. Impremta de Jeroni Palol. Girona. 1691.

-­      ROMAGUERAS I PONS, Lluís. Explicació del Ball de las Sardanas. Tipolitografia La Condal. Barcelona. 1890.

-­      ­ROMEU I FIGUERAS, Josep. Les nadales tradicionals. Estudi i crestomatia. Editorial Barcino. Barcelona. 1952.

-­      ­­ROMEU I FIGUERAS, Josep. “Influència de la lírica gallega en la catalana, particularment la tradicional”, dins Recerques d’etnologia i folklore, recopilació de textos del mateix autor. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2000.

-­      ROQUÉ I MARGENAT, Josep Maria. Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble. Grup d’Història del Casal. Mataró. 1998.

-­      ­ROSELLÓ, Josep. “Lo sexo... peix”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 1211. Barcelona. 28 de març de 1902.

-­      ­ROSÉS, Joan. “Al Senyor Ministre de Foment”. Lo Nunci, núm. 164. Barcelona. 16 d’octubre de 1880.

-­      ­ROSSELLÓ, Jeroni. “Madona Violant”, dins Jochs Florals de Barcelona en 1861. Llibreria de Salvador Manero. Barcelona. 1861.

-­      ROSSELLÓ, Ramon. “Notes per a la història de la música a Mallorca (segles XIII-XVII)”. Estudis baleàrics, núm. 39. Palma. 1991.

-­      ­ROSSELLÓ DE SANS, Coloma. “Oli y olives”. Feminal, núm. 37. Barcelona. 24 d’abril de 1910.

-­      ROSSICH, Albert. "La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme". Revista Caplletra, núm. 9. València. Tardor de 1990.

-­      ­ROUCH, Pierre. Web propi d’aquest lutier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.

-­      ­ROURA, R. “Ma planeta”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 495. Barcelona. 7 de juliol de 1888.

-­      ­ROURE, Conrad (sota el pseudònim "Pau Bunyegas"). “Carta de un de fora escrita á un seu company”. Un Tros de Paper, núm. 44. Barcelona. 18 de març de 1866.

-­      ROVIRA, Luis. "Los «pessebres» y la poesía popular". Boletín de Acción Católica. Granollers. 24 de desembre de 1950.

-­      ROVIRA, Pere. “El Carnaval als anys 30 (segle XX)”. Revista El Cep. Torrelavit, núm. 33. Torrelavit. Març de 2008.

-­      ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier; AYATS, Jaume (GRFO, Grup de Recerca Folklòrica d'Osona). "Josep Verdaguer, Roviretes. Dues èpoques, un flabiolaire". Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 3. Barcelona. 1993.

-­      RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Il·lustració i Renaixença. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1989.

-­      RUBIO GARCÍA, Luis. “Algunas noticias sobre los juglares en Lérida”. Ilerda, núm. 10-11. Lleida. 1948.

-­      RUBIÓ I LLUCH, Antoni. “Discurs del President del Consistori”, dins Jochs Florals de Barcelona. Any XLIX de sa restauració. Estampa La Renaixensa. Barcelona. 1907.

-­      RUBIÓ I ORS, Joaquim. Lo Gayté del Llobregat. Impremta de Josep Rubió. Barcelona. 1841 i 1858.

-­      RUERA I PINART, Josep Maria. “L’escursament de la Sardana”. Setmanari Granollers Comunidad Cristiana, núm. 1140. Granollers. 28 de juliol de 1973. [Original de 1935]

-­      ­RUIZ I PORTA, Joan. “El Palau de la Generalitat de Catalunya”. Catalunya Gràfica, núm. 11 i 12. Barcelona. Abril de 1922.

-­      ­RUIZ I QUESADA, Francesc. “L'art del 1400 i els pintors del bisbat de Tortosa”. Revista Retrotabulum. Estudis d'Art Medieval, núm. 6. Barcelona. Desembre de 2012.

-­      ­RUSIÑOL, Santiago. El poble gris. L’Avenç. Barcelona. 1902.

-­      ­RUSIÑOL, Santiago. “Del lloro al fonògraf”, dins la sèrie d’articles “Del Born al Plata. Impressions de viatge”. L’Esquella de la Torratxa, núm. 1657. Barcelona. 30 de setembre de 1910.

-­      RUYRA, Joaquim. Marines y boscatjes. Aplech de narracions. Editorial Joventut. Barcelona. 1903.

-­      RUYRA, Joaquim. Obres completes. Editorial Selecta. Barcelona. 1982.

-­      SACHS, Curt. The History of Musical Instruments. W. W. Norton & Company, Inc. Nova York. 1940.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. “Dels elogis de la cançó”. Catalunya, núm. 290. Barcelona. 3 de maig de 1913.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. “Josep Sebastià Pons”. La Publicitat, núm. 16188. Barcelona. 7 de febrer de 1926.

-­      ­SAGARRA, Josep Maria de. “Les delicades mentides”, dins la secció “L’aperitiu”. Mirador, núm. 50. Barcelona. 9 de gener de 1930.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. El poema de Nadal (amb xilografies d’Enric C. Ricart). Llibreria Catalònia. Barcelona. 1931.

-­      ­SAGARRA, Josep Maria de. “Els marits”, dins la secció “L’aperitiu”. Mirador, núm. 132. Barcelona. 13 d’agost de 1931.

-­      ­SAGARRA, Josep Maria de. “Els catòlics”, dins la secció “L’aperitiu”. Mirador, núm. 150. Barcelona. 17 de desembre de 1931.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. Obres completes. Editorial Selecta. Barcelona. 1948-1964.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. Memòries. Editorial Aedos. Barcelona. 1954.

-­      SAGARRA, Josep Maria de. La ruta blava. Editorial Selecta. Barcelona. 1964.

-­      SALVAT, Josep. “Els millors llibres occitans apareguts l’any 1927”. La Paraula Cristiana, núm. 46. Barcelona. Octubre de 1928.

-­      SALVAT Y BOVÉ, Juan. Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal. Ajuntament de Tarragona. Tarragona. 1951 (2a edició augmentada, 1971).

-­      ­SÁNCHEZ I AGUSTÍ, Ferran. “Sallent: el Carnestoltes d’antany”. Avui, núm. 4039. Barcelona. 4 de febrer de 1989.

-­      SANS, Cesc. “Molts noms per a un instrument”. Revista Caramella, núm. XI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2004.

-­      SANS, Cesc. “La cornamusa i el flabiol i tamborino a Catalunya. Breu ressenya històrica”, dins Col·loquis del flabiol 2004. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2005.

-­      SANS, Cesc. Entrevista a Jordi Aixalà i Basora, lutier d'instruments tradicionals. Revista Caramella, núm. XIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2005.

-­      SANS, Cesc. “Anton Mollfulleda. Els darrers sons de la coixinera”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2007.

-­      SANS, Cesc. “Els ministrers de Valls al segle XVII”. Revista Caramella, núm. XVIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2008.

-­      SANS, Cesc. “El ginjoler. L'arbre de la música”. Revista Caramella, núm. 24. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2011.

-­      ­SANS, Cesc. A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino (volum I). Quart Minvant SCP. Valls. 2013.

-­      ­SANS, Llorenç. “Els Pastorets”. Alba, núm. 23. Sant Feliu de Llobregat. Desembre de 1949.

-­      ­SANTAMARIA, Joan. Visions de Catalunya, volum I, dedicat a la Catalunya Nova. Barcelona. 1927.

-­      SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2001.

-­      SANTANA, Galdric. Llibret del CD Músiques per acompanyar l’Àguila, dels Ministrers de la Ciutat. Sabadell. 2007.

-­      ­SARDÀ, Joan. Secció “Bibliografia”, ressenya sobre el llibre Las Cortes Catalanas, de Josep Coroleu i Josep Pellas. La Renaixensa, any VI, núm. 7-8. Barcelona. 19 de maig de 1876.

-­      SECALL I GÜELL, Gabriel. “Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (s. XIV i XV)”. Revista Quaderns de Vilaniu, núm. 2. Valls. 1982.

-­      SELLARÈS I CODÉS, Josep. “El contrapàs llarg El Divino al seu redós de Sant Vicenç de Torelló (Osona)”. Revista Caramella, núm. V. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2001.

-­      SELLARÉS I CODÉS, Josep. “Miquel Puigbò i Farrés, en Quel de la Munda”. Es pot consultar al web de l’Agrupació Cultural Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Torelló (http://www.agculturalsantvicens.gesbisaura.cat/serveis_projectes_detall_1/_CAFjuKR7gbWyh1ebXJbA8-9WNcyhjmpDM9M8k-hyRxjc0TCFr3-sSNytq7o9aDdZ) [Actualment ja no disponible]. 2008.

-­      ­SERRA, Antoni. “Leopoldo Hohenzolern Sigmaringen”. La Campana de Gràcia, núm. 10. Barcelona. 10 de juliol de 1870.

