Esdeveniments importants relacionats amb el sac de gemecs: l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa a l’Orfeó Català (1931)

El 15 de novembre de 1931 l’Orfeó Català va inaugurar a la seva seu social una exposició iconogràfica sobre la cornamusa, organitzada per Joaquim Renart i Garcia, dibuixant, pintor i decorador, que aleshores tenia el càrrec de conservador de l’Orfeó. El pintor Joan Junceda, soci de l’entitat, va fer un dibuix per al cartell de l’exposició, reproduït també a la portada del catàleg que se n’edità. L’exposició va estar oberta al públic la resta del mes de novembre.

Del dia de la inauguració i de la impressió general de l’exposició en parla la Revista Musical Catalana, butlletí mensual de l’Orfeó Català, en el seu número de desembre de 1931: “[...] El vestíbul de l’Orfeó Català, convenientment arranjat en forma de sala d’exposicions, aplegà una gran quantitat d’exemplars on l’instrument de la cornamusa jugava el paper principal. Pel recull fet, hom podia fer-se ben bé càrrec de la importància que havia assolit el popular instrument; com la seva difusió arreu d’Europa havia inspirat obres mestres de l’art universal, i com se’l veia incorporat en festes populars, seguicis nobilíssims, àngels músics, milícia, noblesa, caritat, al camp i a la ciutat, i en mantes manifestacions les més variades, pintoresques i lluminoses. El públic, constantment renovat, s’interessà per l’Exposició, i tot observant la cornamusa pogué gaudir d’un novíssim Compendi d’Art que anava dels primers segles del Cristianisme fins als nostres dies, en reproduccions de taules, pintures, miniatures, tapissos, relleus, figuretes, etc., i en exemplars curiosíssims d’auques, litografies, periòdics, ceràmica, ventalls, llibres, dibuixos, talles policromades, rajoles, pintures, figures de pessebre, instruments autèntics, tipus populars, boixos, estampes, etc. [...]” En fa un bon resum també la memòria de les activitats dutes a terme a l’Orfeó el 1931 que va presentar el secretari, Pasqual Boada, a la junta de socis el 24 de gener de l’any següent: “[...] Altre acte íntim fou l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa en el vestíbul del local social, organitzada pel nostre company Sr. Renart, que tan visitada fou i tants elogis meresqué de la premsa, tant per la importància dels exemplars exposats com per la seva varietat i abundor, donant una cabal idea del predomini que havia tingut arreu aquest popular instrument, avui en plena decadència, almenys a casa nostra. [...]”

Dins d’aquest variat material iconogràfic exposat n’hi havia d’universal i d'altre d’estrictament català. Entre el primer, cal destacar reproduccions d’obres de Dürer, Holbein, Rafael, Perugino, Signorelli, Ferrari, Giotto, Conca, Brueghel, Teniers el Jove, Steen, Dietrich, Boucher i Vernet, totes amb cornamuses, amb una forta presència d’obres d’art flamenc dels segles XVI i XVII (amb reproduccions de peces dels museus del Prado, del Louvre, de Brussel·les, d’Amsterdam i de Viena). Igualment s’hi exposaven reproduccions de les miniatures de les Cantigas d’Alfons X, el Savi (s. XIII). Pel que fa al material pròpiament català, hi ha presents: un original de Marià Fortuny, fet a Roma (propietat d’Eduard Rifà); una pintura procedent del taller Martí i Alsina (probablement de Pellicer o d’Armat); gravats, dibuixos i aquarel·les d’Apel·les Mestres (oferts per l’autor mateix); dos àngels músics, talles decorades del segle XVI, de la col·lecció del comptador de l’Orfeó, Miquel Estany; una fotografia del tapís de Tarragona Història de Josep; un boix de la processó de Corpus de Barcelona, del segle XVIII, en què els gegants ballen al so de les cornamuses; gràfics de la rifa dels porcs de Sant Antoni, la capta per als presos i les ballades del contrapàs, o romanços vuitcentistes, auques i figures de pessebre. També hi ha exposats llibres moderns i antics, europeus i catalans, amb reproduccions de l’instrument, com ara el Gabinetto armonico pieno d'istromenti sonori, de Filippo Bonanni, datat a Roma el 1723; el De organographia, segon volum del Syntagma musicum de Michael Praetorius, datat a Leipzig el 1619; l’Harmonicorum libri, de Marin Mersenne, editat a París el 1631, o uns gràfics de l’Enciclopèdia de 1784. Finalment també s’hi podien veure exemplars de cornamuses d’arreu cedides pel Museu de la Ciutadella, Lluís Millet, Oleguer Junyent i Camil Álvarez (sonador de gaita gallega).

En total hi van col·laborar amb material de les seves col·leccions l’Orfeó Català mateix, els mestres Lluís Millet i Francesc Pujol, el Museu de la Ciutadella de Barcelona, la vídua de Narcís Verdaguer i Callís, Apel·les Mestres, Eduard Rifà i Anglada, Joan Amades, Joan B. Corominas, Josep Porté, Joan Junceda, Oliva de Vilanova, Manuel Lobo, Rafel Estrany, Lluís Tolosa, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, M. Baró, Joan Llongueres, La Pinacoteca, Josep Puigdengolas, Antoni Ferrer, Joaquim Renart, Miquel Estany, Oleguer Junyent, Camil Álvarez, Vicenç de Moragues, J. Bosch, el Casal Popular, el Museu de Rubí i Joan Serra i Graupera.

La relació completa de les obres exposades, tal com consten al catàleg, és el següent:

1. Músic major escocès, 1931 (expositor J. Renart)
2. Tocador de xeremies de Pòrtol, Mallorca / Grup de xirimilo i tamborillo / Id. de xeremiaires de Mallorca (expositor Obra del Cançoner i J. Amades)
3. Gravat, dibuix de captaires búlgars (expositor Corominas)
4. Músics escocesos i irlandesos / 4 bis. Auca de soldats irlandesos (col·leccions Corominas, Mestres, Amades i Renart)
5. Litografia italiana “Zampognaro” (col·lecció Renart)
6. Litografia italiana “Zampognaro” (col·lecció Renart)
7. Litografia “Els Segadors”, segle XIX (expositor Ll. Tolosa)
8. Fotografia, dibuix projecte d’Agostino, catedral de Siena (expositor Renart)
9. Fotografia, pintura de Ludwig Seitz, Loreto (expositor Renart)
10. Pintura a l’oli, cornamusaire, de Marià Fortuny (col·lecció E. Rifà)
11. Fotografies de pintures d’àngels músics, de Gaudenzio Ferrari, Saronno (expositor Renart)
12. “Noce de paysans”, de David Teniers el Jove, Museu de Viena (fotografia) (expositor Renart)
13. Gravat a color d’una kermesse de David Teniers el Jove, Museu de Brussel·les (expositor Renart)
14. Aquarel·la original d’Apel·les Mestres, cornamusaire napolità (col·lecció de l’autor)
15. Aquarel·la de Bra. Castelaro. Cornamusaire napolità (col·lecció Corominas)
16. Fotografia color, tapís florentí arazzo “La festa dell'acqua” (segle XVI) (expositor Renart) / 16 bis. Trepa de cornamusaires del tapís florentí (dibuix) (expositor Renart)
17. Fotocrom d’un quadre de Louis Léopold Robert (expositor Renart)
18. Gravat “Adoració pastors i reis”, cartró d’Hugo Huber, església de Sant Pere de Frankfurt (expositor Corominas)
19. Gravat “Ciociaro”, d’Alejandro Ferrant (expositor Corominas)
20. Gravat a color d’una kermesse de Pieter Brueghel, Museu de Viena (expositor Renart)
21. Gravat a color de Pieter Brueghel, galeria de Viena (expositor M. Baró)
22. Gravat del segle XVIII “Músics ambulants”, del quadre de Christian Wilhelm Ernst Dietrich (col·lecció J. Porté)
23. Fotografia de “Festa flamenca en un hostal”, de Jan Steen, Museu del Louvre (expositor Renart)
24. Gravat d’un dibuix de Pieter Brueghel, Museu Albertina (detall ampliat) (expositor Renart)
25. Gravat d’Albrecht Dürer “Visió de St. Joaquim” (col·lecció Renart)
26. Gravat d’Albrecht Dürer “Adoració de pastors” (col·lecció Renart)
27. Gravat a color d’Horace Vernet “El tocador de cornamusa” (col·lecció Renart)
28. Dibuix de cornamusa romana (col·lecció Renart)
29. Apunts de diversos instruments antics, Josep Serra Porsons (col·lecció Corominas)
30. Fotografia d’“Adoració de pastors”, escola espanyola, autor anònim, tríptic d’Àvila, col·lecció Lázaro (col·lecció A. Mestres)
31. Gravat a color d’“Adoració dels pastors”, de Joachim Wtewael, Museu del Prado (expositor Corominas)
32. “Naixement de Jesús”, de Giotto, capella dels Scrovegni, Pàdua (col·lecció A. Mestres)
33. Fotografia de “Naixement de Jesús”, escola fabrianesa, Roma (expositor Renart)
34. Fotografia de miniatures del còdex Roman de la Rose (segle XV) de la Biblioteca Provincial de València (expositor mestre Pujol)
35. Relleu de l’altar major de la seu de Saragossa, de Pere Joan (fotografia) (col·lecció A. Mestres)
36. Fragment d’altar de la parròquia de Blanes (fotografia) (col·lecció A. Mestres)
37. Impresos, orles de Hans Holbein (expositor Junceda)
38. Anunci “A S. Fausto” segons orla de Hans Holbein (expositor Renart)
39. Gravat d’una pintura de Sebastiano Conca, escola napolitana (segles XVII i XVIII) (col·lecció A. Mestres)
40. Fotografies de Perugino, Perugia, i d’Eusebio da San Giorgio, Perugia: pàgina del llibre d’hores Mer des histoires, 1490 (expositor A. Mestres)
41. Fotografia d’un dibuix de Rafael, Venècia (expositor Renart)
42. Gravat d’un dibuix d’Albrecht Dürer, 1514, cornamusaire (expositor Renart)
43. Dibuix de Lucien Jonas “Les nouveaux rois mages” (record de la gran guerra) (col·lecció A. Mestres)
44. Gravat a l’acer “Le joueur de cornemuse”, de David Teniers el Jove (col·lecció Renart)
45. Capitell gòtic del claustre de Montserrat (dibuix) (expositor Renart) / 45 bis. Capitell gòtic del claustre de Santes Creus (expositor Mestres)
46. Fulla de breviari, gòtic (col·lecció Renart)
47. Dibuix de Les figures del pessebre, de Joan Llongueres, per J. Renart (expositor Renart)
48. Targeta “Sidra Champagne” (expositor Corominas) / 48 bis. Gravat de l’escultura al·legòrica al monument a Campoamor, al Retir de Madrid (expositor Renart)
49. Retalls de diari; quadre gallec de Sorolla i tipus gallecs de Pontevedra (expositor Corominas) / 49 bis. Estampa d’Épinal “Naixement de Jesús” (col·lecció A. Mestres)
50. Fotogravats, escenes gallegues, quadres d’A. Fierros i Luis Menéndez Pidal (expositor Corominas) / 50 bis. Dansa gallega, postal (expositor Amades)
51. Litografia francesa “Un mariage breton” (segle XIX) (col·lecció Renart)
52. Gravat, font de Berna, cornamusaire (expositor Corominas)
53. “Adoració de pastors”, de Matthaeus Greuter, gravat (segle XVII) (col·lecció A. Mestres)
54. Gravat francès “Le berger recompensé”, de François Boucher (col·lecció Renart)
55. Dibuix d’una escultura de la catedral de Reims (expositor Renart)
56. Gravat francès, Lluís XV, panneaux decoratius (col·lecció Renart)
57. Fotografia ampliació de “Festa en un vilatge”, de David Teniers el Jove, Museu del Prado (expositor Renart)
58. Fotografia a color d’“Interior joiós”, de Jan Steen, Museu del Louvre (expositor Renart)
59. Fotografia a color de “Festa camperola”, de David Teniers el Jove, Museu del Louvre (expositor Renart)
60. Gravat a color de “Ball de camperols”, de David Teniers el Jove, Museu del Prado (expositor Corominas)
61. Fotografia de “Convit camperol”, de David Teniers el Jove, Roma (expositor Renart)
62. País de ventall “Dansa” (expositor Orfeó Català)
63. Figura de pessebre de Ramon Amadeu (col·lecció Alfons Par) / 63 bis. Grup de figures de pessebre de Ramon Amadeu (col·lecció Bulbena) (cedides pel Museu de la Ciutadella)
64. País de ventall (expositor Renart)
65. Figura de pessebre de Ramon Amadeu (col·leccions Bertran i Musitu i C. de Fortuny) (cedides pel Museu de la Ciutadella)
66. Auca “Juego de lotería para niños” (col·lecció Renart) / 66 bis. Fotografia ampliació d’auca ídem (col·lecció Amades)
67. Grup de pessebre de Ramon Amadeu (?), col·lecció Churruca (col·lecció A. Mestres)
68. Gravat espanyol “Adoració de pastors” (segle XVIII)  (col·lecció A. Mestres)
69. “El ball pla” a la plaça de Sant Pau, Olot (principis del segle XIX), d’un quadre d’A. de Tesse (col·lecció Corominas)
70. Auca barcelonina de micos músics (col·lecció Amades)
71. Auca de músics i tipus grotescs (col·lecció Amades) / 71 bis. Ampliació de l’auca de tipus grotescs (col·lecció Amades)
72. Dibuix per a colofó, d’Apel·les Mestres, tipus gòtic (col·lecció A. Mestres)
73. Processó de Corpus barcelonina (segle XVIII) (col·lecció Renart) / 73 bis. Dibuix de detall dels cornamusaires de la processó de Corpus (expositor Renart)
74. Cornamusaire de Martorell (reproducció), d’Apel·les Mestres (col·lecció de l’autor)
75. Fotografia de “Capta pels presos”, d’un quadre de Manuel Moliné, Barcelona (col·lecció Renart)
76. “Rifa dels porquets”, dibuix de Manuel Moliné (col·lecció Corominas)
77. Ampliació del rodolí “Festes i costums de Barcelona” (col·lecció Amades) / 77 bis. Dibuix original d’Apel·les Mestres, projecte per a un calendari, 1879 (col·lecció de l’autor)
78. Auca de les “Festes i costums de Barcelona” (col·lecció Amades) / 78 bis. Setmanari Un Tros de Paper, febrer de 1866, “La rifa dels porquets de Sant Antoni” (col·lecció A. Mestres)
79. Dibuix de Josep Ribot de l’àlbum Costums de Catalunya (expositor Oliva de Vilanova)
80. Fulles del contrapàs, ampliacions dels boixos, cornamusaires (expositor Amades)
81. Dibuix per al cartell de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa, ofrena de Joan Junceda (Orfeó Català)
82. Cornamusa (expositor Museu de la Ciutadella)
83. Cornamusa (expositor Oleguer Junyent)
84. Àngels músics, talles policromades (segle XVI) (col·lecció M. Estany)
85. Fris amb relleu (cartró embotit per a calendari) (expositor Pinacoteca)
86. Petita cornamusa gallega, ofrena d’Airiños da Miña Terra (expositor mestre Millet)
87. Rajoles catalanes (segle XVII) (expositor Orfeó Català)
88. Dues rajoles catalanes (segle XVIII) (expositor Estany)
89. Una rajola catalana (segle XVIII) (expositor Orfeó Català)
90. Llibre Gabinetto armonico, de Filippo Bonanni, Roma, 1723 (expositor Orfeó Català)
91. Llibre De organographia, volum II del Syntagma musicum de Michael Praetorius, Leipzig, 1619 (expositor Orfeó Català)
92. Llibre Geist und Werden der Musikinstrumente, de Curt Sachs, Berlín, 1929 (expositor Orfeó Català)
93. Harmonicorum libri, de Marin Mersenne, París, 1631 (expositor Orfeó Català)
94. Gràfics de l’Enciclopèdia, 1784 (Biblioteca M. Lobo)
95. Postal de l’Exposició de les Indústries i de les Arts de Nüremberg, 1906 (expositor V. Oliva)
96. Quadern de la cançó “Les figures del pessebre”, del mestre Llongueres, dibuix de Josep Obiols (expositor Llongueres)
97. Dibuix de Joan Junceda, final de capítol (expositor Orfeó Català)
98. Postal Ibáñez, “Gallegada” (expositor Orfeó Català)
99. Catàleg “Musik Theorie”, Basilea (expositor Orfeó Català)
100. Llibre Poesía juglaresca y juglares, de Ramón Menéndez Pidal, 1929 (expositor mestre Pujol)
101. Llibre de les Cantigas d’Alfons el Savi (segle XIII) (expositor Orfeó Català)
102. Llibre Die Sammlung Alter Musikinstrumente, de Julius von Schlosser, Viena, 1920 (expositor mestre Pujol)
103. Dibuix de Bonaventura Planella, Museu de Barcelona, del calendari d’Oliva de Vilanova (expositor Renart)
104. Cartró per a calendari (segle XIX) (expositor A. Mestres)
105. Gravat Lluís XV (expositor Renart)
106. Figuretes de pessebre, de Lleida, tipus popular (col·lecció Renart)
107. Figuretes de pessebre, d’Olot, tipus popular (col·lecció Renart)
108. Figuretes de pessebre, de Barcelona, tipus popular (col·lecció Renart)
109. Dues figuretes de pessebre (col·lecció Renart)
110. Figuretes faians, bretó, Perrik i Louisik, de Quimper (col·lecció Renart)
111. Figuretes de pessebre, tipus popular, Barcelona (col·lecció Renart)
112. Llibre Iconographíe musical, de Kinsky, París, 1930 (col·lecció Renart)
113. Gravat francès d’un quadre de François Boucher (expositor J. Bosch)
114. Cornamusaire, pintura procedent del taller de Ramon Martí i Alsina, probablement de Lluís Armet o Josep Lluís Pellicer (expositor J. Puigdengolas)
115. Gaita gallega (expositor Institut de Cultura per a la Dona)
116. Àlbum de cromos de la xocolata Nestlé (expositor mestre Llongueres)
117. Fotografia d’“Adoració de pastors”, de Luca Signorelli, National Gallery de Londres (expositor Renart)
118. Fotografia de “Reunió joiosa”, de Jan Steen, Anglaterra, col·lecció Wantage (expositor Renart)
119. Auca “El Rector de Vallfogona” (col·lecció Amades)
120. Apunt d’un baix relleu d’un sarcòfag romà, Museu del Vaticà (segle I) (dibuix i expositor A. Farré)
121. Figures de pessebre (expositor J. Serra)

A la premsa de l’època van aparèixer altres ressenyes de l’Exposició. Així, el 26 de novembre de l’any en qüestió La Publicitat escriu: “Al local de la nostra primera entitat choral hi ha oberta al públic una molt interessant Exposició iconogràfica del popular instrument, més conegut ací per «sac de gemecs», que emplena tot el vestíbul de l’Orfeó. En aquesta Exposició, recull de documents força interessants, pintures, talles, dibuixos, litografies, boixos, auques, fotografies, impresos, llibres, rajoles, estampes, figures de pessebre, etc., i exemplars autèntics de cornamuses i gaites, pot estudiar-se el típic instrument amb les seves moltes variants, en el seu aspecte extensiu i antiquíssim. Observat ja en relleus de sarcòfags pagans i en alguns pobles orientals, es manifesta arreu d’Europa, a Germània i a Flandes a través dels segles, a França, a Itàlia i a Portugal, a Suïssa, a Bulgària, a Escòcia i a Irlanda, on perdura encara en festes i en el mateix exèrcit, a Espanya, i d’una manera especial a casa nostra. En l’Exposició hom pot fer-se càrrec de les reunions i kermesses flamenques dels segles XVI i XVII al so de les cornamuses. Com dansava el poble en la gran festa d’aigua de les noces d’Enric II de França amb Caterina de Médicis. Escenes populars, barcelonines algunes d’elles, amb la desfilada de gegants en la processó de Corpus del divuitè segle. La rifa dels porquets de Sant Antoni; la capta per als presos; les tonades del contrapàs; les auques festives; les figures de pessebre de l’olotí Amadeu. I els bells exemplars de la col·lecció d’Adoracions d’Apel·les Mestres. Reproduccions de Dürer, Raphael, Brueghel, Teniers, Steen, Signorelli, Conca, Boucher, Vernet, etc. Els àngels que sonen el sac de gemecs. Els gràfics, diríem científics, de l’instrument. La ben documentada pintura firmada M. Fortuny, i la procedent del Taller Martí Alzina, feta a Roma. Les aquarel·les d’Apel·les Mestres, Castelaro i Ribot. Les trepes de detalls, on el sac de gemecs juga paper important. I entre els molts exemplars, impossible d’anotar, el magnífic dibuix d’En Junceda, que ha servit de cartell de l’Exposició. Han aportat obres i exemplars a l’Exposició de la Cornamusa, amb un desinterès que cal agrair, ultra del senyor Joaquim Renard, iniciador i ordenador d’aquesta bella manifestació artística, l’Orfeó Català i mestres Millet i Pujol, l’Obra del Cançoner, Museu de la Ciutadella, Institut de Cultura per a la Dona, Apel·les Mestres, Olegari Junyent, Joan Amades, E. Rifà Anglada, J. Puigdengoles, Oliva de Vilanova, M. Estany, Joan B. Coromines, Lluís Tolosa, Josep Porter, Manuel Lobo, Joaquim Bosch, M. Baró, A. Ferrer, J. i M. Llongueres, Joan Serra i altres. En resum, una Exposició altament interessant i digna de visitar-se.”

Un dels actes més sonats de l’Exposició fou una conferència de Joan Amades sobre la cornamusa a Catalunya (de la qual la Revista Musical Catalana en va fer una edició separada), juntament amb una mostra de l’instrument a càrrec del gaiter gallec Camil Álvarez i de la mitja cobla formada per en Tons i en Tupí, de Begues. L’acte s’esdevingué el 22 de novembre de 1931, a les 10 de la nit, i el mateix Joaquim Renart va deixar-ne testimoni al seu dietari personal: “22 de novembre. Diada de santa Cecília. Nit. Conferència Joan Amades a l’Orfeó Català sobre la cornamusa a Catalunya. Molt bé. Tocat el gaiter gallec Camilo Álvarez Soto algunes muñeiras i l’«Alborada». Després el cornamusaire de Begues, Joan Pasqual i Pasqual, i darrer exemplar que es troba a Catalunya, acompanyat d’un altre Francesc Pasqual i Grau, que tocava el timbal i el flabiol, van tocar... Déu meu, quin atabalament! Allò era música atonal i futurista. La gent reia. El senyor Apeles Mestres estava indignat. Altra vegada tocades i altra vegada rebombori. El mestre Millet reia. A tothom va satisfer. Una vetllada per demés interessant.” D'aquella sonada a l'Orfeó es conserven també uns dibuixos d'en Tons i el Tupí fets pel mateix Renart mentre tocaven.

També La Veu de Catalunya va parlar de la conferència i de la sonada dels músics de Begues: “[...] El senyor Camil Álvarez Soto, d’Orense, fou l’encarregat de la introducció d’aquesta [conferència], i hom escoltà amb particular encís una «muñeira» i una «alborada», gallegues, que l’esmentat instrumentista executà amb bon gust i acabada perfecció. [...] D’aquesta mínima cobla [flabiol i sac] en resta encara a Catalunya un exemplar. La constitueixen Joan Pascual i Pascual, sonador de cornamusa, i Francesc Pascual i Grau, sonador de flabiol i tabal, els dos veïns de Begues. La seva presència a l’acte de la conferència ens va permetre d’escoltar algunes tonades de ballet molt típiques, d’un caràcter rústec que la desafinació dels dos instruments de vent feia més agut encara. [...] La conversa de Joan Amades, el notable folklorista, fou escoltada amb gran fruïció, i la seva durada a tots semblà curta. No obstant, les sonades per la gaita gallega, la cornamusa i el flabiol es repetiren al final amb plena satisfacció del concurs, que no es cansava d’aplaudir el conferenciant i els simpàtics i destres instrumentistes.”

Una valoració de les actuacions similar en va fer la memòria del secretari de l’Orfeó, Pasqual Boada, presentada als socis l’any següent: “[...] Per a parlar-nos de la història i evolució de la cornamusa a Catalunya, el conegut i erudit folk-lorista En Joan Amades donà una interessant conferència en aquesta mateixa sala, mostrant, oi més, la nota típica dels sorollosos cornamusaires de Begues i del simpàtic gaiter gallec. [...]”

També va aparèixer una ressenya de la conferència al diari El Diluvio d’1 de desembre d’aquell any: “El domingo tuvo lugar en el Orfeó Catalá y ante selecta y numerosa concurrencia, la conferencia que don Juan Amades dió sobre «La cornamusa en Cataluña». Después de una alegre introducción tocada con la gaita gallega por el joven orenense Camilo Alvarez Soto, que predispuso al auditorio, el señor Amades empezó la sugestiva disertación explicando los orígenes remotos del popular instrumento, cómo había alcanzado lugares de alta alcurnia, habiendo formado parte de la escolta de reyes y de nobilísimos Ayuntamientos, como los de Barcelona, Valencia y Mallorca. Habló luego de las derivaciones, transformaciones, cambios de nombre según pueblos y comarcas; dió detallada explicación del instrumento con gran variedad de anécdotas y aspectos pintorescos en las costumbres de nuestra ciudad, danzas, corrandas, aleluyas, colectas, sorteos, que dieron justa idea de lo que fué el popular instrumento hasta llegar a la decadencia actual, que en nuestra tierra se ha reducido a una sola y pobre manifestación de aspecto totalmente campestre y montañés. Terminada la conferencia, en la cual el señor Amades puso de relieve su reconocida competencia en materia de investigación popular y folk-lórica, que fué muy aplaudida, el tocador de gaita gallega ejecutó con gran desenvoltura y afinación una alborada y unas «muñeiras», siendo aplaudido con entusiasmo. Seguidamente un tocador de cornamusa, pastor montañés del vecino pueblo de Begas, acompañado por otro de flabiol y tambor, dieron la nota típica de la velada con sus tocatas rústicas y estridentes, que fueron muy celebradas. Se dio fin al acto con una visita a la Exposición Iconográfica de la cornamusa abierta en el vestíbulo del Orfeó Catalá, cada día más visitada y ampliada últimamente con nuevas y valiosas aportaciones, que le dan aún mayor interés e importancia folk-lórica, constituyendo una manifestación artística de un aspecto único en nuestra ciudad.”

De nou a La Publicitat, el 2 de desembre es feu una ressenya molt completa tant de la conferència com de l’exposició: “El darrer diumenge va tenir lloc a l’Orfeó Català, davant un públic nombrós i escollit, la conferència d’En Joan Amades parlant de la cornamusa a Catalunya. La competència del conferenciant en matèries d’investigació popular i folk-lòriques, donava per descartat l’èxit de la conferència. Després d’una alegre introducció tocada amb gaita gallega pel jove orenenc Camil Alvarez Soto, que predisposà l’auditori, En Joan Amades descabdellà la suggestiva dissertació explicant els orígens llunyans del popular instrument, com havia assolit llocs d’alta alcúrnia, seguici de reis de nobilíssims Ajuntaments com els de Barcelona, València i Mallorca. Parlà de les derivacions, transformacions, canvis de noms segons pobles i comarques, explicació detallada de l’instrument, anècdotes i facècies, costums de Barcelona, com la rifa dels porquets de Sant Antoni i la capta per als presos, ballades i corrandes, i tot un enfilall d’interessantíssimes dades que donaren una cabal idea del que fou el popularíssim instrument, fins arribar a la decadència actual, on sols es troba a Catalunya una sola i minsa manifestació de caire completament bosquetà i pastoril. Acabada la conferència, la qual fou premiada amb llargs aplaudiments, el gaiter Camil tocà una alborada i unes «muñeiras» amb un desembaràs i bon gust que li valgueren forts aplaudiments. I tot seguit sorgí la nota més pintoresca de la vetllada, amb la presentació del darrer cornamusaire, En Joan Pasqual i Pasqual, pastor de muntanya, procedent del veí poble de Begues, el qual tocà, acompanyat pel seu company de tambor i flabiol, En Francesc Pasqual i Grau, bosquetà alhora, algunes tonades, que, estridents i tot, amb la sorpresa, donaren alegria i una nota d’un caire especialíssim, essent molt aplaudides. Tothom restà ben satisfet de la sessió, i el públic, nombrós, com ja hem dit, s’escampà encuriosit per l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa instal·lada al vestíbul del mateix Orfeó Català, exposició cada dia més interessant i visitada, enriquida aquests darrers dies amb noves aportaciones, entre les quals, unes figures de pessebre del senyor Serra Graupera, llibres, antics ventalls del Casal Popular Museu de Rubí, il·lustració del Quixot finals de segle XVIII, interessant reproducció d’un dibuix d’E. Halliday, de pintures d’Aertszen, Teniers, del Museu d’Amsterdam, i entre altres diverses obres reproduïdes, la del magne tapís de la Catedral de Tarragona, Història de Josep, tan comentat i estudiar per l’erudit investigador V. de Moragues. En total, una Exposició d’un caire únic a Barcelona.”

L’Exposició va tenir tant ressò que fins i tot va ser utilitzada per a altres finalitats. Al setmanari satíric El Be Negre de l’1 de desembre s’aprofita l’èxit de l’esdeveniment per parlar d’en Cambó sota el títol “L’Exposició iconogràfica de la Cornamusa”: “Deien que el senyor Cambó tornaria per Nadal. Errada. La veritat és que deixarà passar els Reis”.

Finalment, ens podem fer una idea de l’esplendidesa de l’exposició a partir de diverses fotografies fetes per Josep Maria Sagarra i Plana i que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Fonts

-      “Exposició a l’Orfeó Català”, dins la secció “Noticiari general”. Diari de Vich, núm. 449. Vic. 14 de novembre de 1931.

-      “Exposición en el Orfeó Catalá”. El Diluvio, núm. 272. Barcelona. 14 de novembre de 1931.

-      “Conferència a l’Orfeó Català”, dins la secció “Crònica musical”. La Veu de Catalunya, núm. 11060. Barcelona. 22 de novembre de 1931.

-      “L’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa a l’Orfeó Català”. La Veu de Catalunya, núm. 11062. Barcelona. 24 de novembre de 1931.

-      “L’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa a l’Orfeó Català”, dins la secció "La Música". La Publicitat, núm. 17876. Barcelona. 26 de novembre de 1931.

-      “Orfeó Català. Conferència de Joan Amades”. La Veu de Catalunya, núm. 11605. Barcelona. 27 de novembre de 1931.

-      “Exposició Iconogràfica de la Cornamusa”. Revista Musical Catalana, núm. 335. Barcelona. Novembre de 1931.

-      “L’Exposició iconogràfica de la Cornamusa”. El Be Negre, núm. 24. Barcelona. 1 de desembre de 1931.

-      “Conferencia en el Orfeó Catalá”. El Diluvio, any LXXIV, núm. 286. Barcelona. 1 de desembre de 1931.

-      “Conferència a l’Orfeó Català”, dins la secció “La Música”. La Publicitat, núm. 17881. Barcelona. 2 de desembre de 1931.

-      “Exposició Iconogràfica de la Cornamusa (sac de gemecs)”. Revista Musical Catalana, núm. 336. Barcelona. Desembre de 1931.

-      BOADA, Pasqual. “Memòria artística i administrativa corresponent a l’any 1931”. Revista Musical Catalana, núm. 339. Barcelona. Març de 1932.

-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.

-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició “El Sac de Gemecs a Catalunya”. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.

-      Informacions orals obtingudes de Joan Pellisa i Pujades.

-      RENART, Joaquim. L'Orfeó Català que he viscut. Editorial Ausa. Sabadell. 1992.

Entrada modificada el 25.10.2023