dimarts, 29 de novembre de 2011

Antics sacs de gemecs. Instruments (II)

A part de sacs sencers, o gairebé sencers, es conserven també parts separades de sacs, sobretot gralls. En faig una llista, no exhaustiva.


Gralls

-      Grall amb la marca Vinyoles. Col·lecció particular, Barcelona.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció particular, Sitges.
És el grall d’en Tons de Begues. En Nicolás Ortiz, graller de Sitges, l’hi va comprar el 1960 i els darrers anys d'activitat com a graller va canviar la gralla per aquest grall. Com que en Tons tenia la particularitat de tocar amb les mans invertides, el seu grall presenta dos últims forats i l’esquerre està molt més gastat que el dret, la qual cosa demostra que en Tons l'usà llargament. La presència d’aquests dos últims forats denota l’antiguitat de la peça.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció del Museu Etnogràfic de Ripoll.
Està fet de fusta de boix i data de principis del s. XX.

-      Grall de boix procedent de Centelles. Col·lecció d’Agustí Reixach.

-      Grall de ginjoler procedent de Vilanova i la Geltrú. Col·lecció de Xavier Orriols.

-      Grall de boix. Fons Amades.

-      Grall de boix. Col·lecció del Museu de la Música de Barcelona (referència núm. 1042).
Construït probablement a la segona meitat del s. XIX, fou donat al Museu el 1972 per A. Martí i Basté. Presenta decoració gravada al torn i té vuit forats oberts i tres més de ressonància. Les mides del grall són: 40 x 293 mm.



-      Grall de procedència desconeguda. Col·lecció de Mariano Trens, de Vilafranca.
Adquirit a un antiquari de Barcelona cap a 1960, per les seves anelles i guarniments metàl·lics possiblement és un dels més antics.

-      Grall conservat a la col·lecció del Musée de la Cornemuse du Massif Central (Vines, Cantoin).



-      Grall que els descendents d’un sacaire no identificat conserven a casa seva, a Guardiola de Font-rubí. Té alguna esquerda.

-      Grall d’origen penedesenc, més que centenari. Col·lecció d’instruments populars d’Antoni Duran Almirall, el Rayo, creador de l’Escola de Grallers de Sitges.

-      Grall recollit per Artur Blasco a l’acordionista de l’Alt Urgell Esteve Tarrés (Estevet Sastre). El luthier gascó Pierre Rouch l’utilitza com a model per als gralls dels sacs de gemecs que construeix.


Bordons

-      Un bordó de tres peces del poble de Lavern (Subirats, Alt Penedès).

-      Un bordó, el petit, del sac de gemecs d’en Josep Moliné, Lladons, que conserven els seus descendents, a Lavern (Subirats, Alt Penedès).

-      Un bordó de Reig, de Torelló, recollit al despoblat de Santa Justa, al municipi de Puértolas (Sobrarb, Aragó). La fusta és d’arbre fruiter, potser perera, i conserva els tres cossos, tornejats sòbriament. Les dues parts mòbils tenen amples reforços de coure superposats a l’extrem inferior. El tram mòbil final conserva un tros de pell d’escurçó, diverses reparacions amb filferro i un orifici obert posteriorment sota la copa (forat potser provocat per una inxa simple massa gran). Formava part d’una gaita de boto aragonesa però és pròpiament un bordó de sac de gemecs català, amb totes les característiques pròpies del model català. Té la marca de Reig i va pertànyer al gaiter de Santa Justa Juan Puértolas (1856-1929). Els seus instruments (dues gaites de boto) van ser localitzats per una partida de caçadors a les ruïnes de la casa on vivia i actualment es conserven al poble de Binacua, prop de Jaca.


Plànols antics

-      Plànol d’un sac de gemecs de Valentí Touron (plànol “L’Antique Cornemuse Catalane”), fet per François Vanczak. Pertany a la Casa Pairal-MCATP de Perpinyà. El primer sac de gemecs que va fer en Jordi Aixalà el 1984, a instàncies d’en Salvador Palomar, seguia aquest plànol.



Altres referències

-      A l’Exposició Iconogràfica sobre la Cornamusa de 1931 es van exposar quatre exemplars de cornamusa: dos etiquetats simplement com a “cornamusa”, un etiquetat com a “petita cornamusa gallega” i l’altre etiquetat com a “gaita gallega”. Les dues “cornamusa” van ser cedides pel Museu de la Ciutadella i per Oleguer Junyent. Queda el dubte de saber de quin tipus concret de cornamusa parlem. Pel que fa a la “petita cornamusa gallega”, va ser cedida per Lluís Millet (l’hi havia regalat Airiños da Miña Terra). La “gaita gallega” pertanyia a l’Institut de Cultura per a la Dona.


Fonts

-      Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.
-      BAYER, Xavier. “La manxa borrega o sac de gemecs al Penedès”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.
-      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. 2001.
-      DE LA TORRE, Álvaro. “Gaitas y gaiteros del país de Sobrarbe (II)”. Revista de Folklore, núm. 182. Obra Social y Cultural de Caja España. Valladolid. 1996.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.
-      DIVERSOS AUTORS. Exposició d'oboès tradicionals. Tradicionàrius 2012.
-      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.
-      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1991.
-      ­ROUCH, Pierre. Web pròpia d’aquest luthier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.
-      SANS, Cesc. Entrevista a Jordi Aixalà, dins la revista Caramella, núm. XIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2005.
-      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.
-      Web del catàleg del Museu de la Música de Barcelona. https://cataleg.museumusica.bcn.cat/.

Entrada modificada el 4.8.2020

Cap comentari:

Publica un comentari