-­      SERRA I BOLDÚ, Valeri. "Sant Medín, labrador". La Vanguardia. Barcelona. 2 de març de 1924.

-­      SERRA I BOLDÚ, Valeri. "Bailes tradicionales. Las gitanas del Vallés". La Vanguardia. Barcelona. 1 de març de 1934.

-­      SERRA I BOLDÚ, Valeri. “Dites dels pagesos”. L’Autonomista, núm. 9493. Girona. 14 de gener de 1935.

-­      SERRA I PAGÈS, Rossend. “En Melcior Rodríguez d’Alcàntara”. Catalana, núm. 66. Barcelona. 3 d’agost de 1919.

-­      SERRA I VILARÓ, Joan. El cançoner del Calic. Tipografia L’Avenç. Barcelona. 1914.

-­      SIERRA I FARRERAS, Roland. L’Abans. Sitges. Recull gràfic (1870-1965). Editorial Efadós. El Papiol. 2005.

-­      ­SIGALÉS, Bartomeu. "En Jordi Monsalvatje, col·leccionista d'Ex-libris. 1872-1922". Revista Marinada, any XII, número 3. Palamós. Març-Abril de 1925.

-­      ­SISA, Francesc. “Un sabater que fa rotllo”. La Tomasa, núm. 661. Barcelona. 2 de maig de 1901.

-­      SITJAR I BULCEGURA, Joan. "Las ballas de la festa (I)", dins Calendari catalá del any 1874. Estampa de Lo Porvenir. Barcelona. 1874.

-­      SOLANS I RODA, Conxita. “La festa religiosa i la festa laica. Les consuetes de Begues, segles XVIII-XIX”. Materials del Baix Llobregat, núm. 7. Sant Feliu de Llobregat. 2001.

-­      ­SOLDEVILA, Carles. “Una treva curiosa”. La Publicitat, núm. 17238. Barcelona. 9 de juliol de 1929.

-­      ­SOLER, Frederic (sota el pseudònim "Serafí Pitarra"). Cuentos de la bora del foch. Llibreria d’I. López. Barcelona. 1867.

-­      ­SOLER, Frederic. “Lo nunci”, dins Calendari catalá del any 1875. Estampa de La Renaxensa. Barcelona. 1874.

-­      SOLER I PUIG, Lluís M. "Recorts gloriosos de la marina catalana (II)". La Ilustració Catalana, 1a època, núm. 72, tom III. Barcelona. 15 d'octubre de 1882.

-­      ­SUBIRÀ, J. “La Casa Pairal de Perpinyà prova la unitat catalana”. Avui, núm. 1060. Barcelona. 30 de setembre de 1979.

-­      ­SUBIRÀ, Josep. “Una Nadalenca catalana. «Divertimento espiritual»”. Revista Musical Catalana, núm. 265-266. Barcelona. Gener-febrer de 1926.

-­      ­SUÑOL, Esteve. Llibre de memòries. Francesc Puig, llibreter. Barcelona. 1903.

-­      ­SURINYAC I RIBOT, Fermí. “Des d’una terrassa. Nit de lluna”. Àncora, núm. 1755. Sant Feliu de Guíxols. 18 de març de 1982. [Escrit originàriament a principis del s. XX]

-­      ­TARRIDA, V. “D’una carta desclosa”. L'Esquella de la Torratxa, núm. 666. Barcelona. 17 d’octubre de 1891.

-­      ­TEIXIDOR, Jordi. Dispara, Flanaghan! Edicions 62. Barcelona. 1976.

-­      ­TERRADES, Jaume. “Alió”. Ressorgiment, núm. 390. Buenos Aires. Gener de 1949.

-­      THOS I CODINA, Terenci. “¡Lasseta de mí!”, dins Jochs Florals de Barcelona en 1861. Llibreria de Salvador Manero. Barcelona. 1861.

-­      ­THOS I CODINA, Terenci. “De Poblet á Santes Creus”. La Veu del Montserrat, any V, núm. 23. Vic. 10 de juny de 1882.

-­      TOLDRÀ I VILARDELL, Albert. "Música celestial a l'edat mitjana". Revista Caramella, núm. 26. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2012.

-­      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.

-­      TOLOSA, Lluïsa; COMPANY, Ximo; ALIAGA, Joan (ed.). Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III (1401-1425). Universitat de València. València. 2011.

-­      TOMÀS, Jordi. Web http://www.tinet.org/~jorditom/.

-­      TOMÀS, Jordi. “El sac de gemecs. Orígens i evolució”. Revista La Fura, núm. 425. Vilafranca del Penedès. 24-30 d’agost de 1990.

-­      TORELLÓ I BORRÀS, Pelegrí. Monografia històrica-pintoresca de la vila de Sant Sadurní d'Anoya. Impremta de Francesc X. Altés Alabart. Barcelona. 1909.

-­      ­TORRENT, Joan. “Los bailes de máscaras”. Destino, núm. 1282. Barcelona. 3 de març de 1962.

-­      ­TORRENT I GARRIGA, Domènec. Manlleu. Croquis para su historia. Impremta i llibreria de Ramon Anglada i Pujals. Vic. 1893.

-­      ­UBACH I VINYETA, Francesc. Celistias. Aubadas y serenas. Llibreteria d’Eudald Puig. Barcelona. 1866.

-­      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “Ball de bastons amb flabiol”, dins Col·loquis del flabiol 2006. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2007.

-­      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “El flabiol a la baixa edat mitjana. Un petit recorregut iconogràfic”, dins Col·loquis del flabiol 2010. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2011.

-­      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “Felip Escala, un flabiolaire de les muntanyes de l’Ordal”, dins Col·loquis del flabiol 2014. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2015.

-­      VALLVERDÚ ROM, Àngel. “Un quadre que diu més del que sembla”, dins Col·loquis del flabiol 2015. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2016.

-­      VALLVERDÚ ROM, Àngel; ROVIRA I FERRÉ, Robert. Les músiques del ball de bastons i el seu context. Cossetània Edicions. Valls. 2005.

-­      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Dossier inicial del taller de sac de gemecs al CAT. Fotocòpies. Barcelona. 1997.

-­      VALLVERDÚ I SEGURA, Jordi. Mètode per a sac de gemecs (I). Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona. 2008.

-­      ­VAYREDA, Maria Àngels. Poema dedicat a Carles Fages de Climent amb motiu de la seva mort. Setmanari Presència, núm. 171. Girona. 12 d’octubre de 1968.

-­      ­VELASCO GONZÁLEZ, Alberto. Fragments d’un passat. Pere Garcia de Benavarri i el retaule de l’església de Sant Joan de Lleida. Museu de Lleida i Edicions de la Universitat de Lleida. Lleida. 2012.

-­      VERDAGUER, Jacint. Canigó. Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista. Llibreria Catòlica. Barcelona. 1886.

-­      VERDAGUER, Jacint. “Discurs presidencial llegit per mossèn Jacinto Verdaguer en lo certàmen de la Bisbal, los díes de sa patrona la Mare de Déu d’Agost”. Lo Pensament Català, núm. 17. Barcelona. 25 d’agost de 1901.

-­      VERDAGUER, Jacint. Eucarístiques, dins Obres completes de mossèn Jacinto Verdaguer. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1915 o 1916.

-­      VERDAGUER, Jacint. Jovenívoles. Primeres poesíes de un fadrí de montanya. La Ilustració Catalana. Barcelona. 1925.

-­      VERDAGUER, Jacint. Escrits inèdits de Jacint Verdaguer, transcripció i estudi de Josep M. de Casacuberta. Volum I. Editorial Barcino. Barcelona. 1958.

-­      VERDAGUER, Jacint. Obres completes. Ed. Selecta. Barcelona. 5a edició, 1974.

-­      ­VIA, Lluís. “Festa major”. La Renaixensa, núm. 37-39. Barcelona. 1898.

-­      ­VIDAL, Modest. Secció “Fullas de Llor”. La Renaxensa, núm. 16. Barcelona. 15 de setembre de 1872.

-­      ­VIDAL, Modest. Secció “Fullas de Llor”. La Renaxensa, núm. 21. Barcelona. 1 de desembre de 1872.

-­      VIDAL, Pierre. "Coses de Rosselló i de Cerdanya - Lo Borrassayre". Le Roussillonnais, núm. 17. Perpinyà. 11 de juny de 1882.

-­      VIDAL, Pierre. "Vieux instruments catalans". Revue Catalane, núm. 110. Perpinyà. 20 de gener de 1916.

-­      VIDAL, Pierre. "Vieux instruments catalans". La Renaissance Catalane, núm. 5. Perpinyà. 1919.

-­      VIDAL, Roger. "Una gaita catalana a l'Alt Vallespir". Butlletí Sant Joan i Barres, núm. 94-95-96. Perpinyà. 1984.

-­      ­VIDAL DE VALENCIANO, Gaietà. “L’advocat de peu de marge, ó conseller de secá”, dins Calendari Catalá del any 1870. Joan Roca i Bros, editor. Barcelona. 1869.

-­      ­VIDAL DE VALENCIANO, Gaietà. Rosada d’estiu. Llibreria d’Àlvar Verdaguer. Barcelona. 1886.

-­      VIDAL DE VALENCIANO, Gaietà. Narració descriptiva de la Festa Major de Vilafranca del Panadés. Impremta d’en Pere Alagret i Vilaró. Vilafranca del Penedès. 1912.

-­      VIGO I RABASA, Enric. Records de les danses antigues de la meva terra (1912). Edició a cura d’Ignasi Ros Fontana. Garsineu Edicions i Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tremp. 2020.

-­      ­VILÀ I FOLCH, Joaquim. “Els secaires [sic] de Begues”. El Periódico del Llobregat, núm. 157. L’Hospitalet de Llobregat. 19 de maig de 1983.

-­      VILAR, Josep. “L’Espolsada. Premià de Dalt”, escrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003). 1950.

-­      ­VILAR, J. M. “Les formes lliures”. Interval, núm. 59. Berga. Febrer de 1986.

-­      VILAR I MONMANY, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. Premià de Dalt. 2003.

-­      VILAREGUT I MARTÍ, Salvador. “La cansó de Mirtalia”. Joventut, núm. 71. Barcelona. 20 de juny de 1901.

-­      ­VILARÓ I MONCASÍ, Arnau. “Cançons dels avis del Pla d’Urgell”. Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 2. Mollerussa. 2011.

-­      VILARRÚBIAS CUADRAS, Daniel. El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870). Dinsic Publicacions Musicals i Generalitat de Catalunya. Barcelona. 2018.

-­      ­VILLANUEVA, Jaime. Viage literario a las iglesias de España, tom XXI. Impremta de la Real Academia de la Historia. Madrid. 1851.

-­      ­VINADER, Joan. "La font del arrel", dins Los trobadòrs nous. Col·lecció de poesías catalanas, escullidas de autòrs contemporáneos. Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Manero. Barcelona. 1858.

-­      ­VINYES, Ramon. A la boca dels núvols. Imprentas L. D. Mèxic DF. 1946.

-­      VINYOLES VIDAL, Teresa. Una cercavila a la Tàrrega medieval. Arxiu Històric Comarcal. Tàrrega. 2002.

-­      ­VINYOLES I VIVET, Pere. “Un polític extraordinari”. Diari de Vich, núm. 145. Vic. 25 d’octubre de 1930.

-­      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Art popular decoratiu a Catalunya. Les Belles Edicions. Barcelona. 1948.

-­      ­VIOLANT I SIMORRA, Ramon. El llibre de Nadal. Costums, creences, significat i orígens. Impremta de Salvador Salvadó. Barcelona. 1948.

-­      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. Els pastors i la música. Editorial Barcino. Barcelona. 1953.

-­      VIOLANT I SIMORRA, Ramon. “Instrumentos musicales de construcción infantil y pastoril”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tom X, núm. 3. Madrid. 1954.

-­      VIQUIPÈDIA. Entrada “sac de gemecs” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sac_de_gemecs).

-­      ­VUILLERMOZ, Emile. “La Musique au Concert”. Comoedia, núm. 2455. París. 22 de juny de 1914.

-­      ­XAMMAR, Eugeni. Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret. Pòrtic. Barcelona. 1974.

-­      XARRIÉ I CASTELLS, Felicià. “Ball l’Espolsada. 1860”, manuscrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003).

-­      ­YEBRA, Joan-Lluís de. Alexandre de Riquer i l'exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona. 1983.

-­      Web del Centre Internacional de Música Popular de Ceret (CIMP) (http://www.music-ceret.com/dossiers/cornemuses/index.php).

-­      Web del Museu de Ca la Cinta de Torrelles de Llobregat (http://www.calacinta.com/index.php?option=com_zoom&Itemid=43&catid=70).

-­      Web de la Federació de Colles de Sant Medir (http://www.santmedir.org/).

-­      Web dels Amics dels Gegants de Figueres (http://gegantsdefigueres.org/index.php/musica). [Actualment ja no disponible]

-­      Web de l’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa el Til·ler (http://www.cornamusam.org/).

-­      ­Web del Museu del Prado. Pàgina dedicada al retaule de Pere Llembrí dedicat a la Mare de Déu de la Llet, sant Benet i sant Bernat (https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/la-virgen-de-la-leche-con-el-nio-entre-san/9b376cb9-cb0b-4fb1-80c2-12da1fdd09f6?searchMeta=pere%20lembri).

-­      ­Web de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Pàgina dedicada al teatre popular valencià. Entrada referida a Josep Zapater i Úgueda (http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=497). Alacant, Castelló, València. 2005.

-­      Web http://es.msnusers.com/sacdegemecs/shoebox.msnw. 2008 [Actualment ja no disponible].

-­      Web del grup de Facebook "Sac de gemecs", dedicat a l'instrument.

-­      Web de la botiga d'instruments musicals de Perpinyà "Delmàs Musique" (http://www.delmas-musique.com/htfr/frameset.htm).

-­      Web Boig per la sardana (http://sardanista.cat/boigperlasardana/llistat.asp?criteri=1&sql=idautor=1617).

-­      Web de l'Ajuntament de Girona, apartat "Artalcarrer", fitxa anomenada Tres escultures (http://www.girona.cat/sgdap/artalcarrer/obra_fitxa.php?id=6).

-­      Web del catàleg del Museu de la Música de Barcelona. https://cataleg.museumusica.bcn.cat/.

-­      Web de la base de dades d’instruments musicals MIMO (Musical Instrument Museums Online). https://www.mimo-international.com/MIMO/accueil-ermes.aspx.

-­      ­Web de recull de cançons populars musicadelsavis.blogspot.com. Entrada de la cançó “Aixeca’t pastoreta” (http://musicadelsavis.blogspot.com/2014/06/aixecat-pastoreta.html#more). Maig de 2014.

-­      ­Web portal del projecte Calaix (dipòsit digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Repositori en línia que recull diversos documents iconogràfics conservats al Fons Joan Amades. 2015.

-­      ­Web dedicat a preparar l’exposició Premsa Satírica i Cultura Popular Valenciana (del 6 d’octubre de 2016 al 9 de gener de 2017). Entrada dedicada al setmanari La Gaita (https://premsatiricaiculturapv.wordpress.com/1849/05/25/libro-246-x-375-cama/). València. 2016.

-­      ­­Web portal de l’Arxiu Nacional d’Andorra. Secció “La peça del mes”, entrada “Abril 2019 - Le Val d’Andorre. Chanson du chevrier (enregistrament sonor)” (https://www.cultura.ad/arxiu-nacional-d-andorra/difusio/la-peca-del-mes). Govern d’Andorra. 2019.

-­      ­Web de la Revista Nord, de Cabassers. https://www.nord.cab/2021/10/08/el-tercer-retaule-de-cabassers/. Cabassers. 8 d’octubre de 2021.

VÍDEOS

-­      Cornamuses vives d’Europa. Guy Bertrand. Produït per Guy Bertrand i pel Servei de Cultura Tradicional, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

-­      Procés de construcció d’un sac de gemecs. Josep Albà i Xavier Orriols. Video Play Serveis (la Bisbal d’Empordà). Enregistrat a l’obrador de Jordi Tomàs a la Rovira-Roja (Sant Martí Sarroca). Produït pel Servei de Cultura Tradicional, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990.

-­      El sac de gemecs torna a gemegar. Reportatge del programa Comarques de TV2, emès l’11 d’agost de 1983. Presentat per Pere Ibern i Imma Caballé. 15 minuts aproximadament. És un reportatge sobre un sac de gemecs antic recuperat a la masia de can Mollfulleda de Sant Pere del Riu (Pineda de Mar). N’hi ha una còpia a la videoteca del Centre de Documentació (CDR-CTP) amb la referència V-067.

-­      Espolsada de Cardedeu de 1902. En el concurs de balls de gitanes de Granollers de l’11 de febrer de 1902 va intervenir el ball de l’espolsada de Cardedeu, recuperat puntualment per a aquell any, amb acompanyament musical de sac de gemecs (un cornamusaire de Lliçà d’Amunt), flabiol i tamborí. D’aquesta actuació es va fer una gravació cinematogràfica avui dia perduda.

-­      YOUTUBE. 3 vídeos sobre la reproducció del sac de gemecs conservat al CIMP de Ceret feta pel luthier Pierre Rouch (vídeo 1, vídeo 2 i vídeo 3). 2010.

-­      YOUTUBE. Vídeo de la reproducció del sac de gemecs conservat al CIMP de Ceret feta pel luthier Claude Girard (vídeo). 2012.

Entrada modificada el 8.11.2024