Llibre

Properament el contingut d'aquest web quedarà reflectit en format de llibre

dijous, 22 de setembre del 2011

Sonadors de sac de gemecs. S. XIX i XX (IV)

Maresme

      ? Roig (pare i fill) / Tordera
S. XIX
Foren famosos cornamusaires, avi i pare respectivament d’en Joan Roig Carbó.

      Joan Roig Carbó, Nan de Calella, Nan de Blanes, Nan de Sant Pol, Nan del Flobiol, l'Avi Nan / Tordera
1871, 1872 o 1873-1950
Nascut a Tordera, era pagès d’ofici. A Tordera visqué a tres llocs: a Can Burgada, davant l’església i al veïnat de Sant Daniel. En aquest darrer lloc havia viscut al mas Can Nan, al terme de Tordera però proper a Blanes. La seva presència en aquest mas havia deixat empremta en el motiu de la casa. Al llarg de la seva vida va viure a diverses poblacions del Maresme i això fa que les persones que el conegueren en diferents èpoques l’anomenessin amb el nom del poble d’on venia en cada moment. Abans del 1919 ja viu a Calella, on treballa en una fàbrica de capses de cartró, i els últims anys de la seva vida els passa a Arenys de Munt, on mor el 23 d’abril de 1950 als 78 o 79 anys.
Entrevistat el 29 de maig de 1927 per Joan Amades i Joan Tomàs per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en aquella època tocava ja només el flabiol i el tamborí. El seu avi i el seu pare foren famosos sonadors de cornamusa, com ell mateix, que l’havia tocada durant molts anys. La seva cornamusa era heretada del pare i molt antiga, però en el moment de l’entrevista no la pogué fer sonar perquè la tenia desarmada, sense bot. El sacaire comentà als entrevistadors que el seu so ja no era plaent a les orelles de la gent jove i que per aquest motiu feia anys que l’havia arraconada.
Com a flabiolaire havia tocat els balls de bastons de Sant Iscle, de Calella (aquesta colla de bastoners va ser creada a partir del seu impuls quan cap a l’any 1925 va engrescar els joves de la població a engegar-la), del Canyet (Badalona), un de Blanes i potser el de Santa Coloma de Gramenet. La vinculació del Nan amb el ball de bastons del Canyet a Badalona va ser molt intensa i llarga en el temps (de 1929 a 1945). El record d’antics bastoners badalonins que el conegueren el retraten com una persona molt recta, “un avi com els d’antes”. Colles de bastoners a banda, per carnaval hauria fet ball als llogarrets de Jelpí i Sant Daniel, on interpretava el contrapàs, entre altres tonades. A finals dels anys vint el trobem acompanyant els gegants a Canet i els anys quaranta acompanya les caramelles a Arenys de Mar. Va estar molt vinculat també als gegants de Calella, on tenia fills geganters. Va tocar per a ells fins als darrers anys de la seva vida. Amb el flabiol havia acompanyat cornamusaires coetanis com en Pau de sa Coixinera i l’Anton Mollfulleda (amb aquest darrer es conserva una foto de 1948 o 1949, on se’l veu ja força demacrat per la malaltia). Amb en Pau de sa Coixinera va mantenir una relació molt estreta i amical. De fet, quan el Nan vivia a Santa Susanna, prop de Blanes, en Pau fou el seu mestre en l’aprenentatge del flabiol. Quan anava a casa seva per fer alguna actuació, en Pau sempre li servia el plat preferit del Nan: tonyina amb patates. Hi anava cada any per posar la música amb el seu flabiol al ball de l’enramada típic de Corpus de la localitat.

      Benet Girbau / Malgrat de Mar
Finals del s. XIX
Es conserva una fotografia seva.

      ?, l'avi Dragó / Malgrat de Mar
Principis del s. XX
Testimonis nascuts abans de la Guerra Civil recorden la mitja cobla dels de Cal Dragó, a Malgrat de Mar. Així, per exemple, qui havia estat alcalde de Malgrat un cop restaurada la democràcia, Josep Mora (1926-2011), recordava com l'avi Dragó acompanyava amb la coixinera, en formació de mitja cobla, el contrapàs que es ballava a Malgrat per carnaval (segons en Josep Mora s'hauria ballat per última vegada cap als anys 40, època en què la música la interpretaven ja uns pagesos de Santa Susanna, pagesos que no són altres que els Mollfulleda).

      Anton Mollfulleda / Santa Susanna
1888-1950
Del mas d’en Calça, la seva casa pairal, fill d’una família nombrosa, vivia al mas Can Perissó. La seva família conserva encara diverses fotografies d’ell amb el sac de gemecs. Dedicà la seva vida a tasques agrícoles, especialment a recollir feixina per abastir els forns de la zona.
Ningú no recorda com i quan va començar a tocar el sac de gemecs. El seu germà Josep, amb qui faria colla, va aprendre a tocar el flabiol i el tamborí. No tenien antecedents musicals a la família, però a cavall dels segles XIX i XX, quan segurament s’hi posaren, la zona era plena de cornamusaires i flabiolaires. Van estar actius fins a l’any 1948, quan l’Anton es va ferir. Musicalment eren coneguts amb el nom Els Perissons.
Tocaven només per Carnaval i per Pasqua Florida, encara que per Sant Antoni anaven també a Malgrat de Mar. En Josep per la seva banda havia acompanyat els gegants en solitari. Extraordinàriament, sense saber-ne el motiu, l’Anton i en Joan Roig, Nan, van actuar a València just després de la Guerra Civil, l’any 1940. Per Carnaval l’Anton i en Josep feien ballar el contrapàs, el ball rodó i algunes sardanes i voltaven totes les cases i masos de Sant Genís de Palafolls. Al vespre feien ball, on interpretaven repertori de moda. La vetllada solia allargar-se fins a les dues o tres de la matinada. Tocaven hores, diuen, sense repetir cap peça. Per Pasqua tocaven a Santa Susanna mateix i a la capella de Sant Isidre, a Sant Pere de Riu. Una colla d’homes, bastó a les mans, recorrien el terme, i a la pregunta “Que podem cantar?” interpretaven els goigs del Roser, acompanyats per la mitja cobla. Sembla que després de la Guerra Civil aquest costum, a parer dels veïns, havia perdut tot el gust musical i moltes cases rebien a desgrat la colla de cantadors. Aquest poc entusiasme i un canvi de mossèn van acabar amb els goigs.
L’Anton Mollfulleda tenia dos sacs de gemecs, el que utilitzava habitualment, amb dos bordons sonors i restaurat el 2004 perquè estava en mal estat, i un altre perfectament conservat, de fusta de ginjoler. El primer té parts de diferents constructors (el grall és d’en Vinyoles però el bordó llarg és dels Pedrosa, per exemple) i el segon és dels Pedrosa. Totes les inxes s’han perdut. L’Anton va canviar dues o tres vegades l’instrument i és per això que s’observen diferències d’estil en diferents peces de l’instrument emprat més habitualment. En la més antiga de les fundes que feu servir hi ha les inicials brodades sobre fons vermell; l’altra funda, també de roba senzilla, és morada. Anomenava coixinera al sac de gemecs. Tot i que els familiars recorden l’Anton retocant-se les canyes del grall o recollint saüc per fer les dels bordons, en Norbert Falichs, de Sant Genís de Palafolls, explica que son pare, conegut popularment com l’avi Calau, era qui tenia cura de mantenir el sac de l’Anton. Quan aquest l’havia de tocar l’hi portava uns dies abans perquè l’hi posés en ordre.

      ? Falichs, avi Calau / Sant Genís de Palafolls (Palafolls)
Primera meitat del s. XX
El fill, Norbert Falichs, explicava que son pare, conegut popularment com l’avi Calau, es cuidava de posar a punt el sac d’Anton Mollfulleda quan aquest havia d’actuar. Tot i que sabia sonar la coixinera, l’avi Calau no la va tocar mai en públic.

      Segimon Planas (?) / Òrrius
Finals del s. XIX
A finals del segle XIX aquest cornamusaire, actiu a Òrrius, s’hauria associat en mitja cobla amb Josep Mas, Jep Pastor (o Jep del Pastor). Aquesta mitja cobla la trobem activa en la primera etapa de l’espolsada de Premià de Dalt i a la festa major d’Argentona, i s’hauria mogut també per altres zones del Maresme i pel Vallès. El repertori tradicional del ball de bastons d’Òrrius, que interpretava el cornamusaire, correspondria amb el repertori de ball de plaça d’aquest mitja cobla, que havien interpretat a Argentona.
L'espolsada de Premià de Dalt s'hauria iniciat el 1860, quan el jovent del poble va decidir crear per carnaval un ball i van recórrer a en Jep del Pastor perquè hi aportés la melodia. Així van crear les diferents parts del ball de l’espolsada de Premià: l’entrada de ball, el ball rodó o espolsada pròpiament dita, el ball llarg i la sortida del ball. Aquestes melodies van ser interpretades a l'inici per aquesta mitja cobla. El 1950 els més vells de Premià encara recordaven que l’espolsada es ballava al so del sac i del flabiol, executats pel cornamusaire d’Òrrius aleshores ja mort, oncle de Maria Planas Golart (de 48 anys el 1950 i veïna de Premià), i en Jep Pastor.

      ? / Alella
Principis del s. XX
Consta actiu un sacaire en aquesta localitat els primers anys del s. XX.


Noguera

      ? Ardèvol / Tragó (Os de Balaguer)
Principis del s. XX
Pare d’en Joan Ardèvol (son pare, al seu torn, també havia estat cornamusaire). Tocava amb el seu fill, amb dos sacs diferents: un de més gros que feia les tonades baixes (que era el que sonava ell) i un altre que feia la melodia (el que sonava el fill).

      Joan Ardèvol / La Torre de Fluvià (Cubells)
1912?-1982
Nascut a Tragó (Os de Balaguer), el seu avi, traginer, havia viscut a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i a Vall de Cardós (Pallars Sobirà). L’octubre de 1981 Francesc Xavier Massot es va trobar casualment amb Joan Ardèvol en un bar de Cubells i l’acompanyà a casa seva, a la Torre de Fluvià. Allà el sacaire li va ensenyar el seu sac de gemecs i fins i tot el va intentar sonar però els problemes respiratoris que patia no li ho permeteren. Joan Ardèvol li va explicar que aquell sac (ell l’anomenava gaita, but i buna) ja el tocava el seu avi i que el seu pare havia continuat la tradició i ell també però només havia tingut una filla i cap dels seus nets no l’havia volgut tocar. El sac en aquell moment estava força malmès: el grall tenia esquerdes i li mancaven tots els bordons. El bot feia uns 7 litres.
En els millors temps de la seva joventut tocaven una graira, una caixa i dos sacs de gemecs. Un era més gros i feia les tonades baixes i el que tenia ell feia la melodia. La graira feia les segones veus i de vegades la melodia. En Massot, per qüestió de pressa, deixà per a un altre dia l’assumpte d’adquirir o fotografiar el sac. El febrer de 1982 tornà a la Torre de Fluvià per enllestir-ho però en arribar es trobà que en Joan Ardèvol havia mort i que la filla havia cremat el sac.


Joan Roig, Nan, amb el flabiol


Benet Girbau


Anton Mollfulleda


Anton Mollfulleda i Joan Roig


Fonts

-      ANGLADA MAS, Anna Maria. “Pau Mestre i Xaubet. Pau de sa coixinera”. Blanda, núm. 17. Ajuntament de Blanes. Blanes. 2014.
-      AULADELL I SERRABOGUNYÀ, Joan. El Paga-li, Joan. Ball del Vano i el Ram de Sant Cugat del Vallès. Viena Edicions. Barcelona. 1997.
-      DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum VIII, missió de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1998.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició "El Sac de Gemecs a Catalunya". Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      GARRIGA MESTRE, Alfred. “Ball de l’Enramada a la placeta”. Recull, núm. 1027. Blanes. 27 de juliol de 1964.
-      IBERN, Pere, i CABALLÉ, Imma. “La coixinera, redescoberta d’un instrument musical”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.
-      MASSA I PUJOL, Pompili. El ball de plaça a la costa de llevant. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
-      MASSA I PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
-      MASSOT, Francesc Xavier. “La pèrdua d’una cornamusa catalana”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Carrutxa. Reus. 1983.
-      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. Músics de flabiol i bombo. Els flabiolaires del rodal d'Arbúcies. Editorial Alta Fulla. Barcelona. 1993.
-      MITJANS, Rafael, i SOLER, Teresa. “El flabiol a Osona”. Ausa, volum XXVI, núm. 171. Patronat d’Estudis Osonencs. Vic. 2013.
-      MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa. “Curiositats sobre els tres quartans”. Revista Caramella, núm. 45. Massalfassar, Prats de Lluçanès, Reus. Setembre de 2021-març de 2022.
-      RAMS, Emili. "Malgrat de Mar. L'horta de l'Alt Maresme". SOM. Publicació de Cultura Popular Catalana, núm. 71. Barcelona. Maig de 1986.
-      RIDER, Nil. “«Lo tamborino [...] refilant a la plassa» de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”, dins Col·loquis del flabiol 2021. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2022.
-      RIERA, Marc. “En Nan de Blanes i en Joan Roig, o l’enigma dels Nans”, dins Col·loquis del flabiol 2002. Edició a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol d'Arbúcies. Edicions de l’Ajuntament. Arbúcies. 2003.
-      SANS, Cesc. “Molts noms per a un instrument”. Revista Caramella, núm. XI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre de 2004.
-      SANS, Cesc. “Anton Mollfulleda. Els darrers sons de la coixinera”. Revista Caramella, núm. XVI. Massalfassar, Lluçà, Reus. Gener-juny de 2007.
-      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.
-      VALLVERDÚ ROM, Àngel, i ROVIRA I FERRÉ, Robert. Les músiques del ball de bastons i el seu context. Cossetània Edicions. Valls. 2005.
-      VILAR, Josep. “L’Espolsada. Premià de Dalt”, escrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003). 1950.
-      VILAR I MONMANY, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. Premià de Dalt. 2003.
-      XARRIÉ I CASTELLS, Felicià. “Ball l’Espolsada. 1860”, manuscrit reproduït a L’Espolsada de Premià de Dalt, de Mercè Vilar i Monmany (2003).

Entrada modificada el 25.10.2024

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada