dimarts, 29 de novembre de 2011

Antics sacs de gemecs. Instruments (II)

A part de sacs sencers, o gairebé sencers, es conserven també parts separades de sacs, sobretot gralls. En faig una llista, no exhaustiva.


Gralls

-      Grall amb la marca Vinyoles. Col·lecció particular, Barcelona.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció particular, Sitges.
És el grall d’en Tons de Begues. En Nicolás Ortiz, graller de Sitges, l’hi va comprar el 1960 i els darrers anys d'activitat com a graller va canviar la gralla per aquest grall. Com que en Tons tenia la particularitat de tocar amb les mans invertides, el seu grall presenta dos últims forats i l’esquerre està molt més gastat que el dret, la qual cosa demostra que en Tons l'usà llargament. La presència d’aquests dos últims forats denota l’antiguitat de la peça.

-      Grall de l’obrador Reig. Col·lecció del Museu Etnogràfic de Ripoll.
Està fet de fusta de boix i data de principis del s. XX.

-      Grall de boix procedent de Centelles. Col·lecció d’Agustí Reixach.

-      Grall de ginjoler procedent de Vilanova i la Geltrú. Col·lecció de Xavier Orriols.

-      Grall de boix. Fons Amades.

-      Grall de boix. Col·lecció del Museu de la Música de Barcelona (referència núm. 1042).
Construït probablement a la segona meitat del s. XIX, fou donat al Museu el 1972 per A. Martí i Basté. Presenta decoració gravada al torn i té vuit forats oberts i tres més de ressonància.

-      Grall de procedència desconeguda. Col·lecció de Mariano Trens, de Vilafranca.
Adquirit a un antiquari de Barcelona cap a 1960, per les seves anelles i guarniments metàl·lics possiblement és un dels més antics.

-      Grall que els descendents d’un sacaire no identificat conserven a casa seva, a Guardiola de Font-rubí. Té alguna esquerda.

-      Grall d’origen penedesenc, més que centenari. Col·lecció d’instruments populars d’Antoni Duran Almirall, el Rayo, creador de l’Escola de Grallers de Sitges.

-      Grall recollit per Artur Blasco a l’acordionista de l’Alt Urgell Esteve Tarrés (Estevet Sastre). El luthier gascó Pierre Rouch l’utilitza com a model per als gralls dels sacs de gemecs que construeix.


Bordons

-      Un bordó de tres peces del poble de Lavern (Subirats, Alt Penedès).

-      Un bordó, el petit, del sac de gemecs d’en Josep Moliné, Lladons, que conserven els seus descendents, a Lavern (Subirats, Alt Penedès).


Plànols antics

-      Plànol d’un sac de gemecs de Valentí Touron (plànol “L’Antique Cornemuse Catalane”), fet per François Vanczak. Pertany a la Casa Pairal-MCATP de Perpinyà. El primer sac de gemecs que va fer en Jordi Aixalà el 1984, a instàncies d’en Salvador Palomar, seguia aquest plànol.


Altres referències

-      A l’Exposició Iconogràfica sobre la Cornamusa de 1931 es van exposar quatre exemplars de cornamusa: dos etiquetats simplement com a “cornamusa”, un etiquetat com a “petita cornamusa gallega” i l’altre etiquetat com a “gaita gallega”. Les dues “cornamusa” van ser cedides pel Museu de la Ciutadella i per Oleguer Junyent. Queda el dubte de saber de quin tipus concret de cornamusa parlem. Pel que fa a la “petita cornamusa gallega”, va ser cedida per Lluís Millet (l’hi havia regalat Airiños da Miña Terra). La “gaita gallega” pertanyia a l’Institut de Cultura per a la Dona.





Fonts

-      Catàleg de l’Exposició Iconogràfica de la Cornamusa. Orfeó Català. Barcelona. 1931.
-      BAYER, Xavier. “La manxa borrega o sac de gemecs al Penedès”. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15. Carrutxa. Reus. 1983.
-      BORRÀS I ROCA, Josep. “Constructors d’instruments de vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826”. Revista Catalana de Musicologia, núm. 1. 2001.
-      DIVERSOS AUTORS. Catàleg de l’exposició El Sac de Gemecs a Catalunya. Servei de Cultura Tradicional. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1990.
-      DIVERSOS AUTORS (a cura de Biel Fontanals). Nosaltres, els grallers. 2a edició. Amalgama Edicions. Barcelona. 2010.
-      DIVERSOS AUTORS. Exposició d'oboès tradicionals. Tradicionàrius 2012.
-      MILÀ, Jordi. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes de Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges. 2000.
-      MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. 1/ Catàleg d'instruments. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 1991.
-      ­ROUCH, Pierre. Web pròpia d’aquest luthier gascó. http://www.bouilleurdesons.fr/. 2014.
-      SANS, Cesc. Entrevista a Jordi Aixalà, dins la revista Caramella, núm. XIII. Massalfassar, Lluçà, Reus. Juliol-desembre 2005.
-      TOMÀS, Jordi. El sac de gemecs. La Rovira Roja. 1984.

Entrada modificada el 7.3.2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada