Música de cornamusa és una obra inèdita de Joan Amades, en diversos
volums, editada de manera casolana, amb el text mecanografiat i les partitures
manuscrites. Inclou també fotografies encartades i dibuixos que reprodueixen coreografies
de balls. La seva existència i posterior conservació estan íntimament lligades
a la mateixa raó de ser i al destí final de l'Obra del Cançoner Popular de
Catalunya (OCPC), iniciativa de recollida del cançoner tradicional engegada el
1921 sota el mecenatge de Rafel Patxot i la col·laboració de l'Orfeó Català i
altres entitats de primer nivell del país.
Així, sabem per la premsa de
l'època que Música de cornamusa, sota
el lema "El temps passa i la Joana balla”, va guanyar un premi de 1.000
pessetes al millor recull de ballets, danses i comparses populars catalanes al
concurs de 1924 organitzat per l'Obra. L'OCPC, seguint l'experiència iniciada
per l'Orfeó Català amb les seves festes de la música catalana, havia decidit
organitzar concursos de cançoners i música tradicional en general per
incentivar així la recollida del màxim material sobre el tema. El segon concurs
fou convocat per al 1924. Tot el material presentat als concursos de l'Obra
havia de ser inèdit i no presentat a cap altre concurs, i els reculls premiats
quedaven en propietat de la institució.
Posteriorment a aquestes
notícies, no hi ha cap més rastre del Música
de cornamusa fins a la publicació del Folklore
de Catalunya, del mateix Joan Amades (tres volums: 1950, 1951, 1969). En la
bibliografia del segon volum, dedicat al cançoner, es fa constar l'existència
del recull, datat el 1924, en estat de manuscrit i compost per quatre volums.
En aquell moment el recull
formava part, doncs, del fons de material de l'Obra del Cançoner Popular de
Catalunya. L'Obra havia col·lapsat amb l'inici de la Guerra Civil i l'exili
de Rafel Patxot a Suïssa, que no tornaria a trepitjar sòl català mai més. Del fons
de l'Obra, que va quedar en mans del mateix Patxot després de certs litigis amb
l’Orfeó Català, es va perdre tot rastre. Posteriorment es va saber que una part
del fons havia romàs amagat a Barcelona i que una altra part havia viatjat a
Suïssa a partir dels anys 50 per assegurar-ne la conservació. Finalment, el
1991 es va produir el gran fet: els descendents de Rafel Patxot (mort el
1964), residents a Suïssa, feien donació a l'Abadia de Montserrat del fons
complet, tant de la part de Barcelona com de la de Suïssa. La donació era fruit
de la voluntat testamentària d'en Patxot, que era la del retorn de l'Obra a
Catalunya en el moment polític en què això fos possible amb garanties de
conservació, i de les gestions fetes amb la família pels abats Just i Bardolet.
Ja a Montserrat tot el llegat, fou encomanat al pare Josep Massot i Muntaner de
fer-ne l'ordenació i l'inventari.
Entre el material de 1991
(ampliat amb noves aportacions arribades de Suïssa el 1993), un cop
inventariat, es va poder comprovar que hi havia conservats reculls del concurs
de 1924 però no el Música de cornamusa,
que continuava il·localitzable en aquell moment. Tampoc entre el nou material
arribat a Montserrat l'estiu de 1994 hi havia constància del recull. Sí que estava
disponible des del primer moment el Dietari
que mossèn Joan Pontí, secretari de l'Obra, va anar redactant al llarg dels
anys amb les vicissituds viscudes a la seu on anaven aplegant tot el material
que l'OCPC generava. En aquest Dietari,
així, consta que el Música de cornamusa
es va presentar, sota el lema "El temps passa i la Joana balla", al
concurs de 1924 (concretament va entrar a oficines el 19 de desembre d'aquell
any) i que li fou atorgat el número 9 d'acord amb l'ordre d'arribada de les
obres. En l'acta del consell consultiu de l'Obra de 15 d'abril de 1925 consta el
veredicte del concurs de 1924, en virtut del qual se li va atorgar el premi al
millor recull de ballets, danses i comparses populars catalanes. Seguint el Dietari altre cop podem veure que el 23
d'abril d'aquell any Joan Amades es va declarar autor del recull. A partir
d'aquest moment, no consta en cap altre paper de l'Obra l'esment d'aquesta
obra d'Amades.
Entre el 2006 i el 2008,
finalment, encara va arribar de Suïssa més material del fons de l'Obra del
Cançoner Popular de Catalunya. Concretament, Núria Delétra Carreras-Patxot va
fer arribar a Montserrat alguna caixa dispersa de material variat i una
quantitat considerable de volums relligats que havien romàs inadvertits en alguna
de les biblioteques familiars dels Patxot. Entre aquest material, per fi, hi havia
els vuit volums (!!!) relligats que conformen el Música de cornamusa complet de Joan Amades.
Els dos primers volums de Música de cornamusa són els que Joan
Amades va presentar al concurs de l'OCPC el 1924 i que van obtenir premi. El
tercer volum és de 1928 i Amades hi explica clarament (amb els errors
mecanogràfics habituals en ell) que fou redactat per encàrrec de l'Obra,
juntament amb el quart i el cinquè, com una continuació dels anteriors, a manera
de segona part:
"Aquest
t5evall, ha estat fet fora de concurs. Despres del darrer organitzat per l’Obra
den Cançoner popular de Catalunya, en l’any 1924 en el que hi varem concursar i
obtenir el premi ofert al millor recull de Balls danse s i comparsespopulars,
varem continuar la recerca amb intenciò de pendre part a un altre concurs si es
presentava i sota el mateixtema, veient que no era organitzat un tercer
concurs, un dia en conversa varem dir a l’Obra del Cançoner que teniem
recullits uns materials i documents al nostre entendre ben aprofitables, els
quals varem oferir, i ens feu encarregat que’ls reunissim i ordenessim en una
recull, com aixis ho hem fet havent resu ltat els tres present volums els que
poden esser considerats com la segona part del trevall primer, per aixos li hem
posat el mateix titol i els hem senyalat com una segona part del treval
anterior nukerant-los amb els numeros ordenatius de 1, 11, i 111, per lo que
pot ser considerats els cinc volums dosde la primera part i tres de la segona,
com un mateix recull o obra feta en dues tongades, una de concursi altre d’encarreg.
Tots els balls
continguts en el present recull son de recull propi, amb la col’lavoraciò de
diferents mestres de musica. Les il’lustracions son degudes al dibuixant
n’Alfred Vivancos, el que les hapres del natural, ballant-li jo mateixels balls
en uns cassos i fent-los’hi ballar en altresper ballaires ensinistrats mes dest
res que nosaltres. Les fotografies son obtingudesde diferents origens i dec
remarcar molt acentuadament que d’algunes d’elllles no en tinc cedits els drets
de repreduciò i per tant abans de donar-lesa la llum, si alguna vegada espensa
fer’ho, cal fer-ne unadetingudarevissiò en aquest sentit.
Es de remarcar
que en el present recull hi van incloses algunes tonades que ja es trobaven en
la primera part pero les hem repetit en la present perque ara en donem la coreografia
del ball, que no haviem donat l’altra vegada i hem repetit la tona a perque el
document resulti mes complert.
Barcelona Maig
del 1928.
Joan
Amades.”
Fruit del mateix encàrrec deuen
ser els tres volums restants (el sisè i el setè també de 1928 i el vuitè de
1931), volums que contenen una gran quantitat de fotografies i gravats.
Sorprenentment no hi ha constància escrita entre els papers ordinaris de l'OCPC
ni de l’encàrrec ni de l'arribada a secretaria d'aquests volums fora de concurs
(del tercer al vuitè), malgrat el detall habitual amb què mossèn Joan Puntí
apuntava els moviments d'escrits i la profusió de referències que fa a les seves anotacions al mateix Joan Amades.
El contingut dels vuit volums és el
següent:
(Els números d'ordre iniciats amb
la lletra C corresponen al codi d'identificació del material dins del fons de
l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.)
C-251
Primer volum de l’obra. A la
portada hi diu: Mvsica de cornamvça.
Col·leccio de balls danses i moixigangves popvlars catalanes. Lema: El
temps passa i la Joana Balla. Barcelona, MCMXXIV.
És un volum relligat, de 320 x
215 mm. Inclou text, que està mecanografiat i conté molts errors (com és
habitual en totes les obres del mateix autor), partitures, que són manuscrites,
i dibuixos per mostrar gràficament les coreografies dels balls. En total, el
volum consta de 516 fulls, numerats recentment. Al llom diu Música de cornamuça, 1. Al full 1 hi ha
manuscrit el número 9, que correspon al que se li va atribuir en la llista
d'obres presentades al segon concurs convocat per l'OCPC. L'extensa
"Taula", que ocupa els fulls 4-9, conté l'índex no solament de les
danses contingudes en aquest volum sinó també de les del segon volum de l'obra
(C-252), presentat conjuntament al concurs de l'OCPC. A continuació hi ha
un prefaci en què justifica l’obra i fa un preàmbul teòric sobre diversos
conceptes al voltant de la dansa que emprarà als textos explicatius. Les danses
estan distribuïdes en apartats, el primer dels quals respon al nom de “Danses
emotives” (a partir del full 19). Tot aquest primer volum de l’obra està
dedicat a aquest apartat. Dins d’aquest, Amades en fa d’altres interns sota el
nom de “Danses infantils” (a partir del full 20), “Danses cantades” (a partir
del full 40), “Danses amoroses” (a partir del full 107), “Danses cortisanes” (a
partir del full 311), “Danses rel·ligioses” (a partir del full 370; aquest
apartat és tot un monogràfic sobre les diferents modalitats de contrapàs) i,
finalment, “Danses hvmoristiques” (a partir del full 455).
C-252
Segon volum de l’obra. No té
portada, sinó que és continuació directa del volum anterior.
És un volum relligat que al llom
duu escrit Música de cornamuça, 2. Té
les mateixes característiques que l'anterior, del qual és continuació, tot i
que aquest, a part de text, partitures i dibuixos, inclou també un seguit de
fotografies al final. Consta de 259 fulls, numerats recentment, i 25 fulls amb
fotografies, també numerats recentment. Al començament (full 1 del text) hi ha
manuscrit el número 9, com al volum anterior. Així com el
primer volum està dedicat a un únic gran apartat anomenat “Danses emotives”, d'una manera semblant aquest
segon volum inclou un sol gran apartat sota el nom de “Danses
representatives”, dins del qual Amades distingeix entre “Danses guerreres” (a
partir del full 3), “Danses carnavalesques” (a partir del full 101), “Danses
parlades” (a partir del full 143) i “Entremesos” (a partir del full 234). Les
fotografies del final recullen imatges de diferents danses i entremesos.
C-253
Tercer volum de l’obra. A la
portada hi diu: Musica de cornamusa.
Balls i danses (Segona part). Volum tercer, per Joan Amades. Barcelona,
MCMXXVIII.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, 3. Consta de 278
fulls, numerats recentment, amb textos, partitures i coreografies, i 59 fulls
de paper pautat, amb melodies del contrapàs, al final del volum, amb numeració
a part. No hi ha índex general, però al full 6 hi ha una "Taula de les
fotografies". Les fotografies ocupen tretze fulls en total al llarg del
volum, numerats a la taula però sense numeració de full, i estan intercalats
entre els fulls 33-34, 74-75, 75-76, 83-84 i 85-86. Aquest volum forma un
conjunt amb els dos volums següents. Tal com explica Amades al preàmbul inclòs
al full 4 (reproduït íntegrament més amunt), la idea amb aquesta segona part en
tres volums és ampliar la recol·lecta de danses (sense seguir, però, en aquest
cas els apartats establerts als dos primers volums) i tornar a recollir danses
ja incloses allà però aquesta vegada amb especificació de la coreografia
mitjançant dibuixos.
C-254
Quart volum de l’obra. A la portada
hi diu: Musica de cornamusa. Balls
representatius (Segona part). Volum quart, per Joan Amades. Barcelona,
MCMXXVIII.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, 4. Consta de 158 fulls,
numerats recentment, amb textos, partitures i coreografies, i 56 fulls sense
numerar amb fotografies. No hi ha índex general, però al full 3 hi ha igualment
una "Taula de les fotografies", vuitanta-dues en total, amb numeració
particular. Els 56 fulls de fotografies estan intercalats entre els fulls 6-7,
12-13, 30-31, 56-57, 80-81, 82-83, 92-93, 96-97, 98-99, 103-104, 105-106,
110-111, 112-113, 114-115, 129-130, 131-132, 136-137, 139-140 i 145-146, i
després del full 158. El contingut del volum segueix la línia indicada en
l’explicació del volum tercer de l’obra.
C-255
Cinquè volum de l’obra. A la
portada hi diu: Musica de cornamusa.
Danses parlades i teatre popular (Segona part). Volum cinqué, per Jpan
Amades. Barcelona, MCMXXVIII.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, 5. Consta de 360
fulls, numerats recentment, amb textos, partitures i coreografies, i 12 fulls
sense numerar amb fotografies. No hi ha índex general, però al full 4 hi ha
igualment una "Taula de les fotografies", tretze en total, amb
numeració particular. Els 12 fulls de fotografies estan intercalats entre els
fulls 12-13, 32-33, 64-65, 72-73, 221-222 i 252-253. Amb aquest volum es clou
la segona part de l’obra, dedicada a ampliar el contingut dels dos primers
volums.
C-256
Sisè volum de l’obra. A la
portada hi diu: Musica de cornamusa.
Fotografies i gravats de Balls i entremesos populars. Recullits per en Joan Amades.
Volum VI. Barcelona, MCMXXVIII.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, 6. No té índex.
Conté, en primer lloc, 4 fulls, numerats recentment, amb la descripció de dos
balls. Seguidament hi ha 142 fulls, sense numerar, amb fotografies i
reproduccions de gravats antics i moderns encartades. Forma un conjunt amb el
volum següent i des del punt de vista del contingut representa un complement
gràfic dels volums anteriors.
C-257
Setè volum de l’obra. A la
portada hi diu: Musica de cornamusa.
Fotografies i gravats de Gegants. Recullit per en Joan Amades. Volum VII.
Barcelona, MCMXXVIII.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, 7. No té índex.
Després de dos fulls en blanc, el full de la portada i un altre full en blanc,
conté 120 fulls, sense numerar, amb fotografies de gegants i reproduccions de
gravats. Des del punt de vista del contingut és continuació directa del volum
anterior, com a complement gràfic dels volums explicatius anteriors.
C-258
Vuitè i darrer volum de l’obra. Musica de cornamusa, per Joan Amades. Volum
VIII. Barcelona, MCMXXXI.
És un volum relligat, de les
mateixes característiques que els anteriors. Al llom duu escrit Música de cornamusa, Volum VIII. Consta
de 137 fulls, numerats recentment, amb textos, partitures i coreografies, i 54
fulls amb 85 fotografies i reproduccions de gravats, sense numerar. Els fulls
de fotografies estan intercalats entre els fulls 94-95, 95-96, 96-96bis, 96bis-97,
97-98, 100-101, 102-103 i 122-123. No té índex ni taula de fotografies. Des del
punt de vista del contingut és un complement de tots els volums anteriors:
inclou explicacions, notacions musicals, indicacions coreogràfiques i imatges. Destaca
l'atenció especial que Amades dedica en aquest volum als balls i danses del
País Valencià.
Contra el que es podria deduir
per la concreció del títol, l'obra no és un recull de melodies interpretades
històricament amb sac de gemecs. El mateix Amades esvaeix el dubte a les
primeres línies del prefaci del primer volum:
"Sota
aquest titol, que m’ha semblat ben adequat, he reunit totes laes dades
possibles referentsa bals, danses i moixigangues populars en les que hi entres
per la seva execució una part melodica i musical. De tot heprocurat acoblar-ne
el maxim nombre de daes possibles, començant per la tonada la que he considerat
com a dada esencial i princicipalissima i seguint la part evolutiva o
coreográfica, organització dies i llocs de l’execució, personatges que hi
intervenen i trajos especials o atributs que porten o empleen, tradicions o
llegendes que envolten la dansa, canç0ns o corrandes que s’apliquen a la llur
musica, i totes quantes altres dades m’han semblat d’algun valor. [...]”
El valor excepcional de l’obra és
inqüestionable: vora 2.200 fulls dedicats a l’estudi de danses i balls propis
del país, amb les seves tonades, coreografies i fotografies de suport gràfic. Per
a l’estudi específic del sac de gemecs, però, la decepció és molt gran. Hom podia
pensar que, tot i que el moment històric no era el millor per a la recopilació
de dades (en plena decadència de l’instrument), amb les fonts que podia tenir a
l’abast Amades, tant directes dels últims sacaires com orals populars i
escrites, es podia arribar a confegir un recull encara prou cabalós de melodies
interpretades amb sac de gemecs. En realitat, però, l’obra d’Amades és una aplegada
i estudi de tot tipus de danses i balls, interpretades amb variades formacions
instrumentals, i, en tot cas, l’objectiu del treball no correspon en
absolut amb un títol tan explícit. Només en un grapat de la immensitat de
melodies de danses i balls recollides a l'obra Amades expressa clarament que
eren interpretades amb sac de gemecs. Són les que segueixen (entre claudàtors
s'indica la localització exacta dins dels vuit volums de l'obra, seguint els
codis esmentats abans).
- Ballet
de muntanya [C-251, p. 190-195]
Segons Amades
era una de les danses més gentils i gracioses de les que es ballen al nostre
país. S’havia ballat per l’alta plana de Vic i pel Baix Ripollès i en l’època
de redacció de l’obra ja feia bastants anys que havia caigut en desús. Durant
molts anys havia estat l’única diversió de molts pobles de muntanya, “on se
passava el diumenge en placida i gaia ballada en la que molts cors aixis
masculins com femenins bategaven en dolça emoció seguint el ritme de la poetica
cornamuça al só de la qual se produia la camperoladansa”. Amades segueix el
text amb la descripció minuciosa del ball, del qual també reprodueix gràficament
en dibuix la coreografia. La melodia que adjunta és recollida a Folgueroles.
- El
Carrenxec (o Carrenxenc) [C-251, p. 466 i 467] i [C-253, p. 241 i 242]
Explica Amades
que era el ball de carnestoltes de Sant Climent de Llobregat. En l’època de
redacció de l’obra ja feia molts anys que s’havia perdut i només la gent gran
recordava encara la tonada i el desenvolupament del ball. Durant el carnaval
sortien grans colles de gent disfressada pels carrers del poble i anaven el
primer dia (diumenge) de casa en casa ballant i saltant i fent petar
castanyoles o pròpiament els dits, que feien sonar amb força. Segons Amades
probablement el so produït amb els dits sigui l’origen del nom del ball. El
dilluns les colles voltaven per les masies disgregades pel terme i el dimarts
es corria pels pobles veïns. La dansa no era gens organitzada ni coreografiada
i consistia bàsicament a ballar saltant i fent petar els dits. “La musica era
produida al só de Sac de gemecs i tamborì havent’hi hagut anys que per haver-se
organitzat varies colles havia sigut precis anar a cercar musics en altres
pobles.” Al volum 1 Amades adjunta la melodia d’aquest ball recollida directament
a Sant Climent de Llobregat. Al volum 3, sota el nom de “Carrenxenc”, amplia
les melodies recollides amb dues més, una de Viladecans i l’altra de Sant
Vicenç dels Horts.
- La
vuidasacs [sic] [C-252, p. 61 i 62]
Amades explica
que aquesta és “una de les mes minses i manyagues danses de bastons, devent en
aquesta circunstancia el seu xirigotesc nom, puix com que el b allar-la produia
poc cansament era la que mes vegades se ballava i la que mes se feia durar
arrivant fins a vuidar el sac de la cornamuça, quan encara era la dansa
acompanyada amb aquest instrument. Se la troba pel Penadés”. En efecte, la melodia
que Amades acompanya a l’explicació està recollida a Vilafranca; la tessitura
de notes, però, no és l’adequada per a l’instrument.
- Ball
de la post [C-252, p. 82-84]
Sobre aquesta
dansa Amades diu literalment el següent:
“Nabia sigut
ballat a Manlleu la nit del dijous gras, essent el primer dels actes del
Carnaval i donant’hi el poble una interpretació d’advertiment de la necessitat
d’eser prudent i mesurat en les coses que se facin durant les festes que amb el
ball començaven , simbolitzant la dansa una mena de baralla entre l’esperit del
bé i el del mal, aquesta era la interpretació que el poble donava a la dansa.
Aquesta se
comsava d’homes sols que anaven dividits en dugues llargues rengleres, portant
els uns una pacra o bot de cuiro a l’esquena i els altres una llarga pala amb
la que en un moment determinat de la dansa picaven damunt de la pacara dels
altres. Aquesta pacara o bot havia substituit una post la que encara s’usava a
primers del segle passat la qual va donar nom a la dansa. Els que portaven la
post duien sota d’aquesta un coixí que servia per a esmortuir el cop de la pala
i evitar que quan elscompanys piquessin els hi poguesin fer mal.
El ball seguia
per tot el poble, començant la primera ballada devant de la rectoria
dedicant-la an el Sr. Rector seguint despres per les demes places i llocs
principals de la població Els balladors anaven acompanyars per una cobla
formada per una cornamuça, un fluviol, un timbal, i un cornetí, en epoca
molt reculada acompanyaven a la colla unes dones en caputxa i amb fanal les
quals enllumenaven als balladors, mes tard desaparegueren aquestes i foren
substituides la llum per uns homes que portaven atxes de vent.
El ball
consistia en una serie de gestes i salts en els que se barrejaven els de la
post i els de la pal, empró sense perdre mai el conjunt armonic, pegant els uns
a cada final del motiu musical damunt la post dels altres produint un fort
estrepit molt acompasat i uniforme si eren prou amatents en picar tots a
l’hora, en un moment donat un cornetí amb só estrident anunciava el repicó i
aleshores els de la pala pegaven seguidament i amb tota furia una forta palliça
damunt dels de la post, fins que una altra nota pujada del propi cornetí
anunciava l’acabament del repicó amb el que se donava el ball per acabat trasladant-se
la colla cap un altre lloc de la ciutat per a repetir el ball. El ball se
repetia varies vegadess sempre en lloc diferent i quan ja se ballava per
darrera vegadda al final se feia un canvi en les evolucions ballant de diferent
manera, a lo que se li donava el nom de Ball del Llop, amb el que se donava per
finalitzat el ball de la post fins l’any següent.
[...] En
l’arxiu municipal de Manlleu consta que en l’any 1652 per causa d’una forta
epidemia, foren privades les festes del Carnaval, escepte el ball de la post
per esser cosa molt principal.
Un detall molt
curiós a observar es el titol donat a la variant evolutiva executada com a
final de la dansa, la qual com ja he dit se li dona el nom de Ball del Llop, lo
que ens pot portar a creure que aquesta dansa es entre nosaltres de caient molt
primitiu essent potser reminiscencia d’una antiga dansa de les que se feien per
a obtenir bona cacera, la qual potser era ballada en honor de la divinitat
perque fos benevolent i mates i deixes caçar al llop que destruia la cacera
bona.
El poble hi
aplica aquesta lletra, la qual no pot ser considerada com a cançó de la dansa
puix la tonada d’aquesta es sempre produida amb instruments com no podria esser
d’altra manera puix si se cantes els cops ofegarien el só de la veu. Diu aixis
la cançó
El ball de la
post
si pica o no
pica
el ball de la
post
si pica mes
fort”
Amades adjunta
la melodia d’aquesta dansa, recollida en efecte a Manlleu. La tessitura de
notes, però, no és l’adequada per a l’instrument.
- Tornaboda
[C-252, p. 124-128]
Sobre aquesta
dansa Amades diu literalment el següent:
“Es una festa
i dansa carnavalesca, propia del Baix Llobregat, especialment dels pobles de
Gavá i Viladecans organitzant-la els dos pobles en col·laboració i gran
armonia, fet que no deixa de tenir la seva importancia, puix malhauradament es
ben freqüent que entre els pobles veins, millor existeixen fondws rivalitats
que que amistats carinyoses.
La festa de la
Tornaboda es organitzada per una comissió que reb el nom de Junta del sac, fent
referencia aquesta darrera paraula que qualifica la junta, al sac de gemecs
al só del qual se produia el motiu musical de la festa. En el poble de Gavá, el
veinat se reunia a la plaça el dia de Sant Esteve a la tarda, procedint-se a la
eleció de la junta que havia de portar a terme l’organització de la festa
carnavalesca. En el poble de Viladecans la reunió se feia el dia de la
degollació de Sant Joan. Adems de la junta del sac eren escullits i elegits el
jovençá i la jovençana, i el vell i la vella, personatges principals que
intervenen i descollen en la festa de la tornaboda. El jovençá o la jovençana
eren sempre dos joves, el segon de cara afemellada i adequat per a fer el paper
de dona, els quals estesin ben acreditat com a bons balladors i especialment
per sapiguer ben espolçar, el vell i la vella eren un home i una dona ja casats
caracteritzats pel seu temperament alegroi i humoristic. Els primers
simbolitzaven en la festa la jovenesa i el plaer de la dansa i la alegria, els
segons, venien a representar l’edat del seny i el respectei venien a ser com
els pares de tota la caterva gatzarosa que prenia part en la festa
carnavalesca.
El diumenge
següent a l’eleció de la junta del sac, aquesta compareixia en plé a la plaça
on també hi feia cap tot el veinat portant uns quants pans de nou lliures i una
quantitat de fruits seques, com figues, avellanes, nous, atmetlles, amb el qual
s’obsequiava als presents, mes especialment a les dones joves, essent aquell
obsequi com un avis de que les llurs cases i masies foren visitades per la
junta del sac quan farien la plega, aquesta consistia en recorrer boi totes les
cases del poble i les masies dels seus voltants en recerca de cabals i menjar
per a sufragar les despeses que raportava la festa. La plega se celebrava dies
despres essent tot el menjar que s’hi colectava cuit i menjat entre tota la
gent del poble que compareixien a l’acte de la menjada colectiva sense que se
pugues negar a ningú el dret de participació en la menjada.
El diumenge de
Carnaval a la t ard a se feien grans ballades a la plaça dels pobles respectius
en la que s’hi ballaven tantes danses com se savien en mig de la mes gran
alegria i gatzara. El dilluns de Carnaval, era quan entre els dos pobles de
Gavá i Viladecans s’entaulava un amistós contrapunt, que consistia en
organitzar abdos un rua amb els elements carnavalescs amb que cada poble
comptava, i dirigir-se la rua de l’un en cerca de la rua de l’altre empró sense
sortir-ne del limit fiscal del poble, on la de les dugues que primer hi
arrivava era considerada com a guanyadora en el contrapunt.
A cada un dels
pobles, la junt a del sac se llevava de matí i anava de c asa en casa de tots
els elemnts que devien concorrer a la rua, que eren tots els que havien volgut
pendrer part a la festa disfre&ant-se i participant de la gatzara del
diumenge abans, un cop ja hi era tothom mes havent-se anat a buscar a tothom a
casa seva, s’organitzava la rua baix el següent ordre. Obria la marxa un ninot
de palla vestit de grotesca manera montat dalt d’un burro, aquest ninot era el
carnestoltes, el burro anava menat per l’esparriot, vestit aixis mateix de
manera estranya i estrafalaria, armat d’una esquella a una má i una escombra a
l’altra, la que li servia per a fer creure als que no guardaven unes formes
prou carnavalesques, seguien el jovençá i la jovençana, els dos vestits de
pages ell amb ganveto i ella amb red guarnits amb les millors joies que
haguesin pogut obtenir, venint a re presentar els herois de l a c erimonia, al
seu darrera hi anaven nombroses parelles de gent disfreçada, els homes amb
calces bl anques i faldellí tots guarnits de cascabells, i les dones amb
vestits tipics de pagesa i red al cap.
en darrer terme hi anaven el vell i la vella.
La primera de
les dugues coles que ariv ava al limit del terme del poble, s’esperava allí que
ar rives l’altra colla donant grans mostres de satisfa ció per haver sortit
guanyadors en el contrapunt establert, l’esperriot emprenia una gran tocada d
esquelli tots els seus acompanyants s’entregaven a una gran gatzara i a gra
mostres de satisfacció. Quan arriv va la colla perdedora se feien grans
salutacions i acataments donant-se la má els uns als altres anant tot seguit a
una era propera del poble dels guanyadors on els jovençans d’un poble
convidaven als de l’altre a ballar l’Espolçada o dans a de Tornaboda, ballant
les dugues parelles de jovençans de cada poble, tenint gran punt entre ells per
veure qui s’ac editava de mes lauger i millor ballador, un cop ballades les
primeres parelles, se feia una gran dansa entre tots els circunstants d’un
poble i l’altre barrejats ballant-se aleshores l’Espolçada complerta consistent
en les dugues parts de la Gallarda i el rotllet, que eren tocades pels sacs
de gemecs i fluviols dels dos pobles a la vegada.
[...] [Paràgraf
elidit; Amades hi fa una breu explicació de la coreografia de la dansa]
Quan est an
cansats de ballar, els guanyadors conviden als del l’altre poble a que
s’arrivin fins a casa seva, encaminant-se les dugues rues foses i bar rejades
cap al poble dels triunfadors en el contrapunt, allí tornen altra volta a
ballar tantes danses com saben, convidant a dinar als forasters. En hab nt
dinat ballen novament en mig de gran gresca i gatzara, i els del poble perdedor
conviden als del guanyador a que’ls acompanyin fins al seu poble, fent’hi
aquets aixis i tornant-se a organitzar les dugues comitives que s’encaminen cap
a l’altre poble on son objecte de grans obsequis, convidant-los a brenar, i
tornant a ballar entre lo que se fa de vespre.
El dimarts de
Carnaval duren les ballades en cada poble, continuant la gatzara tant com se
pot, fins al punt de les dotze dde ma nit que tothom se’n va cap a casa seva
donant la bullanga per acabada. El dimecres de cendra, se fa lo que reb el nom
dels fums del carnestoltes. La Junta del sac ve de casa en casa en cerca de
totes les escombres que ja se cuiden be les dones d’amagar, També se cerca a
tots els que’ls dies abans han pres part en les festes i gresques, fent dir als
llurs familiars on se troben i anant-los a cercar per tot areu encara que
siguin al camp a treballar, tots els que han format part de la rua, son portats
en calitat de presoners a l’hostal, on venen obligats a restar’hi fins a la
tarda i a pagar el beure als de l a Junta del sac. En havent dinat se fa en mig
de la plaça una gran pila de totes les escombres que s’han trobat posant damunt
de la pila el personatge de palla, el Carnestoltes que ha presidit totes les
gatzares dels tres dies anterios, icalant-se foc a la pila produit-se una
espesa fumera que no triga a invadir tot el poble. Donant-se aixis com acabada
la festa de la tornaboda.”
Amades adjunta
dues melodies de la Tornaboda, una recollida a Begues i l’altra a Gavà. En tots
dos casos la tessitura de notes no és l’adequada per a l’instrument.
- Ball
del gemec [C-253, p. 168 i 169]
Amades explica
que aquest ball era “propi de Carnestoltes i eraballat a la ciutat de Calaf.
Era aixis nomenat perque era tocat amb la cornamusa o sac de gemecs. Durant la
seva interpretaciò s’hi feien moltes extravagancies i sembla que al menys en
els seus da rerstemps, no odeia pas a cap reglafixa de moviment si cadaballaire
hi feia lo que millor li semblava, i com mes extrany i extravagant era millor”.
Amades adjunta la melodia del ball, recollida efectivament a Calaf, en aquest
cas a dues veus.
- La
dansa (Calaceit) [C-253, p. 235 i 236]
Segons Amades
aquesta dansa “era ballada al poble de Calaceit ja dintre de l’Aragò pero de
marcada influencia catalana. Es ballava per la festa Major i era tocada amb sac
de gemecs”. Amades explica també que en el moment de redacció de l’obra ja feia
anys que no es ballava. N’adjunta la melodia.
- Ball
de nans (Manresa) [C-254, p. 123]
Amades no
explica res d’aquest ball de nans de Manresa, només en reprodueix la melodia.
Comparteix full de partitura amb el ball de nans d’Olot (i amb una altra tonada
procedent de Manresa) i dedica tot el text a explicar aquesta dansa olotina. En
la partitura diu literalment escrit a mà: “Tonada del «Sac de Gemecs» acompanyant els nanos: Festa major de l’any 1921. Manresa.”
Al marge d’aquestes danses
explícitament interpretades amb cornamusa, Amades també recull, de manera més
general i sense concretar cap lloc específic, que històricament la cornamusa
era l’instrument principal en la interpretació del contrapàs i del ball de
bastons. També explica que era un dels possibles instruments amb què es podia
interpretar el motiu musical del ball de moros i cristians o de sant Jaume,
característic del Camp de Tarragona i del Penedès. En canvi, recull
explicacions i la melodia de danses que en la seva època era sabut que s’havien
ballat al so del sac de gemecs, com el ball de cercolets o de cotonines de
Vilafranca del Penedès, o el ball de nans de Tarragona, i Amades no indica aquest
fet en cap cas.
Pel que fa a imatges, Amades
recull al llarg de l’obra una bona quantitat de fotografies i dibuixos, entre
els quals n’hi ha un grapat en què apareix el sac de gemecs. La majoria
d’aquestes imatges amb presència de l’instrument són conegudes per altres fonts
(el mateix Amades en algun cas, sense anar més lluny) i són les que segueixen (entre
claudàtors s'indica també la localització exacta dins dels vuit volums de l'obra
seguint els codis esmentats abans).
- Fotografia
del ball de cercolets de Vilafranca del Penedès. [C-252, p. 290] i [C-254, p.
100]
- Fotografies
d’un capitell del claustre gòtic del
monestir de Montserrat en què es reprodueix un ball rodó i un cornamusaire.
[C-253, p. 32-34]
- Boix de
capçalera de romanç que representa una escena de dansa. [C-256, p. 77]
- Quadre El
contrapàs, obra d’A. de Farrés (segons Amades; en realitat, l’obra és
d’Antoni de Ferrer). [C-256, p. 81]
- Auca de
les festes celebrades el 1806 per la beatificació de sant Josep Oriol. [C-257,
p. 33]
- Full de
rengle que representa una processó de principis del s. XIX. [C-257, p. 41 i 42]
- Fotografia
dels gegants i els nans de Manresa de l’any 1926 en què s’aprecia en primer
terme dos músics, un dels quals sembla que subjecta un sac de gemecs. [C-257,
p. 110]
- Dibuix
sense cap text explicatiu, que sembla extret d’una auca, en què es veu un os de
fira que balla i un músic que l’acompanya amb un sac de gemecs. [C-258, p.
178]
Fonts
- “Obra del cançoner popular de Catalunya (Concurs
de 1924)”. Revista Musical Catalana,
núm. 256. Barcelona. Abril de 1925.
- AMADES, Joan. Música de cornamusa, 8 volums. Inèdit. Text mecanografiat i
partitures manuscrites. 1924 per als dos primers volums, 1928 per als cinc volums
següents i 1931 per al darrer volum. Tots vuit volums són consultables en versió
digitalitzada al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals (l'original forma part de l'Arxiu de l’Obra del Cançoner
Popular de Catalunya, propietat de l’Abadia de Montserrat).
- AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. 3
volums (Rondallística, Cançoner, Costums i creences).
Ed. Selecta. Barcelona. 1950, 1951, 1969, respectivament.
- DIVERSOS AUTORS. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Volums
I-III, Fundació Concepció Rabell i Cibilis, Vda. Romaguera. Volums IV-XXI,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1926-1929 per als tres
primers volums, 1993-2011 per a la resta.
Volums
consultats: IV (fascicles 1 i 2), V i XXI.
- MASSOT I MUNTANER, Josep. “L’Obra del Cançoner
Popular de Catalunya, font de recerques”. Llengua i Literatura. Revista
Anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 14. Barcelona. 2003.
- MASSOT I MUNTANER, Josep. Escriptors i erudits contemporanis. Vuitena sèrie. Publicacions de
l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 2008.
Entrada modificada el 5.4.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada