Recollim
en aquesta entrada les melodies que sabem que havien sonat els sacaires de
tradició corresponents als últims temps abans de la desaparició de
l’instrument. Moltes vegades estan recollides directament d’ells, d’altres a
través de descendents seus. La llista està ordenada per sacaires, seguint el
mateix criteri emprat per parlar d’ells a les entrades corresponents.
(NOTA. Les partitures són reproduïdes tal com les transmeten les fonts que les recullen, malgrat que en algun cas la tonalitat i/o la tessitura de les melodies no corresponguin amb les del sac de gemecs que coneixem actualment.)
- Josep Bruna Olivella, el
Caterina
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir un ball de bastons que
havia tocat el Caterina a la Múnia, recordat pel seu fill graller, Jep
Bruna, de la colla dels Romees.
Ball de bastons (pavana)
- ? Escoles
El 1929 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir sis melodies que havia
tocat el cornamusaire Escoles, de les Anoves, recordades pel seu fill,
acordionista. Són les que segueixen.
Ball pla
Ball dels cascavells
 |
| (Ballat al llogarret de Madrona) |
La bolangera
L'esquerrana
L'indiot (o Ball del mocador)
 |
| (També tocat a Solsona) |
La pursuliana
- Cobla dels Campets d’Aramunt
El folklorista Enric Vigo va recollir aquesta tonada d’un dels components d’aquesta cobla pallaresa composta per un pare i els seus fills, amb el sac de gemecs com a instrument integrant.
Ball dels aranyons
- Els Tejedor (avi, pare i fill)
El 1932 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir sis melodies que havia sonat aquesta nissaga de cornamusaires. Són les que segueixen.
Toc de gaita (processó)
 |
| (Per acompanyar la processó) |
Toc de gaita (correguda)
 |
| (Per acompanyar la cursa durant la festa major) |
Toc de gaita (portar el pa beneït)
 |
| (Tocat mentre els confrares reparteixen el pa beneït als membres de la confraria i a les cases que havien fet donatius en favor de la festa) |
Ball de coques
Ball de palitrocs
Ball de palitrocs (un altre)
- Francesc Pasqual, Tons
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir del Tupí, flabiolaire
que feia mitja cobla amb en Tons, nou melodies del seu repertori habitual. També se sap que en Tons havia tocat a Sitges per al ball de cercolets. Sumades, són les que segueixen.
Ball dels novençans (passeig)
Ball pla (dansen la novençana i el novençà)
Dansen els novençans
La bolangera
El patatuf (Sant Climent de Llobregat)
La tira
La gallarda
El rotllet
Passada dels gegants (Vilanova)
Ball de cercolets de Sitges
- Joan Roig Carbó, Nan
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir-li interpretades amb
flabiol fins a trenta-una tonades, apreses del seu pare i del seu avi,
cornamusaires. Són les que segueixen.
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Entrada
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Primera part
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Segona part
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Tercera part
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Quarta part
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Cinquena part (dels geperuts)
 |
| (Ballat per Carnestoltes per fer gresca, és molt comú de molts pobles de la costa, també conegut amb els noms de "Toquen a córrer" i "Berra"; se li diu dels geperuts perquè en ballar piquen a terra amb el bastó i per tant s'ajupen, i és ball cerimoniós i reverencial, ballat davant les autoritats i en cases solemnials) |
Ball de bastons (Sant Iscle de Vallalta) - Sisena part
Ball del ciri (Palafolls)
Les rues (Carnestoltes)
Les rues (Carnestoltes), una altra
Contrapàs curt (Gelpí)
Toc de processó acompanyant els mals armats
Marxa acompanyant les autoritats
Ball de gitanes (Sant Iscle de Vallalta)
Caramelles (Sant Pere d’Hortsavinyà)
Goigs del món (goigs de caramelles)
Goigs de Sant Josep (goigs de caramelles)
Goigs de les botifarres (goigs de caramelles)
Goigs de Pasqua o de la Mare de Déu (goigs de caramelles)
Goigs de Sant Antoni (goigs de caramelles)
Goigs del ram (goigs de caramelles)
Goigs del Carme (goigs de caramelles)
La gallega (ballet)
Bolangera
Patatuf
Sardana
Sardana (una altra)
Sardana de Carnestoltes
Sardana de l'espolsada
Sardana L'empordanesa
Sardana del setrill
- Anton Mollfulleda
Se sap que per Carnaval, amb el seu germà Josep al flabiol,
havia sonat el contrapàs curt a Sant Genís de Palafolls, entre altres melodies.
Contrapàs curt
- Miquel Puigbò, Quel de la Munda
El 1904, quan ja ratllava els 80 anys, va cantar el contrapàs llarg de Sant Vicenç de Torelló a en Francesc Pujol, a qui va causar una gran impressió. Aquest és l’únic contrapàs conservat en què quadra la lletra i la melodia i aparegué publicat al volum primer dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Contrapàs llarg
- Bonaventura Gili, Ventura de
Viladrau
El 1927 Joan Amades i Joan Tomàs, en missió de recerca per a
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recollir-li interpretades amb flabiol
diverses tonades apreses del pare, el cornamusaire Joan Gili. Tot i que en
Ventura fou principalment flabiolaire, les peces de Folgueroles encara les
sonava per Carnaval amb el sac de gemecs en formació de mitja cobla amb el
també cornamusaire Miquel Rodríguez al flabiol. Entre les peces d’en Ventura
apreses del pare hi ha les que segueixen.
Ballet de Folgueroles (I)
Ballet de Folgueroles (Els fadrins de Sant Boi)
Ballet de Folgueroles (III)
El "bien donçà" (Folgueroles)
Ball de bastons
Sardana enganxada al ballet
Ballet
Marxa de gegants
Ball del ciri
La llesta
Caramelles (Goigs del Roser)
Caramelles (Goigs de la Mare de Déu)
Contrapàs cerdà (Vic-Folgueroles)
Ballet de Sant Julià
Cançó
- Miquel Rodríguez, Quel de les Ànsies
Una de les melodies recollides a en Ventura de Viladrau el 1927 i que sonava a Folgueroles per Carnaval en formació de mitja cobla (Quel de les Ànsies al sac i Ventura al flabiol) era la que segueix.
La ratolinesa
- ? (cornamusaire de Lliçà d'Amunt)
Quan el 1902, a instàncies del farmacèutic Tomàs Balvey, es va recuperar puntualment el ball de l'espolsada de Cardedeu, atès que es volia fer seguint el patró antic (la qual cosa incloïa l'acompanyament musical tradicional de sac de gemecs i flabiol i tamborí), es va anar a buscar un cornamusaire de Lliçà d'Amunt que continuava en actiu. Aquest sacaire probablement va acabar de completar les melodies que mancaven de les diferents parts de l'espolsada. La versió que es considera més fidel al que devia sonar aquell any a Cardedeu és la recollida per Joan Amades, resultat de l'intercanvi de correspondència amb en Balvey (versió finalment publicada a l'obra d'Amades Danses de la terra).
L'espolsada (primera part)
L'espolsada (segona part)
L'espolsada (tercera part: dansa o trencada)
L'espolsada (quarta part)
- ? (cornamusaire de Vilabertran)
De finals del s. XIX, aquest cornamusaire formava part de la cobla de Vilabertran composta de sac, flabiol i fiscorn anomenada “Els cledaires”. Amb aquesta formació consta que hauria sonat al Far d’Empordà almenys el contrapàs curt i el contrapàs llarg.
Contrapàs curt
Contrapàs llarg
- Segimon Planas (?) (cornamusaire d'Òrrius)
Aquest sacaire hauria sonat fins a finals del s. XIX el repertori propi del ball de bastons del seu poble, Òrrius, que al seu torn hauria dut també a Argentona com a ball de plaça, en formació de mitja cobla juntament amb Jep Pastor, per a la seva festa major. També hauria interpretat les cinc parts de l'Espolsada de Premià de Dalt, creada el 1860 sobre la base de les melodies d'aquesta mitja cobla.
Fonts
- Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Abadia de Montserrat i Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- AMADES, Joan, i PUJOL, Francesc. Diccionari
de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Volum
1, dedicat a la dansa. Fundació Concepció Rabell i Cibilis. Barcelona. 1936 (probablement
del 1943 però amb data anterior a la Guerra Civil per evitar la censura).
- CASALS, Ricard. “Notícia des de
Begues: terra de sacaires”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 14. Reus. 1983.
- DIVERSOS AUTORS. Materials de l’Obra del Cançoner Popular
de Catalunya. (Arxiu Patxot). Volum I (Francesc Pujol), volums VIII, XII i XV (missions
de recerca de Joan Amades i Joan Tomàs) i volum XX (missió de recerca de Joan Tomàs i Lluís M. Millet). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 1926, 1998, 2002, 2005 i 2010, respectivament.
- DIVERSOS AUTORS. Sitges. L’encant de la tradició. Ajuntament de Sitges. Sitges. 2001.
- MASSA I PUJOL, Pompili. El ball de plaça a la costa de llevant. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
- MASSA I PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Edicions l'Agulla de Cultura Popular. Tarragona. 2007.
- SANS, Cesc. A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino (volum I). Quart Minvant SCP. Valls. 2013.
- TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs.
La Rovira Roja. 1984.
- VIGO I RABASA, Enric. Records de les danses antigues de la meva terra (1912). Edició a cura d’Ignasi Ros Fontana. Garsineu Edicions i Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tremp. 2020.
- VILAR I MONMANY, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de Dalt. Premià de Dalt. 2003.
Entrada modificada el 29.1.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada